dijous, 11 de novembre del 2010

Ganxitos

Sara: Vull ganxitos
Gemma: No, que no són bons per la salut
Sara: Buenu, me'ls menjaré quan no tingui salut

(Al final hem quedat que en menjarem, però poquets).

dimarts, 9 de novembre del 2010

Nosaltres no t'hem esperat

-Si fos pel Ratzinger Z, la Sara no hagués nascut.

Això no ho ha dit la Sara, evidentment, això ho dic jo. És un dels molts motius pels quals em produeix repugnància aquest personatge.

Si Déu és una broma, l'església és una broma de molt mal gust.

Cau el mite!

-El Gegant del Pi és de broma

Ni 2 anys ha durat el miratge. Resulta que venint més o menys fluidament de l'escola m'ha dit que volia veure el Gegant del Pi. I jo per fer-me la graciosa li he dit que si volia que li truquéssim i ella va i em diu que això no pot ser, que el Gegant del Pi és de broma i que hi ha un nen a sota.

Però jo no defalleixo. A mi se'm va dir que havíem de trucar a aquest senyor, que se'l veu que té poder, i ja ho crec que li trucarem. Ens ha de solucionar moltes coses. El que m'emprenyaria és que em diguessin que està reunit.

PS. En aquest blog, per això, som cada cop més de la Mercè, la Geganta del Temps.




Mafaldejant

-Tinc una idea: compartim els diners entre tots!

Ja tenim una altra votant d'Iniciativa!

To go with the flow

-........ (no camina)

Ahir vaig fer un experiment: vaig seguir el ritme de la Sara al tornar de l'escola a casa (bé, algun moment li vaig dir va vinga, però molt poc). És a dir, vaig deixar fluir la cosa. Fluir, pensament líquid, Heràclit, vam trigar quasi una hora però I què? La qüestió és que ens ho vam passar bé i a l'hora de sopar es va menjar tota la carn ella sola. Digue'm agosarada però potser hi va tenir a veure aquest bon rotllo que vam portar tota la tarda.

Em vaig comprar un llibre que es diu Fluir (Flow), que no m'he llegit, esclar, però que ara utilitzaré per extreure'n alguna idea sobre el tema (està bé això de documentar les experiències, i més en un blog seriós com aquest).

Diu el senyor de nom impronunciable i inescribible (Mihaly Csikszentmihalyi), a l'atzar:

"Ni el aburrimiento ni la inquietud son experiencias positivas, por ello Alex se motivará para volver al estado de flujo. ¿Cómo lo hará? Observen nuevamente el diagrama (hi ha un diagrama): vemos que si está aburrido (A2) y desea estar nuevamente en el flujo, Alex tiene esencialmente una única elección: aumentar el desafío al que se enfrenta. (También tiene una segunda elección, que es dejar de jugar a tenis; en este caso A desaparecería simplemente del diagrama). Desaparèixer del diagrama? però això és horrorós, i llavors on va l'Alex?

Això ens ensenya que per tornar a l'estat de fluxe hem d'enfrontar-nos al desafiament d'una nena que s'encanta amb tot el que veu, però no podem deixar de jugar al joc de caminar fluidament, perquè llavors desapareixem del mapa, altrament dit, agafem un atac de nervis i de mala llet que ens dura tota la tarda i que fa que el sopar sigui una lluita i anar a dormir una altra lluita. No. A partir d'ara fluirem i ens ho passarem bé. I per acabar llegirem un altre fragment a l'atzar, que ens acabarà d'il·luminar.

"En una situación amenazadora es natural movilizar la energía psíquica, dirigirla al interior y usarla como una defensa contra la amenaza"

El que jo deia. El Carlos González estaria orgullós de mi.

dilluns, 8 de novembre del 2010

De lo que vale un peine

-Jo tinc diners, mama

El meu pare diu que no li dóno valor als diners. I té raó. Sempre m'ha meravellat la facilitat que té alguna gent per recordar-se de a quant va el kilo de patates o de mongetes. Jo no ho sé. O més aviat no ho sabia, perquè des de fa uns dies que estic escurada i em miro la pasta d'una altra manera. Avui mateix he sabut quant val la safata de figues, 1,98 i a quant va el kilo de figues a la botiga del costat 3,90, i al final no he comprat res, m'ha semblat car, quan fa un mes hagués donat els diners sense mirar-me gaire.

I la propina del Condis, ara té un altre valor. I la Sara com ho viurà tot això dels diners? De moment, quan li dic que no tenim prou diners per comprar el que vol diu que ella sí que en té i que ens ajudarà. De fet, li seguim comprant el que vol, amb més o menys la mateixa mesura que abans, potser ara la faig treballar una mica "si vols la revista Princesas, t'has de portar bé i menjar-t'ho tot", abans li comprava i prou. No sé si faig bé, ni ara ni abans. A més, el Carlos González diria que està molt malament això de xantatgejar les criatures perquè mengin, que així no es fa. Sí, però l'altre dia es va menjar les llenties.

Suposo que ara estic en l'altre extrem i que s'ha de trobar un equilibri, el just mitjà dels clàssics, trobar el precio justo dels diners, vaja.

dijous, 4 de novembre del 2010

Del dret i del revés



La Sara davant d'un signe d'admiració:
-Mama, aquesta "i" està al revés!