Em diu una amiga a l'hora d'esmorzar que ha llegit no sap on que en l'obra d'art s'ha de posar el punt final just un moment abans del final, de la perfecció, diguéssim. En la pinzellada o en el text. (També m'ho va dir un escriptor: hi ha un moment que més que millorar, empitjores). Una altra amiga afegeix que clar, que és com en el menjar: diuen que no t'has d'afartar sinó que t'has de quedar amb un punt de gana. Potser amb el menjar és més fàcil, penso, perquè és fisiològic, però amb una pinzellada o un text ho trobo molt difícil. Hi ha allò de voler acabar rodó, inapel·lable, definitiu, almenys a mi em passa. I, alhora, sé que és impossible aconseguir-ho, per tant, et pots passar tres pobles. És curiós que una cosa (relacions, també?) sigui millor quan no pretens que sigui perfecta, no? Potser, almenys, menys estressant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada