Vacances

Ens agafem uns dies de vacances blogaires...!
(ep, potser fem alguna incursió o excursió per veure-us)

                            És un cor fet de cors... impressionant, eh?

                                    D'aquí... és una imatge futurista?

 De part de la Sara....

De part de la Gemma...

Petonets i aferradetes, bones vacances!!

Aferradetes à Caen

Fa uns dies que tinc un post que vol sortir i ara sa lluna m'ha donat la inspiració (no és ficció, emperò).

 

Aquest estiu anem a França, a París i a Caen, i un dels motius és veure els meus tres amics francesos, els que vaig fer a l'Erasmus a Caen, fa 20 anys. Tres súper aferradetes que tenen la seva història, o ja, prehistòria:

 

-Marina: estava jo perduda buscant la biblioteca de la universtitat de Caen quan se m'acosta una noia molt dolça (la Marina és de les persones més dolces que he conegut mai) i em pregunta si em pot ajudar. Sí, i tant, i no només em va ajudar a trobar la biblioteca sinó també a dir "aller au toilette" i no "à la toilette" o a agafar apunts de manera més rápida. S'ha de dir que la noia ha estat una mica com el Guadiana durant tots aquests anys, però crec que ara la tinc ben controlada gràcies al Facebook (gràcies, Zuckerberg).

 

-Patrick: estaba jo comprant com una desesperada en una llibreria de Caen, poc després d'arribar a la ciutat, quan arribo a la caixa i el dependent em diu que em falten xx francs (francs!!) i jo que em miro el moneder per tots els racons possibles i... ni de conya (ni targeta, en aquella època). Faig cara de a-veure-quins-llibres-totalment-imprescindibles-deixo-ara i se m'apropa un noi que no conec de res i em diu que em paga el que falta, que ja l'hi donaré a la universitat, que li sembla haver-me vist per allà. Doncs sí, aquest és el Patrick, un sol de persona humana amb qui després ens vam fer noviets, estava cantat.

 

-Flo: estava jo rient com una loca un dia, amb la consciencia una mica alterada, quan apareix la Flo, també amb la consciencia alterada perquè s'acabava de barallar amb la seva parella, amb una cara de mala llet impressionant (la seva parella era el germà del Patrick, amb la qual cosa com a cunyades no auguràvem un gran futur). Però després, la química o la física o digueu-li com vulgueu, va fer créixer una gran complicitat entre nosaltres. Fins i tot vaig contribuir a que es decidís a venir a viure a Barcelona (ara viu a Buenos Aires, no saps mai per quins camis -camins, somnis i promeses- et portarà la vida).

 

Bé, doncs amb aquestes tres personetes ens aferrarem. No sé si igual que en el dibuix, que ja m'agrada, però alguna cosa així.

 

PS. Si no hagués fet aquest Erasmus a França, probablement la meva vida seria molt diferent. D'entrada, segurament no treballaria on treballo des de fa 20 anys. Em van agafar perquè parlava anglès i també francés.

 

 

                         En Gainsbourg, una de les descobertes d'aquella época.

                       "Camins", dels Sopa, una bonica cançó, sí senyor.

                                   Sliding doors (Dos vidas en un instante)

Perdoni, no l'he entès

No sé si us passa, però em posa de molt mala llet trucar a un número de telèfon i que em respongui una màquina. Sobretot en situacions estressants, com intentar bloquejar un número de mòbil perquè li acaben de robar el bolso a una amiga. És doblement estressant haver de superar aquesta cursa d'obstacles robotitzats fins que al final arribes a algú que, amb un to inequívocament humà, et diu "faré tot el possible per ajudar-lo", collons, i això no m'ho podies haver dit 5 proves d'obstacles abans??

I després, esclar, has de valorar el servei, però de la persona, no de la màquina ni de la política d'atenció al client de l'empresa, i la veritat és que les persones acostumen a fer-ho bé, ves per on (tot i que algunes també semblen un xic robotitzades, tot sigui dit).
 

