dissabte, 19 juliol de 2014

Barrejant germans i germanors

- Ja he vist Frozen 6 vegades!!
(Sara dixit)


Els de "Libres e iguales" s'han oblidat "fraternales". I a mi se m'acut que aquest és un concepte per explotar en política (crec que la Victòria Camps deia alguna cosa així en un dels seus llibres). Perquè tu et pots estimar molt el teu germà (difícil no estimar-te malgrat els gelos, baralles, etc.) i quan et fas gran viure en cases separades. I veure't sovint i parlar pel wasap.

En el fons, totes les guerres, les de religió incloses, són fraticides, per això són tan demencials. Els de "Libres e iguales" posen l'individu per davant del grup. Els temuts "nacionalismes" posen el grup per davant de l'individu. I si fem un terme mig? potser en la idea revolucionària francesa de "fraternité" hi ha la clau. Perquè tu et pots separar del teu germà però no el mataràs (bé, també hi ha casos, però no podem estar per tot). Potser això té un aire Teresa Forcades, no ho sé, però tampoc és la intenció, no és que siguem germans perquè Déu és el nostre pare, Déu em sembla més aviat un zombie, ara mateix. Som germans perquè som de la família animal humana, només volem poder escollir casa, tots plegats.

Ara barrejo coses, però em sap molt de greu que la Sara no tingui un germà/na (a banda de la germanor en sentit ampli :). No ha pogut ser. Però té els cosinets que són de la seva edat i ens veiem molt. No és ben bé el mateix, però s'hi assembla. Continuant amb la família-família, dilluns la meva germaneta petita, Esther, fa 40 anys. Vulguis que no, impressiona, de vegades a la meva germana li dic Sara, perquè se'm deu liar la neurona "nena petita" al meu cervell.

En fi, us deixo amb les imatges de la pel·lícula preferida ara mateix de la Sara, Frozen, que té com a eix principal, no l'amor romàntic clàssic (que també), sinó l'amor entre dues germanes. Bon cap de setmana!! ens n'anem a Calella amb ma germana i els cosinets!!



Imatges escollides per la Sara especialment per al post (li he dit que feia un post de Frozen, benu, més o menys... :)


                       Minuts musicals


"Milonga del moro judío", del Jorge Drexler, amb un protagonista una mica perdut...

"He mirat aquesta terra", cantada pel Raimon, em vaig sorprendre emocionant-me amb les primeres notes, amb ma mare, of course. El vídeo es casolà-surrealista.

diumenge, 13 juliol de 2014

De la tuna a la lluna

- Mira, Albert, la tuna!

La Sara no tenia dos anys i aquesta va ser la seva primera frase. Veníem en cotxe amb ma germana i els nens del càmping de Banyoles. La tuna és la lluna. No recordo si es tractava d'una súperlluna com la d'avui, però deuria ser resplendent. De fet, avui la Sara no ha trobat que la lluna fos més gran que la d'ahir però sí que estava com més neta...

Avui s'ha enfadat a l'hora d'anar a dormir perquè no li havia dit abans que demà anem a la muntanya, mai s'havia enfadat per això. Em sembla que és senyal que s'està fent gran (com és normal): vol que la tinguem en compte, que no sigui l'última a assabentar-se de les coses, com ens passa a tots.

Aquella frase de la tuna m'ha quedat gravada, perquè ho va dir amb una il·lusió brutal, la lluna li agradava molt de petiteta, la tuna! la tuna! cridava. Ara ja no li fa tant de cas, no sé si és un signe de fer-se gran, també, meravellar-te menys per la lluna i reclamar que t'expliquin les coses quan toca. 

M'he disculpat, de fet no era conscient que no li havíem dit, ho tindré en compte a partir d'ara, i potser ella tornarà a meravellar-se amb la lluna... 


La tuna, la lluna


Blue Moon de The Marcels


la lluna, la tuna



Harvest Moon del Neil Young, que és maca aquesta cançó!

dijous, 26 juny de 2014

Ommm (a la recerca de l'espiritualitat perduda)

Bé, perduda, perduda, no ben bé, perquè crec que mai he estat gaire espiritual, això que he provat el tai-txi i el reiki, i fins als 14 anys vaig ser creient de la religió cristiana... Doncs ara m'ha donat pel ioga, tot va començar aquests dies d'hivern que no em trobava bé. La meva cosina em va dir que el ioga va molt bé, i com que me la crec, vaig apuntar-m'hi.

