tag:blogger.com,1999:blog-50788399351062130162024-03-13T00:46:59.783+01:00Truquem al Gegant del Pi?Això va dir un dia la Sara quan tenia 2 anys, i em va fer tanta gràcia que aquí estem, fent un blog. Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comBlogger290125tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-42266406006373002952020-11-09T00:35:00.006+01:002020-11-09T07:28:49.139+01:00El sentit de la vida, hòstia<p style="text-align: justify;"> -Doncs troba-li el sentit a la vida d'una puta vegada, hòstia!</p><p style="text-align: justify;">Segur que no és la millor manera de desencallar una depressió que fa quasi dos anys que dura ni d'animar una mare. Però m'ha sortit així, caminant per Premià amb ella i la gossa (la gossa al seu rotllo). Estava molt saturada, fins al capdamunt. Ens estimem, sí, però ens fem mal, no sabem cuidar-nos, o només a estones. Som tremendament egoistes i ens sentim tremendament culpables, les dues. </p><p style="text-align: justify;">Hi ha el fenomen de l'empatia: la Joan Baez diu que ara és l'hora de l'empatia (ho diu pels nord-americans, però em serveix igual). Com li demanes empatia a una persona deprimida, que és la cosa més "self-centered" que hi ha? Perquè hi ha una paradoxa: "jo, jo i més jo", mentre que et menystens en un grau màxim. Com li demanes empatia a una persona que es vol morir? No, mira, jo t'ho dic: no es vol morir, el que no vol és estar sola.</p><p style="text-align: justify;">Quan he marxat, ja més tranquil.la, li he trucat. Li he demanat si ja havia trobat el sentit de la vida i la seva resposta m'ha donat un bri d'esperança: "no, el trobaré aquesta nit quan faci el sopar".</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">PS. Potser estem picant molt alt amb això del sentit. Amb un anar fent ja faríem.</p>Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-41019281918960287392020-03-23T08:04:00.001+01:002020-03-23T08:39:34.192+01:00Descol·locada pel corona<div style="text-align: justify;">
M'observo i veig que en un moment de descol·locament pel corona em faig la ratlla a l'altre costat, porto pantalons amples (sempre els porto estrets) no puc llegir ni mirar pel·lis (acostumo a fer-ho amb fruïció), plego roba compulsivament i teletreballo més del que em toca (treballar per objectius, diuen: el meu objectiu és no tornar-me boja i no col·lapsar encara més el sistema sanitari).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També posem junts el rentaplats amb el Joan (abans, només després de rondinar), la Sara fa bromes ironicosarcàstiques de les seves (abans ja les feia), però, atenció, està més carinyosa, en el seu estil més punki que bavós.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I encara més variacions de la vida quotidiana, menys quotidiana que mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El bitxo no podrà amb nosaltres, em dic, i no deixo de trucar a ma mare per monitoritzar el seu perfil baix amb la vida. Un perfil que no aixeca cap, que no treu relleu, que no agafa forma. Però l'agafarà, que no hem arribat fins aquí perquè vingui una cosa minúscula amb forma de sol de teletubbie i s'ho emporti tot per davant. Una cosa que ha viatjat gratis amb nosaltres per terra, mar i avió, un autèntic paràsit invisible que només vol sobreviure per perpetuar-se, perpetuar-se per sobreviure, de manera cega, només això. Una vida absurda, que ho sàpigues, corona. Per això la meva germana, que està a primera fila del camp de batalla, fent jornades de 12 hores amb la mascareta i els guants, t'esclafarà, a tu i a tots els de la teva espècie, i després se n'anirà a fer bici, mentre nosaltres l'aplaudirem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No, ni ho saps ni t'importa, corona, però jo ja m'he desfogat, per una estona (rima involuntària, ni rimar vull).<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cuidem-nos-vos-los-les.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-UUL_rTKGFtE/XnheqCPmahI/AAAAAAAAPHY/fbc-LLTzpmYrqUeSLQyH9ot32BeD6xlBACEwYBhgL/s1600/teletu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="890" height="223" src="https://1.bp.blogspot.com/-UUL_rTKGFtE/XnheqCPmahI/AAAAAAAAPHY/fbc-LLTzpmYrqUeSLQyH9ot32BeD6xlBACEwYBhgL/s400/teletu.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-176751208893659852019-12-28T20:43:00.000+01:002020-03-23T08:31:10.351+01:00Canvi d'any<div style="text-align: justify;">
Ep, fa un munt que no bloguejo.<br />
<br />
Aquest any ha estat complicat. Ma mare ha passat de ser una dona força independent (i de jove molt activa i implicada amb les causes socials; era de la JOC), a força dependent. Hem demanat l'ajut de la dependència i l'ajut de teleassistència. He fet un munt de quilòmetres a l'Hospital de Mataró, un munt de papers i fotocòpies, i un munt de càlculs en full excel a veure com ens ho muntem. El repte és que pugui tornar a viure sola amb ajuda. Hem fet un horari tetris perquè estigui sola el menys possible, tendint a zero. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estrany, això de fer de mare de la teva mare. Hi ha tendresa, també ràbia i incertesa, i tristesa i tot de coses. D'altra banda, sembla que he de fer "menys" de mare de la meva filla, o d'una altra manera. La Sara està en aquella època de "deixa'm estar" o, en una formulació extraordinària que va fer un dia: "mama, t'odio, per això t'estimo tant". Quin embolic, això de l'adolescència, filla meva. (De vegades també està carinyosa, tot s'ha de dir!).<br />
<br />
I aquí estem, fent equilibris. Sort que tinc la meva sister que encara que és un caos estressat, ens ajudem. I el Joan, que encara que és un estrès ordenat, també ajuda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I em venen al cap els Manel i el "de vegades ens en sortim", i també la Rosalia amb "Fucking Money Man" (heu vist el preu de les residències i dels centres de dia??). I penso que sí, que el tetris sortirà bé, que millorarà i es farà més forta. I, a l'altre flanc, em vaig preparant per un "t'estimo, per això t'odio tant".<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="color: lime;">MOLT</span><span style="color: blue;"> BON </span><span style="color: red;">ANY</span> <span style="color: purple;">2020</span><span style="color: yellow;">!!!!</span></span></b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-hCYFVwsMB0c/XgetTJ3FVGI/AAAAAAAAOEE/7J5KqUIbhKgyNdI-pUW1N_Msfg-1bRWFgCLcBGAsYHQ/s1600/tetris.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="720" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-hCYFVwsMB0c/XgetTJ3FVGI/AAAAAAAAOEE/7J5KqUIbhKgyNdI-pUW1N_Msfg-1bRWFgCLcBGAsYHQ/s400/tetris.jpg" width="400" /></a></div>
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-3NgLEkpyV4k/XgevZuNLtgI/AAAAAAAAOEQ/eO7JD2MBoNwFx6a5iFGz9DiA1HcgKYC0wCLcBGAsYHQ/s1600/mama%2Bi%2Bgem%2Bjoan%2Bbaez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-3NgLEkpyV4k/XgevZuNLtgI/AAAAAAAAOEQ/eO7JD2MBoNwFx6a5iFGz9DiA1HcgKYC0wCLcBGAsYHQ/s320/mama%2Bi%2Bgem%2Bjoan%2Bbaez.jpg" width="240" /></a></div>
M'encanta aquesta foto :))<br />
