Regals i dilemes reials

 

Ens pensàvem que ens portaria hores i trajectes i suades i no, amb dues hores ens hem polit l'encàrrec dels Reis Mags d'Orient (s'han despertat tard, trobo!) d'ajudar-los amb això dels regals, que van curts de màgia. Bé, la Frankie de les Monster High ja fa dies que dorm en un racó d'un armari, hi ha joguines que no es poden deixar a la improvisació, l'atzar o el destí. I també ens hem enfrontat amb alguns dilemes, com per exemple:

 

Dilema 1: Davant de la safata de xocolatines, la dependenta pregunta: amb carbó o sense?

- Pensament incorrecte: si li agafem amb carbó potser pensarà que els Reis la renyen i potser té un disgust i fins i tot un trauma...

- Pensament correcte: escolta tu, que a mi també em portaven carbó i no tinc cap trauma (crec).

 

Dilema 2. Trobes el regal d'un concepte demanat, però no de la subespècie desitjada, per exemple ni rastre del Maquillatge de la Nancy, però trobem el de les Monster:

- Pensament incorrecte: peregrinarem per a totes les botigues i centres comercials de la ciutat fins que el trobem.

- Pensament correcte: però si les Monster li encanten! encara li agradarà més i tot! és que els Reis saben més que la pròpia criatura!

 

En fi, Sara, si llegeixes això algun dia, quan siguis més gran, quan ja sàpigues la GRAN VERITAT, pensa que tot ho hem fet amb il·lusió, amb la il·lusió que sabem que et farà a tu. Que tot és un joc, una festa. I ara anem a veure els Reis de Veritat a Premià de Mar, que com tothom sap és on comencen la seva gira mundial.

 

 

PS. Al final, "per casualitat" hem trobat el Maquillatge de la Nancy.

PS 2. També hem trobat un Maquillatge de la Nancy per a un altre nen/a:  www.capnensensejoguina.com

PS3. Hi ha un cert risc que la Sara acabi jugant amb el tamagotxi virtual al mòbil del seu pare. És un risc que assumim

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Resultat de la jornada (frases per recordar)
"M'encanta aquest dia!"
"Si veiés un Rei li diria gràcies"

Recomanacions per als futurs Reis (especialment per als de 2014)
1. Evitar els errors de coherència. No es pot regalar la mateixa llibreta de les Monster que ja té.
2. Millorar la coordinació entre els diferents Reis. Realment li calen 5 jocs de maquillatge i/o perruqueria?
3. Anar a comprar abans, per minimitzar riscos.
4. Trobar d'una punyetera vegada una explicació convincent a la pregunta "i per què no els puc veure"?
 

 

Introducing Monster High

 

- Fem el post de les Monster High?

 

 

Li devia a la Sara un post sobre les Monster High. I aquí estem, a quatre mans, fent no sabem ben bé què...

 

Sí, d'acord amb la nostra vocació d'investigació i divulgació, la Sara ens diu el què s'ha de saber sobre les Monster High:

 

- La Draculaura és la més famosa (habilitat especial: fa moda rosa, però es desmaia amb la sang)

- La Frankie és molt bonica (habilitat especial: fa electricitat amb el dit, crea vida)

- La Cleo és d'Egipte (habilitat especial: "mandona" = manaire)

- La Lagoona és d'aigua salada (habilitat especial: nedar)

- La Clawdeen Wolf té la pell de color fosc (habilitat especial: olorar)

 

Ara estem intentant penjar un vídeo però no podem, l'Explorer no va bé i el Chrome tampoc no gaire. La Sara, que es pensa que ja estem a la web semàntica 3.0, que es veu que ho entén tot, em diu que posi al cercador "un vídeo de les Monster High que es carregui ja mateix". La màquina, que és 2.0 i encara gràcies, es rebota i no dóna cap resultat de les Monster High, sinó de la Lady Gaga, que, té raó, també és una mica monster.

 

La tensió creix i jo recordo que pel Nadal de l'any passat vaig veure que hi havia aquesta febre i que els sofridors pares/tiets/avis etc. havien de fer autèntiques curses de resistència per botigues i grans magatzems a la caça d'algun producte Monster High, que s'anaven exhaurint inexorablement, com el temps. No recordo en qui moment d'aquest any van entrar les Monster a les nostres vides, i alhora a les vides de la seva cosina, les seves amigues... de sobte tot era passió per aquestes noies monstruoses i divines, una curiosa combinació. Es veu que ja no són petites per a les Monster, com jo em pensava. O sí? Estan creixent massa de pressa? Perquè representa que aquestes Monster ja van a l'insti... És un tema que va sortint de tant en tant entre mames i papes, i sembla que sí, que creixen ràpid, però no podem fer gaire per aturar-ho. Potser hauria de fer una anàlisi comparativa entre les Monster High i la Heidi que tant m'agradava a mi... Ep, hora d'anar a fer nones!!

