dissabte, 11 abril de 2015

Microrelat australià (sort of)


La Carla és una nena que viu a Austràlia i el seu llibre preferit és Les set cabretes. Però a Austràlia les cabretes són cangurets, les potetes són roses i, al final, el llop és enviat al centre de rehabilitació de Melbourne, on segueix el programa "eat eggs, not kangaroos".


Aquest microrelat l'hem fet entre la Sara i jo per al joc literari de la Jomateixa.

dilluns, 6 abril de 2015

El dilema de les tres ciutats

En aquesta família tenim un dilema, un gran dilema: som tres i tenim tres ciutats per anar de vacances. Com que som una democràcia (normalment), hem decidit decidir per votació. I atenció, les ciutats són ni més ni menys que Roma, Venècia i Florència. Ai!

I què se'ns ha acudit? que aquell programa normalment odiós anomenat Power Point ens doni un cop de mà. Hem de fer tres presentacions i defensar-les en una setmana. La Sara fa Roma, perquè diu que és més fàcil, però vol anar a Venècia, jo faig Venècia però potser tornaria a Florència, on no hi he estat des dels 16 anys, i el Joan fa Florència i no ha estat mai a Florència, però potser tornaria a Roma, o sigui, que ni amb el Power Point ens aclarim.

Però vull introduir una petita reflexió aquí: el domini del Power Point per part de la Sara ha estat espectacular, per l'habilitat i la rapidesa. És ben bé que la motivació és fonamental en això de l'aprenentatge. I jo crec que també he après més aquí que en el curs de Power Point avançat que he fet tres vegades. 

Molt bé, tant de bo tots els dilemes mundials fossin d'aquesta mena, som conscients que tenim sort, almenys en això. I si ens voleu ajudar a decidir, també us ho agrairem. Grazie!





divendres, 20 març de 2015

HO HEM ACONSEGUIT!!

Molts de vosaltres ja ho sabeu, publicarem el llibre del Zurich!

El Zurich ha comprat 50 llibres i hem arribat als 216! Ara l'hem superat i tot!

Fa molta il.lusió, gràcies a tothom!!!!

http://quorumllibres.cat/project/quedem-al-zurich


Aquest és el cartell que ens ha fet la meva amiga Mercè amb la tassa del Joan d'Ambbonsulls. Pensem que pot ser una bona contraportada (en comptes de la frase sobre el micromecenatge es pot parlar de la Fundació Arrels).

dimarts, 10 març de 2015

La competència és ferotge...

Amigues i amics, ho tenim difícil, amb aquest curset accelerat i interioritzat que estic fent de community manager, he pensat que havia de mirar l'oferta de la competència, és a dir, coses que valguin 15,50 euros, com el nostre llibre del Zurich. I això és el que Sant Google m'ha dit:

1. Pinso Alta Energia Premium, amb un 32% de proteina i un 16% de greix.

2. Menú al Restaurante Chino y Thailandés Asia, Menú 2 "Ideal para parejas", que consta de, atenció:
    2 rollos primavera
    1 ensalada china
    1 arroz frito tres delicias
    1 ternera con salsa de ostras
    1 pollo con almendras

3. Una ampolla de vi negre DO Catalunya Égom 2006. "Entrada en boca de potent record".

4. Glicina 500 mg, marca Solgar. Què coi és: "Aminoàcid amb característiques d'antiàcid i edulcorant natural, que a més actua en la síntesi de l'ADN, els fosfolípids i el colàgen. La glicina també ajuda a guardar glucosa per a la producció d'energia augmentant la quantitat emmagatzemada de glucògen."

5. Abonament de 10 banys a la Piscina Climatizada Almansa. Per a menors de 16 anys, majors de 65 anys, pensionistes i voluntaris municipals. (Voluntaris de què, em pregunto).

I la joia de la corona:

6. Tassa termo "Deja de pensar y vive" d'Unnido. Especialment indicada per a l'amic invisible i Nadal.


El que jo deia, la competència és ferotge!!

