dimecres, 26 d’agost de 2015

3 de setembre? De què em sona a mi aquesta data?


D'acord, no tenim molt a veure amb el Research Maniacs, o sí! Però és que no trobava una altra imatge que m'anés bé per fer-me pesada un cop més (ja s'acaba, amics). Només recordar-vos que dijous 3 de setembre, a les 19h, tenim una cita a l'altell del Cafè Zurich (hi haurà prou lloc? sobrarà espai? quants dubtes). 

Allà ens trobarem els papes i les mames de "Quedem al Zurich?" i presentarem el llibre en societat. La Fnac hi posarà una taula per vendre llibres, potser hi ha algú que encara no el té!

A veure si podem fer tot el que tenim previst, no descartem haver de fer bivac al Zurich (bivac és a l'aire lliure o pot ser a cobert?).

He aconseguit copiar la invitació. Igualment, si algú la vol en pdf, li envio per mail. 

Ah, els Valldeperas conviden a cava. No cal fer un altre crowdfunding, visca!

Ens veiem!!


                                            La invitació


                                               Ells ja ho sabien!

diumenge, 16 d’agost de 2015

Spoiler total


Estàs tu tan tranquil·lament veient la pel·lícula, al cine, amb la teva filla de 8 anys i mig al costat (t'ha costat una mica convèncer-la, que la pel·li és de grans, però aquí està) quan de sobte sents "y me dijo que los Reyes Magos eran la abuela", ehhh? Mires la teva filla, la teva filla et mira, múrria, tu fas un moviment de cap com dient "ehem, ja en parlarem després..." i en parleu després, oitant. Jo que em pensava que arribaria pel seu cosí (el que va destapar l'assumpte del tió), o per alguna amigueta del col·le... per una pel·li!

Però vaja, en el nostre cas tot ha estat molt natural, m'ha dit que ho sospitava de feia temps (el tema tió ja va aixecar la llebre), hem aclarit qui són els màxims responsables encara que la iaia també i, el més important, que si els regals continuaven fluint... per ella cap problema, tu! 

Fins i tot hem fet una mica de disquisició sobre el pensament màgic infantil, assumint que hi ha una mica de racionalitat en la màgia (els Reis es dividien la feina amb el Papa Noël, ben pensat) i una mica de màgia en la racionalitat (hem dit que continuaran els regals, oi?).

A la nit, amb el seu pare (ja avisat per Whatsapp) hem fet broma sobre si existeixen o no els altres reis, els Borbons, però això és otro cantar.

En fi, crec que avui hem creat un d'aquells records que es recorden :)

PS. La pel·li és l'argentina Sin hijos, comèdia agradable per a majors de 7 anys... Potser haurien de posar un avís d'spoiler... o no!


dimecres, 12 d’agost de 2015

Les raons dels petits

Tu creus que sempre tens raó perquè ets gran, però jo també tinc raó encara que sigui petita.





Doncs sí, fer-se gran també és apamar forces, adonar-se que hi ha forces més grans que tu i adonar-se que tu també en tens, de força. M'ha agradat que es reivindiqui, té raó, li havia d'haver dit que descansés abans de fer deures, que no és una màquina. També m'ha dit que l'estava estressant, un concepte que sembla de gran, de persona adulta, i és veritat que de vegades puc ser molt plasta. Potser perquè això de l'autoritat no ho porto gaire bé, diu ma germana que sóc tova, potser sí, però cadascú educa com sap i com pot (i el seu pare ho compensa).

Sigui com sigui, m'agrada que es faci gran, que reclami el seu espai i les seves raons, que puguem parlar i arribar a acords. Avui he vist en una llibreria tot de llibres sobre l'adolescència que feien una mica de por, esperem que sigui un camí tranquil i enraonat com ho és ara, encara que ens enfadem... Bé, encara queda, de moment, intentem aprendre'n. 

Que no sóc perfecte ja ho sabia, però que m'ho digui la Sara i no intenti negar-ho (per què negar l'evidència, seria molt burra) té alguna cosa de desarmant però també d'alliberador. De vegades tenen raó els petits.

dijous, 23 de juliol de 2015

Tot Preparant l'Acte

Aquí estem, amb novetats sobre l'Acte zurichero del dia 3 de setembre.

Primer de tot, esperem que tothom tingui el llibre i li agradi. En el meu entorn ha agradat força, des de no gaire (pare, grrrr!) a molt (amigues, iupi!), o sigui, que estic contenta.

Anem al dia 3:

Pel que fa a la venda de llibres, la noia que porta premsa a Quorum-Cossetània està parlant amb la FNAC. Intentarem que la FNAC també ens deixi un micro, perquè si no, haurem de cridar.