No ho he provat, però espero que al telèfon d'emergències 112 et respongui un humà. "Si s'està vostè dessagnant, premi 1", "Si està patint un atac de cor, premi 2", "Si l'està perseguint un assassí en sèrie, premi 3"...  No cal que t'atengui la Melero en persona, però que sigui una persona, sisplau. És veritat que menja pa (la Melero, també), però ningú t'entendrà millor que ella...
 

          Més cartoons del Randy Glasbergen sobre el tema: Randy Glasbergen: Call Center

Per cert, molt bona revetlla i un fantàstic Sant Joan, en companyia de les persones que vulgueu (i amb els animals i les màquines de companyia que vulgueu, també).
 

PS. Perdoni, segueixo sense entendre'l.

Àlbum

Els singles estan molt bé, però com deien els Led Zeppelin, on hi hagi un bon ÀLBUM... amb el seu tema, la seva coherència estilística, de vegades amb una certa evolució... No sé si una vida s'assembla més a un àlbum o a una col·lecció de singles, potser a les dues coses, depèn de com estiguem de revolucionats, de vegades... En tot cas, aquest àlbum és més fluid que compacte, es ramifica i s'enllaça en totes direccions, amb altres àlbums, això és el que fa que tingui gràcia, em sembla...

Parlant d'àlbums, em fa il·lusió penjar aquestes fotos. És el que té això del blog, que pots fer el que et doni la gana ;)

La Maria Rosa i el Miquel, mons pares, quina bona pensada van tenir fa 45 anys...

                       Ma mare, mira que era (i és!) guapa!!!

 

            La Gemmeta, a la Fresneda (aprenent Lapao o algo així)

  Jo a l'edat que té ara la Sara, 6 o 7 anys, sempre m'ha agradat ballar; a ella també.

Amb la meva sister Esther (esquerra), a Mallorca, amb 12 i 18 anyets.

EHH, I EL JOC-CONCURS?? Qui diu que no ha estat exitós? S'han presentat dos concursants i han empatat a 7 punts! Però com que em sembla una mica absurd desempatar, XeXu i Sílvia, heu guanyat i rebreu alguna cosa en justa recompensa!

(preguntes no encertades: XeXu, sembla que la venda de discos (singles) digitals supera la venda física (singles) d'altres èpoques, si aquesta web no ens enganya:

http://www.digitalmusicnews.com/stories/021711disruption

Sílvia, la cara B de "Hey Jude" era la "Revolution" més rockera, la més coneguda, de fet...)

I aquí un dels discos preferits de la meva infantesa (voilà la resposta a la pregunta 5!):

Bon diumenge!!

PS. Posant les etiquetes, he recordat la idea de l'arbre genealògico-musical. Està format per les cançons que ens agraden i les que agraden a totes les persones d'aquest arbre (o àlbum), es veu que m'agraden les metàfores :) 

45 revolucions per minut

- Juguem de manera abstracta?

No se m'hagués acudit mai. Es pot jugar amb més o menys regles, amb més o menys jugadors, amb diners o amb mongetes, es pot jugar a la taula, al carrer, mentalment... però de manera abstracta? potser jugar mentalment amb mongetes és bastant abstracte... en fi, la veritat és que no sé ben bé a què vam jugar, no s'entenia gaire (de fet, ja és això).

Hi penso ara perquè diumenge és el meu aniversari i tinc ganes de fer un petit joc. A veure, aquests 45 m'estan costant una mica, com si hagués de començar la segona meitat de la meva vida o alguna cosa així (bé, si arribo a néixer a Lesotho, segons la mitjana estadística em quedaria un any i mig de vida).

