dijous, 23 de juliol de 2015

Tot Preparant l'Acte

Aquí estem, amb novetats sobre l'Acte zurichero del dia 3 de setembre.

Primer de tot, esperem que tothom tingui el llibre i li agradi. En el meu entorn ha agradat força, des de no gaire (pare, grrrr!) a molt (amigues, iupi!), o sigui, que estic contenta.

Anem al dia 3:

Pel que fa a la venda de llibres, la noia que porta premsa a Quorum-Cossetània està parlant amb la FNAC. Intentarem que la FNAC també ens deixi un micro, perquè si no, haurem de cridar.

L'acte es desenvoluparà, en principi, així:

-Intervenció del Rafael sobre la història del Zurich (10 min.)
-Intervenció de l'Eduard sobre el llibre (10-15 min.)
-Lectures de textos a càrrec de:
 Helena
 Sílvia
 Cantireta
 Glòria
 Sa Lluna
(Si a algú més li fa il·lusió llegir, que ho digui, sisplau).
(20 min.)
-Tertúlia (15 min.)

En total, una horeta i després ... copa de cava, esclar!
Sobre això del cava, us volíem comentar que el Zurich ja s'ha gastat més de 700 eurets amb el llibre i no li podem demanar que ens el pagui. Us sembla bé pagar-ho entre tots els que hi anem?
A més, ens han dit que ens ho deixen a preu de cost (tot i que si els fem guanyar algún caleró també estarà bé, no?).

Us deixo amb l'enllaç d'una revista que ens ha fet un article molt maco, gràcies al contacte de l'Artur.
Revista d'estil (pàg. 78).

Això és tot, amics! Per ara!


    Una amiga em va enviar aquesta foto subterrània tan xula...


    "Summer in the City" by Joe Cocker

dilluns, 13 de juliol de 2015

Versos de tornillo

No puc dormir, tinc ganes de dir alguna cosa sobre el Krahe, que m'agrada molt, que vaig tenir un pic de Krahemania a mitjans-finals dels 90. Que fa poc em vaig comprar el seu últim disc i quasi no l'he escoltat, però una cançó sí, i és la que posaré ara. Que últimament no anava als seus concerts, perquè ja havia anat a molts (quina mena de raó és aquesta? massa tard per trobar-la absurda?). Que fins i tot vaig escriure el programa de mà d'un concert seu perquè el programador era amic meu (és qui m'ha dit que s'havia mort). Que aquest home té autèntics clàssics ("Marieta", "Un burdo rumor", "La hoguera"...), meravelles no prou conegudes ("Días de playa", "Nos ocupamos del mar", "Paréntesis"), i cançons que encara he de descobrir (com les del darrer disc). Que tinc debilitat pel disc Versos de tornillo. I que els seus concerts eren un gustasso.
Habrá que documentarse sobre los delfines :)


Javier Krahe cantant "Fuera de la grey", del disc Las diez de últimas, al Café Central de Madrid, al desembre de 2013.


                              "Nos ocupamos del mar", quina cançó més preciosa.

dimecres, 1 de juliol de 2015

Dijous 3 de setembre al Zurich!

Hola!

Acabem de tenir una reunió amb la família Valldeperas, pare i filla, els amos del Zurich. Què us sembla fer la presentació del llibre el

DIJOUS 3 DE SETEMBRE DE 2015 A LES 19H

Hem intentat que fos dissabte, però no els va bé. Esperem que pugui venir al màxim de gent possible!!


dimecres, 24 de juny de 2015

L'equipament

          Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII a  RELATS CONJUNTS

En el despatx del conseller de Cultura:

Conseller: I aquest ha de ser el nou equipament cultural de la ciutat, el definitiu, l’equipament pel qual se’m recordarà d’aquí a 300 anys?

Cap de Gabinet: Sí, conseller, no ho dubti, aquest equipament reuneix les característiques de tot equipament cridat a passar a la posteritat: té personalitat (el conseller té personalitat, sap què vol), és sòlid (el conseller és una persona sòlida, de qui te’n pots refiar), és històric (el conseller passarà a la història).