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-35196650366519201092019-03-13T22:34:00.000+01:002019-03-13T22:36:31.684+01:00Fent Coses<br />
<div style="text-align: justify;">
Per un corrent subterrani de la memòria he arribat als contes de la Sílvia. Sabeu quins contes vull dir? Els de Fent punyetes (un nom ben prosaic que a ella, que feia prosa, li agradava). Eren contes dolços i amargs alhora, com els bons, com la vida, oi? Era molt bona, la Sílvia. És molt bona. I en un revolt de l'hipocamp m'he trobat amb la joventut de la Yáiza en forma de paraules certes, agudes i clarividents. Recordo com es va fer indepe, aquell senyal que li van fer a la mà a l'insti. I que jugàvem a parlar en francès, en fi, Coses de la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara el XeXu del Bona nit, ves per on, em fa pensar-hi. Penso en com ens activàvem les neurones mirall quan ens llegíem, perquè la gràcia és que els blogaires ens ressonem entre nosaltres... alguna cosa així. Tu que tens un poder blogaire, XeXu, fes que tornin ;)<br />
<br />
<br />
I aquesta és la meva participació al <a href="http://zwitterioblog.blogspot.com/2019/02/12-anys-menys-un-mes.html">celebru dels 12 anys del Bona nit i tapa't</a>. Felicitats!!</div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-17958294225923933872019-03-09T12:03:00.000+01:002019-03-09T12:23:01.470+01:00Dos microrelats d'ara i aquí<div style="text-align: justify;">
<br />
<b><br /></b>
<b>Interacció</b><br />
<br />
Deixeu-m'ho dir d'entrada: soc un gos. Més concretament, una gossa. Una gossa gelosa, això és el que sento dir, i no sé per què. Sé que no puc suportar les carícies si no m'inclouen. Tampoc la violència. Tota mena de contacte físic. Només accepto interaccions verbals, sempre que no arribin als crits, que també em fan emprenyar. Jo vull pau, i si hi ha cap festa, que m'hi comptin.<br />
<br />
És estressant, ho reconec. De vegades m'obliga a treure les dents. Amb la mesura justa, tampoc vull fer mal, només un toc d'atenció. Vull fer valer la meva condició de gossa, que no només consisteix a olorar cantonades amb fruïció ("fruïció és un terme que ens agrada, als de la meva espècie). Trec les dents, sí, no em fa cap vergonya reconèixer-ho.<br />
<br />
Per això no entenc què hi faig aquí. Només he pogut llegir "comportament animal" a la porta d'entrada. No presagia res de bo.<br />
<br />
<br />
<b>Sense descans</b><br />
<br />
Quan vaig sortir de la fàbrica xinesa de nom força conegut, no em van dir que hauria de treballar tant. Faig jornades de quatre o cinc hores entre setmana i de vuit o nou hores els dies festius, amb intervals sense activitat d'uns deu minuts de tant en tant, després de la insistència de la mare.<br />
<br />
Pràcticament visc a l'insta i al whatsapp. El que més m'agrada són els vídeos musicals de l'Ariana Grande i de l'Alfred Garcia: em fan sentir com si flotés. En canvi, trobar-me 1.400 comentaris al whatsapp del grup de classe em posa nerviós. Tantes coses s'han de dir si es veuran a l'endemà? Però no vull queixar-me. Em fan sentir jove les selfies, el postureig i el tumblr, i aprenc un munt de coses dels vídeos random.<br />
<br />
Només demano una mica de descans, per refer els meus circuits. I els seus.<br />
<br />
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-78103902186678014122019-01-16T20:27:00.001+01:002019-01-16T20:27:36.637+01:00Hey, tius, fem 10 anys!<br />
<div style="text-align: justify;">
Ahir vam anar a veure el Neil dels Joves, perdó, el Nigel Planer. Entranyable i divertit com ell sol (bé, sol, no, que estava acompanyat per la Ivana Miño a la traducció i Xavi Mestres al piano). Tot això a què venia? Ah sí, que avui fem 10 anys de blog!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És veritat que sovintegem poc aquesta casa i aquest barri, però li tenim carinyo. Aquí hem explicat coses, hem recopilat frases de la Sara, hem conegut gent maca virtualment i presencialment, hem fet dos llibres (el del Zurich, evidentment, i l'Apleganúvols també és força blogaire -com va notar el XeXu).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, encara més fort, a partir del blog m'he atrevit a posar una denúncia o a demanar perdó a algú. És a dir, que això té un poder.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I com que té un poder i ens agrada, volem convidar-vos a aquesta festa tan animada d'en Neil i a un tros de pastís, perquè estem contentes que encara estigueu per aquí (i si pot ser, més enllà!) i nosaltres per allà (i més enquí! i ara m'he liat). Petonets.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/H-XpRffYklo/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/H-XpRffYklo?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Espòiler: el Neil acaba ballant.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-H1HgQn7eBKY/XD-FDGHcp9I/AAAAAAAAMl8/V6cEgE_9QuEFL8-lbSWPgsiTdeQsOe3YwCLcBGAs/s1600/91bd8-pastis-aniversari-10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="625" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-H1HgQn7eBKY/XD-FDGHcp9I/AAAAAAAAMl8/V6cEgE_9QuEFL8-lbSWPgsiTdeQsOe3YwCLcBGAs/s320/91bd8-pastis-aniversari-10.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Pastís curull de xuxes, exigències del guió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-50806360929690810612019-01-02T18:03:00.000+01:002019-01-02T18:30:15.770+01:00Alguns flims que s'han quedat<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-dM_CXt3Gt5o/XCzriu-wvWI/AAAAAAAAMfo/BXjqPofdX7oPfxkLJVhMYGH9i59fSIz1ACLcBGAs/s1600/cine-ateneo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="660" data-original-width="990" height="213" src="https://2.bp.blogspot.com/-dM_CXt3Gt5o/XCzriu-wvWI/AAAAAAAAMfo/BXjqPofdX7oPfxkLJVhMYGH9i59fSIz1ACLcBGAs/s320/cine-ateneo.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb la dèria de les llistes que ens agafa per aquestes dates, he volgut fer-ne una de pel·lícules que he vist al cine, però en comptes de llistar-les totes, volia parlar-vos de les que més m'han agradat i tocat:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>El fotógrafo de Mauthausen</i>, de Mar Targarona. Aquesta em va tocar molt. La història de Francesc Boix i la seva gesta enmig de l'horror em va tocar tant que de seguida vaig enllaçar amb <i>Si això és un home</i>, de Primo Levi, que el tenia per casa sense llegir. I Primo Levi diu: "Els personatges d'aquestes pàgines no són homes. La seva humanitat està enterrada, o ells mateixos l'han enterrada, sota l'ofensa soferta o inflingida als altres. Els SS malvats i estúpids, els <i>Kapos</i>, els polítics, els criminals, els prominents grans i petis, fins a arribar als <i>Häftlinge</i> indiferenciats i esclaus, tots els graus de la folla jerarquia volguda pels alemanys estan paradoxalment emparentats ens una unitària desolació interna.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però Lorenzo era un home; la seva humanitat era pura i incontaminada, ell era fora d'aquest món de negació. Gràcies a Lorenzo no vaig oblidar que jo mateix era un home."