D'altra banda, em fa il·lusió, perquè els aniversaris em fan il·lusió. I com que això de "gamificar" està molt de moda, se m'ha acudit gamificar la celebració, o sigui fer un joc, que m'ho vaig passar molt bé amb el del blog. I les meves neurones han fet una associació ràpida (per ser les meves neurones):

45a-45rpm. El joc dels singles (cançons)

 

     d'aquí (em fa gràcia perquè aquest single de Grease  encara el tinc i el "comediscos" vermell, crec que també)

Seran només 4+5=9 preguntes. L'estructura del joc es basa en un que fem la Sara i jo: ÉS VERITAT QUE...?

1. És veritat que el single que més còpies ha venut en la història  és "Thriller" de Michael Jackson?
- Sí, un autèntic fenomen mundial.
- No, l'èxit més èxit fins ara és "White Christmas" de Bing Crosby.

  

2. És veritat que la cançó "Sugar Man", de Sixto Rodríguez, va arribar a número 1 dels Estats Units l'any 1977?

-Sí, i ara ha tornat a l'escena musical, gràcies a la pel·lícula sobre la seva història (al·lucinant).
-No, no ha tingut èxit als Estats Units fins ara, gràcies a la pel·lícula sobre la seva història (al·lucinant).

3. La música gravada no permet gaudir del calor del directe. És veritat que Bob Dylan és especiament càlid amb l'audiència?
-Sí, explica anècdotes entre cançons, com el Guillem dels Manel.
-No, amb prou feines diu bona nit i/o gràcies en tot el concert.

4. És veritat que la versió original d'aquesta cançó és de Mishima?

 

-Sí, i són precioses, l'original i la versió, tan grans que sembla mentida.
-No.

6. És veritat que, gràcies a la venda digital, actualment es venen més singles (digitals) que els anys 70 (físics)?
- Sí, es venen moltes més cançons ara que els anys 70.
- No, no arriba a les xifres dels anys 70.
 

7. És veritat que el 1968 "Revolution" dels Beatles es va gravar en dues versions, una de més lenta i una de més rockera, i que la més lenta va sortir com a cara B del single "Hey Jude"?
-Sí, és una versió-balada i va tenir molt èxit.
-No, de fet, van fer la rockera perquè van pensar que tindria més èxit com a single.

8. És veritat que Led Zeppelin no va treure mai un single?
- Sí, no van voler, només van treure àlbums.
- No, en van treure un, però com que no va tenir èxit, no en van treure cap més.

9. És veritat que els singles de 45rpm van entrar al mercat l'any 1949 perquè sonaven millor i duraven més que el "germà gran", de 78 revolucions?
- Sí. Els va introduir la discogràfica RCA i durant gairebé dues dècades van ser monoaurals, fins que va arribar el so estèreo.
-No. Ja existien des de la dècada dels anys 20, però la indústria es trobava massa petits i fràgils per tenir èxit. No es van posar de moda fins l'arribada del rock'n'roll, ja sabeu, Elvis, Bill Haley...

ATENCIÓ ATENCIÓ, THE MISSING QUESTION, LA PREGUNTA 5, L'HEU DE FORMULAR VOSALTRES, SI VOLEU!!

Bé, modero comentaris i diumenge a la nit mirem a veure què ha passat... Gràcies per participar, si voleu, i per ser-hi, si no voleu pariticipar, i gràcies per ser uns ens una mica abstractes que em fan la vida més agradable :D

PS. Algunes preguntes (les millors) són del Joan, of course.
PS2. El premi... ostres, ja li preguntaré a la Sara, que és la intel·ligent de la família!

 

Aprimar-se és difícil encara que sàpigues com

Com a lectora de Saber Vivir, la revista de referència per a intel·lectuals com jo, observo que el tema de l'aprimament és recurrent. Per exemple, en el número 149 l'article central era:

"¡Pierde una talla! Adelgaza y reduce volumen", a càrrec de Maria T. López.

Però la Maria T. López no deuria estar molt segura de l'èxit del seu article, perquè al mes següent, en el número 150, ella mateixa firma l'article (central):

"El plan quema-grasa que funciona. Activa tu metabolismo y adelgaza de verdad".

