dissabte, 25 d’octubre del 2014

QUEDEM AL ZURICH? Treball d'equippp

I. L'E-MAIL DEL PPP, DIMECRES 19-N, MATÍ


De:                       Calmats Fernàdez, Pia
Enviat:                  Dimecres, 19 / novembre / 2014  09:41
Per a:                    Cabdill Ferrer, Pilar
Tema:                   Congrés de Zurichologia. Programa Provisional Previ
Fitxers adjunts:     Foto_Manel Cèntric

_________________________________________________________

Bon dia, Pilar,

Et passem el PPP del Zurich. Ja l'acabarem de perfilar en la reunió de dilluns.

CONGRÉS DE ZURICHOLOGIA
-PPP a 19 de novembre de 2015-

Data: Dijous 26 de març. (Ja haurà començat la primavera i farà bo. Tenim temps d'organitzar-ho).
Lloc: CCCB. (Ens queda a prop del Zurich. S'ha de parlar amb l'ICUB, la Paula se n'encarrega).
Ponents: 8-10. Assistents: 80-100
Pressupost: En parlem dilluns.

Programa:

10.00h Presentació a càrrec del consellers de la Generalitat i els regidors de l'Ajuntament (la Paula se n'encarrega) i de Pilar Cabdill.

10.30h Ponència: Impacte del Zurich a la realitat i a l'imaginari, a càrrec del filòsof Manel Cèntric. (És una eminència dels estudis d'impacte -veig que ell mateix és impactant, adjunto foto).

11.30h Pausa Cafè. (Al mateix CCCB).

12.00h Taula rodona: El Zurich des de dins, a càrrec dels cambrers Frisch Hänchen i un que hi porta tota la vida, i de dos clients (amb històries d'impacte de trobades o no-trobades). 

14.00h Dinar. Convidem els ponents a algun restaurant de la zona. La Patrícia el busca.

15.30h Taula Rodona: El Zurich des de fora, a càrrec del filòsof Manel Cèntric, la sociòloga i economista Marina Esposado i la turista Geneviève LaBelle (amiga del Pau, que serà a Barcelona de vacances i que, bingo, és suïssa de Zúric). (Per cert, aquesta estructura dins/fora parlant del Zurich... la gent que queda davant i no entra és dins o fora? Estaria bé que ho parlessis amb el Manel Cèntric).

17.30h Conclusions: A càrrec teu. El Pere et donarà quatre titulars 5 minuts abans.

17.45h Temps Lliure. Animem a anar al Zurich (però no tots de cop, si pot ser). La Patrícia s'encarrega de parlar amb l'amo per obtenir descomptes o tiquets (m'han parlat d'unes mandonguilles mítiques però no sé si és una llegenda urbana).

22.00h Projecció de Casablanca, a les gandules del CCCB. De Cafè a Cafè, del Cafè Zurich al Cafè Americà d'en Rick, una bona manera d'acabar, no et sembla? (Idea del Pau).

En parlem!

Pia Calmats
Cap de Projectes
PowerToThePeopleProjects
www.powertothepeopleprojects.cat

PS. Hem de parlar dels contractes del Pau i la Paula. Em vas dir que estaven "a la corda fluixa". Pensa que ara mateix tenim 8 PPP, 6 PP i 4 P entre mans, i sense ells no arribem. La Paula és un crack amb els polítics i saps que no és fàcil, i el Pau és molt creatiu i proactiu. Et demano que prescindim de coses supèrflues i mantinguem l'equip, Quan vulguis en parlem. Gràcies.

PS2. Acabo de parlar amb el Manel Cèntric i m'he pres la llibertat de concertar-te una cita amb ell demà a les 17.00... al Zurich.


________________________________________________________


En un cafè poden passar moltes coses, i en els mítics, més 

                          Veure Casablanca al CCCB, quin luxe!




II. TROBADA DE PILAR CABDILL I MANEL CÈNTRIC, DIJOUS 20-N, TARDA


Arriben al Zurich, alhora, Pilar Cabdill i Manel Cèntric

PILAR: Hoola, hem arribat alhora, això és bon senyal, t'he reconegut de seguida, estàs igual que a la foto que em va passar la Pia (encara ets més guapo, va pensar), seiem?

Manel: Hola! Encantat. La foto? Ah, sí, la del Congrés del DIT a Manchester.

Pilar: El DIT?

Manel: El DO IT TOGETHER, ja saps, treball en equip, treball col·laboratiu... com que els filòsofs treballem molt amb el tot, ens criden per si podem dir-hi alguna cosa.

