|
dissabte, 31 de desembre de 2016
La nit americana i més!
Aquest any he vist 55 pel·lis al cine. No les havia comptat mai i fan patxoca, totes juntes.
Per grups, veig que hi ha les que hem vist amb i per la Sara, de les quals la millor, per mi, és Zootròpolis.
També veig que hi ha les feministes, en països on ser feminista és un acte de supervivència i d'heroïcitat. Formarien una mena de trilogia: Mustang (a Turquia), La estación de las mujeres (a l'Índia) i Bar Bahar (a Israel). El contrast entre tradició i modernitat en aquestes societats és molt potent, molt recomanables les tres.
Hi ha les que m'han fet patir de valent, com La habitación, història d'un segrest i de com viure després d'aquest fet traumàtic, amb unes interpretacions brutals. Hem gaudit molt amb la dels Beatles i la de la Janis (amb el Joan, que és el melòman de la family, of course). També ens va interessar i indignar molt Spotlight.
Espero que s'endugui molts premis Gaudí La propera pell, d'Isa Campo i Isaki Lacuesta, una de les catalanes que hem vist, encara que també vull que se n'endugui El rei borni, de Marc Crehuet.
Vaig flipar amb el surrealisme de la grega La Langosta, però no em va entrar gens. Tampoc em va entrar la coreana La doncella, per molt de culte que sigui el seu director, Park Chan-Wook.
I que bonica que és Un amor de verano (La belle saison), mon dieu. Ah, i també és maca la nova de Jim Jarmusch, Paterson.
Però la pel·lícula que més em va emocionar veure va ser La nit americana, del Truffaut. L'havia vist al cinema quan tenia 10 o 12 anys, amb l'escola, i m'havien quedat gravades algunes escenes i l'atmosfera del film. Doncs bé, vaig veure que la feien a la Filmo i li vaig dir a la Sara si m'hi volia acompanyar. Primer no li va fer gràcia, però després va decidir que sí, que ho faria per mi. I va ser fantàstic. I també li va agradar. I vam veure al prota, Jean-Pierre Léaud, ja molt gran, que venia convidat per la Filmo.
Amb La nit americana, que explica el rodatge d'una pel·lícula amb la fermosa Jacqueline Bisset, us desitgem un gran 2017, amb moltes històries que ens passaran i que ens explicaran!!!
divendres, 16 de desembre de 2016
Estrès
- Mama, hi ha molt estrès laboral
- On?
- A l'escola
Indagant una mica més (era estrès dels mestres? dels nens? dels monitors del menjador?), vaig saber que la font estava en la quantitat de controls que tenien. Època d'examens abans de Nadal, vaja. I els deures, un clàssic. Sobre aquest tema, he arribat a la conclusió (sempre revisable) que, com diuen els clàssics, el millor és el "just mitjà". No som una escola innovadora d'aquestes que tenen espais diàfans temàtics i no posen deures. Però tampoc vull que l'escola estressi els nens amb deures i controls. No cal, que tenen 10 anys. D'acord que va bé per reforçar, d'acord que és un entrenament per a l'ESO (com s'ho faran, els de les escoles innovadores?), però no cal arribar a l'estrès (laboral!).
L'any passat, un grup de pares (amb el corresponent grup de Whatsapp) vam intentar que es reduís una mica la pressió dels deures i ho vam aconseguir (una mica).
No el reactivarem, perquè ningú més ha donat senyal d'alarma i m'ha dit que ja ha afluixat la pressió. De fet, pràcticament només queda el Concert de Nadal. I aquí l'estrès el passem els papes i mames intentant caçar la millor foto del nostre cadell. Ho superarem!
- On?
- A l'escola
Indagant una mica més (era estrès dels mestres? dels nens? dels monitors del menjador?), vaig saber que la font estava en la quantitat de controls que tenien. Època d'examens abans de Nadal, vaja. I els deures, un clàssic. Sobre aquest tema, he arribat a la conclusió (sempre revisable) que, com diuen els clàssics, el millor és el "just mitjà". No som una escola innovadora d'aquestes que tenen espais diàfans temàtics i no posen deures. Però tampoc vull que l'escola estressi els nens amb deures i controls. No cal, que tenen 10 anys. D'acord que va bé per reforçar, d'acord que és un entrenament per a l'ESO (com s'ho faran, els de les escoles innovadores?), però no cal arribar a l'estrès (laboral!).
L'any passat, un grup de pares (amb el corresponent grup de Whatsapp) vam intentar que es reduís una mica la pressió dels deures i ho vam aconseguir (una mica).
No el reactivarem, perquè ningú més ha donat senyal d'alarma i m'ha dit que ja ha afluixat la pressió. De fet, pràcticament només queda el Concert de Nadal. I aquí l'estrès el passem els papes i mames intentant caçar la millor foto del nostre cadell. Ho superarem!
Etiquetes de comentaris:
escola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)