És a dir, en el número 149 es tractava d'aprimar-se una mica en broma, mentre que ara, un mes més tard, la Maria troba la fórmula, l'elixir, la clau de volta de l'aprimament. I jo me n'alegro, perquè he decidit aprimar-me.

He estat temptada de demanar les obres completes de Saber vivir, perquè, com m'havia semblat, un estudi de la universitat d'Stanford ha determinat que 8 de cada 10 portades de la revista estan dedicades a aquest tema.

Però em fa l'efecte que totes diuen el mateix, en poques paraules: "para perder peso cuando haces dieta debes gastar más de lo que comes".

I per què és tan rematadament difícil, Maria T. López? Per què revista rera revista t'has d'exprémer el cervell per explicar el mateix i que sembli diferent?

Se m'acut que és més apetitós un plat d'espaguetis a la carbonara que un plat de bledes, però hi ha altres factors que incideixen en el fracàs, per exemple, el pur cansament, com explica el Dan Ariely a Por qué mentimos... en especial a nosotros mismos.

En Dan ens diu que, en situacions d'esgotament, s'activa el mecanisme de la autoindulgència racional (més aviat irracional), menjar un dolç serveix de "compensació": estic feta caldu, i a sobre no em podré menjar un tros de xocolata??, i ho expressa així: "la idea subjacent de l'esgotament de l'ego és que per resistir les temptacions fa falta un esforç i una energia considerables (...) Això significa que després d'un llarg dia de dir "no" a vàries i diverses temptacions, disminueix la nostra capacitat d'oposar-hi resistència, fins arribar un punt en què ens rendim i acabem amb la panxa plena de danesa de formatge, galetes oreo, patates fregides o qualsevol cosa que ens faci salivar". (No ve al cas, però el llibre també esmenta un estudi que mostra com el cansament incideix de manera considerable en les decisions dels jutges...).

I ara la pregunta que ens fem la Maria, el Dan i jo és: seré capaç de fer una dieta, fer exercici i, en lògica conseqüència, aprimar-me els 10 kilos que em sobren? Ho intento. Demà començo. Demà començo.

Glòria on the rocks

Una mica tard, però encara és el 22 d'abril, felicitats, Glòria!!!!!!!

Hi ha una Glòria per aquí que et vol dir unes paraules...

I aquest gran irlandès et va compondre aquesta gran cançó, mil cops versionada...

I fins i tot, de per allà les itàlies, amb aquell deix hortera tan encantador...

(Això havia de ser un post poètic, però ha sortit així, disculpa, cantireta :DD)


No se vayan, que aún hay más! un suggeriment ben recollit del XeXu...

35marques en 35mm

ATENCIÓ, POT SER QUE AQUEST POST CONTINGUI SPOILERS CINEMATOGRÀFICS INVOLUNTARIS I INEVITABLES

 

 

- Quan vingui l'Aina a casa podrem veure juntes l'Amenaza fantasma, oi?

 

Sí, i serà la segona o la cinquena vegada que la veurà. Mentre escric això, a les fosques (m'hi estic deixant la vista), els altres dos terços de la família estan començant a veure l'Amenaza fantasma, o sigui, la quarta que van fer d'Star Wars, la primera de la saga. M'agrada perquè la Sara comença a veure-li la gràcia a això del cine, no només per les pelis en si, sinó, perquè com diria aquell, el cine és el cine i les seves circumstàncies, sobretot la circumstància "qui/amb qui".

Tot confabula perquè estigui escrivint ara mateix aquest post: ahir vaig veure una peli que el Joan feia molt temps que em recomanava, El secreto de sus ojos, i que em va agradar molt i molt, avui la Sara diu això (fa dies que va darrera l'Amenaza fantasma, des que va veure la trilogia en un cap de setmana, fa poc), i per acabar-ho d'adobar, quan torno del Dia veig a la revista Saber vivir un anunci d'un llibre de Francesc Miralles: Cineterapia: 35 películas para mejorar tu vida. Ep, Miralles, això de les 35 pel·lícules ho estava barrinant jo des que m'he llevat aquest matí!!! Per una escletxa de l'espai-temps m'has robat la idea! (bé, no és tan original, ben mirat).