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Tully, </i>de Jason Reitman. Una Charlize Theron mare de família absolutament desbordada rep l'ajuda d'una jove mainadera, y hasta ahí puedo leer, s'ha de veure. La Theron està esplèndida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>En Ralph destrueix internet, </i>de Rich Moore i Phil Johnston<i>.<span style="font-size: x-small;"> </span></i>Al XeXu, que li agrada l'animació, aquesta li agradarà, perquè jo no hi anava gens convençuda i mira, vam passar una molt bona estona amb la Sara (que diu que últimament la faig anar a veure cine d'adults). El millor, per a mi, l'autoparòdia de les princeses Disney. Genial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Bohemian Rhapsody</i>, de Bryan Singer. Encara que els molt melòmans del pop i del rock hi posin pegues (no prou fidel, edulcorat, etc.) a mi em va semblar un bon biopic amb què pots gaudir si t'agrada la música de Queen. I com que la música de Queen agrada molt, tot un fenomen, tu! Per cert, que curiós que la crítica músical els tractés tan malament al principi, no?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Lou Andreas-Salomé</i>, de Cordula Kablitz-Post. Potser no és una gran pel·li, però em va encantar veure en pantalla la Lou, Rilke i Nietzsche. Es veu que la Lou era una dona molt intel·ligent i lliure que fascinava els intel·lectuals de l'època. No sé si per això va donar carbasses a Nietzsche (segur que no era un home gens fàcil!). Va escriure sobre ell, sobre psicoanàlisi... segur que val la pena conèixer-la més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I més pel·lis que s'han quedat i que es quedaran aquest 2019!! Molt bona anyada tingueu!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-53217914662974609382018-12-06T13:11:00.001+01:002018-12-06T13:22:16.515+01:00Si no t'hagués conegut (versió canina)<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenim una gossa que es diu Aura. L'hem agafat de la gossera. I mentre escric sobre ella es va passejant pel pis, a veure si rep una carícia o algú agafa la corretja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És tranquil·la, en principi, excepte en el moment de sortir de casa. Llavors treu el seu "poderío" i s'abraona i borda al primer vianant, humà o ca, que passi. És carinyosa; quan l'acaricies, acotxa el cap i fa ullets de benestar. El problema és que es fa les seves necessitats a casa, sempre al mateix lloc. I això que la reforcem positivament quan les fa fora. Però a casa s'hi deu trobar més a gust. O era com vivia a la gossera, on no hi ha dins i fora. O ha desaprès de la seva vida anterior. O mai n'ha après.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que, ja m'ho deien, un gos lliga molt. Hem/he d'estar pendents que estigui sana i ben alimentada, que baixi al carrer les vegades suficients... un gran afecte implica una gran responsabilitat, també per a la Sara, que demanava un gos des de sempre. És veritat que al Joan no li agraden els animals, en abstracte, però un animal en concret? S'ho pren amb esportivitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com ens canviarà la vida, l'Aura, encara no ho sabem del cert. Com a la sèrie "Si no t'hagués conegut", qualsevol decisió que prenem ens porta a un univers diferent del que viuríem si no l'haguessim pres. Qui sap què pot passar en una passejada a les 7 del matí, o què deixarà de passar si torno més d'hora a casa per baixar-la, o què descobrirem a la muntanya perquè pugui córrer? I per a ella, com seria de diferent la seva vida a la gossera, amb menys carícies, probablement -i les carícies fan viure-, o en una casa amb jardí?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També veig que si no solucionem el tema de les necessitats, implosionarem. I haurem de reconstruir aquest univers àuric.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-zIQM7s7ED_A/XAkPKU0naDI/AAAAAAAAMGc/3WRkrBYc7BseD2g0Duq2LrUB81EBZLAoQCLcBGAs/s1600/Aura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-zIQM7s7ED_A/XAkPKU0naDI/AAAAAAAAMGc/3WRkrBYc7BseD2g0Duq2LrUB81EBZLAoQCLcBGAs/s320/Aura.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-75724478127403351822018-10-10T18:18:00.000+02:002018-10-10T18:19:04.063+02:00Crustacis i dutxes escoceses<div style="text-align: justify;">
Diu el pedagog Jaume Funes que conviure amb un adolescent és com estar sota una dutxa escocesa: ara un raig d'aigua freda, ara un raig d'aigua calenta. I jo afegiria que també és així pel que fa als preadolescents, almenys pel que fa a la preadolescent que tinc a casa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que, en poca estona, la Sara pot passar de la ignorància activa (que li fas nosa, vaja) a dir-te que t'estima molt i molt. Jo, com que tinc el mestre Funes a prop, m'ho prenc amb esportivitat emocional. Sé que això probablement anirà a més i que s'anirà construint, en bona part, per oposició a mi, a nosaltres. "Cada generació d'adolescents s'ha dedicat a fer d'adolescent en un entorn dominat per la necessitat de ruptura amb el món dels seus adults". És veritat, però també sabem que no podem marxar gaire lluny, que han de saber que som aquí, ni que sigui per rebutjar-nos, perquè resulta que aquests éssers meravellosos són meravellosament vulnerables: "Els passa com a alguns crustacis, perden la closca protectora (les seguretats de la infància) i han de construir una llar personal nova."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així, si us apropeu a un d'aquests crustacis i us rep amb un "adeu", no passeu ànsia, potser al cap de cinc minuts us regala una cançó. I és que, si aquest crustaci és com la Sara, tindrà "la meitat del cervell ocupat amb cançons". Coses de preadolescents! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-1rS3WFWXs0o/W74l-xy1woI/AAAAAAAALOM/qUSY6U-HXFoFpTyuYX1M1YxNCDQKxAynQCLcBGAs/s1600/cangrejo.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="336" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-1rS3WFWXs0o/W74l-xy1woI/AAAAAAAALOM/qUSY6U-HXFoFpTyuYX1M1YxNCDQKxAynQCLcBGAs/s200/cangrejo.gif" width="192" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-75301967542879816962018-08-26T00:41:00.000+02:002018-08-26T20:47:08.278+02:00Aigües tranquil·les<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-CpFFMnEFcW8/W4HLz1r3XxI/AAAAAAAAKRw/IbzP0xHVKsg6lGNBbE_HHaKhDjYzyNSEACLcBGAs/s1600/RelatCarmeAgost2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="298" data-original-width="400" height="296" src="https://4.bp.blogspot.com/-CpFFMnEFcW8/W4HLz1r3XxI/AAAAAAAAKRw/IbzP0xHVKsg6lGNBbE_HHaKhDjYzyNSEACLcBGAs/s400/RelatCarmeAgost2018.jpg" width="400" /></a></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Feia un dia calorós. El Josep em va convidar a baixar a la terrassa. Sempre em trucava quan sabia que era al poble. Al principi em va fer mandra, perquè ja veia la seqüència sencera: baixar a la Plaça del Pou a la terrassa de sempre, fer l'aigua amb gel de sempre i parlar del de sempre: de la seva feina a la botiga, de la meva a la gestoria, de la seva separació trista, de la meva família d'anar tirant, de la colla i del seu amor impossible, la Marta, que havia marxat lluny. El Josep era un ésser extraordinàriament avorrit i jo tampoc era cap gínjol. El repicar dels glaçons seria el més excitant de la tarda. </div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
