Truquem al Gegant del Pi?: HO HEM ACONSEGUIT!!

divendres, 20 de març del 2015

HO HEM ACONSEGUIT!!

Molts de vosaltres ja ho sabeu, publicarem el llibre del Zurich!

El Zurich ha comprat 50 llibres i hem arribat als 216! Ara l'hem superat i tot!

Fa molta il.lusió, gràcies a tothom!!!!

http://quorumllibres.cat/project/quedem-al-zurich

Aquest és el cartell que ens ha fet la meva amiga Mercè amb la tassa del Joan d'Ambbonsulls. Pensem que pot ser una bona contraportada (en comptes de la frase sobre el micromecenatge es pot parlar de la Fundació Arrels).

45 comentaris:

sa lluna20 de març del 2015, a les 22:16
Iupiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ja tenim LLIBRE!!!!!!
Quina illusió més gran!!

Aferradetes i gràssis a tothom!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser20 de març del 2015, a les 22:26
Fantàstic, trobo que els del bar també han d'estar contents, perquè els hem fet molta propaganda...
Tos els que hi hem participat, ens n'hem d'alegrar. Jo m' auto-felicito!
Petonets..
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas20 de març del 2015, a les 23:23
Que bé!! Iiiiiuuuuupppppiiiiii!!!
ResponElimina
Respostes
Alfonso Robles Motos20 de març del 2015, a les 23:39
Enhorabona i felicitats a tothom, sobretot als que heu portat el projecte endavant.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol20 de març del 2015, a les 23:56
Fa il·lusió. Aviat el tindrem als prestatges, gràcies a les que ho van organitzar tot.
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara20 de març del 2015, a les 23:59
Doncs jo crec que quan el Zurich ha vist aquella foto tan xula teva que he penjat avui, amb aquella llum, s'han acabat de decidir!!
ResponElimina
Respostes
Sergi21 de març del 2015, a les 0:48
Just entro al meu blog i com de costum miro el gadjet de la barra lateral i oh sorpresa, hem passat de 200! Llavors he sabut que algú de vosaltres ho hauria explicat, i efectivament. M'alegra molt que ho haguem aconseguit, moltes, moltes gràcies per la feina que heu fet i la vostra insistència. Tenim llibre!!
ResponElimina
Respostes
Assumpta21 de març del 2015, a les 1:20
Moltíssimes felicitats :-))

El cartell, com a contracoberta és genial perquè aquesta tassa m'encanta.

FELICITATS!!!!
ResponElimina
Respostes
Garbí2421 de març del 2015, a les 8:52
Molt bé....estic molt content, ara em queda pendent anar a prendre un cafè al Zurich
ResponElimina
Respostes
artur21 de març del 2015, a les 12:24
Qui ho dubtava ?? Jo no !! hehehe Moltes felicitats a totes i tots i especialment a les organitzadores i mànagers !!!!
Ho heu fet de meravella......ara la Sílvia, que comenci amb les traduccions a altres idiomes !! hehehe
ResponElimina
Respostes
ignasi21 de març del 2015, a les 13:20
Ja sé que diràs que ho hem fet entre tots i bla, bla, bla,... però si no haguessis estat darrera, al peu del canó, d'això res de res... Així que, moltes gràcies per la feina feta! Ha estat un plaer haver participat en aquesta iniciativa! Abraçada
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals21 de març del 2015, a les 14:52
Jo no m'ho creia! Em fa molta il·lusió!
ResponElimina
Respostes
Elfreelang21 de març del 2015, a les 15:08
tot just feia un parell de dies que havia convençut a una bona companya de la feina perquè n'encarregués un ....i jo cofoia veia que el nombre de llibres anava a pas ferm cap a la fita ...i de sobte ahir crec que era veig que la xifra era la que dius ....ostres! gràcies a la vostra empenta i el fet d'haver parlat amb l'amo del Zuric una molt bona idea i fructífera!!!!! visca! estic molt contenta!!!!
ResponElimina
Respostes
novesflors21 de març del 2015, a les 19:46
Crec que podem autofelicitar-nos i interfelicitar-nos, però, sobretot, crec que hem de felicitar-te a tu i a la Sílvia, per la feinada que haveu fet. Contenta que el projecte haja sortit endavant.
ResponElimina
Respostes
Sílvia 21 de març del 2015, a les 20:49
Felicitats per tots, totes, tothom!!! Cada dia m'agrada més aquest cartell :))
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara21 de març del 2015, a les 23:32
Sílvia, que estàs dos comentaris més amunt, t'he dit que és un plaer "treballar" amb tu? :))
ResponElimina
Respostes
Eduard22 de març del 2015, a les 10:28
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
Respostes
Eduard22 de març del 2015, a les 10:28
Ara a muntar una feeeeeeesta de l'hòstia a l'altell del Zurich. Que la marató de la setmana passada es vegi ridícula al costat d'aquest esdeveniment!
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara22 de març del 2015, a les 11:17
Hahaha, sí Eduard, ara editar i presentar, it sounds exciting!!!
ResponElimina
Respostes
cantireta22 de març del 2015, a les 12:00
Amb el permís de les autores (nenes, us adoro...) us explico que les senyores aquí presents, més la Glòria Bosch i l'Helena ens havíem de trobar al Zurich un dia que jo baixava a Barcelona, i que per raons de les quals la casualitat n'hauria de parlar, NO va poder ser. Ens va quedar una espineta clavada, i la Gemma va voler que ens la treguéssim escrivint.

