dissabte, 24 gener de 2015

Ciutat de morta a viva



Perquè s'ha de reparar al màxim possible el dany a les víctimes (totes, però sobretot a la Patrícia Heras, el dany més irreparable) i a les famílies, amics... Blog de la Patrícia Heras: http://poetadifunta.blogspot.com.es

Perquè s'ha torturat impunement: els torturadors han estat condemnats per tortures per un altre cas, però el cap del sinidcat de la Guàrdia Urbana no ho veu rellevant "la gent canvia", a més, va demanar l'indult per als torturadors. 

Perquè s'ha jutjat injustament, sense admetre les proves de la defensa. Paraules de la magistrada Carmen García Martínez: "aunque me trajera cien testimonios como el suyo, yo siempre creería antes a la policía", visca la imparcialitat.

Perquè els mitjans generalistes s'hi han afegit tard i, de vegades, malament (a què venia la portada d'ahir d'El Periódico, que fins i tot el comité de redacció del diari va haver de fer un escrit desmarcant-se?) Suposo que m'hi tornaré a subscriure, però mentrestant m'he fet d'El Crític.

Perquè s'ha de reobrir el cas i que surti l'autor material de tot plegat (qui va tirar el famós test), tot i que el més important és reparar la injustícia que s'ha fet amb els innocents (sí, és de part, però si hi ha cap dubte que es faci un judici com cal).

Perquè també han de sortir a la llum les responsabilitats polítiques. "No podem apretar més el PSC", va dir el Ricard Gomà en el seu moment, es veu, doncs potser es mereixen que se'ls apreti una mica, i que el Clos surti del seu amagatall de l'ONU, que ja té ironia la cosa.

Per agrair la creació del documental als seus autors i la seva exhibició, finalment a la TV pública (gràcies, David Fernàndez, per desencallar el tema al Parlament).

Perquè no sé en què estava pensant jo al febrer de fa 9 anys, que recordo res, i hauria de recordar-ho, intentaré que no se'm passin gaires coses més gràcies a la bombolla aquesta en què estic/estem instal·lats.

Perquè no torni a passar.

Per tot això aniré el 4 de febrer a Plaça Sant Jaume i espero que siguem molts!!!


                                 Rodrigo Lanza, el 4F de fa 9 anys.

divendres, 16 gener de 2015

Felicitats, 6 anys, blog!





La Sara ha escollit el títol, la imatge i el vídeo. Això sí, a partir d'ara diu que li he de demanar permís quan vulgui parlar d'ella, i té raó, perquè ja no és aquella nena-bebè de 2 anys que volia trucar al Gegant del Pi per desitjar-li bones festes. Doncs res, suposo que seguirem per aquí. Demà actuem al Roda el món. 

Hem fet unes galetes-brownies de cola-cao bastant potables, agafeu-ne!!


Els Minions també s'uneixen a la festa mundial d'aniversari del blog.


I de regal, un acudit d'humor intel.ligent i no diré qui me l'ha explicat:

- Digues catorze
- Catorze
- Agafa un cagarro i esmorza

diumenge, 11 gener de 2015

Liberté, égalité, fraternité

Voldria fer un post relacionat amb França, amb la manifestació de demà, d'avui, però no sé ben bé com enfocar-lo... parlar de llibertat, igualtat i fraternitat seria un bon començament, o un bon final, o un bon entremig.  Voldria dir que necessitem més igualtat perquè hi hagi més llibertat real, però això és una obvietat, i també que la fraternitat, que sempre s'oblida, s'hauria de recuperar d'alguna manera, és a dir, que som germans perquè som humans, però això sembla una ingenuïtat, i potser ho és. 

També podria recordar que vaig viure dos anys a França, que hi tinc amics i bons records. Que m'agraden el Gainsbourg i el Truffaut, que l'au fènix de la universitat de Caen és un dels meus símbols preferits, que m'encanta el camembert i la frase d'aquella pel·lícula que no recordo, "bizarre? vous avez dit bizarre? comme c'est bizarre!"

Voldria anar a la mani de demà (vaig anar a una contra el Front Nacional fa 20 anys, me'n recordo!), voldria dir que els drets humans em semblen el gran invent de la humanitat, abans que la roda i el whatsapp.

Podríem encetar un debat sobre el si el Front Nacional ha de ser a la mani o no, no hi tenien cap interès o sigui que no crec que hi siguin, no té sentit que hi siguin els extrems, els fanàtics, els que no entenen que llibertat, igualtat i fraternitat o són universals o no són.

