Truquem al Gegant del Pi?: píxel

divendres, 11 de març del 2011

Our Way

Humans! (o no). Jo acabo l'aventura Píxel amb una frase de la Sara (ja sabeu que sense la meva filla estic perduda): "Cadascú té la seva manera".

Doncs sí, aquests píxels han estat ben polièdrics i els finals de la història també (amics per sempre, cosina salvadora...). En aquest blog hem patit una mica de ment dividida, d'ésser mutant, estàvem integrant "allò altre" en nosaltres i una mica sí que ho hem aconseguit. Una mica pixelades de bon rotllo sí que estem la Sara, la Gemma, la Glaukopis i el Gegant del Pi...

El vídeo és una mica decadent, però jo crec que als pix els agradarà.

dimecres, 9 de març del 2011

Blog Pixel·lat o Pixelat (encara no ho tenim clar, hem de consultar l'Acadèmia Píxel de la Llengua)

HUMANS! ARRIBA LA INVASIÓ PIXEL·LAIRE. AQUEST BLOG DE CRIATURADES PSEUDOFILOSÒFIQUES HA ESTAT FELIÇMENT PIXEL·LAT.

EL QUE ÉS PIXEL·LAT ÉS I EL QUE NO ÉS PIXEL·LAT NO ÉS.

(Ara fem veure que tot el blog està pixel·lat -o pixelat).

Màximes de Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis (in progress)

1. Hi ha altres mons, però estan en aquest. Hi ha un sentit (o molts), però està aquí, entre nosaltres, uau!!
Conclusió després de reflexió comuna blogaire. O sigui, que no hi ha un més enllà místic o religiós que doni sentit al més ençà. L'anhel d'anar més enllà és personal i social, i sempre serà immanent, no transcendent. (El "uau" és d'alegria).

2. Coses que fan que la vida tingui sentit: una carícia, estimar-se, voler estimar-se, un "mama, no te'n vagis", una traca de petons, un orgasme (o més), un "fem un cine?", jugar a seduir-se, creure que has entès alguna cosa, barallar-te i reconciliar-te amb la teva germana preferida (només en tens una), parir, una confidència amb una amiga, una nova amiga, tenir un amic, fer-se fotos, ballar, riure, inventar-se un joc, tocar-se l'ànima, que encara et renyi la teva mare amb tendresa, que encara et renyi el teu pare amb mala llet, una conversa sobre Déu-l'energia-el més enllà, enviar-se watsaps sense objectiu aparent, la música i el cine i els llibres, la dolçor sorpresa, l'abraçada inesperada.... to be continued.
Ah sí, i preguntar-se pel sentit de la vida.

3. El món és tot el que et cau.
És una variació, que pretén ser graciosa, de la primera proposició del Tractatus de Wittgenstein: "El món és tot el que s'escau". Amb el temps, li vaig trobant un sentit: els actes fallits, maldestres, potaplans (que diría el porquet), els errors, el que no pots assolir, les frustracions, el que no pots controlar, la pèrdua de la joventut, la pell flàccida (que et cau)... tot això forma part del món, encara que sovint fem veure que no. La gràcia és mirar-ho de cara, perquè, almenys, ens faci més savis.

4. Val la pena canviar ressaca per bolquers.
És una gran veritat, però de vegades s'enyoren les ressaques. La saviesa popular diu que "no es pot tenir tot", coi de saviesa popular. L'Anna Grau a Per què parir? diu que es pot tenir tot (ella es refereix a la maternitat i a la realització profesional).

5. L'home és un animal que es busca.
Una frase molt maca del Palau i Fabre (que no sé d'on surt, exactament). Crec que tots ens busquem, d'alguna manera, perquè no estem ben definits, no estem tancats, com diria un existencialista. I millor així.

6. Sigues rebel dels límits.
És un vers d'un poema de la Mireia Calafell. Em sembla una frase revolucionària i poètica a la vegada. M'agradaria ser rebel dels límits a molts nivells (allò d'anar més enllà). Potser tenir-ho escrit aquí m'ajuda a aconseguir-ho.

7. El rellotge és al cervell ("sand keeps pouring in my brain").
El vers en anglès és de la poeta de San Francisco Clara Hsu, que vaig conèixer fa uns anys quan voltava més per feina. M'agrada molt la imatge de la sorra del rellotge lliscant pel cervell, em fa pensar en la mesura íntima del temps, relativa.

8. No es pot acordar raó i follia, tot i que...
Es veu que en J.V Foix s'ho preguntava, ho volia... jo que he tastat la follia no sé què dir. Em sembla que són àmbits excloents, tot i que hi ha experiències que s'acosten una mica a la follia, com l'enamorament o la hipomania.