No m'hi vaig resistir. Vaig anunciar a la família que havia quedat amb el Josep i que arribaria aviat, com sempre. El meu marit va fer cara d'aprovació i els meus fills van seguir veient els Simpson. Què podia sortir malament? </div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Vaig arribar a la Plaça del Pou i vaig demanar-me l'aigua amb gel. Al cap de cinc minuts va arribar el Josep, desencaixat. Em fa dos petons ràpids, es demana un whisky i m'etziba, sense cap avís ni preparació:</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">—</span></i>Maria, he matat un home.<br />
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Se'm va quedar el glaçó travessat a la gola. Potser no l'havia entès bé.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">—</span></i>Què? Què coi has fet, Josep?<br />
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Em va explicar que havia sigut un crim passional (passional! ell!). La Marta havia tornat aquella primavera i s'havien estat veient. Fins que la va descobrir amb un altre home, un client de la botiga. I portava un ganivet. Va ser inevitable. I la Marta? Havia marxat.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">—</span></i>I per què m'ho expliques? </div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">—</span></i>Perquè necessitava netejar la consciència. </div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Li vaig dir que l'hauria de netejar a la presó, la consciència, que s'entregués. Es va contrariar molt. No s'esperava aquesta reacció, tan freda, segons ell. Se'n volia anar. </div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Quan s'aixecava de la cadira, vam sentir una veu greu, pel timbre i pel to:</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">—</span></i>Josep Bondia Pla?</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">—</span></i>Sí, soc jo.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">—</span></i>Ha de venir amb nosaltres.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
El Josep se'n va anar, acompanyat. A mi no em quedaven ni aigua ni glaçons. Però em sentia glaçada sota aquell sol d'agost de primer hora de la tarda. Desconfia de les aigües tranquil.les, deia la meva àvia. D'un glop, em vaig empassar el whisky que quedava.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
Participació als <a href="http://carmerosanas2.blogspot.com/2018/08/relats-destiu-de-la-carme.html">Relats d'estiu de la Carme.</a></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-49262308950833183232018-08-23T23:32:00.000+02:002018-08-24T07:17:26.894+02:00Nota postllibre<div style="text-align: justify;">
Fer un llibre (llibret) m'ha agradat. I molt. Escriure, remenar el blog per reescriure, corregir, recorregir, pensar l'ordre, trobar les imatges, descartar, recuperar... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El resultat és que tinc un objecte artesanal prou decent que no serà a les llibreries ni a les biblioteques, però sí a casa de gent estimada. I veig que, de moment, és força llegit (ep, que és curtet) i apreciat. Caldria veure si també seria apreciat per gent que no m'aprecia. És un dels avantatges de l'edició tradicional, de l'objecte industrial, amb el seu ISBN reglamentari. Sembla que vaig estar a prop, vaig ser semifinalista, però no em van fitxar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No importa. Amb les vibracions que m'arriben ("és agut", "m'ha encantat", "es llegeix ràpid", "millor els narratius que els dialogats", "els que tenen molts noms no s'entenen", "aquest final no m'ha agradat", "molt xulo"...), m'han entrat ganes de potser, qui sap, fer-ne un altre, a tres o quatre anys vista. També soc conscient de les meves limitacions literàries. M'hi he d'esforçar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense estressar-nos, sense donar la murga i sense flipar-nos massa ;)</div>
<div dir="auto">
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-6434376910521305572018-08-03T19:07:00.000+02:002018-08-24T00:07:39.956+02:00Tinc uns llibrets (no de formatge, de tinta fresca)<span style="text-align: justify;">Sí! Ho he aconseguit! He publicat el llibre que fa uns mesos era un projecte!</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Són contes de ficció i de no ficció, amb una tercera part amb frases de la Sara. M'ha sortit blavós i lleugeret. Em fa il·lusió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com que és una autoedició de 50 exemplars, els estic regalant a la família i els amics. També volia compartir-los amb vosaltres, si a algú li fa gràcia, perquè alguns dels textos són reescriptures del blog i perquè sí, perquè li tinc carinyo a aquest barri, encara que hi vinc poc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He pensat a regalar-vos uns quatre exemplars. No sé molt bé com fer-ho. Els quatre primers que me'ls demaneu, per exemple. Podem quedar o us els envio per correu.<br />
<br />
Potser el més pràctic és que m'envieu un correu a gembarberan@gmail.com, amb l'adreça si voleu que us l'enviï per correu. I si hi ha molta gent de vacances, reprenem al setembre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Petonets!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-8Yx0F6xfYvo/W2SIgUswbdI/AAAAAAAAJ_0/LpFeU098bgE-w05QOh4TwJm9xHENBO14gCLcBGAs/s1600/4%2Baplegan%25C3%25BAvols.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="898" data-original-width="1600" height="179" src="https://1.bp.blogspot.com/-8Yx0F6xfYvo/W2SIgUswbdI/AAAAAAAAJ_0/LpFeU098bgE-w05QOh4TwJm9xHENBO14gCLcBGAs/s320/4%2Baplegan%25C3%25BAvols.jpg" width="320" /></a></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-11013172656637991082018-05-19T00:49:00.000+02:002018-05-19T00:56:18.244+02:00El quadre magdalena<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-1suiaewEywM/Wv9XVKyeF4I/AAAAAAAAIGM/qYy5p154usUGzk4f4sQNKyLxy2bcWbQkACLcBGAs/s1600/La-vicaria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="550" height="252" src="https://4.bp.blogspot.com/-1suiaewEywM/Wv9XVKyeF4I/AAAAAAAAIGM/qYy5p154usUGzk4f4sQNKyLxy2bcWbQkACLcBGAs/s400/La-vicaria.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Vaig entrar en aquella sala i vaig veure el quadre. Què era? Goya? Velázquez? Era molt famós, segur. Però les meves amigues no hi van parar massa atenció. Al cap d'un segon hi vaig caure: era famós però només per a mi. Era el quadre del menjador dels meus avis!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Vaig mirar qui havia fet aquella còpia -perquè l'autèntic era el nostre, esclar-: Marià Fortuny, "La vicaria". Em va transportar directa a la infantesa, a aquell menjador petit amb la taula que l'ocupava tot i la cuina americana (com si fos moderna).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I ara que tinc capturat el quadre el torno a mirar i veig la meva iaia, rodona i riallera, fent empanadilles i el meu avi, que s'assemblava a Fred Astaire, jugant al Tente. I m'hi vull quedar una estona.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I penso que he viscut un episodi de magdalena de Proust com una casa de pagès (com uns baixos al barri d'Horta).</div>