Pilar: Esclar... en realitat nosaltres ja practiquem el DIT a PowerToThePeople, des de sempre. I normalment ens en sortim.

Manel: Esclar, us en sortiu perquè practiqueu el DIT no al revés, és com allò que els països avançats no inverteixen en ciència perquè són avançats sinó que són avançats perquè inverteixen en ciència. I així practiqueu el DIT al projecte de Zurichologia, també?, encantat de participar-hi, per cert.

Pilar: Sí, bé... però potser és l'últim, la veritat és que no sé si podré mantenir l'equip molt de temps. Hi ha massa despesa i no surten els números.

Manel: I les lletres? és broma, Mira, això és com un ecosistema, com el Zurich mateix, els clients habituals, i els que queden davant i els cambrers i tots plegats es necessiten entre ells. La teva empresa, també. Els que estudiem els impactes i les interrelacions dins el tot i les seves parts ho sabem molt bé. 

Pilar: Vist així...

Manel: Pensa que la creativitat sorgeix d'ajuntar coses diferents, com més diferent sigui l'equip, més es podrà potenciar la creativitat dels projectes, tu ja ho saps. I si els projectes perden aquell punt de singularitat, perdreu tota l'empresa, m'explico?

Pilar: T'expliques, tornaré a fer números pensant amb el DIT o amb el PIT, PUT IT TOGETHER, és que tinc una fixació amb la lletra "P", saps?

Manel: Prou interessant, jo t'ajudaré amb el DIT, amb el PIT i amb el que faci falta, anem al Boada i entrem en detalls?

Pilar: Perfecte!


III. AFTER TROBADA, DIVENDRES 21-N, VESPRE

Whatsapp: Gràcies, Manel, sabia que no em fallaries, ets un filòsof cèntric i central ;)

Whatsapp: Em deus un cafè al Zurich ;)



Per al projecte blogaire de llibre inspirat en el Zurich. 
Bases
Recull de textos

divendres, 24 d’octubre del 2014

QUEDEM AL ZURICH? Enllaços als textos (el protollibre)


El llibre va agafant forma. En aquest post anirem linkant els textos.



                 Il·lustració fantàstica d'Ambonsulls, que voldríem de coberta.

          Quedem al Zurich? Helena Bonals (cita)

"L'art és un somni compartit en estat de vigília"
                                                    Cesc Gelabert


PRÒLEG



I. BARCELONA, CAPITAL ZURICH

Es necessita ànima. Sílvia Teulats

Treball d'equippp, Gemma Barberan 

El proïsme no fa per mi. Gemma Barberan

Ei, tenim carta de la Laia! Carme Rosanas

La novel·la del Zurich. Carme Rosanas

Dades estimades. Gemma Barberan

Cràter. XeXu

El fantasma del Zurich. Xavier Pujol 

Cita de seguretat. Elfreelang

Ja no quedem al Zurich. Laia

Escala a Zuric. David Castejón



II. INTERLUDI POÈTIC

Un cafè cèntric amb nom exòtic. Helena Bonals

 L'udol del vi. Montse Aloy, Cantireta

In vino veritas. Montse Aloy, Cantireta

El cafè ens inspira. Glòria Bosch

Plou. Novesflors

Quedàvem al Zurich. Epolenep

Al Zurich passa cada cosa! Glòria Bosch

Abraçada a tu, vestia la teva olor. Maijo

Somnis. Eduard López

Seguirem somiant. Carme Rosanas



III. TROBADES I RETROBADES (O NO)

Digues que m'estimes encara que sigui al Zurich. Sílvia Teulats

No puc dir-te que t'estimo, encara que sigui al Zurich. Sílvia Teulats

El dia que em vaig trobar Sòcrates al Zurich. Gemma Barberan

Suís. Glòria Bosch

Xocolata desfeta. Sílvia Teulats

Quedem al Zurich? Carme Rosanas

Bindunguen Pilotilles. Montse Aloy, Kantiretschen

El partit. Gemma Barberan

Estamos fuera de cigarrillos! Gemma Barberan

La proposta. Xavier Pujol

El meu Zurich als 70'. Glòria Díaz

Quedem al Zurich Pressumptament, Joan Gasull

La tria. Jo mateixa

La cita. Jpmerch

Jovan, quedem al Zurich? Rafel Casas

Cafè (Zurich) sol. Glòria Bosch

Els jugadors. Sílvia Teulats

Quedem al Cafè Zurich. Artur

Cas típic 2002: Noi li agrada noia, noi li agrada quedar al Zurich. Pons 007

A les 5 al Zurich, Bruixeta

Tot fent un cafè, Ignasi Oliveras 

Quedem al Zurich, per feina. Joan Gasull 

L'escriptor al Zurich. McAbeu 

Tos. Eduard López 

La partida. Artur (passa en un cafè i li hem pispat amb el seu permís!)