I ara, quan sigui davant del Zurich, me faré un selfie amb lo llibre :-)))
ResponElimina
Respostes
Anònim23 de març del 2015, a les 13:05
Llavors si passeu de 200 ja no cal la meva ajuda, no? on és el botó de retractar-me?

Es broma xD
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara23 de març del 2015, a les 19:57
No em donis aquests sustus, Pons, perlamordedéu!
XD
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog23 de març del 2015, a les 21:11
Ja us ho deia, dones de poca fe, que hi hauria llibre! Els blogaires no fallem mai i amb la ajuda del Zurich hem sobrepassat els 200!
Oe, oe, oe!
ResponElimina
Respostes
rits23 de març del 2015, a les 21:53
Moltíssimes felicitats!!!!!!!! que bé, una gran feina i una molt bona recompensa!!! me n'alegro moltíssim!!!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Màximes de Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis (in progress)

1. Hi ha altres mons, però estan en aquest. Hi ha un sentit (o molts), però està aquí, entre nosaltres, uau!!
Conclusió després de reflexió comuna blogaire. O sigui, que no hi ha un més enllà místic o religiós que doni sentit al més ençà. L'anhel d'anar més enllà és personal i social, i sempre serà immanent, no transcendent. (El "uau" és d'alegria).

2. Coses que fan que la vida tingui sentit: una carícia, estimar-se, voler estimar-se, un "mama, no te'n vagis", una traca de petons, un orgasme (o més), un "fem un cine?", jugar a seduir-se, creure que has entès alguna cosa, barallar-te i reconciliar-te amb la teva germana preferida (només en tens una), parir, una confidència amb una amiga, una nova amiga, tenir un amic, fer-se fotos, ballar, riure, inventar-se un joc, tocar-se l'ànima, que encara et renyi la teva mare amb tendresa, que encara et renyi el teu pare amb mala llet, una conversa sobre Déu-l'energia-el més enllà, enviar-se watsaps sense objectiu aparent, la música i el cine i els llibres, la dolçor sorpresa, l'abraçada inesperada.... to be continued.
Ah sí, i preguntar-se pel sentit de la vida.

3. El món és tot el que et cau.
És una variació, que pretén ser graciosa, de la primera proposició del Tractatus de Wittgenstein: "El món és tot el que s'escau". Amb el temps, li vaig trobant un sentit: els actes fallits, maldestres, potaplans (que diría el porquet), els errors, el que no pots assolir, les frustracions, el que no pots controlar, la pèrdua de la joventut, la pell flàccida (que et cau)... tot això forma part del món, encara que sovint fem veure que no. La gràcia és mirar-ho de cara, perquè, almenys, ens faci més savis.

4. Val la pena canviar ressaca per bolquers.
És una gran veritat, però de vegades s'enyoren les ressaques. La saviesa popular diu que "no es pot tenir tot", coi de saviesa popular. L'Anna Grau a Per què parir? diu que es pot tenir tot (ella es refereix a la maternitat i a la realització profesional).

5. L'home és un animal que es busca.
Una frase molt maca del Palau i Fabre (que no sé d'on surt, exactament). Crec que tots ens busquem, d'alguna manera, perquè no estem ben definits, no estem tancats, com diria un existencialista. I millor així.

6. Sigues rebel dels límits.
És un vers d'un poema de la Mireia Calafell. Em sembla una frase revolucionària i poètica a la vegada. M'agradaria ser rebel dels límits a molts nivells (allò d'anar més enllà). Potser tenir-ho escrit aquí m'ajuda a aconseguir-ho.

7. El rellotge és al cervell ("sand keeps pouring in my brain").
El vers en anglès és de la poeta de San Francisco Clara Hsu, que vaig conèixer fa uns anys quan voltava més per feina. M'agrada molt la imatge de la sorra del rellotge lliscant pel cervell, em fa pensar en la mesura íntima del temps, relativa.