<br />
<br />
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">
<div dir="auto">
<br /></div>
<div dir="auto">
<br /></div>
</div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-82126435240015294662018-04-28T20:52:00.000+02:002018-04-28T20:52:38.349+02:00Cultura? No, gràcies<br />
Avui la Sara m'ha dit:<br />
<br />
<b>"No vull fer res cultural en tot el cap de setmana".</b><br />
<b><br /></b>
Com a influencer no tinc parangó.Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-43887774855540321472018-03-30T23:06:00.000+02:002018-04-01T13:10:27.252+02:00El treball dignifica<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El treball dignifica, ja ho deia en Pepe Rubianes: <i>te pule, te abrillanta, te da esplendor</i>. Per això, ara que acabo de fer vint-i-quatre anys, quasi la meitat de la meva vida, a l'Administració, em ve al cap un epistodi de gran dignitat. I que es remunta al principi dels temps.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan portava un any a la feina, ens van dir que havien de retallar personal. Érem tres i havíem de quedar dues. Una altra noia o jo. Un dia, mentre aquesta noia era a l'estranger, un company em va dir que havia de signar un paper: era l'acusament de rebuda de la carta de comiat de la meva "competidora". No em va tremolar la mà. Això sí, després vaig tenir la dignitat de plorar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Potser, quan em jubili, preguntaré per què va anar així, per què no es va poder fer millor. Quan em jubili, perquè si ho pregunto abans, potser revisen el procediment i em fa fora per posar-hi aquesta noia, que és molt maca, per cert. Ara, no puc evitar pensar que si pogués tornar enrere, no signaria el paper aquest que no em pertocava. No sé què hagués passat. Mai ho sabré.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquesta feina m'ha donat amics, satisfaccions i alegries. Llàstima que hagués de començar amb un mort a l'armari.</div>
<br />Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-75403498587527119862018-03-03T19:37:00.000+01:002018-03-31T22:01:42.706+02:00I'll be there for you<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;">Ross: Pues no parecen mucho más grandes que yo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Joey: Eso es porque tú estás más cerca de ti mismo que ellos, Ross, por eso te ves más grande.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Doncs sí, ja ho podem confirmar (ja fa dies que ho podem confirmar): la Sara està oficialment enganxada a <i>Friends. </i>És veritat que quan era més petita vam veure alguns capítols juntes i potser la llavor ha eclosionat ara. I tant que ha eclosionat: amb 11 anys que té, s'ha vist les 10 temporades i ja torna a anar per la quarta!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;">Ja pots intentar distreure-la, que a la mínima que pot, torna a la sèrie. Llavors et dius que d'acord, és per grans, però com li has de negar una de les millors sèries que s'han fet mai: divertida, aguda, progre, gamberra sense passar-se, surrealista (la Phoebe!), dolça també...</span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;">Llavors penses que està en bones mans (en bones imatges) i que el millor que podem fer és veure capítols amb ella :)</span><br />
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/QwEGMjJEEzg/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/QwEGMjJEEzg?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: xx-small; text-align: justify;">PS: Diu que quan s'hagi vist per segona vegada les 10 temporades, farem altres coses, no sé si creure-m'ho!</span></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;"><br /></span></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-44032197197720480802018-01-27T14:19:00.000+01:002018-01-27T14:38:23.918+01:00Relats Conjunts. Núvia i nuvi: La invitació<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-30stOiAvl7Y/WmsJh7_UbQI/AAAAAAAAGls/1q3KCh7RnEEm-8GyYWmjxvor1CDdar1sQCLcBGAs/s1600/Bride_and_Groom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="322" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-30stOiAvl7Y/WmsJh7_UbQI/AAAAAAAAGls/1q3KCh7RnEEm-8GyYWmjxvor1CDdar1sQCLcBGAs/s320/Bride_and_Groom.jpg" width="257" /></a></div>
Proposta de <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/01/nuvia-i-nuvi.html">RC</a>: "Núvia i nuvi", Amedeo Modigliani.<br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">La núvia i el núvi es miren la prova de les invitacions de casament.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
</span><br />
<div dir="auto">
<div dir="auto">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-size: 11pt;">—</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Trobo que hem quedat molt bé. -diu ell.</span></span></div>
<div dir="auto">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-size: 14.6667px;">—</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Doncs jo trobo que estem com desencaixats, com si no ens fes il.lusió, crec que hauríem de repetir la foto.</span></span></div>
<div dir="auto">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-size: 14.6667px;">—Sí</span> home, tu saps quant ens ha cobrat aquest fotògraf italià?</span></div>
<div dir="auto">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-size: 14.6667px;">—</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> I per què havies de llogar un fotògraf italià? Que ha vingut expressament d'Itàlia?</span></span></div>
<div dir="auto">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-size: 14.6667px;">—</span>De París. I del segle XX. Em van dir que captava l'essència de la gent, per això és tan bo.</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—La meva essència és aquesta cara trista i desencaixada, aquesta mirada perduda? Mira, potser sí.</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—Potser sí, què?</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—Que aquest casament em desencaixa.</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—Coi de fotògraf italià, vols deixar de dir bestieses?</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—Cada cop ho veig més clar.</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—El què?</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—Saps aquell capítol de <i>Friends </i>en què el Chandler i la Monica són feliços de decidir que no es casen?</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—Sí</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—Doncs això, feliç no-casament, carinyo.</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—No ens casem per culpa d'un capítol de <i>Friends</i>?</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—No, Gràcies a un capítol. I al teu fotògraf italià.</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-size: 14.6667px;"><br /></span>