 

Total, que hi ha pel.lícules que et marquen. No sé si et milloren o no, però et marquen d'una manera o altra. I ni curta ni peretzosa m'he posat a aplegar les meves 35, per la il·lusió de veure-les juntes i per compartir-les. Podrien ser 23 o 54, però que hagin de ser 35, limitades com els sonets o els haikus, té la seva gràcia...

TOT COMENÇA A LA INFANTESA (NO PER OBVI MENYS VERITAT)

Heidi (la primera primera que recordo al cine)

La dama y el vagabundo (l'escena dels espaguetis està entre les meves millors escenes de tots els temps)

Dersu Uzala (la primera pel·lícula adulta sent nena)

Programa doble famós: Quién puede matar a un niño i Niñas al salón (descobrir que ta mare també s'equivoca, sempre ha estat una mica Bambi, veuràs després). Per cert, la peli que més m'ha aterroritzat de gran ha estat Funny Games, hi veig un paral·lelisme en la violència com a joc.

Grease (a les nenes de 10 anys ens agraden els nens -i el Travolta-, els nens no s'han assabentat de res)

Atenció, la Sara veu que estic fent un post sobre cine i pregunta "podem posar colorins? "has posat Star Wars?"

 

L'APASSIONANT MÓN DE LA PARELLA

Conflictes inicials: trobar-lo

High Fidelity (veure que tenia el llibre a casa seva la primera nit va ser un gran senyal, que ens agradés tant la peli als dos va ser definitiu, no diré que dec la meva parella al Nick Hornby i al John Cusack, però...)

Atenció, moment de reflexió, sembla que l'Anakin es tornarà dolent perquè no té la confiança que tindrà el seu fill, el Luke "Skywalter".

Jules et Jim (gran escena la de la Jeanne Moreau cantant "le tourbillon de la vie", una peli tràgica, perdéu)

Blade Runner (emparellar-se amb un possible replicant, que acabarà en ex (no sé com van acabar, en Deckard i la Rachel). La inevitable gran escena, la de les llàgrimes a la pluja i jo plorant pels carrers de Londres, mentre plovia, tot recordant-la. De joves som molt pel·liculerus, no?).

 

Conflictes avançats: conservar-lo

Ficció (ets gran, Cesc Gay)

Si fuera fácil i Blue Valentine (dos films molt recents sobre un mateix tema, les gràcies i desgràcies d'una parella de llarga durada, i amb dos finals diferents, en coherència amb el gènere de cadascun, comèdia romàntica un, drama l'altre).

PROGENITORS UNA MICA CINÈFILS

La sal de la tierra (la consciència social i ma mare. Dos cops hem vist la pel·lícula juntes)
West Side Story (l'amor per la vida i ma mare. Boy, boy, get cool boy... fantàstica)
Mones com la Becky (la bipolaritat i ma mare, la nostra malaltia, portada amb dignitat)

Yo maté (hagués matat per aconseguir-li aquesta pel·lícula al meu pare, que va veure rodar de petit. No va caldre, el meu jefe va autoritzar fer-ne una còpia en VHS que li vaig portar al meu pare amb tota la il·lusió, va ser emocionant, no havien passat tants anys des que ens portàvem a matar)

JA HO DEIA ARISTÒTIL, NO HI HA RES COM L'AMISTAT

Thelma i Louise (llibertat, complicitat, autofoto, si de cas canviem el final, que no hi hagi final, la Lali)

Happiness (una peli tan poc feliç per un d'aquells feliços 1 de gener que vam passar juntes, la Carme

Down by Law, La última noche de Boris Grushenko (perquè tenir un amic mascle és possible, el David).