Doncs ja està, podríem dir que he fet un post sobre França, ara hem de posar una mica de música, per què no la versió que va fer el Gainsbourg de la Marsellesa en plan reggae? En el seu moment va ser polèmica, ja veus tu!

                        La Marsellesa en reagge, doblement revolucionària.

D'acord, en poso una altra!


Amb Moustaki, que la llibertat només sigui a canvi d'una prison d'amour et sa belle geôlière.

diumenge, 28 desembre de 2014

Herois 2015!


No sé si és massa aviat per felicitar l'any nou, però és que avui una amiga m'ha enviat aquesta foto del David Fernàndez i l'Arcadi Oliveres, que sabia que em posaria de bon humor, i tinc ganes de compartir-la amb vosaltres (com diria el creador de Facebook, comparteixo, llavors existeixo).

Ep, no és cap abraçada sorpresa, però com diu ella, els abraçaries tots dos alhora, i ja posats, dóna bon rotllo per felicitar l'any. Perquè són una mica els meus superherois (és que acabem de veure Big Hero 6, de la Disney): justos, savis, forts, valents, amb cor... Perdona, he dit de la Disney? no ens contradiem, aquí, amb els anticapitalistes? ehem... potser una mica, però la revolució ja es va fent, com diu la Marina Garcés, amb els moviments d'autogestió, les cooperatives, etc., i la Disney, afegeixo jo, també té els seus valors, a més de ser inevitable si fas menys d'1,30 cm.

I per això, amb el David i l'Arcadi i amb Big Hero 6, us desitgem un fantàstic 2015!! (en algunes coses serà millor i en d'altres, pitjor, segurament, però hem de partir de la hipòtesi més optimista :)

                                                             Foto: Johnkolo



  
                                                               Foto: Disney


PS: Parlava de la Marina Garcés... podria formar part del nostre Big Hero 6 per a 2015. Aquí un article que em va agradar, diu que li van rebutjar per a l'edició estatal d'El País: La revolución de lo posible.
 

dimarts, 9 desembre de 2014

Cop de vent, ventada, vendaval, huracà, ventet, airet, brisa, aire

Potser no ho sabeu, però cada tombant de 8 a 9 de desembre hi ha un cop de vent brutal, ho diuen a les notícies i es fa pal·lès al carrer. Per què? perquè el 9 de desembre a quarts de 3 de la matinada va néixer la Sara.

Oeoeoeoeoe!!!

Ja vaig explicar en un post que mentre jo cridava a l'ambulància el Joan perdia les claus del cotxe amb un cop de vent, davant la Maternitat. Les va trobar al dia següent, no hi havia massa temps per rebuscar entre els arbusts (recordem que jo estava cridant dins l'ambulància perquè havíem d'anar a Sant Joan de Déu).

I gràcies a aquest fenomen metereològico-sentimental res és igual. Es canvien les ressaques per bolquers, els bolquers per Bob Esponja i el Bob Esponja per la Violetta. Perquè cantar i ballar és de les coses que més li agraden a la Sara. I demà, vull dir avui, ballarem i també cuinarem, bé cuinar és un dir, intentarem seguir una recepta que ja estarà mig feta i tot i així se'ns cremarà (o no!).


Això és una fotocreació de la Sara... calla... que és un missatge subliminal: vol un gosset.


Aquesta fotocreació amb la ploma... voldrà retratar el contrast entre la modernitat i l'antigor?

A les 7.00 la despertaré per felicitar-la pels seus 8 anyets i per donar-nos aire tots aquests anys.


diumenge, 23 novembre de 2014

QUEDEM AL ZURICH? Com està la cosa






Hola!

Això ha quedat molt bé. Sou molts els que heu participat, i alguns per partida doble o triple!

El primer editor amb qui vam contactar ens va esperonar a buscar-hi més unitat, un fil conductor, i ens vam empescar una estructura, una història que embolcallés els relats i aquesta història és la d'un Congrés de Zurichologia organitzat per una empresa, Power to the People Projects, i format per bloguers. Per això, a l'estructura, hi ha una primera part d'organització del congrés i una segona part del congrés en si, en taules rodones, amb tots els relats. Com que hi hem afegit preguntes, si voleu canviar alguna cosa, o algun títol o el que sigui, digueu-nos-ho tranquil·lament. La mala notícia és que aquest primer editor finalment ha dit que encara que el material és bo, el llibre no acabava d'encaixar amb la seva línia editorial.

Contradient-nos una mica, perquè dèiem que si el possible editor no editava ho deixaríem córrer, intarem trucar més portes. Ens faria il·lusió que totes aquestes històries donessin el salt al paper, amb l'estructura que sigui.