<span style="color: #222222; font-size: 14.6667px;">Al cap d'una estona, al nuvi se li il·lumina la cara.</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;">—I si enviem les invitacions del no-casament??</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 14.6667px;"><br /></span></span></div>
<div dir="auto">
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222;">
</div>
<div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
</div>
</div>
<br />Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-9926827759756194382017-12-31T19:56:00.003+01:002017-12-31T20:15:57.473+01:00Canvi d'any<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-jZEECSy9wbM/WkkwYJjqNOI/AAAAAAAAGVk/wq0jiS5yVLg1rbElBo7mwBnMaJX2ixQBACLcBGAs/s1600/2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="433" data-original-width="650" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-jZEECSy9wbM/WkkwYJjqNOI/AAAAAAAAGVk/wq0jiS5yVLg1rbElBo7mwBnMaJX2ixQBACLcBGAs/s320/2018.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El 2017 ha estat un any complicat en molts aspectes. Sobretot serà l'any en què ha mort el meu pare. I també hi ha la situació política. Un any heavy, intens.<br />
<br />
L'any vinent serà l'any dels meus 50. També serà l'any que la Sara comenci l'insti, paraules majors. Tinc la idea d'autopublicar un recull de contes. Bé, potser és una mica aviat per dir-ho, però és que em fa il·lusió. També direm el de sempre, que hem de fer més natura. I després ens costa. I quan hi anem... tatxan! apareix la tecnologia com si formés part de la nostra naturalesa del segle XXI.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-d9FgaoOlsn0/Wkkv2mKh_sI/AAAAAAAAGVg/4XxcnqygSKkbnW3td0CTI7RF2pIdjj0zACLcBGAs/s1600/Sara%2B2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-d9FgaoOlsn0/Wkkv2mKh_sI/AAAAAAAAGVg/4XxcnqygSKkbnW3td0CTI7RF2pIdjj0zACLcBGAs/s400/Sara%2B2018.jpg" width="300" /></a></div>
<br />
I sobretot, ens passaran coses que ara ni imaginem. I aquesta també es la gràcia, oi?<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Que tingueu un fantàstic 2018!!!!</span>Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-6936886782260335772017-12-09T01:30:00.000+01:002017-12-09T08:47:53.177+01:00Consumisme pur<b>-M'encanta aquest pont, és consumisme pur!</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
I té raó la Sara, no és consumisme barrejat amb excursionisme o amb cultura o amb anar a Brussel·les, no, nosaltres portem dos dies practicant el consumisme pur. I com li negarem aquest plaer, si avui 9 de desembre és el seu aniversari!! 11 anys!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-IBxwXhksPbE/Wisr3AeMpOI/AAAAAAAAGFo/HsOahHD1YQ4aVn1WoEIS9QbIjXXeOLEmQCLcBGAs/s1600/11%2Banys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="600" height="156" src="https://1.bp.blogspot.com/-IBxwXhksPbE/Wisr3AeMpOI/AAAAAAAAGFo/HsOahHD1YQ4aVn1WoEIS9QbIjXXeOLEmQCLcBGAs/s200/11%2Banys.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
Anirem a Premià i ho celebrarem amb la iaia i els cosinets. I estarem contents però també serà agredolç, perquè el meu pare no hi serà. Encara em sorprèn que s'hagi mort. Sí, em fa tristor i em sorprèn. Encara no fa ni dos mesos. Ja no hi penso contínuament, com em passava al principi, però hi penso. Ah, sí, que és llei de vida... de vegades me n'oblido.<br />
<br />
Tornem a la Sara, que també és llei de vida fer anys i ella està molt contenta de fer-los. I dels seus regals de preadolescent: roba de comerç no sabem si just o injust... i un mòbil, poca broma!<br />
<br />
I si de cas, ja consumirem de manera justa i sostenible de cara als 12, de moment, ens deixem anar!!<br />
<br />
FELICITATS, SARA!!!<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-zSam1p8NkFo/Wisr7sD1yfI/AAAAAAAAGFs/_nRrjbfksb0Zi4knN9Ygz_qFjAck8k_mgCLcBGAs/s1600/Sara%2Bkfc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-zSam1p8NkFo/Wisr7sD1yfI/AAAAAAAAGFs/_nRrjbfksb0Zi4knN9Ygz_qFjAck8k_mgCLcBGAs/s320/Sara%2Bkfc.jpg" width="240" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Ep, hem fet excurionisme urbà, hem vist <i>Wonder</i> i hem anat virtualment a Brussel·les ;)</div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-45452237231067897372017-10-29T08:01:00.000+01:002017-10-29T08:51:42.903+01:00Estrella errant<div style="text-align: justify;">
<b>Tu sempre t'has de preguntar "Què diria mon pare?"</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això m'ho deia el meu pare, que es va morir aquest dijous 26 d'octubre a les 6.19h. I sí que ho sé què diria, és veritat, el tinc tan integrat que sé què em diria en molts moments, per això diem que si se'n va algú que estimes és com si no se n'anés. Ara és molt fort perquè el tinc molt present, suposo que això també es suavitzarà, no passa res. Bé, sí que passa, és una putada i aquesta llei de vida sempre arriba massa aviat, i es veu que no hi ha pròrrogues ni penals. O també, és una partida de pòquer (al meu pare li encantava jugar al pòquer, i al parxís, i a borsa, però això de la borsa no va acabar del tot bé) que es veu que sempre perdem. Però no m'estranyaria que segueixi jugant allà on sigui, amb son pare i el seu germà, cuidats per la meva iaia. "Un 1,2,3?" (parxís: un duro matar, dos duros entrar i tres duros la partida), "un 2,3,5?" o últimament "un 1,2,5" (amb euros).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va marxar suaument, dolçament, amb la meva germana i amb mi. I li vam posar la música que li agradava (pensem que la sentia d'alguna manera), des de Pimpinela, Camilo Sesto i Richard Clayderman (tenia uns gustos musicals ehem ehem) fins a l'Estrella errant del Lee Marvin, que és la cançó amb què va morir, la que ell ens va dir que volia. Gràcies per ajudar-nos a ajudar-te a morir, papa, gràcies per ajudar-me a plorar amb aquesta cançó. Gràcies per fer-me, per tot, per les baralles, també. I per la teva ironia i retranca. Aquí estem. T'estimem, ja ho saps i vam ser pesades i tot dient-ho. Gràcies!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/8lawDHLB82I/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/8lawDHLB82I?feature=player_embedded" width="320"></iframe><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-3835728732434421322017-10-08T21:45:00.000+02:002017-10-08T21:45:44.792+02:00Volem un RPV<div style="text-align: justify;">
