No sé per què coi em falten alguns xips al cervell. Per exemple, el xip de l'ordre. A casa meva tot tendeix al desordre, començant pel meu cap i acabant pels mitjons (per cert, on van els mitjons desaparellats? al famós forat negre dels mitjons desaparellats?). El pitjor és que el meu desordre també afecta la feina. Divendres passat em van picar la cresta per alguns despistes que havia tingut i que potser no hagués tingut si posés més atenció i control. Per acabar-ho d'adobar, la Sara també ha sortit desordenada. La "nota" més alta va ser la de música però la més baixa va ser la de l'ordre (a primer de primària no només compten els "continguts", esclar, també compten els "procediments"). En fi, que el cap de setmana passat ens vam dedicar a recollir i a ordenar com unes possesses (la Sara anava fent descansos de la possessió, però jo no vaig parar, pràcticament). Algunes de les coses que vam trobar:
- Un parxís que no recordàvem que teníem.
- Un diari d'embaràs (a mà) que li donaré un dia a la Sara (amb el risc que em digui que sóc una pesada, que també és veritat).
- Un tros de mur de Berlín de quan vam fer l'Interail l'any 1990 amb el meu ex. Uns minuts més tard vam perdre les monedes del mateix viatge.
- Tot de medicaments caducats que van ser eliminats amb ganes.
- Gel de bany infantil que encara podem utilitzar.
- Tornar a escoltar LPs!! (o vinils, com se'ls diu ara), (perquè el plat estava enterrat sota un munt de CDs). La Sara els va trobar molt curiosos. Jo vaig descobrir un LP de Manhattan que era del Joan (ja sabia jo que havia escollit bé...).
Va ser tant divertit descobrir coses que no sé si tornar a deixar que l'entropia faci la seva feina (si és que entenc que vol dir "entropia") o dedicar-nos al Fem Xui (sense entrar en detalls) de manera estable i constant. Però si l'ordre mental reflecteix l'espacial i a l'inrevés, crec que em convé una mica d'ordre, ens convé, vaja. Si es van descuidar de posar-me/posar-nos aquest xip, ens l'haurem de fabricar.
