Va ser dissabte passat i va anar molt bé. Quinze dies abans vaig tenir una mena de pànic escènic avant la lettre (però si jo soc tímida de mena, per què m'he embolicat a fer aquest sarau??).
Això, mentre pensava què havia de comprar, a qui li havia de dir i començava a escriure el que volia dir. I sí, al final va ser bonic. Va venir quasi tothom (a veure, tothom és impossible) i em vaig sentir tant a gust que vaig gaudir fins i tot les preguntes.
I perquè la gent no era hater sinó liker ;)
Només en queda una i avall.
Sembla que va anar tot molt bé, malgrat el pànic escènic i natural dels dies anteriors.
ResponEliminaA la primera foto si que veig nervis al teu semblant, que se'n van anar a mida que el temps passava i comprovaves que la gent que hi era t'estimava. Enhorabona! ;-)
Aquest senyor que surt a la darrera foto, només volia anar a parlar del seu llibre, tot i tots els altres no li importaven...
Espero que sigui la primera de moltes més.
Aferradetes, Gemma.
Gràcies, Lluna :), sí els nervis es van anar esvaint i va ser molt bonic. (Aquest senyor és una caricatura però ens recorda com podem arribar a ser de ridículs). Aferradetes moltes!
EliminaEnhorabona, i que n'hi hagi més!
ResponEliminaGràcies, Xavier! Una més al maig i ja haurem fet el fet. I jo contenta, que soc una novella ;))
ResponElimina