Aquests dies són molt trasbalsadors. Estic arribant a la conclusió (precària, provisional) que el millor és aconseguir un Referèndum Pactat Vinculant. Es veu que he dedicat molta intel·ligència a arribar a aquesta conclusió única, segur que no hi ha pensant ningú abans. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'acord, s'ha intentat moltes vegades i no s'ha aconseguit perquè està fuera de la ley. Però ara estem en una altra pantalla. Hem rebut hòsties (jo personalment només nervis) i ho ha vist tot el món. Tenim els Elders (Kofi Annan, Ban Ki-Moon) que volen mediar, que demanen diàleg, també hi ha Suïssa, hi ha advocats, fins i tot filòsofs i filòsofes com la Vicky Camps (encara que ella és poc d'independentismes...). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les meves amigues més indepes volen la DUI i la volen ja, sense por. Altres amigues tenen por del 155 o del 116 (estat d'excepció, molt mal rotllo). Altres amigues no volen la independència i l'1 d'octubre no les interpel·lava, però estan en contra de la repressió (eh, que són amigues!). No hi ha fractura social, només alguna petita tensió que es resol parlant de cinema o de la family.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Volem (suposo que som uns quants) un Referèndum Pactat Vinculant perquè no tothom és independentista però tothom (en principi) és demòcrata. I pot interpel·lar tothom. No serà fàcil, està clar, i la DUI pot ajudar per fer pressió, però no hi veig una altra sortida. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PS. És odiós pactar amb un Estat que t'ha hostiat, per què negar-ho. </div>
<div style="text-align: justify;">
PS2. Confio en alguna mena de deus ex-machina que parli idiomes.</div>
<div style="text-align: justify;">
PS3. Ara, tal com van els esdeveniments, pot passar qualsevol cosa.</div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-12442999009461042502017-09-23T17:10:00.000+02:002017-09-23T18:40:58.312+02:00Revolució pacífica (i que s'hi pugui ballar!)<div style="text-align: justify;">
Quan feia primer de carrera, ara fa.... 31 anys! (gràcies, calculadora), vam fer unes vagues i unes manifestacions a la Universitat Autònoma (que es van escampar a la Central i a les altres universitats). Vam començar demanant més busos entre Cerdanyola i l'Autònoma, vam continuar volent millorar la universitat i vam acabar per voler canviar el món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara em sento una mica com llavors. Ahir vaig penjar un cartell (em vaig pujar a una escala i tot, oju!) que deia "Democràcia. Si tu no hi vas, ells guanyen" (que està inspirada en un eslògan del PSC, curiosament). També em recorda al No a la guerra. En definitiva, em recorda a aquells moments en què per poc polititzat que estiguis, la realitat t'"interpel·la". I et fa sortir al carrer. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé com anirà l'1-O. Si puc, votaré i votaré Sí, tot i que com ja he explicat aquí, no era pas independentista, i realment soc poc nacionalista o patriòtica. M'hi he tornat i tinc moltes ganes de construir una república catalana (potser federada o confederada amb l'espanyola després, per mi perfecte). De moment, surto al carrer més per poder votar que pel resultat del vot. Això m'interpel·la però de quina manera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em sap greu que la meva amiga i la meva cosina que votarien No, no vulguin votar. Que no se sentin interpel·lades (la paraula del mes, junt amb "tumultuosos", "sediciós" i "piolín"). Ni després d'aquests dies de repressió. N'hem parlat, després d'unes hores prudencials, i estem d'acord amb algunes coses, però hi ha un punt que no, que no hi ha manera. Llavors deixem de parlar-ne. S'havia d'intentar. Pensava que hi havia dues realitats paral·leles indissolubles, però la tercera via existeix i també és forta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També espero que no hi hagi violència. Em fa pànic. Crec que ens passa a tots. Que el que passi abans, durant i després de l'1-O sigui pacífic, plis. Ens veiem al carrer i a les urnes??!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/BGLGzRXY5Bw/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/BGLGzRXY5Bw?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
PS. Vam aconseguir els autobusos ;)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-17020784910803526562017-07-20T14:29:00.000+02:002017-07-20T15:43:32.221+02:00Perseu i Andròmeda: un final diferent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-554jDE6hSD4/WXCcniArymI/AAAAAAAAE3Y/l06HQ509o7wHfk9BThQ533EZP6QeKCITwCLcBGAs/s1600/cap%2Bde%2Bcreus%2Bcamell.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="640" height="239" src="https://4.bp.blogspot.com/-554jDE6hSD4/WXCcniArymI/AAAAAAAAE3Y/l06HQ509o7wHfk9BThQ533EZP6QeKCITwCLcBGAs/s320/cap%2Bde%2Bcreus%2Bcamell.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"> Relats de la Carme: Colors i formes al Cap de Creus: el camell</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de petrificar el tità Atles amb el cap de la Medusa i de convertir-lo en la serralada que és ara, Perseu va tenir notícia que al cap de Creus el rei Cefeu havia promès la mà de la seva filla Andròmeda. Calia deslliurar el seu regne del Camell, un monstre que xuclava amb les gepes l'energia dels habitants del regne, que no tenien ni esma d'acabar amb ell. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perseu, a qui començava a agradar el paper d'heroi i sabedor de la bellesa d'Andròmeda, es presentà al rei Perseu amb el seu pla. Cefeu va accedir-hi capcot i Perseu s'afanyà a ensenyar el cap de la Medusa al Camell, abans no es desmoralitzessin. I sí, va convertir aquell camellot afluixaànimes en pedra inert.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-j2vfqzwMeXQ/WXCdl_Xjw3I/AAAAAAAAE3g/VfkXIp3d_qofD9FUKEO6-vEEGveyYSYEACLcBGAs/s1600/perseu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="269" data-original-width="500" height="172" src="https://4.bp.blogspot.com/-j2vfqzwMeXQ/WXCdl_Xjw3I/AAAAAAAAE3g/VfkXIp3d_qofD9FUKEO6-vEEGveyYSYEACLcBGAs/s320/perseu.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Però ai las, Andròmeda no volia donar la seva mà ni cap part del seu cos a ningú. Davant la desesperació, Cefeu i Perseu van invocar Zeus, que va pronunciar aquestes paraules alades:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Andròmeda, has de complir els teus designis. Perseu us ha deslliurat del Camell afluixaànimes i tu t'has de deslliurar a Perseu".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I Andròmeda va respondre:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Dius bé, Zeus apleganúvols, Perseu ens ha deslliurat del Camell afluixaànimes. I li estem agraïts, però jo no soc cap premi. Jo el que vull és sortir d'aquí i veure altres reialmes. Vull fer un Erasmus."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Zeus, Cefeu i Perseu es van mirar atònits. Fins i tot la Medusa es va quedar de pedra.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">PS. En "realitat", Perseu i Andròmeda acaben vivint feliços i formant dues consel·lacions.</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-pLRug4_XuYI/WXCgBjB3ShI/AAAAAAAAE3s/1O1ZGUcN048XupHoo4RYx3RwVXfu3kaegCLcBGAs/s1600/Perseo_Andromeda.