dimecres, 26 d’agost del 2015

3 de setembre? De què em sona a mi aquesta data?


D'acord, no tenim molt a veure amb el Research Maniacs, o sí! Però és que no trobava una altra imatge que m'anés bé per fer-me pesada un cop més (ja s'acaba, amics). Només recordar-vos que dijous 3 de setembre, a les 19h, tenim una cita a l'altell del Cafè Zurich (hi haurà prou lloc? sobrarà espai? quants dubtes). 

Allà ens trobarem els papes i les mames de "Quedem al Zurich?" i presentarem el llibre en societat. La Fnac hi posarà una taula per vendre llibres, potser hi ha algú que encara no el té!

A veure si podem fer tot el que tenim previst, no descartem haver de fer bivac al Zurich (bivac és a l'aire lliure o pot ser a cobert?).

He aconseguit copiar la invitació. Igualment, si algú la vol en pdf, li envio per mail. 

Ah, els Valldeperas conviden a cava. No cal fer un altre crowdfunding, visca!

Ens veiem!!


                                            La invitació


                                               Ells ja ho sabien!

diumenge, 16 d’agost del 2015

Spoiler total


Estàs tu tan tranquil·lament veient la pel·lícula, al cine, amb la teva filla de 8 anys i mig al costat (t'ha costat una mica convèncer-la, que la pel·li és de grans, però aquí està) quan de sobte sents "y me dijo que los Reyes Magos eran la abuela", ehhh? Mires la teva filla, la teva filla et mira, múrria, tu fas un moviment de cap com dient "ehem, ja en parlarem després..." i en parleu després, oitant. Jo que em pensava que arribaria pel seu cosí (el que va destapar l'assumpte del tió), o per alguna amigueta del col·le... per una pel·li!

Però vaja, en el nostre cas tot ha estat molt natural, m'ha dit que ho sospitava de feia temps (el tema tió ja va aixecar la llebre), hem aclarit qui són els màxims responsables encara que la iaia també i, el més important, que si els regals continuaven fluint... per ella cap problema, tu! 

Fins i tot hem fet una mica de disquisició sobre el pensament màgic infantil, assumint que hi ha una mica de racionalitat en la màgia (els Reis es dividien la feina amb el Papa Noël, ben pensat) i una mica de màgia en la racionalitat (hem dit que continuaran els regals, oi?).

A la nit, amb el seu pare (ja avisat per Whatsapp) hem fet broma sobre si existeixen o no els altres reis, els Borbons, però això és otro cantar.

En fi, crec que avui hem creat un d'aquells records que es recorden :)

PS. La pel·li és l'argentina Sin hijos, comèdia agradable per a majors de 7 anys... Potser haurien de posar un avís d'spoiler... o no!


dimecres, 12 d’agost del 2015

Les raons dels petits

Tu creus que sempre tens raó perquè ets gran, però jo també tinc raó encara que sigui petita.





Doncs sí, fer-se gran també és apamar forces, adonar-se que hi ha forces més grans que tu i adonar-se que tu també en tens, de força. M'ha agradat que es reivindiqui, té raó, li havia d'haver dit que descansés abans de fer deures, que no és una màquina. També m'ha dit que l'estava estressant, un concepte que sembla de gran, de persona adulta, i és veritat que de vegades puc ser molt plasta. Potser perquè això de l'autoritat no ho porto gaire bé, diu ma germana que sóc tova, potser sí, però cadascú educa com sap i com pot (i el seu pare ho compensa).

Sigui com sigui, m'agrada que es faci gran, que reclami el seu espai i les seves raons, que puguem parlar i arribar a acords. Avui he vist en una llibreria tot de llibres sobre l'adolescència que feien una mica de por, esperem que sigui un camí tranquil i enraonat com ho és ara, encara que ens enfadem... Bé, encara queda, de moment, intentem aprendre'n. 

Que no sóc perfecte ja ho sabia, però que m'ho digui la Sara i no intenti negar-ho (per què negar l'evidència, seria molt burra) té alguna cosa de desarmant però també d'alliberador. De vegades tenen raó els petits.