L'amant. Eduard López

De pagès. David Serrat

Sense principi ni final. Capítol 1. Carme Rosanas

Sense principi ni final. Capítol 2. Carme Rosanas

Sense principi ni final. Últim capítol. Carme Rosanas

El perdó. Eduard López

Al Zurich. Fanal Blau

Quedem al Zurich? Assumpta

Taxi! al Zurich. Xavier Pujol

Margalida i Dani (2n i últim capítol de Taxi! al Zurich). Xavier Pujol

Quedem al Zurich. rits

El Saramago. XeXu

Quedem al Zurich? M. Roser

Otto de Zurich, Montse Aloy, cantireta

Excusa per tornar-hi. Sa Lluna

___________________________________________


Cosetes:


- La idea de les tres parts és per buscar-li un cert fil conductor/coherència al llibre. La primera seria el Zurich en general, la tercera les trobades concretes que hi tenen lloc i enmig un apartat més singular, poètic, inspirat en el lloc... bé, aquesta és la idea, que pot evolucionar...

- Tenim alguns textos que encara hem de penjar, ho anirem fent, més que res, per no atabalar!

- Si en detecteu algun que no tinguem controlat, feu-nos-ho saber, sisplau.

- Faltarien imatges, que som molt de la lletra, però també està bé una bona imatge de tant en tant :)

To be continued! Ja sabeu, hi ha temps fins al 20 de novembre. Gràcies per ser-hi!!

dimecres, 22 d’octubre del 2014

QUEDEM AL ZURICH? El partit

Una altra aportació al projecte. Les "bases", les torno a posar a baix. Come on, blogaires!!



EL PARTIT

Havien començat a fundar aquell partit feia 25 anys. Eren joves, eren progres. Havien decidit que el partit es diria PIC: Partit Independent del Carrer.

Des de llavors, s'havien vist 5 cops, els necessaris i suficients per posar-se al dia de les respectives vides. Però ara, amb tot tan polititzat, amb un Procés amb majúscula i un procés amb minúscula (el de les seves vides enfilant el capvespre), es veien forçades a acabar el que havien deixat uns quants cafès enrere.

I aquell dia, mitjançant el whatsapp, es van trobar al bell mig de Barcelona, al Zurich. Un partit independent, sí, però també independentista? Del carrer, sí, però també de les urnes? De les urnes, sí, però de les urnes no vinculants o de les urnes menys vinculants però molt simbòliques? I les esquerres, com les tenim? Són compatibles amb un nostre mòbil d'última generació? On l'hem de deixar quan fem la revolució?

I el nom? Haurem de recórrer a una empresa de "naming"? PIC i què més? PIC i PALA? molt cansat. PIC I LLIBRE? molt cultureta. PIC I POC? semblen personatges infantils.
Calla, potser podem tirar del gremi, del nostre, de l'art, de l'ART!... PICASSO: Partit Independent-ista del Carrer Alliberador de la Societat i la Sucietat (valen barbarismes) Opressora, o potser t'agrada més PICABIA: Partit Independent-ista del Carrer Alliberador de la Bellesa i l'Alegria. 

Ostres, ara no sé quin m'agrada més, va dir l'una. Es fa difícil decidir-se, va dir l'altra. Mentrestant, van arribar els dos cafès amb llet i el compte, que es podia pagar ara o després. A qui li toca pagar? va dir l'una. No ho recordo, va dir l'altra. Fem un reset? va dir l'una, avui pago jo. I decidim el nom la propera vegada, va dir l'altra.

_________________________________________________________


PROJECTE DE LLIBRE QUEDEM AL ZURICH?

