Joana

Gemma: Ja tenim 6 seguidors al blog!
Sara: I quan vindrà el 7?
Gemma: No ho sé...
Sara: Li podem dir a la Joana!

Tindria gràcia que la seva amiga de l'ànima, que té 4 anys com ella, fos seguidora del blog. Quins comentaris posaria? "Això ja ho va dir Bob Esponja" o "M'agrada més la versió de la Bella Durmiente d'El País"...

La seva amiga de l'ànima, d'això volia parlar un poquet. La Joana és la primera amiga i la millor amiga de la Sara. Jo no recordo qui va ser la meva primera amiga, però crec que ens recordarem de la Joana. M'encanta veure com s'abracen i es fan petons. (Ara comença Infidels, que també va d'amigues, ara no sé què fer, faré les dues coses, o sigui cap de bé). També es fan regals. Fer-se regals crec que és un dels primers símptomes de l'amistat. Passar del no regal o del típic regal col·lectiu al regal individualitzat vol dir molt. També volen estar juntes, volen anar l'una a casa de l'altra, fins i tot un dia van dormir juntes (m'agradaria saber què es van dir abans d'anar a dormir...).

En paraules d'Epicur: "De tots els béns que proporciona la saviesa per assolir la felicitat de tota una vida, el més important és l'obtenció de l'amistat." i aquesta, més senzilla, que m'agrada molt: "No tenim tanta necessitat de l'ajuda dels amics com de la seguretat de poder-la tenir". Epicur, Ètica (Proteus).

De vegades te n'adones que algú és amic teu de sobte, com una revelació (fa poc em va passar). I d'altres vegades la relació està en un terreny entre el company/conegut i l'amic. Com l'Albert Espinosa, que es va inventar allò dels grocs/amarillos (amants-amics), em faltaria una paraula per aquest estat. Però no la trobo.

Millor escoltem al Lou Reed. Dedicada a la Joana, a la Pia i a tots els amics i amigues de tots els temps (inclosos els d'Epicur).