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="473" data-original-width="603" height="251" src="https://1.bp.blogspot.com/-pLRug4_XuYI/WXCgBjB3ShI/AAAAAAAAE3s/1O1ZGUcN048XupHoo4RYx3RwVXfu3kaegCLcBGAs/s320/Perseo_Andromeda.png" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-44171472045317474832017-07-14T00:00:00.000+02:002017-07-19T11:20:23.657+02:00Del logos al mythos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-sgE2dqitVDE/WWep9r9EHNI/AAAAAAAAEz8/_-an5qzcBKs0yals8MUbAWwnfwf7Jxg_ACLcBGAs/s1600/IMG_20170711_092152776%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-sgE2dqitVDE/WWep9r9EHNI/AAAAAAAAEz8/_-an5qzcBKs0yals8MUbAWwnfwf7Jxg_ACLcBGAs/s320/IMG_20170711_092152776%2B%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">El Partenó, dedicat a Atena, la deessa de la saviesa (també guerrera).</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hem arribat avui d'Atenes i estic com borratxa de mitologia. Com si els déus grecs se m'haguessin enganxat durant aquests dies. He fet una regressió a l'època d'abans del logos i he observat unes constants:</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Profecies que parlen de fills que destronaran els seus pares i mesures dràstiques per evitar-ho, com ara la ingesta del fill en qüestió: Cronos es menja els seus fills, menys a Zeus, que és salvat per la seva mare Rea. Més tard, Zeus farà que Cronos vomiti tots els seus germans, que surten ben vius del tràngol. Una altra variació: menjar-se la dona embarassada del fill-amenaça. Zeus es menja Metis, que està embarassada d'Atena (que després naixerà del cap de Zeus). Per cert que Atena no destronarà sinó que ajudarà Zeus. I també la versió de fer matar el fill per un sicari: la famosa tragèdia d'Èdip (encara que en aquest cas es tracta d'un heroi).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Les aventures extramatrimonials de Zeus amb deeses i humanes, sota formes divines o animals. I la desesperació d'Hera, la seva germana i dona oficial, experta a martiritzar les amants de Zeus i perseguir els seus fills. Alguns exemples són Zeus transformat en cigne que sedueix Leda i creen Helena (la bella Helena, el rapte de la qual per part de Paris desencadenarà la Guerra de Troia). O l'aventura amb Leto, que tindrà com a fruits Apolo i Artemisa, quasi res.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Profecies que es compleixen de la manera més rocambolesca: la peripècia d'Èdip fins que mata el rei i es casa amb Iocasta, o Perseu, que llença un disc amb tanta mala sort que ensopega i mata el seu avi Acrisi, com deia la profecia.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Naixements fabulosos: el naixement d'Atena del cap de Zeus, amb l'armadura (una mica com Wonder Woman). El naixement de Dionís de la cuixa de Zeus, que el vol protegir d'Hera (en aquest cas la mare és Sémele, que acaba molt mal parada). O el naixement d'Afrodita: per ajudar la seva mare Gea, Cronos secciona els genitals del seu pare Urà, els llença al mar i se'n fa una escuma d'on apareix Afrodita.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">I encara podríem parlar de Teseu, de Medea, d'Electra, d'Odisseu-Ulisses, en fi, que no ens els acabem. I com que són immortals, els que ho són, sospito que encara estan per aquí, estimant-se i barallant-se perquè ens els puguem beure ben fresquets.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-2BxkJRafOOI/WWep4P1w4tI/AAAAAAAAEz0/GG1nhhvIf9MTSYVVSqLKHpRqo4Y_e_4fgCLcBGAs/s1600/IMG_20170708_202119322.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-2BxkJRafOOI/WWep4P1w4tI/AAAAAAAAEz0/GG1nhhvIf9MTSYVVSqLKHpRqo4Y_e_4fgCLcBGAs/s320/IMG_20170708_202119322.jpg" width="180" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: x-small;"> Una cervesa Mythos ben fresqueta, ideal per al mes de juliol a Grècia.</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-TSuEfon-m4c/WWep6iHkhFI/AAAAAAAAEz4/OPqn0zfmVkspZzrkZD3P5ldiftdW9941QCLcBGAs/s1600/IMG_20170711_093315962.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-TSuEfon-m4c/WWep6iHkhFI/AAAAAAAAEz4/OPqn0zfmVkspZzrkZD3P5ldiftdW9941QCLcBGAs/s320/IMG_20170711_093315962.jpg" width="180" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> Aquí respirant l'esperit d'Atena, una deessa que ens cau bé (2.500 anys són un sospir).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-R_HDCedP4zA/WWeqAUO38NI/AAAAAAAAE0A/4MAYUtysvxAtVSMIjN54sD6w8PX5-fsuwCLcBGAs/s1600/IMG_20170712_152928048.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-R_HDCedP4zA/WWeqAUO38NI/AAAAAAAAE0A/4MAYUtysvxAtVSMIjN54sD6w8PX5-fsuwCLcBGAs/s320/IMG_20170712_152928048.jpg" width="180" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"> Dionís, déu del vi (i de la cervesa), tan panxo al Museu de l'Acròpòli.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">
Bé, la borratxera ha arribat al punt que m'he comprat la<i> Ilíada</i> i <i>L'Odissea</i>, que no les tenia. Es veu que són d'un jove autor revelació anomenat Homer...<span style="font-size: x-small;"> </span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-5078839935106213016.post-67410974626935081312017-05-31T21:03:00.000+02:002017-05-31T21:06:06.673+02:00Celebrant els 49 (o el curiós fenomen d'assolir la maduresa)<div style="text-align: justify;">
Aquest divendres 2 de juny faig 49 anys. Visca. Se m'acuden dos temes, simplificant una mica:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- 1. Em falta un any pels 50. Fer 50 vol dir assolir la maduresa? Què vol dir assolir la maduresa? No ho soc ja, de madura? Associo maduresa a responsabilitat, autoconeixement, un cert grau d'acompliment d'expectatives (no totes), tenir menys inseguretats (que no vol dir tenir tota la seguretat), ser més lliure interiorment encara que potser tinguis menys llibertat de moviment, en definitiva, sembla que són coses positives, però coi, passar del 4 al 5 fa impressió. També és tenir més passat que futur, encara que no vol dir menys projectes, encara tinc projectes, ep!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- 2. La paradoxa és que volia celebrar tot això tan assenyat anant a ballar al Magic amb les meves amigues (a més de més celebracions amb la family i les amigues, per celebrar que no quedi). És a dir, anant a ballar despendoladament com una jovenívola. És veritat que el cos no aguanta tant com abans, però em continua encantant anar a aquell antro i sentir la música i ballar. No sé si té a veure amb alguna edat o simplement amb mi. Però no hem pogut quadrar agendes, perquè les agendes estan saturades i perquè suposo que el pla no les motivava prou. Que tenim una edat. Tornem al punt 1.<br />
<br />
O sigui, que dec ser una madura jovenívola o una jove madurívola. Celebrem-ho, doncs. He comprat bombons d'aniversari. Agafeu-ne!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-KOsDPv_oI9w/WS7kxn9K6TI/AAAAAAAAETs/ZccYoCzx2IE27RMihYKAigDl75AOK77oQCLcB/s1600/bombons2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="506" height="225" src="https://4.bp.blogspot.com/-KOsDPv_oI9w/WS7kxn9K6TI/AAAAAAAAETs/ZccYoCzx2IE27RMihYKAigDl75AOK77oQCLcB/s320/bombons2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gemma Sarahttp://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com22