Va anar bé, no vaig veure la llum, la meva cosina em va dir que tampoc es tractava de veure cap llum, sinó de fer uns exercicis que van bé per al cos i per a la ment. De fet, un dia que ens vam quedar soles amb la mestra, em va dir que els efectes del ioga es noten a llarg termini, que un dia em notaré una mica diferent i serà pel ioga. Potser sí. De moment m'agrada quan ballem al nostre aire, al principi de la sessió; em sento francament impotent quan intento fer el "pajarito", que és una cosa impossible de fer, molt millor la granota; i amb els mantres em veig des de fora i una mica ridícula, jo intento dir el mantra i creure-me'l, com per exemple, "l'esperit està per damunt de l'ego", que està molt bé, però no ho acabo de sentir. No sé si és paradoxal que una atea posi les mans en pregària o en posició "om" i faci "ommm, tot és diví".

A "La meva guia de ioga" diuen "i com que cada persona és diferent i està en un moment diferent, vivint la seva circumstància particular, cadascú obté del ioga el que necessita en aquell moment. Els beneficis abracen des de la relaxació fins a la il·luminació". Ja he dit que la il·luminació (que té a veure amb sentir-se u amb l'univers -"ioga" en sànscrit vol dir "unió") encara no m'ha arribat, però sí que m'acabo relaxant, així que de moment, continuo... Feu ioga?


En portuguès també es pot fer ioga. La clau: respirar, respirar bé, pel nas, respirar profundament... 

PS. Abans que la Sara fos abduïda per Disney Channel, vèiem Info K, i un dia va sortir una escola on els nens feien ioga (segur que saben fer l'ocellet).

PS2. Trobo que la idea de connexió és molt actual, de fet, amb la globalització i les xarxes socials, estem lligats, no sé si d'una manera profunda o no, depèn de les connexions. Aquests mots tan de moda "col·laborar", "compartir"... no és estrany que el ioga es posi de moda, fa sentir bé.

dilluns, 23 juny de 2014

Podria ser millor, podríem anar a Amsterdam

Podría ser peor, podría llover

"El jovencito Frankenstein", en una escena memorable. La deixo doblada, perquè és com la recordem.


Aquesta frase forma part de la història de la nostra parella, és un d'aquells "leitmotiv" que tens, i que fas sortir de tant en tant, concretament, quan estem en una situació xunga que no arriba a ser dramàtica, i volem treure ferro a l'assumpte.

Tot això bé a tomb perquè demà passat 25 de juny fem 15 anys de parella estable. Oju, parella estable no vol dir sense alts i baixos, ja se sap. No és la data de casament, que va ser uns anys més tard, sinó la data en què vam enrotllar-nos i vam començar a mirar-nos tenint com a subtext mental "aquesta vegada potser sí".

I per això se'm va posar al cap celebrar-ho amb un viatge, els dos sols, a una ciutat on jo he estat dos cops però ell cap (això és amor): Amsterdam.

Em va costar convènce'l, perquè és un home racional i deia que no teníem diners. Al final, vam arribar a un entente: hi aniríem, però més endavant, a l'octubre, quan tot és més barat.

I per celebrar-ho posem la cançó que va quedar segona al festival d'Eurovisió d'aquest any, que és d'Holanda i que és la mar de maca (rara avis eurovisiva). Perquè Eurovisió també és una de les coses que ens uneixen. Sí, amics, els camins de l'amor són inescrutables, i ara a més hi hem implicat a la nostra filla, que, al tantu, vol que Catalunya sigui independent per poder votar Espanya a Eurovisió (exclamació general).

 
The Common Linnets, 2n lloc a Eurovisió 2014, "Calm after the storm" (una mica com passa a les parelles).

Potser ens plourà, a Amsterdam, a l'octubre, però és igual, podria ser pitjor, podria no venir la calma... però jo dic que serà millor, i em baso en un estudi científic que han fet la Universitat de Massachusetts i la de Matadepera sobre parelles que arriben a la quinzena....

Bona revetlla joanil!!


dimecres, 18 juny de 2014

De tornada, crec

Fa mig any que no escric. Avui podria parlar del relleu reial, ara d'aquí a mitja hora (un moment d'aquells que se'n diuen històrics, històrics i anacrònics). O de la meva millora de la crisi bipolar (em diuen que cada vegada sóc més jo, encara que no sé si això és bo o dolent).  O que fa poc he fet 20 anys al Departament de Cultura (sembla que entre l'atzar i el destí m'he anat situant en un lloc de feina que m'és agradable i de vegades fins i tot em sento útil). O que la Sara em posa nerviosa a l'hora de sopar (en això és l'antimafalda, la sopa li agrada molt, però tota la resta, com costa!).

