divendres, 9 de setembre de 2016

Contrast i contradicció

Ahir el Carles Capdevila va publicar aquest article, Són 48 milions (i són criatures), sobre els nens refugiats, que Unicef calcula en 48 milions, és a dir, com tot l'estat espanyol, 28 milions de nens a conseqüència de conflictes i guerres, i 20 milions per la misèria i la fam. 

I ho contrasta amb les preocupacions quotidianes pels nostres nens, que aprenguin música o anglès, que dormin les hores necessàries i, ai, que no estiguin massa sobreprotegits, que hi tenim tendència.

El contrast, efectivament, és brutal, i perquè no sigui tan brutal podem fer dues coses, relativitzar una mica si el nostre nen no s'acaba el plat de macarrons (mal exemple, volia dir el de verdura) o intentar que arribi un plat de macarrons (o de verdura), i un sostre, als nens refugiats. O les dues coses. Però, ep, el llenguatge em delata, parlo dels "nostres" nens, com si els nens refugiats no fossin "nostres", i aquí és on posem el contrast. 

Jo dilluns vaig a una obra de teatre per col·laborar amb Proactiva Open Arms, però acabo d'apuntar la Sara a Kids 'n' Us, que costa un ull de la cara. Suposo que hem de viure amb aquest contrast i no sé si dir-ne contradicció. Si ho considerem una contradicció, no tenir cura de tots els nostres nens, ens hem de posar les piles i ajudar molt més.

Perquè entre la sobreprotecció i la desprotecció no hauríem de tendir a la protecció? Sí, esclar, és fàcil de dir.

diumenge, 31 de juliol de 2016

Reversible, o no


La Sara fa uns dies que experimenta amb programes d'edició de vídeo, sobretot amb un programa que es diu "Reverse" i que fa això, fer reversibles les imatges. I d'aquí sorgeix alguna cosa semblant a un mini vídeo de màgia, Ens ho hem passat molt bé, i només és 1 minut i 12 segons (ens ha fallat un vídeo molt bonic amb unes floretes que anaven soles cap a la mà i n'hem descartat alguns més pel nivell de cutresa). Esperem que us faci gràcia!



Pero no se vayan todavía, aún hay más, aquest meditar sobre la reversibilitat de les coses ha coincidit en el temps i quasi en l'espai amb un poema de Brian Bliston sobre els refugiats que ha traduït la cantireta, que és reversible (el poema, no la cantireta), i aquí la idea seria: són reversibles les mentalitats i els prejudicis?

REFUGIATS (de Brian Bliston amb traducció de Montserrat Aloy 'cantireta')

no els cal la nostra ajuda
per tant no em diguis que
aquestes cares ulleroses podrien ser la teua o la meua
si la vida els hagués donat millors cartes
cal que els veiem com són realment
aprofitats i penques
dropos i mandrosos
amb bombes sota la màniga
assassins i lladres
no són 
benvinguts aquí
hauríem de fer-los 
tornar d'on vénen
no poden
compartir el nostre menjar
compartir les nostres llars
compartir els nostres països
en lloc d'això consentim
aixecar un mur per allunyar-los
no està bé admetre
aquestes són persones igual que nosaltres
un lloc hauria de pertànyer només als que hi han nascut
no sigueu tan rucs de creure que
el món es pot veure d'una altra manera

(ara llegeix de baix cap a dalt)

Però el colmo de la reversibilitat és fer reversible la mort. I, a falta de Déu, només pot fer-ho algú súper humà. Potser per això es va inventar la ficció (per això i per a moltes altres coses).


No sé si només en la ficció es pot tirar enrere o donar-li la volta al mitjó mental.

dimarts, 5 de juliol de 2016

BV

La Sara i jo tenim un missatge ultrasecret per donar-vos, un missatge que s'activa quan el despertador està desactivat (que guai!!), quan pots llegir fins a les tantes, quan fas olor de crema solar, quan sopes a la fresca, quan love is in the air (cursi, també).

         Missatge ultrasecret, 4 dies abans de fer les maletes.


Si obrim el focus, fer vacances és un luxe.

dissabte, 4 de juny de 2016

De vegades veig cançons

- Per què mires el youtube i no busques a l'Spotify, Sara?
- Perquè així veig el videoclip, també.


És veritat, pregunta tonta. Avui he anat a unes conferències al PrimaveraPro, la part professional del Primavera Sound, i una de les conclusions és que el Youtube és el primer canal de consum de música per als més joves. En aquest gràfic es veu l'ús del Youtube per veure/escoltar música als EUA, per trams d'edat i és força il·lustratiu. El que és curiós, també, és que no sempre es mira la imatge. Per exemple, la Sara de vegades es posa una cançó i després es posa a cantar o a fer la vertical sense veure el videoclip, però allà està.

Recordo que als anys 80, quan jo era adolescent, gravava en VHS els videoclips de la tele (I want to break free de Queen, amb el Freddy Mercury passant l'aspiradora), però diria que era complementari als discos, havies de tenir l'objecte disc i llavors enganxar el videoclip era com un trofeu extra. Ara no, ara l'objecte és el continent, la tablet, i el contingut el fas aparèixer en un instant. No estic descobrint res de nou, només que m'ha fet gràcia arribar a casa i lligar caps entre el que diuen els experts i el que veig cada dia. 