8. No es pot acordar raó i follia, tot i que...
Es veu que en J.V Foix s'ho preguntava, ho volia... jo que he tastat la follia no sé què dir. Em sembla que són àmbits excloents, tot i que hi ha experiències que s'acosten una mica a la follia, com l'enamorament o la hipomania.

9. Arriba a ser qui ets i sigues qui has arribat a ser.
En Píndar va dir la primera part de la frase i l'Albert Espinosa la segona. D'alguna manera es troben en la sensació/sentiment/pensament d'estar a gust amb un mateix, de no matxacar-se pel que no ha estat ni pel que és. És allò del gnosce te ipsum, també, sabent que mentre ens coneixem també ens anem fent (v. màxima 5).

10. Compartim els diners entre tots!
És una bona idea de la Sara, sabem que la cosa hauria d'anar per aquí, però no sabem com. Mentre uns es moren de gana hi ha d'altres que estudien com ens afecta. Per això, sabem que si poguéssim conèixer la cara i el nom de cadascuna de les persones que passen gana, seria més probable que ens moguéssim per ajudar-les (té un nom: "identifiable victim effect"). O sigui, que faríem una senyora revolució. Com que això no és possible, ens acontentem a ajudar (una miqueta) a baixar la xifra. La revolució... qui sap.

11. Déu és una ficció necessària per a qui la necessita, com el Gegant del Pi.

Comparar Déu amb el Gegant del Pi pot semblar una tonteria (perdó, bestiesa), i segurament ho és, però és el tema fundacional d'aquest blog, un respecte.

12. La felicitat és tots contents en una festa.
Una de les frases més genials de la Sara. Jo afegiria que les festes poden ser de molts tipus, però no sé si cal.

13. Sempre m'agrada pensar que som menys lliures dels que pensem i que podem arribar a ser més lliures del que creiem.
Així va parlar el metafísic quotidià del barri. Crec que es pot dir que encara que la llibertat sigui "metafísicament" il·lusòria, a la "pràctica" ho som i ho podem ser. És el que té de misteriós i apassionant el tema de la llibertat, trobo.

14. La vida és pa amb formatge (de manera alterna entre camembert, blau, mozzarela, gorgonzola, cabrales, manxego, de cabra, cheddar, tupí, cottage...)
Ho diuen en Casasses i en Miquel Gil, i al meu pare li agrada molt el camembert i a mi també (des dels 2 anys, no se sap si per decisió pròpia o imitació paterna), i a més he viscut a Caen, tot quadra. Això no vol dir, en plan Michel Onfray (filòsof controvertit de Caen), que siguis/pensis el que menges, de fet, no entenc gaire la frase del Casasses, però hi estic bàsicament d'acord.

15. La millor ciència ficció és la quotidiana.
De vegades, la vida quotidiana té coses de ciencia ficció. Per exemple, casualitats extraordinàries entre mons paral·lels, salts en el temps que duren una fracció de segon, o que duren anys, transformacions físiques i psíquiques dignes dels millors efectes especials... és el que té d'extraordinari l'ordinari (i d'ordinari l'extraordinari).

16. Val la pena morir perquè val la pena viure (a partir de 200 anys es podria deixar de considerar una estafa).
En Vinyoli va dir alguna cosa així (la frase abans del parèntesi), i deu tenir raó, perquè viure eternament no és ni pensable, pràcticament. Però, dic jo, ha de ser tan curta, la vida? No hem nascut massa aviat? Segur que els conciutadans de l'any 2.900 viuran molt més... Això sí, em temo que també els semblarà poc i envejaran els conciutadans del 3.500. "All these memories will be lost in time like tears in the rain").

17. Morir no fa por, és com dormir sense somiar.

És veritat que quan la mort hi sigui jo no hi seré i a la inversa, però em quedo més tranquil·la si penso que és com dormir sense somiar, de fet això li vaig dir a la Sara i de moment ha funcionat. (Sento Nietzsche que diu "es pot romandre conscientment en la mentida?" Millor no m'ho preguntis...). Per cert, l'Alba té informació privilegiada.

18. Les coses importants es poden dir clarament.
Algun punt indeterminat entre el primer i el segon Wittgenstein. A veure, les coses importants són inefables, inexpresables (1r Witt), però les formes de vida que anem creant, les anem expressant amb un llenguatge que els correspon ("joc del llenguatge"), inclòs el que es considera inexpressable" (2n Witt). Per tant, tot el que es pot dir (és a dir, tot, inclòs allò important), es pot dir clarament (1r i 2n Witt). No provin de fer-ho a les seves cases.