Si voleu veure com ha quedat, envieu-nos un correu, a la Sílvia Teulats (que s'ha currat tota la correcció dels textos i molta part de l'organització del Congrés), silviateulats@gmail, o a mi, gembarberan@gmail.com, i us enviarem un enllaç per accedir a la carpeta de dropbox on hi ha el document.

Aquí teniu l'esquema del llibre. També trobareu els relats enllaçats, amb l'estructura primigènia aquí.

PORTADA
Quedem al Zurich?
Disseny d’en Joan, Amb bons ulls


FULL DE CITACIONS
Helena Bonals
Cesc Gelabert


PRÒLEG


I. CONGRÉS DE ZURICHOLOGIA, L’ORGANITZACIÓ
(Orgaització: Power to the People Projects, empresa formada per Pia, Pilar, Pau i Paula)
El blog de la Pia
El clic
Dades estimades
Facebook d’en Pau
Reunió de l’Organització
Programa Provisional Previ
Trobada de Pilar Cabdill i Manel Cèntric al Zurich
Aftertrobada de Pilar Cabdill i Manel Cèntric
Conversa telefònica entre la Paula i Ramon Bonanima
Trobada de la Paula amb Ramon Bonanima al Zurich
Whatsapps de la Paula i en Ramon Bonanima
Correus electrònics sobre el tema dinar del Congrés
Facebook de la Paula


II. CONGRÉS DE ZURICHOLOGIA, LA CELEBRACIÓ


Discurs de presentació del senyor Ramon Bonanima, membre honorífic del Congrés: «Es necessita ànima».


Taula Rodona: «L’autobiografia: el Zurich com a escenari de la memòria»
Presentació dels participants
  1. Tenim carta de la Laia, Carme Rosanas
  2. Xocolata desfeta, Sílvia Teulats
  3. Tos, Eduard López
  4. El meu Zurich als 70, Glòria Díaz
  5. Tot fent un cafè, Ignasi Oliveras
  6. Jovan, quedem al Zurich?, Rafael Casas
  7. Entrevista a Raimon al Zurich, M. Roser Algué
  8. La proposta [connexió en directe des del Zurich], Xavier Pujol
  9. ¡Estamos fuera de cigarrillos!, Gemma Barberan
  10. La novel·la del Zurich, Carme Rosanas
  11. Ja no quedem al Zurich, Laia
  12. Cita de seguretat, Elfreelang
TORN OBERT DE PREGUNTES


Taula rodona: «Trobades i destrobades: bloguers i altres espècies híbrides»
Presentació dels participants
  1. El proïsme no fa per mi, Gemma Barberan
  2. Presumptament, Joan Gasull
  3. Escala a Zurich, David Castejón
  4. Val més que no quedem al Zurich, Carme Rosanas
  5. El partit, Gemma Barberan
  6. El perdó, Eduard López
  7. El dia que em vaig trobar Sòcrates al Zurich, Gemma Barberan
  8. Quedem al Zurich?, Montserrat Aloy
  9. L’escriptor al Zurich, McAbeu
  10. Bindunguen pilotilles, Kantiretschen
  11. Els jugadors, Sílvia Teulats
  12. La partida, Artur
  13. Sóc al Zurich, Fanal Blau
  14. Un post-it a la taula, Rits
  15. La Fuchsia i en Jan, Assumpta
  16. (Im)puntuals
TORN OBERT DE PREGUNTES


Interludi poètic, pica-pica al mirador del CCCB
Trobada entre la Paula i l’Ànima abans del dinar i presentació dels poetes.
  1. Cafè cèntric amb nom exòtic, Helena Bonals
  2. L’udol del vi, Montserrat Aloy
  3. In vino veritas, Montserrat Aloy
  4. El cafè ens inspira, Glòria Bosch
  5. Plou, Novesflors
  6. Quedàvem al Zurich, Epolenep
  7. Somnis, Eduard López
  8. Seguirem somiant, Carme Rosanas
  9. Abraçada a tu vestia la teva olor, Maijo
  10. Fragments de vida, Carme Rosanas


Taula rodona: «El Zurich com a escenari de la història romàntica»
Presentació dels participants
  1. Suís, Glòria Bosch
  2. Digues que m’estimes encara que sigui al Zurich, Sílvia Teulats
  3. No puc dir-te que t’estimo encara que sigui al Zurich, Sílvia Teulats
  4. Cafè (Zurich) sol, Glòria Bosch
  5. Quedem al cafè Zurich!, Artur
  6. A les cinc al Zurich, Bruixeta
  7. Espècies, Glòria Bosch
  8. L’amant, Eduard López
  9. Sense principi ni final, Carme Rosanas
  10. Sense principi ni final (II i III), Carme Rosanas
  11. Taxi! Al Zurich, Xavier Pujol
  12. Margalida i Dani de «Taxi! Al Zurich», Xavier Pujol
  13. El Saramago, Xexu
  14. El fantasma del Zurich, Xavier Pujol
TORN OBERT DE PREGUNTES


Taula rodona «El Zurich com a escenari de la història negra»
Presentació dels participants
  1. Cràter, Xexu
  2. La tria, Jo Mateixa
  3. La cita, Jp Merch
  4. De pagès, David Serrat
  5. Quedem al Zurich, per treballar, Joan Gasull
  6. Quedem al Zurich, per feina, Joan Gasull
TORN OBERT DE PREGUNTES


Conclusions del Congrés de Zurichologia (esborrany de la Paula)


«Un doble somni compartit», a càrrec de Manel Cèntric

Projecció de Casablanca al CCCB, escena final

Excusa per tornar-hi, sa Lluna ____________


Tenim algunes idees de portes on trucar, però qualsevol idea d'editor-padrí del projecte serà benvinguda!!

Gràcies!!

dimecres, 12 novembre de 2014

Autoconeixement infantil

- És que, mama, jo sóc com la tieta Esther, m'agrada la música comercial!

Sí, senyora, sense complexos. Ja va cap als 8 anys i li agrada el que li agrada. Ja li pots posar Manel, La Iaia, Lou Reed, Jimi Hendrix... que ella vol Violetta i les cançons d'Eurovisió. Sí, val, això ho ha tingut a l'abast, o ella s'ho ha buscat, o les dues coses. Però també ha anat al Sònar Kids i a un festival per a nens on tocava el Joan Colomo... Bé, esperem que no sigui greu, la veritat és que em fa una mica d'enveja aquest grau d'autoconeixement que té (i la música només és un aspecte, l'altre dia em va dir que no volia que l'apuntés a un curs de filosofia per a nens, que jo trobava tan interessant, "no has d'escollir per mi", em va dir...). A mi em costa tenir les idees tan clares. Potser puc aprendre d'ella, a veure, posarem una mica de Violetta, que potser veurem la llum:



I diu alguna cosa així "yo no soy un zombie, yo no soy un robot, hago mi camino y descubro quien soy, soy única, soy única" La Violetta també ho té clar. Crec que serà apoteòsic quan anem a veure-la al Palau Sant Jordi. El meu objectiu és que llavors ja m'hagi fet una personalitat clara i sòlida i pugui estar a l'alçada de l'ídol de la meva filla, amb dignitat. Em queden 2 mesos.

PS. Ara, l'hauríeu de veure ballar i cantar, brutal!

PS2. No deixa de ser curiós que la música més comercial passi el missatge que has de buscar el teu camí únic...

dissabte, 25 octubre de 2014

QUEDEM AL ZURICH? Treball d'equippp

I. L'E-MAIL DEL PPP, DIMECRES 19-N, MATÍ


De:                       Calmats Fernàdez, Pia
Enviat:                  Dimecres, 19 / novembre / 2014  09:41
Per a:                    Cabdill Ferrer, Pilar
Tema:                   Congrés de Zurichologia. Programa Provisional Previ
Fitxers adjunts:     Foto_Manel Cèntric

_________________________________________________________

Bon dia, Pilar,

Et passem el PPP del Zurich. Ja l'acabarem de perfilar en la reunió de dilluns.

CONGRÉS DE ZURICHOLOGIA
-PPP a 19 de novembre de 2015-

Data: Dijous 26 de març. (Ja haurà començat la primavera i farà bo. Tenim temps d'organitzar-ho).
Lloc: CCCB. (Ens queda a prop del Zurich. S'ha de parlar amb l'ICUB, la Paula se n'encarrega).
Ponents: 8-10. Assistents: 80-100
Pressupost: En parlem dilluns.

Programa:

10.00h Presentació a càrrec del consellers de la Generalitat i els regidors de l'Ajuntament (la Paula se n'encarrega) i de Pilar Cabdill.

10.30h Ponència: Impacte del Zurich a la realitat i a l'imaginari, a càrrec del filòsof Manel Cèntric. (És una eminència dels estudis d'impacte -veig que ell mateix és impactant, adjunto foto).

11.30h Pausa Cafè. (Al mateix CCCB).

12.00h Taula rodona: El Zurich des de dins, a càrrec dels cambrers Frisch Hänchen i un que hi porta tota la vida, i de dos clients (amb històries d'impacte de trobades o no-trobades). 

14.00h Dinar. Convidem els ponents a algun restaurant de la zona. La Patrícia el busca.