L'acte es desenvoluparà, en principi, així:

-Intervenció del Rafael sobre la història del Zurich (10 min.)
-Intervenció de l'Eduard sobre el llibre (10-15 min.)
-Lectures de textos a càrrec de:
 Helena
 Sílvia
 Cantireta
 Glòria
 Sa Lluna
(Si a algú més li fa il·lusió llegir, que ho digui, sisplau).
(20 min.)
-Tertúlia (15 min.)

En total, una horeta i després ... copa de cava, esclar!
Sobre això del cava, us volíem comentar que el Zurich ja s'ha gastat més de 700 eurets amb el llibre i no li podem demanar que ens el pagui. Us sembla bé pagar-ho entre tots els que hi anem?
A més, ens han dit que ens ho deixen a preu de cost (tot i que si els fem guanyar algún caleró també estarà bé, no?).

Us deixo amb l'enllaç d'una revista que ens ha fet un article molt maco, gràcies al contacte de l'Artur.
Revista d'estil (pàg. 78).

Això és tot, amics! Per ara!


    Una amiga em va enviar aquesta foto subterrània tan xula...


    "Summer in the City" by Joe Cocker

dilluns, 13 de juliol de 2015

Versos de tornillo

No puc dormir, tinc ganes de dir alguna cosa sobre el Krahe, que m'agrada molt, que vaig tenir un pic de Krahemania a mitjans-finals dels 90. Que fa poc em vaig comprar el seu últim disc i quasi no l'he escoltat, però una cançó sí, i és la que posaré ara. Que últimament no anava als seus concerts, perquè ja havia anat a molts (quina mena de raó és aquesta? massa tard per trobar-la absurda?). Que fins i tot vaig escriure el programa de mà d'un concert seu perquè el programador era amic meu (és qui m'ha dit que s'havia mort). Que aquest home té autèntics clàssics ("Marieta", "Un burdo rumor", "La hoguera"...), meravelles no prou conegudes ("Días de playa", "Nos ocupamos del mar", "Paréntesis"), i cançons que encara he de descobrir (com les del darrer disc). Que tinc debilitat pel disc Versos de tornillo. I que els seus concerts eren un gustasso.
Habrá que documentarse sobre los delfines :)


Javier Krahe cantant "Fuera de la grey", del disc Las diez de últimas, al Café Central de Madrid, al desembre de 2013.


                              "Nos ocupamos del mar", quina cançó més preciosa.

dimecres, 1 de juliol de 2015

Dijous 3 de setembre al Zurich!

Hola!

Acabem de tenir una reunió amb la família Valldeperas, pare i filla, els amos del Zurich. Què us sembla fer la presentació del llibre el

DIJOUS 3 DE SETEMBRE DE 2015 A LES 19H

Hem intentat que fos dissabte, però no els va bé. Esperem que pugui venir al màxim de gent possible!!


dimecres, 24 de juny de 2015

L'equipament

          Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII a  RELATS CONJUNTS

En el despatx del conseller de Cultura:

Conseller: I aquest ha de ser el nou equipament cultural de la ciutat, el definitiu, l’equipament pel qual se’m recordarà d’aquí a 300 anys?

Cap de Gabinet: Sí, conseller, no ho dubti, aquest equipament reuneix les característiques de tot equipament cridat a passar a la posteritat: té personalitat (el conseller té personalitat, sap què vol), és sòlid (el conseller és una persona sòlida, de qui te’n pots refiar), és històric (el conseller passarà a la història).

Conseller: I la gent haurà de pujar tots aquests esglaons per veure els espectacles?

Cap de Gabinet: Sí, però ja sap vostè que el que costa es valora més. Només els més forts arriben al final (missatge neoliberal subliminal, que sempre va bé).

Conseller: Però no havíem bastit el nostre discurs sobre l’accessibilitat a la cultura? “Cultura de tots per a tothom” era l’eslògan que tu mateix em vas aconsellar!

Cap de Gabinet: Però, conseller, no s’ha de prendre els seus propis eslògans al peu de la lletra. Com ha de ser una “cultura per a tothom”? on s’és vist? Faci’m cas i compri l’edifici.

Conseller: Perdona, però em sembla que vas una mica a la contra dels temps que corren, dels vents que bufen, m’assegures que si el fem construir, no se’m tiraran a la jugular?

Cap de Gabinet: Li asseguro, li asseguro, confiï en mi, l’eslògan va funcionar, oi?? 

Passa 1 any...

Conseller: Has vist aquest article? “Cultura de ningú per a ningú”? Què n’has de dir?!!!

Cap de Gabinet: Que ell no hi serà d’aquí a 300 anys, però vostè, sí.

divendres, 19 de juny de 2015

Ja el tenim aquí!!


Des del Zurich, us presentem la criatura: té totes les pàgines, alguna errada (la perfecció no té personalitat) i és molt bonic!!! Quedem al Zurich?