1. La rentadora nova que ens ha comprat ma mare, que comença a manifestar l'alzheimer tot sigui dit de passada, no es pot connectar perquè el paio que ens va instal·lar la caldera va tapar l'endoll amb un tub.
2. El llum del lavabo fa pampallugues des de fa mesos. Has de ser precís a l'hora d'obrir el llum. Depèn de com, és com una discoteca. I ens coneixem l'espai prou bé per no fer cap desgràcia.
3. S'ha trencat un botó del forn. Gràcies a la perícia de la Sara i el seu xicot podem engegar el forn amb una mena de pal que fa les funcions del botó.
4. Les claus del cotxe xulíssim que tenim, un Mazda, no ens estem de res, s'han desmagnetitzat. O és alguna cosa de dins del cotxe, no m'ha quedat clar. La qüestió és que el mecànic de Mazda, que no és japonès, ens ha dit que ens costarà uns 400 euros. Gràcies, company.
5. No hi ha quatre sense cinc, però ara no em ve al cap res mes... Com no sigui que encara hem de pintar les humitats de quan filtrava la banyera i l'assegurança es va fer l'orni. Sort que tenim Luis Aguilé, el nostre gurú espiritual: la vida pasa felismente si hay amor.
0. Quina putada això de ta mare, ni que ho hagis dit de passada és la 'desgràcia domèstica' més gran de les que expliques.
ResponElimina1. Un bon inútil, l'operari instal·lador de la caldera. Cada cop abunden més els "professionals" d'aquesta mena, per desgràcia.
2. Pels símptomes, sembla cosa de l'interruptor. Segur que la Sara i el seu xicot poden canviar-lo per un de nou. De totes maneres, penseu a tancar abans el magnetotèrmic general de la casa... per si de cas.
3. Ja ho he dit abans, per qui és capaç de fer això, canviar un interruptor serà bufar i fer ampolles. ;-)
4. No en sé res de cotxes desmagnetitzats, és com si em parlessis en japonès. En el que sí que sé és que les factures del taller només poden ser de dos tipus: o cares o molt cares.
5. També corroboro la immensa capacitat de les asseguradores per fer l'orni quan és hora de pagar. En canvi, a l'hora de cobrar sempre estan ben atentes.
En fi, val més prendre-s'ho amb humor (o amb en Luis Aguilé, que també fa gràcia). Una abraçada d'ànims. :-)
Mac, em fas sentir com a casa (i menys destartalada del que m'esperava!). Sí, l'autèntica desgràcia domèstica és l'alzheimer de ma mare. La resta, rai. Ens veiem, gràcies!
EliminaUn plaer tornar a llegir-te. La mare es fa gran, la filla també. Una de baixada i l'altra de pujada.
ResponElimina("És una lata el treballar...")
És una lata total! hahaha (i això que m'agrada la feina, imagina't si no). Contenta de retrobar-te també!
Elimina"La Sara i el seu xicot", m'has deixat bocabadada, vols dir que ha passat tant de temps?... Ja ho diuen: Com creixen a fora casa!! ;-)
ResponEliminaCrec que després de la pandèmia, la gent s'ha oblidat de lo que significa treballar i van fent nyaps a preu d'or.
No saps com t'entenc quan parles de la mare, hi ha moments que et desequilibren totalment. Sé que es bo de dir i mal de fer, però s'ha de tenir moltíssima paciència...
Aferradetes ben fortes, nina.
Al desembre en fa 18, la criatura... Sí, em sembla que la pandèmia ens ha tocat més del que ens pensem: insomnis, distància social que està bé però potser massa, no sé, i potser el que dius de treballar i les xapusses, no hi havia pensat.
EliminaI per la mare, paciència, però és un xoc el primer cop que et presenta com la seva mare. Petonets!
Jo, la Carme, com sa lluna… bocabadada 😮 la Sara ja té xicot? Però com passa el temps! Marededéusenyor!
ResponEliminaLa vida sempre ens té preparats laberints diversos, perquè estiguem distrets i ocupats.
Sé què vol dir tenir una mare amb Alzheimer, és trist, i cansat, ara que tot ha avançat una mica, a veure si poden controlar que no creixi gaire de pressa i que es pugui mantenir un mínim de benestar.
Les altres coses, doncs…. De mica en mica ja s'aniran arreglant.
Molts ànims, molt d'amor i molta paciència.
Ja ens anirem veient!
Abraçades, preciosa!
La veritat és fins ara no ho tenia gens assumit, en tenia prou que estigués estable del trastorn bipolar. Vull parlar-ne bé amb la meva germana que és infermera... Això sí, ma mare està feliç de la vida, ara mateix :). I la Sara, ja veus, que ha començat Dret i tot! (importància de les paraules). Abraçada!
EliminaSembla que a casi totes les desgràcies podem trobar-hi una solució , més barata o no !, menys la que anomenes de passada i més greu, la familiar... aquesta serà més dura per a tots.
ResponEliminaMe'n alegro de llegir-te de nou al blog i, com les teves companyes lectores, m'he sorprès en com de ràpid passa la vida, amb l'exemple de la Sara ! que sigui per bé ;)
Bona vetllada !!.
Sí, noi! Però amb tu encara ens hem anat veient al Facebook, aquest altre barri per explicar-nos la vida... Et vinc a veure!
EliminaJo fa poc temps he canviat la rentadora, la caldera, el rentaplats, la televisió, la porta de casa i l'aire. Gairebé tot de cop.
ResponEliminaHelena, renovació total, veig! (suposo que per necessitat i una mica per gust, també). Escolta, això de canviar l'aire és poètic, no? Encara escrius poesia??
EliminaTens blog? Quin?
EliminaEn té 4, però el que més trànsit té és el encadaversquehasentes.blogspot.com
EliminaGràcies!
EliminaMmmm sospito que si la Sara té xicot, deu haver crescut una mica més del que es veu en la foto de la barra lateral del blog. Quants anys ha passat d'ençà que vas deixar el blog? Què fa encara tanta gent comentant per aquí? Com és que encara et passen tantes desgràcies de cop? Per què faig tantes preguntes?
ResponEliminaPons! Quatre anyets de no res. Si esteu igual! Escolta, ahir vaig intentar comentar-te les curiositats aquestes que trobes porai i vaig entrar en un bucle infernal de contrasenyes i validacions. Ho tornaré a intentar.
Elimina4 anys per la Sara són molts anys. Et sona allò de "de niña a mujer" que cantava Julio Iglesias? :))
Ai multiplicat per 5. Vaig a encendre't un canelobre, que amb espelmes no n'hi haurà prou. Jo... bé, ja t'ho diré en privat. Almenys la porta de casa tanca bé (i no hi entren desagraïts...)
ResponEliminaTa filla 18 i la meua, 26! Sembla que fos ahir! Petons que no costen re, nena. A vere si baixo i mos veiem. Muacs!!
Cantiii, gràcies pel canelobre!! Et vinc a vore, també!
Elimina