15.30h Taula Rodona: El Zurich des de fora, a càrrec del filòsof Manel Cèntric, la sociòloga i economista Marina Esposado i la turista Geneviève LaBelle (amiga del Pau, que serà a Barcelona de vacances i que, bingo, és suïssa de Zúric). (Per cert, aquesta estructura dins/fora parlant del Zurich... la gent que queda davant i no entra és dins o fora? Estaria bé que ho parlessis amb el Manel Cèntric).

17.30h Conclusions: A càrrec teu. El Pere et donarà quatre titulars 5 minuts abans.

17.45h Temps Lliure. Animem a anar al Zurich (però no tots de cop, si pot ser). La Patrícia s'encarrega de parlar amb l'amo per obtenir descomptes o tiquets (m'han parlat d'unes mandonguilles mítiques però no sé si és una llegenda urbana).

22.00h Projecció de Casablanca, a les gandules del CCCB. De Cafè a Cafè, del Cafè Zurich al Cafè Americà d'en Rick, una bona manera d'acabar, no et sembla? (Idea del Pau).

En parlem!

Pia Calmats
Cap de Projectes
PowerToThePeopleProjects
www.powertothepeopleprojects.cat

PS. Hem de parlar dels contractes del Pau i la Paula. Em vas dir que estaven "a la corda fluixa". Pensa que ara mateix tenim 8 PPP, 6 PP i 4 P entre mans, i sense ells no arribem. La Paula és un crack amb els polítics i saps que no és fàcil, i el Pau és molt creatiu i proactiu. Et demano que prescindim de coses supèrflues i mantinguem l'equip, Quan vulguis en parlem. Gràcies.

PS2. Acabo de parlar amb el Manel Cèntric i m'he pres la llibertat de concertar-te una cita amb ell demà a les 17.00... al Zurich.


________________________________________________________


En un cafè poden passar moltes coses, i en els mítics, més 

                          Veure Casablanca al CCCB, quin luxe!




II. TROBADA DE PILAR CABDILL I MANEL CÈNTRIC, DIJOUS 20-N, TARDA


Arriben al Zurich, alhora, Pilar Cabdill i Manel Cèntric

PILAR: Hoola, hem arribat alhora, això és bon senyal, t'he reconegut de seguida, estàs igual que a la foto que em va passar la Pia (encara ets més guapo, va pensar), seiem?

Manel: Hola! Encantat. La foto? Ah, sí, la del Congrés del DIT a Manchester.

Pilar: El DIT?

Manel: El DO IT TOGETHER, ja saps, treball en equip, treball col·laboratiu... com que els filòsofs treballem molt amb el tot, ens criden per si podem dir-hi alguna cosa.

Pilar: Esclar... en realitat nosaltres ja practiquem el DIT a PowerToThePeople, des de sempre. I normalment ens en sortim.

Manel: Esclar, us en sortiu perquè practiqueu el DIT no al revés, és com allò que els països avançats no inverteixen en ciència perquè són avançats sinó que són avançats perquè inverteixen en ciència. I així practiqueu el DIT al projecte de Zurichologia, també?, encantat de participar-hi, per cert.

Pilar: Sí, bé... però potser és l'últim, la veritat és que no sé si podré mantenir l'equip molt de temps. Hi ha massa despesa i no surten els números.

Manel: I les lletres? és broma, Mira, això és com un ecosistema, com el Zurich mateix, els clients habituals, i els que queden davant i els cambrers i tots plegats es necessiten entre ells. La teva empresa, també. Els que estudiem els impactes i les interrelacions dins el tot i les seves parts ho sabem molt bé. 

Pilar: Vist així...

Manel: Pensa que la creativitat sorgeix d'ajuntar coses diferents, com més diferent sigui l'equip, més es podrà potenciar la creativitat dels projectes, tu ja ho saps. I si els projectes perden aquell punt de singularitat, perdreu tota l'empresa, m'explico?

Pilar: T'expliques, tornaré a fer números pensant amb el DIT o amb el PIT, PUT IT TOGETHER, és que tinc una fixació amb la lletra "P", saps?

Manel: Prou interessant, jo t'ajudaré amb el DIT, amb el PIT i amb el que faci falta, anem al Boada i entrem en detalls?

Pilar: Perfecte!


III. AFTER TROBADA, DIVENDRES 21-N, VESPRE

Whatsapp: Gràcies, Manel, sabia que no em fallaries, ets un filòsof cèntric i central ;)

Whatsapp: Em deus un cafè al Zurich ;)



Per al projecte blogaire de llibre inspirat en el Zurich. 
Bases
Recull de textos