PS. I avui la monitora de patinatge de la Sara m'ha dit quant val la faldilla per al festival: 15 euros, quasi!

Missatge subliminal del post:

COMPREM MÉS LLIBRES QUE NO ARRIBEM... O SÍ!

dilluns, 2 març de 2015

Tenim pàgina de Facebook! (la cosa de màrqueting!)

Ep, atenció, que el projecte del Zurich ja té pàgina Facebook, codi QR i book trailer, que ha fet l'Artur.

La pàgina de Facebook és Quedem al Zurich? Projecte bloguer.

El codi QR, per si volem fer un cartell, és aquest:



Ara mateix tenim 94 llibres reservats de 200 que necessitem per publicar el llibre. Ho tenim difícil, tot i que som 33 autors. La major part de la gent que havia de comprar ja ha comprat (els autors i els amics). Ara s'ha d'anar a buscar gent menys propera, però que li pot interessar per la temàtica. La idea és que quan tinguem una xifra respectable d'exemplars (120? 150? 170?), demanarem al Zurich que faci una compra. És molt difícil, però no impossible. La gent no posa fàcilment 15,50 euros per una cosa que no coneix. Potser amb la pàgina Facebook podrem explicar millor de què es tracta. Amb 33 que som, ho podríem aconseguir. Tenim un mes, tic tac tic tac (és broma, XeXu).




No és el Zurich però hi surt un bar, i la cançó és preciosa...

dijous, 19 febrer de 2015

L'himne de la poesia

Dos poemes de la Sara, del seu poemari tot just inciat avui L'HIMNE DE LA POESIA (li fa molta il·lusió publicar-los al blog, ei :)

                                            d'aquí

L’última estrella   

L’última estrella de la nit
no vol anar a dormir
vol que la gent la miri
i que demani un desig


Llegir

M’agrada llegir
històries divertides
novel·les i còmics
i a vegades filosofia

dilluns, 16 febrer de 2015

Percepció de quòrum, divendres 20, Zurich on air!

Finalment, el dia que es llança el projecte Quedem al Zurich? és el...

Divendres 20 de febrer!

Som 33 autors en total i hem d'arribar a 200 prevendes, a 15,50 euros cadascuna, en 40 dies. Si hi arribem i el publiquem, a partir de l'exemplar 201 es generen drets d'autor, el 12%. Us semblaria bé donar-los a Arrels, per exemple?

Us recordo el web de l'editorial Quorum (que forma part del 9 Grup Editorial, amb Cossetània i Angle): http://quorumllibres.cat

Una cosa important: la Sílvia i jo vam parlar amb l'amo del Zurich i resulta que és besnét del fundador i el porta a la sang i... li ha agradat molt el projecte! Se'l mirarà més de prop i pensarà a veure com hi col·labora, comprant llibres i/o deixant-nos fer una presentació a l'altell, oe oe oe!

I... casualment, un dia d'aquests que estava llegint Els limits de la vida, de David Bueno, Salvador Macip (el nostre) i Eduard Martorell, em vaig trobar aquest passatge: 

"Per exemple, hi ha uns bacteris marins que poden emetre llum, però només ho fan quan se'n troben molts de cop. Llavors, quan n'hi ha suficients en un lloc concret, tots junts alhora comencen a brillar. I com ho saben que ja en són prou?
-S'han de comunicar d'alguna manera, és clar.
-Efectivament. Ho fan amb substàncies químiques que ells mateixos produeixen. D'això, tècnicament se'n diu 'percepció de quòrum', que vol dir que perceben que hi ha el nombre mínim necessari de bacteris per començar a fer alguna cosa".

Potser aquestes substàncies serien els nostres eurets, però jo ja noto la percepció de quòrum...


                 Són bacteris? són blogaires? no ho sabem, però brillen. (D'aquí)


                               No hay como el calor del amor en un bar!