 

 

 

 

Rebels

-Ho sap tot el teu jefe?

Això va ser ahir (avui quasi no ens hem vist i estàvem molt cansades les dues, ni conte hem fet), no sé com vam acabar parlant de la feina, de què és un informe (és un paper que diu coses sobre coses, més o menys), i que faríem un informe sobre les gomes de colors (ahir li vaig comprar, sí, li vaig comprar ahir gomes de colors, perquè em costa dir que no, com el fidel lector d'aquest blog ja sap). I què en direm de les gomes, li vaig preguntar, que són de colors, que serveixen per fer cuetes... en conclusió, que són molt boniques. Gran conclusió per a un gran informe. I llavors va i em pregunta si el meu jefe ho sap tot. Em vaig quedar uns segons dubitativa. No, però sap més que jo, vaig dir. I vaig pensar, igual que jo, que sóc ta mare i no ho sé tot però sé més que tu. No perdem l'ordre de les coses i el bon seny. Però també m'agradaria dir-li que pot qüestionar aquesta mena de veritats. Que té el dret de rebelar-se contra mi, contra el jefe i contra la autoritat (in)competent. Jo sóc força submissa, però no vull que ella ho sigui. Vull que qüestioni l'autoritat, en definitiva. Ep, però això serà en el seu moment, de moment que pensi que els grans tenim raó i ho sabem quasi tot...

Amb la Barbie i el Nietzsche

- L'important és veure-la així de contenta.

Aquesta és de la meva fornera Montse referint-se a la Sara. Referint-se al fet que jo li he comprat la revista Barbie, quan fa pocs dies li havia comprat la revista de les Winx, i em sentia una mica culpable (per allò de que tenen de tot, que no tenen tolerància a la frustració, etc.). Llavors la Montse m'ha dit que no passa res, que ella feia el mateix amb els seus fills i que li han sortit la mar de bé.

La veritat és que m'ha deixat bastant tranquil·la. No és que m'entusiasmi la Barbie, precisament (de fet el que li ha fet més gràcia són els accessoris), però no m'hi podia negar gaire, perquè jo m'acabava de comprar... atenció... la revista Filosofía Hoy. Quina descoberta, és el primer número i ha estat una agradable sorpresa. Val 5,90 i et regalen l'Así habló Zaratustra (en castellà, això sí) del Nietzsche. A més també et pots comprar per 5,90 euros el llibre La gran historia del capitalismo, amb el prometedor subtítol: Para entender qué pasa hoy y qué va a pasar mañana.

Total, que ens hem posat les dues a llegir les respectives revistes, ella immersa en el ric vestuari de la Barbie i les seves amigues, que "quieren estar guapas y elegantes", retallant tot el retallable, i jo immersa en la gran pregunta "¿Existe Dios?" i altres preguntes sobre la felicitat, el capitalisme, un especial Nietzsche (uau) (i retallant, també).

La Sara m'ha dit que la seva revista era més maca que la meva. Jo no ho tinc tan clar.

Todo todo todo está en los libros

Sara: quan sigui gran et compraré un regal

Gemma: ah sí? Que bé!

Sara: quin regal vols?

Gemma: no sé... m'agraden els llibres

Sara: i quin llibre no tens?

Banda sonora del post: Todo está en los libros, Vainica Doble

Societat de consum

-Em compres això?
-Compra'm això!
-Em compres això, sisplau?
-Vull un globus, sisplau, vull un globus, sisplau, va, sisplau, vull un globus!
-Sisplau em compres un ou de la Hello Kitty quan tingui setze anys?

Γνωθι Σεαυτόν, Nosce te ipsum, Coneix-te a tu mateix

Gemma: com que sóc una mica hippy...
Esther: hippy, tu? I què més, si ets una consumista acabada, si no t'estàs de res.
Gemma: però si passo de marques i gasto en cine i llibres...
Esther: i en salmó fumat.
Gemma: però si sóc d'Intermon i de la Creu Roja i em deixo una pasta per fer el món millor...
Esther: per netejar la teva consciència.
Gemma: però UNA MICA hippy sí que sóc, no?
Esther: no.

No hi ha res com tenir una germana per desmitificar-se un mateix. Estic per emportar-me-la al psicòleg, a veure si fem drecera i arribem abans a la màxima de Delfos.

Gemma: tu vols ser hippy, Sara?
Sara: sí.
Gemma: doncs llavors no has de ser consumista.
Sara: sí, jo vull el marró.
Gemma: el marró?
Sara: el Rei marró.
Gemma: el Rei negre vols que et porti els regals?
Sara: sí, el marró.

Ja hem fet tard.