Conseller: I la gent haurà de pujar tots aquests esglaons per veure els espectacles?

Cap de Gabinet: Sí, però ja sap vostè que el que costa es valora més. Només els més forts arriben al final (missatge neoliberal subliminal, que sempre va bé).

Conseller: Però no havíem bastit el nostre discurs sobre l’accessibilitat a la cultura? “Cultura de tots per a tothom” era l’eslògan que tu mateix em vas aconsellar!

Cap de Gabinet: Però, conseller, no s’ha de prendre els seus propis eslògans al peu de la lletra. Com ha de ser una “cultura per a tothom”? on s’és vist? Faci’m cas i compri l’edifici.

Conseller: Perdona, però em sembla que vas una mica a la contra dels temps que corren, dels vents que bufen, m’assegures que si el fem construir, no se’m tiraran a la jugular?

Cap de Gabinet: Li asseguro, li asseguro, confiï en mi, l’eslògan va funcionar, oi?? 

Passa 1 any...

Conseller: Has vist aquest article? “Cultura de ningú per a ningú”? Què n’has de dir?!!!

Cap de Gabinet: Que ell no hi serà d’aquí a 300 anys, però vostè, sí.

divendres, 19 de juny de 2015

Ja el tenim aquí!!


Des del Zurich, us presentem la criatura: té totes les pàgines, alguna errada (la perfecció no té personalitat) i és molt bonic!!! Quedem al Zurich?

divendres, 15 de maig de 2015

15-J

D'acord, d'acord, tots tenim al cap el 24-M i fins i tot el 27-S, però ara podeu afegir una altra data en la vostra agenda mental, el 15-J, és a dir, el 15 de juny. Per què? Doncs perquè és la data que Quorum Llibres ens ha donat per a la publicació del nostre llibre zurichero.

Aiiii, quins nerviiiis :)))


Imatge elaborada per la Sara amb un programa d'aquests de tractament d'imatges.

PS. He aconseguit fer els deures de la Carme per demà!




dissabte, 11 d’abril de 2015

Microrelat australià (sort of)


La Carla és una nena que viu a Austràlia i el seu llibre preferit és Les set cabretes. Però a Austràlia les cabretes són cangurets, les potetes són roses i, al final, el llop és enviat al centre de rehabilitació de Melbourne, on segueix el programa "eat eggs, not kangaroos".


Aquest microrelat l'hem fet entre la Sara i jo per al joc literari de la Jomateixa.

dilluns, 6 d’abril de 2015

El dilema de les tres ciutats

En aquesta família tenim un dilema, un gran dilema: som tres i tenim tres ciutats per anar de vacances. Com que som una democràcia (normalment), hem decidit decidir per votació. I atenció, les ciutats són ni més ni menys que Roma, Venècia i Florència. Ai!

I què se'ns ha acudit? que aquell programa normalment odiós anomenat Power Point ens doni un cop de mà. Hem de fer tres presentacions i defensar-les en una setmana. La Sara fa Roma, perquè diu que és més fàcil, però vol anar a Venècia, jo faig Venècia però potser tornaria a Florència, on no hi he estat des dels 16 anys, i el Joan fa Florència i no ha estat mai a Florència, però potser tornaria a Roma, o sigui, que ni amb el Power Point ens aclarim.

Però vull introduir una petita reflexió aquí: el domini del Power Point per part de la Sara ha estat espectacular, per l'habilitat i la rapidesa. És ben bé que la motivació és fonamental en això de l'aprenentatge. I jo crec que també he après més aquí que en el curs de Power Point avançat que he fet tres vegades. 

Molt bé, tant de bo tots els dilemes mundials fossin d'aquesta mena, som conscients que tenim sort, almenys en això. I si ens voleu ajudar a decidir, també us ho agrairem. Grazie!