9. Arriba a ser qui ets i sigues qui has arribat a ser.
En Píndar va dir la primera part de la frase i l'Albert Espinosa la segona. D'alguna manera es troben en la sensació/sentiment/pensament d'estar a gust amb un mateix, de no matxacar-se pel que no ha estat ni pel que és. És allò del gnosce te ipsum, també, sabent que mentre ens coneixem també ens anem fent (v. màxima 5).

10. Compartim els diners entre tots!
És una bona idea de la Sara, sabem que la cosa hauria d'anar per aquí, però no sabem com. Mentre uns es moren de gana hi ha d'altres que estudien com ens afecta. Per això, sabem que si poguéssim conèixer la cara i el nom de cadascuna de les persones que passen gana, seria més probable que ens moguéssim per ajudar-les (té un nom: "identifiable victim effect"). O sigui, que faríem una senyora revolució. Com que això no és possible, ens acontentem a ajudar (una miqueta) a baixar la xifra. La revolució... qui sap.

11. Déu és una ficció necessària per a qui la necessita, com el Gegant del Pi.

Comparar Déu amb el Gegant del Pi pot semblar una tonteria (perdó, bestiesa), i segurament ho és, però és el tema fundacional d'aquest blog, un respecte.

12. La felicitat és tots contents en una festa.
Una de les frases més genials de la Sara. Jo afegiria que les festes poden ser de molts tipus, però no sé si cal.

13. Sempre m'agrada pensar que som menys lliures dels que pensem i que podem arribar a ser més lliures del que creiem.
Així va parlar el metafísic quotidià del barri. Crec que es pot dir que encara que la llibertat sigui "metafísicament" il·lusòria, a la "pràctica" ho som i ho podem ser. És el que té de misteriós i apassionant el tema de la llibertat, trobo.

14. La vida és pa amb formatge (de manera alterna entre camembert, blau, mozzarela, gorgonzola, cabrales, manxego, de cabra, cheddar, tupí, cottage...)
Ho diuen en Casasses i en Miquel Gil, i al meu pare li agrada molt el camembert i a mi també (des dels 2 anys, no se sap si per decisió pròpia o imitació paterna), i a més he viscut a Caen, tot quadra. Això no vol dir, en plan Michel Onfray (filòsof controvertit de Caen), que siguis/pensis el que menges, de fet, no entenc gaire la frase del Casasses, però hi estic bàsicament d'acord.

15. La millor ciència ficció és la quotidiana.
De vegades, la vida quotidiana té coses de ciencia ficció. Per exemple, casualitats extraordinàries entre mons paral·lels, salts en el temps que duren una fracció de segon, o que duren anys, transformacions físiques i psíquiques dignes dels millors efectes especials... és el que té d'extraordinari l'ordinari (i d'ordinari l'extraordinari).

16. Val la pena morir perquè val la pena viure (a partir de 200 anys es podria deixar de considerar una estafa).
En Vinyoli va dir alguna cosa així (la frase abans del parèntesi), i deu tenir raó, perquè viure eternament no és ni pensable, pràcticament. Però, dic jo, ha de ser tan curta, la vida? No hem nascut massa aviat? Segur que els conciutadans de l'any 2.900 viuran molt més... Això sí, em temo que també els semblarà poc i envejaran els conciutadans del 3.500. "All these memories will be lost in time like tears in the rain").

17. Morir no fa por, és com dormir sense somiar.

És veritat que quan la mort hi sigui jo no hi seré i a la inversa, però em quedo més tranquil·la si penso que és com dormir sense somiar, de fet això li vaig dir a la Sara i de moment ha funcionat. (Sento Nietzsche que diu "es pot romandre conscientment en la mentida?" Millor no m'ho preguntis...). Per cert, l'Alba té informació privilegiada.

18. Les coses importants es poden dir clarament.
Algun punt indeterminat entre el primer i el segon Wittgenstein. A veure, les coses importants són inefables, inexpresables (1r Witt), però les formes de vida que anem creant, les anem expressant amb un llenguatge que els correspon ("joc del llenguatge"), inclòs el que es considera inexpressable" (2n Witt). Per tant, tot el que es pot dir (és a dir, tot, inclòs allò important), es pot dir clarament (1r i 2n Witt). No provin de fer-ho a les seves cases.

19. Educa els teus fills com voldries que fossin educats, per exemple, en l'anti-consumisme.

Variació de la Regla d'Or de la moral. Però què carai, tots ens equivoquem, no?

Mmm, espera, si fos com la Regla d'Or de la moral, la frase hauria de ser "educa els teus fills com voldries que t'eduquessin a tu", que potser t'agrada el consumisme, però només per a tu?

