dissabte, 24 de desembre del 2011

Tots contents en una festa (nadalenca)





Enmig de les felicitacions nadalences, he recordat la definició de la Sara de felicitat: "tots contents en una festa" i he pensat que encaixava amb aquestes dates.

Bé, no a totes les festes estem tots contents, ni totes les festes acaben bé (a la meva família tenim molt números perquè el meu pare i la meva germana acabin barallats, per exemple), i fins i tot no totes les festes són una festa... Per què, què fa d'una festa una festa?
- Personetes. Necessàries, fins i tot algun animal és benvingut. Em pregunto si també hi ha festes individuals. (Per cert, Brassens deia allò de "plus de quatre on est un bande de cons", però farem veure que no ho hem sentit). Es recomana que les personetes s'estimin entre elles o es tinguin carinyo.
- Menjar. No necessari si es tenen menys de 30 anys.
- Beguda. Necessària sempre. Alcohòlica, recomanable, i obligatòria si es tenen menys de 30 anys.
- Música. No necessària els dies dels mega àpats. Necessària en el canvi d'any. Necessària si és una festa individual.
- Regals. Obligatoris si hi ha personetes de menys de 10 anys.
- Ballaruca. Imprescindible en el canvi d'any. Recentment s'han vist ballaruques per Nadal i qui sap si  per Sant Esteve.
- Guarniments. Recomanables, però vigilant amb la deriva kitsch-hortera de certs motius nadalencs.
- Bon rotllo. Imprescindible. Però pot tenir els seus alts i baixos, atenció. En els moments baixos o de tensió s'aconsella que surti alguna veu (acostuma a ser sempre la mateixa) i digui "tinguem la festa en pau!". Inclou el subconjunt Petons i Abraçades.
I després d'aquesta anàlisi profunda (tinc les neurones que bullen), us volem desitjar unes

SÚPER MEGA BONES FESTES NADALENQUES!!!!!

A la Sara li agrada molt l'Amy Winehouse. Esperem que estigui fent una festassa allà on sigui, encara que sigui per poder plorar.
(Bé, no puc penjar "It's My Party" en versió Amy Winehouse... :-(). De fet, veig que no puc penjar cap cançó.

divendres, 2 de desembre del 2011

Creant planetes

-Vaig a crear un planeta.



Aquesta tarda hem anat al Circ Raluy. La Sara s'ha passat tota la segona part creant planetes amb el seu planetador. El planetador és un artefacte amb llums de colors que gira molt depressa i que venien allà mateix. Primer ha dit que estava creant planetes, després planetava directament (jo planeto, tu planetes, ell/ella planeta...).

Els planetes han estat molt variats. El primer l'ha fet per als dolents (uns dolents molt dolents, com els rics que roben els pobres -aquí l'he influenciat una mica) i es deia Irmiapispe. El segon i el tercer eren móns a l'inrevés, les cases a dalt i el cel a baix, però un era per a papes i l'altre per a nens (al planeta de pares hi ha unes atraccions de pares i al planeta de nens, de nens -és bo saber-ho). També n'ha fet un on tot era groc i es deia algo així com Grogatista. N'hi ha un de petit tan petit que no hi cap ni una nena com ella, es diu Miniatura (no per obvi, menys encertat). I hi ha un món tot ple de xocolata (no per infantil, menys universal).

El millor de tot, la frase que ha dit quan tornàvem cap a casa:
Avui ha sigut un dia xuli piruli.


Dues versions de dos planetes diferents, em sembla: