dissabte, 24 de gener del 2015

Ciutat de morta a viva



Perquè s'ha de reparar al màxim possible el dany a les víctimes (totes, però sobretot a la Patrícia Heras, el dany més irreparable) i a les famílies, amics... Blog de la Patrícia Heras: http://poetadifunta.blogspot.com.es

Perquè s'ha torturat impunement: els torturadors han estat condemnats per tortures per un altre cas, però el cap del sinidcat de la Guàrdia Urbana no ho veu rellevant "la gent canvia", a més, va demanar l'indult per als torturadors. 

Perquè s'ha jutjat injustament, sense admetre les proves de la defensa. Paraules de la magistrada Carmen García Martínez: "aunque me trajera cien testimonios como el suyo, yo siempre creería antes a la policía", visca la imparcialitat.

Perquè els mitjans generalistes s'hi han afegit tard i, de vegades, malament (a què venia la portada d'ahir d'El Periódico, que fins i tot el comité de redacció del diari va haver de fer un escrit desmarcant-se?) Suposo que m'hi tornaré a subscriure, però mentrestant m'he fet d'El Crític.

Perquè s'ha de reobrir el cas i que surti l'autor material de tot plegat (qui va tirar el famós test), tot i que el més important és reparar la injustícia que s'ha fet amb els innocents (sí, és de part, però si hi ha cap dubte que es faci un judici com cal).

Perquè també han de sortir a la llum les responsabilitats polítiques. "No podem apretar més el PSC", va dir el Ricard Gomà en el seu moment, es veu, doncs potser es mereixen que se'ls apreti una mica, i que el Clos surti del seu amagatall de l'ONU, que ja té ironia la cosa.

Per agrair la creació del documental als seus autors i la seva exhibició, finalment a la TV pública (gràcies, David Fernàndez, per desencallar el tema al Parlament).

Perquè no sé en què estava pensant jo al febrer de fa 9 anys, que recordo res, i hauria de recordar-ho, intentaré que no se'm passin gaire coses més gràcies a la bombolla aquesta en què estic/estem instal·lats.

Perquè no torni a passar.

Per tot això aniré el 4 de febrer a Plaça Sant Jaume i espero que siguem molts!!!


                                 Juan Pintos, el 4F de fa 9 anys.

divendres, 16 de gener del 2015

Felicitats, 6 anys, blog!





La Sara ha escollit el títol, la imatge i el vídeo. Això sí, a partir d'ara diu que li he de demanar permís quan vulgui parlar d'ella, i té raó, perquè ja no és aquella nena-bebè de 2 anys que volia trucar al Gegant del Pi per desitjar-li bones festes. Doncs res, suposo que seguirem per aquí. Demà actuem al Roda el món. 

Hem fet unes galetes-brownies de cola-cao bastant potables, agafeu-ne!!


Els Minions també s'uneixen a la festa mundial d'aniversari del blog.


I de regal, un acudit d'humor intel.ligent i no diré qui me l'ha explicat:

- Digues catorze
- Catorze
- Agafa un cagarro i esmorza

diumenge, 11 de gener del 2015

Liberté, égalité, fraternité

Voldria fer un post relacionat amb França, amb la manifestació de demà, d'avui, però no sé ben bé com enfocar-lo... parlar de llibertat, igualtat i fraternitat seria un bon començament, o un bon final, o un bon entremig.  Voldria dir que necessitem més igualtat perquè hi hagi més llibertat real, però això és una obvietat, i també que la fraternitat, que sempre s'oblida, s'hauria de recuperar d'alguna manera, és a dir, que som germans perquè som humans, però això sembla una ingenuïtat, i potser ho és. 

També podria recordar que vaig viure dos anys a França, que hi tinc amics i bons records. Que m'agraden el Gainsbourg i el Truffaut, que l'au fènix de la universitat de Caen és un dels meus símbols preferits, que m'encanta el camembert i la frase d'aquella pel·lícula que no recordo, "bizarre? vous avez dit bizarre? comme c'est bizarre!"

Voldria anar a la mani de demà (vaig anar a una contra el Front Nacional fa 20 anys, me'n recordo!), voldria dir que els drets humans em semblen el gran invent de la humanitat, abans que la roda i el whatsapp.

Podríem encetar un debat sobre el si el Front Nacional ha de ser a la mani o no, no hi tenien cap interès o sigui que no crec que hi siguin, no té sentit que hi siguin els extrems, els fanàtics, els que no entenen que llibertat, igualtat i fraternitat o són universals o no són.

Doncs ja està, podríem dir que he fet un post sobre França, ara hem de posar una mica de música, per què no la versió que va fer el Gainsbourg de la Marsellesa en plan reggae? En el seu moment va ser polèmica, ja veus tu!

                        La Marsellesa en reagge, doblement revolucionària.

D'acord, en poso una altra!


Amb Moustaki, que la llibertat només sigui a canvi d'una prison d'amour et sa belle geôlière.