Bases:

- Descripció: projecte (de moment només és una possibilitat) de publicació d'un llibre amb poemes, relats, il·lustracions, fotografies, reflexions, etc., en català, i relacionats amb el Cafè Zurich de Barcelona.
- Qui hi pot participar? blogaires.
- Com es participa? es penja un post amb el títol genèric del projecte i el títol del text/imatge en qüestió, i es pengen aquestes "Bases". Es poden presentar tantes peces com es vulgui.
- Fins quan es pot participar? fins al 20 de novembre de 2014.
- Qui selecciona? la selecció anirà a càrrec de l'editor.
- Qui ho coordina? la Sílvia Teulats (Fent Punyetes), la Montse Aloy (Cantireta), la Glòria Bosch (El que em passa pel cap), l'Helena Bonals (En cada vers que has entès) i la Gemma Barberan (Truquem al Gegant del Pi?). Som un grup obert, qui vulgui, s'hi pot afegir.
- Què passa si l'editor decideix publicar el llibre? com que és un llibre col·lectiu i no tenim massa experiència, s'aniran decidint els dubtes que sorgeixin sobre la marxa.
- Què passa si l'editor decideix no publicar el llibre? no passa res, ens ho haurem passat la mar de bé projectant-lo!



Actualització a 22/10/2014. Tenim 11 textos, i pujant!


dilluns, 20 d’octubre del 2014

QUEDEM AL ZURICH? El dia que em vaig trobar Sòcrates al Zurich

Iep!! Tenim un projecte blogaire: fer un llibre de textos i imatges relacionades/inspirades pel Cafè Zurich de Barcelona, famós lloc de trobada i de retrobada, i de desvirtualitzacions!


Aquí una aportació meva i després les bases. Animeu-vos!!


EL DIA QUE EM VAIG TROBAR SÒCRATES AL ZURICH

Gemma: Ei, Sòcrates, ets tu, el Sòcrates de veritat?

Sòcrates: Gemma, dona, que encara no s'han inventat els hologrames, esclar que sóc jo!

Gemma: I com va? fa segles que no et veig!

Sòcrates: Bé... aquí, esperant l'Acibíades...

Gemma: Ai, aquests joves, sempre es fan esperar, oi?

Sòcrates: I tant, i després sempre té pressa per marxar, no podem arribar mai a la idea de bellesa en si, un desastre!

Gemma: Doncs sí que em sap greu, i a la del Bé o la de Veritat, tampoc?

Sòcrates: Tampoc, a la del Bé ja ni ho somio, però la de Bellesa, per l'amor de Déu (politeista), si és ben fàcil, ara un cos, ara més cossos, un xic d'anima perquè no ens diguin materialistes avant-la-lettre (avant-la-lettre també és avant-la-lettre) i ja està...

Gemma: No ho sé, jo ho trobo tot molt complicat.

Sòcrates: Complicat? Només has de mirar dins teu, què et preocupa?

Gemma: Doncs els temes clàssics, l'amor, la mort...

Sòcrates: Mira, aquí ve Alcibíades, saps que em va dir l'altre dia? "Només sé que no sé res", quina barra, sí que sap sí, el que passa que fa veure que no, bé, et deixo...

Gemma: Bé, gràcies, Sòcrates, m'has il·luminat el dia... crec...



PROJECTE DE LLIBRE QUEDEM AL ZURICH?

Bases:

- Descripció: projecte (de moment només és una possibilitat) de publicació d'un llibre amb poemes, relats, il·lustracions, fotografies, reflexions, etc., en català, i relacionats amb el Cafè Zurich de Barcelona.
- Qui hi pot participar? blogaires.
- Com es participa? es penja un post amb el títol genèric del projecte i el títol del text/imatge en qüestió i es pengen aquestes "Bases". Es poden presentar tantes peces com es vulgui.
- Fins quan es pot participar? fins al 20 de novembre de 2014.
- Qui selecciona? la selecció anirà a càrrec de l'editor.
- Qui ho coordina? la Sílvia Teulats (Fent Punyetes), la Montse Aloy (Cantireta), la Glòria Bosch (El que em passa pel cap), l'Helena Bonals (En cada vers que has entès) i la Gemma Barberan (Truquem al Gegant del Pi?). Som un grup obert, qui vulgui, s'hi pot afegir.
- Què passa si l'editor decideix publicar el llibre? com que és un llibre col·lectiu i no tenim massa experiència, s'aniran decidint els dubtes que sorgeixin sobre la marxa.
- Què passa si l'editor decideix no publicar el llibre? no passa res, ens ho haurem passat la mar de bé projectant-lo!


ACTUALITZACIÓ A 21/10/2014: Ja tenim 6 textos i tot un mes d'inspiració per endavant!!

divendres, 17 d’octubre del 2014

¿Solo se vive una vez?

Aquest és un relat-pensament que vaig escriure fa uns 10 anys, i ara m'ha vingut i ha volgut penjar-se aquí (era un proto-post, però ell no ho sabia!).

A octubre de 2004...

