1.000.
Què és mil? És molt?
Poc? Depèn de què i de com. Ho has de contextualitzar, comparar. En relació amb
el Big Bang és un no-res; en relació amb un euro és deu-n’hi-do. Els
mileuristes. Encara ho som, saps? Ho som més que fa anys, tot i que cobrem més.
Bellesa.
No cal que em
contextualitzis gaire que ja sé per on vas. La paraula s’explica per ella mateixa,
oi? És més autònoma i més lliure. I la pots declinar, si vols. La pots
adjectivar de mil (ai) maneres.
Tot
això ho penso, filla, ara
que aviat tocaran les sis (d’acord, va bé) de la matinada o del matí. Per mi és
la matinada, ja t’ho dic. Et sonarà el despertador i sortiràs allà fora a
lluitar i a divertir-te. I pertot arreu et diran que el número és el més
important. Creu-te’ls a mitges. La paraula sedueix. La xifra, no. Només t’encanta
a final de mes. I tampoc seria la paraula.
Tot i que se t'ha escapat un "mil", estic d'acord amb totes les teves paraules. ;-)
ResponEliminaQuina alegria veure't de nou per aquí!!!
Aferradetes, Gemma.
Eii, que bé, t'acabo de visitar (telepatia!). Visca les paraules!
EliminaBen tornada al blog, Gemma!
ResponEliminaUn plaer retrobar-te.
Soc la Carme.
Gràciees, Carme, volta al món i torna al blog, sí ;))
Elimina