-Doncs troba-li el sentit a la vida d'una puta vegada, hòstia!
Segur que no és la millor manera de desencallar una depressió que fa quasi dos anys que dura ni d'animar una mare. Però m'ha sortit així, caminant per Premià amb ella i la gossa (la gossa al seu rotllo). Estava molt saturada, fins al capdamunt. Ens estimem, sí, però ens fem mal, no sabem cuidar-nos, o només a estones. Som tremendament egoistes i ens sentim tremendament culpables, les dues.
Hi ha el fenomen de l'empatia: la Joan Baez diu que ara és l'hora de l'empatia (ho diu pels nord-americans, però em serveix igual). Com li demanes empatia a una persona deprimida, que és la cosa més "self-centered" que hi ha? Perquè hi ha una paradoxa: "jo, jo i més jo", mentre que et menystens en un grau màxim. Com li demanes empatia a una persona que es vol morir? No, mira, jo t'ho dic: no es vol morir, el que no vol és estar sola.
Quan he marxat, ja més tranquil.la, li he trucat. Li he demanat si ja havia trobat el sentit de la vida i la seva resposta m'ha donat un bri d'esperança: "no, el trobaré aquesta nit quan faci el sopar".
PS. Potser estem picant molt alt amb això del sentit. Amb un anar fent ja faríem.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
Jo vaig estar molts anys sense trobar-li el sentit a la vida, per això no volia tenir fills. Ara tampoc en vull tenir, però no és per això. Sóc una mica com aquest corrent d'esquerres que hi està en contra. És que tinc moltes limitacions, no em veig llevant-me a la matinada per un fill que plora, ni donar-li menjar abans que menjar jo. Però sempre he estimat molt el meu nebot!
ResponEliminaPerò aquest corrent hi està en contra per un tema de sostenibilitat del planeta, oi? Això teu és més íntim, em sembla, i no passa res, no t'hi veus, no et crida, et crida el nebot! El sentit de la vida és una cosa a la vegada simple i misteriosa... Quan estàs deprimit no li veus el sentit ni la gràcia a res. I sortir-ne costa.
EliminaLa solitud és una mala companya, fins i tot per a ser empàtica... És com estar dins un pou i no veure res més que ningú et vol ajudar. Aquest temps que estem vivint tampoc ajuda gens i només la SANTA paciència pot fer que es puguin veure les coses d'una altra manera. El sentit de la vida no és el mateix als 20, que als 30, que als 40... i com més gran et fas, menys sentit té. Estic una mica d'acord amb la frase que dius, amb un anar fent ja faríem, però el què?
ResponEliminaSalut i ànims!!❤
Lluna, saps, de vegades recordo aquell anunci del metro que diu "Nunca pensé que lo peor de la vejez fuera la soledad". Doncs sí, amb els problemes de salut tens la soletat, moltes vegades. Des que va morir el meu pare que ma mare no aixeca cap, al principi estava molt activa però després patapam, això que ma germana i jo no la deixem gaire sola, però no en té mai prou, i va a un centre de dia!
EliminaAnar fent... coses, ara un dinar, ara una cal.ligrafia, ara un passeig... coses, la vida.
Paciència, gràcies, ptns!
La salut va molt escassa darrerament.
ResponEliminaÉs veritat, xavier, a les angoixes habituals hi hem d'afegir el bitxo aquest. Hauríem de traure alguna cosa positiva d'aquesta desgràcia planetària, alguna.
EliminaTries temes molt complexos per fer la teva reaparició... No sé si es pot demanar a ningú que trobi el sentit de la vida, sigui quin sigui el seu estat. Per si de cas, direm '42', i que sigui el que [inserti aquí la seva divinitat preferida] vulgui.
ResponEliminaSí, no escrivia des del principi de la pandèmia, sembla que només escric quan en tinc molta necessitat. I era el cas. És absurd cridar a algú que trobi el sentit de la seva vida, que és una mica com dir deixa'm viure en pau. Mira que jo he tingut depressions, però cap de dos anys. Es fa molt dur per al malalt i per a la família. Tu tens molts sentits, XeXu, no? Parella, blog, Blog, muntanya, castells, ep, llibres! justícia social, Cat... I el que relliga tot això deu ser el Sentit. M'ho acaba de xivar el teu déu :)
EliminaDoncs la seva resposta de fent el sopar, a mi també em dona esperança. Cuinem per menjar i mengem per viure. I cuinant, a vegades trobes sentit a moltes coses... o no... com sempre depèn de l’actitud i de les possibilitats i recursos de cadascú.