REMAKE

De vegades sembla que s'hagi d'actuar per sobreviure. De vegades no ens n'adonem, però actuem.

Normalment una primera actuació no és bona. La pel·lícula acostuma a ser autobiogràfica i ja se sap. La gent que en sap ho diu, això.

La primera pel·lícula és una idea brillant que algú protagonitza inconscientment. El que s'hauria de fer és agafar la idea original i fer un bon REMAKE. Ara bé, quan es vol fer un remake del remake llavors passa allò de les segones parts que mai són bones. El que cal és agafar la matèria primera, aquella perla en brut que només surt a la primera si ets un geni, i treballar-la a consciència.

Per això hauríem de viure un parell de cops, com a mínim. Jo voto per una segona vida. Només una ressurrecció. Tampoc no demano tant! Tampoc és qüestió de viure tota l'eternitat i anar fent remakes sense parar. Això seria un desastre. Només un cop més. No diuen els científics que el número dos és la vida? Que la vida comença quan la primera cèl·lula es duplica a ella mateixa? Doncs això.

Interludi musical intemporal....


                                  Segur??

A octubre de 2014...

Se m'acut que la cultura mateixa és aquesta possibilitat de duplicació que tenim. Està clar que no tornarem a viure en aquest món, però llegir, anar al cine, escoltar música, etc. és, ja ho diuen, viure més, és duplicar-se, diria jo, és tenir aquest món que no podem tenir. Un món extra, un bonus track, molts bonus track, per això m'agrada tant la cultura i els símbols i les metàfores i les vibracions musicals, i la sala fosca del cinema. Sort en tenim, oi? Sort en tenim, oi?

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Peixos com nosaltres (en tres actes)

                                                   El Roto

Avui m'ha donat pels peixos de colors... (un poc llarg, sorry)

I. Paraules de David Foster Wallace a uns estudiants, en una cerimònia de graduació el 2005:

"Van dos peixos nedant de bon matí i es troben un peix vell que els diu 'bon dia, nois, què, com està avui l'aigua? Els dos peixos joves continuen nedant fins que un d'ells es para de cop i diu a l'altre "què coi és l'aigua?'"

Clau interpretativa: consciència de la realitat que, de tant avesats com estem, no veiem.

Clau interpretativa siempre positifa: cada cop en som més conscients, sembla, i s'encomana, sembla.


II. El peix del mig (conte meu de fa 11 anys, inspirat en una llegenda africana):

El peix del mig començava a sentir-se incòmode. En el banc de peixos començava a mirar-se el primer amb enveja i l'últim amb menyspreu. Un dia, la seva mare, que l'estava observant, li va explicar una història.

-Fa molts anys, en el principi dels temps, el cel era tan a prop de la terra que només calia treure el cap per a tocar-lo. Un dia, uns peixos molt atrevits van començar a saltar fins que van fer forats al cel. El cel va dir "m'esteu fent mal, voleu parar de saltironar?" però ells no li van fer cas i vinga a saltar. El cel va començar a enretirar-se fins que va quedar on és avui en dia.

-Ah, va dir el peixet, que era molt llest, els forats que van fer els peixos són les estrelles, perquè a la nit la llum del sol passa a través dels forats!

-Sí, aquesta és la part bona de la història. La dolenta és que aquells peixos, de tant saltar van anar a parar a terra.

-I es van morir?

- Aquesta és la part bona i dolenta alhora. No es van morir, perquè eren molt vius. Però no van poder tornar al mar i ara els seus fills no són carn ni peix.

-Vols dir que és perillós ser atrevit?

-Aquesta és la part dolenta. És perillós, sí, perquè les estrelles aquestes... tampoc no te'n refiïs, són com els hams dels pescadors, que també brillen a la nit.

-Però a mi m'agraden les estrelles...

-I a mi, fill, i a mi.

Clau interpretativa: és perillós voler trencar el que hi ha, el sostre que et limita, i obrir nous horitzons.

Clau interpretativa siempre positifa: si dels peixos atrevits en van sortir amfibis, no "ni carn ni peix" sinó "carn i peix", val la pena arriscar-se.


III. The Meaning of Life, dels Monty Python, escena dels peixos, inici del film (dura 1 min.):


Clau interpretativa: l'absurd de la vida, I al final se't mengen.

Clau interpretativa siempre positifa: val la pena mentre hi som, veritat, Howard?


I fins aquí la trilogia del peix! (els colors són de la Sara i l'esperit positiu és dels meus caps, sempre evangaalitzant).