 

CINE I FEINA, CURIOSA COMBINACIÓ

Things I Never Told You (estava treballant per promocionar la peli a la Berlinale, el 1996. Mai oblidaré quan, en el passi del mercat, el distribuïdor de Wanda em va dir que li digués a la Coixet que volia distribuir-la. Tampoc oblidaré aquella estona caminant amb l'Andrew McCarthy, un encant. La pel·lícula també ho és).

 

PASSEM EL RELLEU ALS QUE VÉNEN

Star Wars. El imperio contraataca: des que la Sara era ben petita, però ben petita, que el seu pare li feia la broma... "Yo soy tu padre". Crec que això l'ha començat a marcar, espero que per bé.

Rio. Un dels millors films d'animació que hem vist amb la Sara. Lluminosa, la Sara i la pel·lícula.

Toy Story 3: L'escena del gaaaaancho ens fa molta gràcia a les dues, crec que, posats a posar-li una mica de xitxa emocional, per mi simbolitza l'amor, allò que et salva, i que et salva amb alegria, el ganxo sempre estarà aquí, que lo sepas.

 

Crec que en porto 25, ara ve un BONUS FILM, que ja no puc més, vaig a sac:

 

Manhattan

Another Woman

The Wall

El Show de Truman

El apartamento

Le rayon vert

Un tranvía llamado deseo

I em queden 3 per dir 3 cinemes, en això no has pensat, Miralles!: RIO, VERDI I ICÀRIA.

 

 

PS. Si algú s'ha llegit tot el post que sàpiga que em fa molta il·lusió, que té molt mèrit. Però alguna escena hauríem de posar, no? ja sé quina.
 

 

 

GRANS ESCENES

My Beautiful Laundrette, Stephen Frears, 1985 (Allau)

Love and Death, Woody Allen, 1975 (XeXu)

First Blood, Ted Kotcheff, 1982 (Joan Gasull)

 

Pride and Prejudice, Joe Wright, 2005 (rits)

Poltergeist, Tobe Hooper, 1982 (Aris)

 

Easy Rider, Dennis Hopper, 1969 (Alba)

The Philadelphia Story, George Cukor, 1940 (Pombolita)

Los Bingueros, Mariano Ozores, 1979 (Pombolita 2)

Bigas Luna

Le goût des autres, Agnès Jaoui, 2000 (Carme)

 
Jules et Jim, François Truffaut, 1962 (Elfree)

Mars Attacks!, Tim Burton, 1996 (Pons)

 

Remando al viento, Gonzalo Suárez, 1987 (Helena)

También la lluvia, Icíar Bollaín, 2010 (Mercè)

Two For The Road, Stanley Donen, 1967 (Glòria)

Before Midnight, Richard Linklater, 2013 (Sergi)

Life of Brian, Terry Jones, 1979 (Josep)

Höstsonaten, Ingmar Bergman, 1978 (Eduard)

 

 

 

West Side Story, Robert Wise & Jerome Robbins, 1961 (M. Roser)

 

 

 

Grease, Randal Kleiser, 1978 (Glò)

 

 

 

Ruby Sparks, Jonathan Dayton & Valerie Faris, 2012 (Sílvia)

 



 

 

Novecento, Bernardo Bertolucci, 1971 (Clidi)

 



 

 

Exotica, Atom Egoyan, 1994 (Enric)

 



 

 

La vita è bella, Roberto Benigni, 1997 (Lali)

 





 

 

Il Gattopardo, Luchino Visconti, 1963 (Carme)

 



 

 

My Life Without Me, Isabel Coixet, 2003 (Cantireta)

 



 

 

Inside Job, Charles Ferguson, 2010 (Marta)

 

 

 

Chariots of Fire, Hugh Hudson, 1981 (porquet)

 

 

 

A Night At The Opera, Sam Wood, 1935 (Jp)

 

 

 

Un homme et un femme, Claude Lelouch, 1966 (Ona)

 



 

 

Le voyage dans la lune, Georges Méliès, 1902 (sa lluna)