La Kondo i els records trobats

Estem en ple procés de remodelació de l'habitació de la Sara. Fa un temps em va dir que s'estava fent gran, que estava canviant i que volia canviar l'habitació. Un procés lògic, vam pensar, si no fos que no fa els deu anys fins al desembre. Ja vol canviar l'habitació de nena? Però don't panic. El 90% dels peluixos es queden. Això sí, hem incorporat un coixí en forma d'emoticona burleta.

No és la primera vegada que faig neteja a fons d'un espai, però sempre em sorprèn trobar objectes que em porten un record-flaix. Els contes de la Sara, els preferits, aquests no els donem. La Kondo, a qui no he llegit el llibre però sí algues idees, diu que només s'han de conservar aquells objectes que produeixen "joy", alegria. No sé si aquest seria el criteri, pots voler guardar com a record un episodi dolorós. Per exemple, hi ha una jersei que em recorda un crisi maníaca que vaig tenir i que salvo a cada neteja de roba. No em produeix "joy", al contrari, però vull tenir-lo allà, controlat, dominat, com si volgués poder tornar a dominar una situació semblant.

D'acord, això potser és un extrem. Per a la resta d"objets trouvés", sí que apliquem la màxima kondoniana. Té alguna cosa d'instintiu, suposo.

També em fa gràcia l'efecte dòmino d'aquest procés. Tu et poses a remodelar l'habitació de la teva filla i de sobte penses: per què no canviem aquell quadre que fa 15 que tenim al menjador i que, realment, tampoc ens entusiasma? I per què no canviem aquestes fotos de lloc, aquestes fotos que sempre ens miren des del mateix angle? I fas canvis, alguns, poquets, però que et fan sentir bé.

Llavors entens la teva filla, i t'agrada que et saccegi el decorat i els records. I l'habitació li quedarà la mar de xula. Aquesta tarda ens posem a pintar els tres, dues parets de quatre, de color blau àrtic!

L'habitació de Pascal, l'Estivill i el Carlos González

-Estic cansada de la meva habitació.


Això ho va dir l'altre dia la Martina (3 anys i mig) a la seva mare, a les 5 de la matinada.

La mare, amb una barreja de somriure, son i resignació, la va aixoplugar.

Hi ha dos reaccions, la fàcil: Ikea, redecora tu vida, aquesta nena necessita un canvi de mobiliari. I la difícil, la "filosòfica", que és la que intentarem aquí.

Analitzem. Josep Estivill diria que la nena ha d'aprendre a no estar cansada de la seva habitació, i per això, amb mètode i carinyo, la tornarem al seu espai (decorat a Ikea, potser). Carlos González ens dirà que el que li passa a la nena és que està cansada d'estar sola a la seva habitació. Que la seva habitació en realitat és la dels pares, com saben tots els nens, sobretot els primitius, i que ja podem tornar tots els mobles a Ikea, que no calen.

I Pascal? Pascal va dir que la infelicitat de l'home ve de no saber estar sol a la seva habitació. Vaig a googlejar un moment i torno. Doncs la memòria no m'ha fallat gaire. "La desgràcia del gènere humà consisteix en que l'home és incapaç de quedar-se quiet en una habitació". Blaise Pascal, 1623 - 1662, matemàtic, físic i filòsof francès. És una web menorquina de cites (no cal anar a la wiki, si n'hi ha de coses a internet).

Però citar és molt fàcil. Què ens vol dir Pascal? Ara m'he perdut. És el de la canya pensant i el de l'aposta, també. "El cor té raons que la raó no entén". Exactament. Però això de l'habitació no ho acabo d'entendre. Crec que és una mica estivillià. Necessito ajut.

Acabo de trobar aquest bloc: creació filosòfica. És boníssim. I aquest em porta a d'altres. Això de la blogosfera és fantàstic, internet és un invent fantàstic. Segur que aquests blocs m'ajudaran a entendre què volia dir Pascal i potser entendrem la Martina i potser també l'Estivill i el Carlos González (encara que no s'entenguin entre ells).

Vaig a xafardejar una mica, que encara dormen tots dos, criatures...