Atenció al moment umbralià (que serà molt pitjor el proper 29 de març):
Si voleu i podeu, blogueres i bloguers, jo encantada de la vida. Petonets!
Això va dir un dia la Sara quan tenia 2 anys, i em va fer tanta gràcia que aquí estem, fent un blog.
2. Coses que fan que la vida tingui sentit: una carícia, estimar-se, voler estimar-se, un "mama, no te'n vagis", una traca de petons, un orgasme (o més), un "fem un cine?", jugar a seduir-se, creure que has entès alguna cosa, barallar-te i reconciliar-te amb la teva germana preferida (només en tens una), parir, una confidència amb una amiga, una nova amiga, tenir un amic, fer-se fotos, ballar, riure, inventar-se un joc, tocar-se l'ànima, que encara et renyi la teva mare amb tendresa, que encara et renyi el teu pare amb mala llet, una conversa sobre Déu-l'energia-el més enllà, enviar-se watsaps sense objectiu aparent, la música i el cine i els llibres, la dolçor sorpresa, l'abraçada inesperada.... to be continued.
Ah sí, i preguntar-se pel sentit de la vida.
3. El món és tot el que et cau.
És una variació, que pretén ser graciosa, de la primera proposició del Tractatus de Wittgenstein: "El món és tot el que s'escau". Amb el temps, li vaig trobant un sentit: els actes fallits, maldestres, potaplans (que diría el porquet), els errors, el que no pots assolir, les frustracions, el que no pots controlar, la pèrdua de la joventut, la pell flàccida (que et cau)... tot això forma part del món, encara que sovint fem veure que no. La gràcia és mirar-ho de cara, perquè, almenys, ens faci més savis.
No hi podré ser en persona, però (ni que sigui virtualment) no me'n vull estar de felicitar-te per aquest nou llibre. Enhorabona!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mac! Fa il·lusió (i una mica de vertigen!)
EliminaAquest dia seré a fora de Barcelona.
ResponEliminaQue vagi molt bé la presentació, i enhorabona per endavant!
Vols dir que prefereixes la naturaaa? Com pot ser? :) Gràcies, Xavier!!
EliminaEl títol ja t'obre les ganes de saber-ne més.
ResponEliminaEstem lluny, però això no és cap impediment per desitjar-te sort i felicitar-te per aquesta fita.
Aferradetes, Gemma!
Gràcies, Lluna, sí que és una fita! I una aventura! Aferradetes moltes!
EliminaQue vagi molt bé la presentació, Gemma, segur que té una molt bona acollida !.
ResponEliminaUna abraçada !.
Moltes gràcies, Artur, crec que estaré ben acollida i viceversa, sí!
EliminaEnhorabona, Gemma!
ResponEliminaMiraré de trobar el llibre, amb presentació o sense.
Si soc per aquí vindré, però els caps de setmana... a vegades...
Una abraçada,