I jo mateixa busco cançons al Youtube, encara que diversifico més, a la feina em poso iCat, a casa em poso un disc o busco per l'Spoti... Potser és que els joves són molt audiovisuals, estan immersos en aquest mitjà, no ho sé. També em plantejo si té a veure amb el tipus de música. De moment, la Sara diu que li agrada la música comercial. I és molt accessible amb el Youtube, com és lògic. Però la música menys comercial també és fàcil de trobar. Potser més endavant buscarà altres coses, ja veurem. També canta "El Mag d'Oz" i "Mar i Cel"...  A mi als 9 anys m'agradaven Los Diablos, més comercial, impossible. Amb un parell de clics, els veig!


El videoclip de Queen que em vaig gravar de la tele, és fantàààstic (bé, no és exactament el mateix, però quasi).

Les Sweet California versionant Justin Bieber, a la Sara li encanta (i a mi també, aquesta).

"Un rayo de sol", de Los Diablos, com m'agrada el Youtube, tu!

PS. Com que això sembla un publireportatge de Youtube, direm, en la seva contra, que paga poc per les reproduccions dels vídeos.

dissabte, 21 de maig de 2016

El llibre del Zurich: drets d'autor


Si recordeu, vam decidir donar l'import dels drets d'autor del nostre llibre a la fundació Arrels. Doncs bé, la Sílvia i jo acabem de fer aquesta donació i us ho volíem explicar.

Com que només generàvem drets d'autor a partir de la venda de l'exemplar 201, els 33 autors del llibre hem generat 60,52 € en concepte de drets d'autor (40 llibres venuts), que són els que hem ingressat a Arrels.

Aquesta és la liquidació del llibre, tal com ens l'ha enviat el Nou Grup Editorial:

QUEDEM AL ZURICH?
                             Exemplars                  Total
Tirada                          400
Venda Tram 1              200                   0,00 €
Venda Tram 2                40     1,78     71,20 €
Venda institucions          7
Magatzem                       9
Dipòsit: Àgora               85
Promocions                   32
Dipòsits en distribució  27
TOTAL                                                71,20 €
Retenció IRPF (15%)                          10,68 €
Total a percebre                                60,52 €

No és gaire però fa il.lusió. I encara queden exemplars per l'espai exterior.


dissabte, 7 de maig de 2016

Joc ressenyil

El Sergi Monteagudo (Àtoms i lletres) està a punt de publicar el seu primer llibre de relats, amb els somnis com a fil conductor. S'ha empescat una manera divertida de promoure el llibre, a través d'un concurs: ell t'envia un dels seus contes, en fas una ressenya i pots guanyar un llibre, pas mal, no?

Aquí hi ha la meva ressenya, no sé si li faig justícia, però en fi, és el que m'ha sortit. Animeu-vos!

Somnis de color (negre)


Viatge al país de la democràcia parla dels somnis desperts d’un món millor que no és tan millor com semblava. El reality check es farà en uns grans magatzems en època nadalenca, el somni consumista, el somni dels nens. I un nen serà el desllorigador de la història, amb un final preciós. Però abans, en Sergi Monteagudo ens presentarà els seus personatges amb ironia, alhora amable i carregada de mala llet contra els prejudicis i el bonisme acrític. Però ni tan sols els dolents són molt dolents, són dolents sense voler-ho. Simplement, les coses no són tan bones com ens pensàvem. Els somnis destenyeixen.



divendres, 8 d’abril de 2016

El pleistocè ens visita

Gran moment: entro a la biblio i em trobo la Sara llegint aquest llibre, AQUEST LLIBRE:


Los Cinco! I el primer llibre, a més! M'ha donat una alegria! I se m'ha notat, esclar. M'ha preguntat si l'havia llegit, i tant! i n'he llegit uns quants de la col·lecció, m'agradaven molt! Potser era una mica més gran que tu, 10 o 11 anys (perquè se sentís important) i m'agradaven molt (per reforçar el missatge). Llavors ha dit: doncs ara m'estic llegint un dels Hollister i aquest, 2 llibres antics!"

Ehhhhh, com que antics!!!???? Bé, potser sí, que la senyora Enid Blyton el va escriure el 1942 i per a una nena de 9 anys, això equival a pleistocè.

És igual, el cas és que està llegint un dels meus llibres preferits i em fa molta il·lusió. Això sí, quan hem arribat a casa, el llibre s'ha quedat on estava i s'han desplegat màgicament i a l'uníson dues pantalles: la tablet i la tele. Bé, tres, perquè no se m'ha acudit una altra cosa que venir a explicar-vos-ho.

Sóc capaç de llegir-me'l jo.


divendres, 18 de març de 2016

Ficció (92)

IEEEEEPP!!!!



El nostre Quedem al Zurich? és un dels títols que opten a La llança de Sant Jordi d'enguany, que organitza Ômnium Cultural.

Aquí trobareu la info i la manera de votar, si no us crea problemes de consciència votar-vos per davant de la Patricia Highsmith o el John Irving :D


S'escullen 5 llibres de cada categoria: ficció, no-ficció, infantil i juvenil, i coberta. A ficció, la nostra categoria, som 92 companys de nominació.

De fet, es tracta d'avançar-se a Sant Jordi, amb la pregunta "Quins llibres regalareu per Sant Jordi?".

Home, guanyar no crec que guanyem, però té gràcia, no?

Hi ha temps fins al 16 d'abril. El veredicte, el dia 19 d'abril, a la sala Bikini.

Ah! se sortegen 80 lots de llibres i entrades a la festa de Bikini entre els votants.

La Sílvia i jo ja hem votat!! ;))