20. L'infinit és la sorpresa dels límits. No podem abastar-lo però podem fer com si l'abastéssim.
Chantal Maillard i ganes d'anar més enllà (això ja ho havia dit, em sembla; em sembla que el Buzz de Toy Story és el nostre heroi).

21. Sempre que es pot, s'ha de fer el que es vol.
Màxima garbiniana que sintetitza els conceptes de llibertat negativa i llibertat positiva. Crec que la negativa és el que pots fer en el sentit que no t'ho prohibeixen o que no topes amb la llibertat dels altres, i la positiva és el que vols fer, el que permet desenvolupar-te com a persona, per exemple. Hauria de repassar-ho, però això té sentit.

22. La vida és com les onades del mar, les coses van i vénen...
És tan simple, bell, i veritat, que l'he copiat textualment de l'Alba, gràcies!

23. Es pot ser asceta idealista o hedonista materialista. Fins i tot, es pot ser de vegades una cosa i de vegades una altra, i també es poden fer equilibris en el just mitjà.

És una simplificació (les màximes ja ho tenen, això) que pretén reflectir la complexitat de com som i com funcionem.

24. Trobar el sentit de la vida, és més, viure amb un cert sentit, no és difícil. Com diria John Lennon (més o menys), el sentit és el que vius mentre l'estàs buscant no sé on.

Màxima o mínima, ja no ho sé.

25. Mentre creixem, ens coneixem. Mentre ens coneixem, modulem, controlem i fins i tot carreguem els nostres defectes amb dignitat.

Conclusió blogaire arran de frase obamaniana. Sí, podem.

26. Has de trobar la teva pròpia filosofia. Tienes que encontrar tu propia filosofía. Tu dois trouver ta propre philosophie. You have to find your own philosophy.
Ramon, psicòleg i políglota.

Truquem al Gegant del Pi?

divendres, 11 de març del 2011

Our Way

dimecres, 9 de març del 2011

Blog Pixel·lat o Pixelat (encara no ho tenim clar, hem de consultar l'Acadèmia Píxel de la Llengua)

La Sara poc abans dels 2 anys

Gemma Sara Glaukopis, filòsofa resident

Seguidors

Arxiu del blog

Tot el que sempre has volgut saber sobre aquesta blogaire doble (o triple o múltiple...)

ARA SONA, EN PRINCIPI, Jimi Hendrix: "Little Wing"

Cent hores per fer una amiga

La presentació va anar així... (dins, vídeo).

Hem fet un llibre...

Que és maco, això de fer un llibre!

Com ens agrada aquest flim

I Want It Cohener

Un poema que passava per aquí

Permanència

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.

Parauletes

The authors...

Ara soc més o menys així

La plaiuli!

Les renetes

Molt ben vist per ambonsulls

On vivim (és broma)

Els Gegants del Pi (Elisenda i Mustafà) i el Cuiner passant per allà

Com va començar tot plegat

Pebrot Filosòfic

Regal d'ambonsulls pel 4t aniversari!! Gràcies!!

Etiquetes

lobster

Blogs Gegants

Màximes de Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis (in progress)

Truquem al Gegant del Pi?

divendres, 11 de març del 2011

Our Way

dimecres, 9 de març del 2011

Blog Pixel·lat o Pixelat (encara no ho tenim clar, hem de consultar l'Acadèmia Píxel de la Llengua)

La Sara poc abans dels 2 anys

Gemma Sara Glaukopis, filòsofa resident

Seguidors

Arxiu del blog

Tot el que sempre has volgut saber sobre aquesta blogaire doble (o triple o múltiple...)

ARA SONA, EN PRINCIPI, Jimi Hendrix: "Little Wing"

Cent hores per fer una amiga

La presentació va anar així... (dins, vídeo).

Hem fet un llibre...

Que és maco, això de fer un llibre!

Com ens agrada aquest flim

I Want It Cohener

Un poema que passava per aquí

Permanència

Hi ha persones que et prenen com un llibre de la biblioteca. Se'l llegeixen, i el tornen. Que ja és molt. Jo vull romandre a la prestatgeria de qui estimo, com a llibre de capçalera, que em rellegeixin, com a clàssic de clàssics, una obra mestra. Si no, no em poso pas a escriure l'amor.

Parauletes

The authors...

Ara soc més o menys així

La plaiuli!

Les renetes

Molt ben vist per ambonsulls

On vivim (és broma)

Els Gegants del Pi (Elisenda i Mustafà) i el Cuiner passant per allà

Com va començar tot plegat

Pebrot Filosòfic

Regal d'ambonsulls pel 4t aniversari!! Gràcies!!

Etiquetes

lobster

Blogs Gegants

Màximes de Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis (in progress)

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.