19. Educa els teus fills com voldries que fossin educats, per exemple, en l'anti-consumisme.

Variació de la Regla d'Or de la moral. Però què carai, tots ens equivoquem, no?

Mmm, espera, si fos com la Regla d'Or de la moral, la frase hauria de ser "educa els teus fills com voldries que t'eduquessin a tu", que potser t'agrada el consumisme, però només per a tu?

20. L'infinit és la sorpresa dels límits. No podem abastar-lo però podem fer com si l'abastéssim.
Chantal Maillard i ganes d'anar més enllà (això ja ho havia dit, em sembla; em sembla que el Buzz de Toy Story és el nostre heroi).

21. Sempre que es pot, s'ha de fer el que es vol.
Màxima garbiniana que sintetitza els conceptes de llibertat negativa i llibertat positiva. Crec que la negativa és el que pots fer en el sentit que no t'ho prohibeixen o que no topes amb la llibertat dels altres, i la positiva és el que vols fer, el que permet desenvolupar-te com a persona, per exemple. Hauria de repassar-ho, però això té sentit.

22. La vida és com les onades del mar, les coses van i vénen...
És tan simple, bell, i veritat, que l'he copiat textualment de l'Alba, gràcies!

23. Es pot ser asceta idealista o hedonista materialista. Fins i tot, es pot ser de vegades una cosa i de vegades una altra, i també es poden fer equilibris en el just mitjà.

És una simplificació (les màximes ja ho tenen, això) que pretén reflectir la complexitat de com som i com funcionem.

24. Trobar el sentit de la vida, és més, viure amb un cert sentit, no és difícil. Com diria John Lennon (més o menys), el sentit és el que vius mentre l'estàs buscant no sé on.

Màxima o mínima, ja no ho sé.

25. Mentre creixem, ens coneixem. Mentre ens coneixem, modulem, controlem i fins i tot carreguem els nostres defectes amb dignitat.

Conclusió blogaire arran de frase obamaniana. Sí, podem.

26. Has de trobar la teva pròpia filosofia. Tienes que encontrar tu propia filosofía. Tu dois trouver ta propre philosophie. You have to find your own philosophy.
Ramon, psicòleg i políglota.

Truquem al Gegant del Pi?

divendres, 20 de març del 2015

HO HEM ACONSEGUIT!!

45 comentaris:

La Sara poc abans dels 2 anys

Gemma Sara Glaukopis, filòsofa resident

Seguidors

Arxiu del blog

Tot el que sempre has volgut saber sobre aquesta blogaire doble (o triple o múltiple...)

ARA SONA, EN PRINCIPI, Jimi Hendrix: "Little Wing"

Hem fet un llibre...

Que és maco, això de fer un llibre!

Com ens agrada aquest flim

I Want It Cohener

Un poema que passava per aquí

Permanència

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.

Parauletes

The authors...

La plaiuli!

Les renetes

Molt ben vist per ambonsulls

On vivim (és broma)

Els Gegants del Pi (Elisenda i Mustafà) i el Cuiner passant per allà

Com va començar tot plegat

Pebrot Filosòfic

Regal d'ambonsulls pel 4t aniversari!! Gràcies!!

Etiquetes

lobster

Blogs Gegants

Màximes de Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis (in progress)

Truquem al Gegant del Pi?

divendres, 20 de març del 2015

HO HEM ACONSEGUIT!!

45 comentaris:

La Sara poc abans dels 2 anys

Gemma Sara Glaukopis, filòsofa resident

Seguidors

Arxiu del blog

Tot el que sempre has volgut saber sobre aquesta blogaire doble (o triple o múltiple...)

ARA SONA, EN PRINCIPI, Jimi Hendrix: "Little Wing"

Hem fet un llibre...

Que és maco, això de fer un llibre!

Com ens agrada aquest flim

I Want It Cohener

Un poema que passava per aquí

Permanència

Hi ha persones que et prenen com un llibre de la biblioteca. Se'l llegeixen, i el tornen. Que ja és molt. Jo vull romandre a la prestatgeria de qui estimo, com a llibre de capçalera, que em rellegeixin, com a clàssic de clàssics, una obra mestra. Si no, no em poso pas a escriure l'amor.

Parauletes

The authors...

La plaiuli!

Les renetes

Molt ben vist per ambonsulls

On vivim (és broma)

Els Gegants del Pi (Elisenda i Mustafà) i el Cuiner passant per allà

Com va començar tot plegat

Pebrot Filosòfic

Regal d'ambonsulls pel 4t aniversari!! Gràcies!!

Etiquetes

lobster

Blogs Gegants

Màximes de Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis (in progress)

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.