ResponEliminaMolta paciència... hem de tenir els uns amb els altres...
M'alegro de "veure't", Gemma!
Ei, Carme, jo també me n'alegro, he de venir més sovint.
EliminaMa germana i jo ens desesperem però pensem que no tot està perdut, perquè de vegades la veus millor i dius això va cap amunt! I després li truques i et diu estic molt malament :( El menjar pot ajudar, sí.
I sobretot que la resposta no era 100% negativa. Intentaré no desbarrar i ser pacient!
Ens veiem!
Sabeu que això del blog és un bon invent?? 😄❤️💜💚
ResponEliminaIdò!🤭😘
EliminaÉs un tema complicat i difícil d'opinar, encara que trobem solucions pels altres, trobar-ne per un mateix és la diferència.... cada situació, un món .
ResponEliminaM'alegro de llegir-te de nou, encara que no sigui en les millors circumstàncies.
Salut ;)
Sí, és veritat allò que cadascú és un món, i és bastant miraculós que ens puguem ajudar, però ho hem d'intentar. Petons, Artur.
EliminaQue una persona amb depressió trobi el sentit a la vida és un gran impossible...La meva mare tenia demència senil, i sovint ens feia perdre la paciència, però només calia posar-se al seu lloc, per recuperar-la...
ResponEliminaJo no he tingut mai depressions, però ara se'm fa una mica costa amunt el fet de no poder tornar a l'escola( factor de risc)o sigui que he de fer un esforç perquè no em caigui l'ànima als peus...
La salut és el més important a la vida, cuidem-nos tots i cuidem als que tenim a la vora!
Una abraçada, guapa.
La depressió és un gran pou però la gent, normalment, se'n surt.
EliminaI no pots fer coses relacionades amb l'escola, Roser? No sé, xerrades, tallers... Seria guai!
Abraçada i salut!
He mirat de fer alguna cosa, però a tot arreu on n'organitzaven, ara no fan cap activitat presencial, només per ordinador i així no hi ha manera de socialitzar...
ResponEliminaPetonets.
Clar, t'has d'esperar una mica... Ptns
EliminaBon dia i bon 2021!! Salut, molta salut!
ResponEliminaAferradetes ben fortes per a tu i la familia.
Hola lluna, bonica com ton nom, molt bon any i aferradetes!
EliminaEl vostre marit / la vostra dona va dir de sobte que vol divorciar-se i que voleu que els dos torni a formar una família feliç? A continuació, deixeu de mirar, perquè el doctor White, el gran encisador, té una solució per a vosaltres. Sóc banquer de professió, quan el meu matrimoni de vuit anys es va esfondrar, això em va trencar el cor i fins i tot va afectar la meva feina, perquè sempre pensava i no em concentrava. M’encanta el meu marit, de manera que estic buscant maneres de recuperar-lo després de viure separat durant uns 7 mesos. Vaig trobar un testimoni sobre un home que va dir que va aconseguir promocionar la feina amb l'ajut del gran encisador Dr. White, així que vaig contactar amb ell, li vaig explicar els meus problemes matrimonials i em va assegurar que les coses anirien millor per a mi , però va dir algunes coses que cal fer per assolir el meu objectiu, vaig seguir les instruccions i avui visc feliç de nou amb el meu marit, és realment un home meravellós i beneït pels seus déus. Poseu-vos en contacte amb el metge blanc per qualsevol tipus de problema de vida al número de WhatsApp:
ResponElimina+17168691327
o per correu electrònic: wightmagicmaster@gmail.com, no us penedireu de conèixer-lo.
Fa més de tres anys que practico la telequinesi i res no va funcionar, fins que vaig trobar-me amb una dona que deia que estava ajudada pel doctor White, mai no ho vaig creure, però com que buscava ajuda desesperadament, li vaig escriure per correu electrònic i em va dir ajudarà amb un anell i amb aquest anell puc fer totes les coses, he seguit les instruccions i ara puc fer-ho tot amb la meva concentració i la meva ment enfocada, poseu-vos en contacte amb ell per correu electrò
ResponEliminaWhatsApp: +17168691327