Que cada vegada em trobi millor suposo que vol dir que s'acaba la sequera blogaire, ja he començat a posar la poteta en alguns blogs, però no sé si tinc massa cosa a dir. Però per què tinc un blog? Ah sí, era per les peripècies maternofilials, sobretot, i el record de les frases de la Sara, però també es creuen altres temes, no ho sé, suposo que de tant en tant vindrà la inspiració...

I això hauria d'acabar amb alguna cançó...

                                 Els Anímic, amb l'alegria que els caracteritza.

PS. I dic jo, demà hem de llevar-nos amb un Felip VI? tinc la sensació de tornar al segle XVIII, deu ser que llegir Victus m'ha afectat el cervell, també. Perquè com diu el meu jefe, en Mascarell, la cultura és símbol i és identitat (i també és econòmicament important, no ho oblidem). La cultura és important per a la societat? No ho tinc clar, potser "de boquilla", però després no es veu, no es nota. En Felip se'l veu un home cultivat, potser pensant en si mateix veurà que no té raó de ser i abdicarà al minut 1. Llavors es concedirà un Premi Príncep d'Astúries, que quedarà com molt simbòlic, molt culte... També diu en Masca que una societat culta és més pròspera i socialment justa. Que així sigui!

dimecres, 22 gener de 2014

El seu primer diari

- No miris que vull amagar el diari!

Acabo de dir a cal XeXu que estic molt blogairament mandrosa i mira, m'ha vingut un rampell (esperit d'autocontradicció, es diu). I he d'anar ràpid perquè l'ordinador va fatal.

Només volia dir que l'altre dia, la Sara va veure el meu primer diari (el que vaig fer quan tenia 12 anys) i va voler que li comprés una llibreta per fer-ne un (té 7 anys, la mossa). I senyors, va escriure 3 frases, de les quals només me'n va llegir 2. I, no contenta amb això, va voler amagar el diari a la seva habitació. Això és fantàstic, no?? No sé si és molt esperit blogaire (per la cosa de compartir), però todo se andará. Ella ha començat per un blog i ha continuat amb un diari, a veure com segueix!!!

Per cert, el dia 16 de gener vam fer 5 anys de blog!! Però mira, no sabia com celebrar-ho. Ara sí!!!

diumenge, 5 gener de 2014

The Very Best Night

- La nit de reis és la millor nit que passo a la meva vida.

Crec que ja això ho hem enregistrat, en aquest blog, però és que cada cop, flipo...



                    No són els Reis Mags, però són 3 i estan de moda a ca la Sareta....


                           Tampoc són els Reis Mags, però són 3 i m'agrada la cançó....


                          Tampoc són els Reis Mags, però són 3 i he posat la directa....


I ara potser que vagi acabant, que els reis han de fer una mica de feina, encara, aquesta nit!


divendres, 13 desembre de 2013

Tres idees de cara a la consulta (compartir no és només per al màrqueting)

Bon dia! m'he despertat pensant en la consulta. A vore, crec que....

.... els polítics són importants i imprescindibles per arribar a fer la consulta (era necessari l'acord de data i pregunta, i tant!), però el procés l'ha de liderar/continuar liderant, visualitzar, potenciar, etc. la "societat civil", és a dir, tu, jo, ell, ella, etc. La legalitat, com s'ha vist en els processos històrics imporants, és secundària i moltes vegades nociva.

.... la doble pregunta em sembla bé, és més fàcil passar d'un estat mental "federalista d'esquerres" (psc catalanista, iniciativa, etc. -ep, que a iniciativa hi ha gent clarament i històricament independentista, com el Romeva...) a un estat mental independentista. Ho dic perquè és el meu mateix procés mental. Hi ha molta gent, com jo, que fa 3 anys no es plantejava la independència (tampoc el federalisme, realment, però era més a prop nostre ideològicament). Si en tres anys hem decidit, de manera progressiva però cada cop més decidida, a votar sí/sí, en un any encara s'hi pot afegir gent.

.... si fa 25 anys va caure un sistema que semblava indestructible, si es va canviar per un que ara mateix sembla abocat al col·lapse, si el capitalisme es basa en la competitivitat i ara el que està de moda=el que ven és col·laborar i compartir.... perquè no treballar en aquest sistema "x" que ens permeti evolucionar com a espècie? I què té a veure això amb la independència de Catalunya? Ni idea, però per a mi (i no estic sola, veig) aquest estat mental enllaça amb un Estat propi, coses del màrqueting, suposo.

Val, però l'important és que es pugui votar el que es vulgui, l'Estat que es vulgui segons l'estat mental de cadascú, identitari, ideològic, sentimental, racional, històric, il·lús, realista, etc. Hem d'aconseguir fer la consulta.