ONG: sí, no, sí

Avui m'han parat, bé, m'han intentat parar, dues ONG: Acción contra el hambre i Creu Roja. A la noia de la primera li he dit que ja sóc de 6 ONG. "6? Quina sort!", ha dit. Al noi de Creu Roja li he dit que ja sóc de Creu Roja i s'ha posat content.

Però resulta que jo em sentia una mica en fals, els veia la cara d'il·lusió i pensava "ja caureu del cavall, ja". I és que m'acabo de llegir un llibre que es diu Blanc bo busca negre pobre. Per si la ironia del títol no quedés clara, el subtítol ho acaba de reblar: Crítica de la cooperació i les ONG. L'autor és l'antropòleg Gustau Nerín i està clar que sap del que parla. Els exemples són nombrosos per defensar la tesi que la cooperació a l'Àfrica no només és inútil sinó que de vegades és contraproduent. A sobre. No només els meus diners serveixen de ben poc sinó que potser fan mal. Què coi estic fent. 

Eurocentrisme, corrupció per la banda occidental, corrupció per la banda africana, projectes que no s'avaluen, projectes que queden a mitges... I la conclusió: "Els desafiaments dels africans no es poden resoldre mitjançant projectes de desenvolupament: ni amb pous, ni amb escoles, ni amb latrines... Les causes dels problemes del Sud són tan profundes, que tan sols es poden atacar amb canvis estructurals. Qualsevol intent de superació dels problemes africans, si no va associat a una reforma en profunditat de les relacions Nord-Sud està condemnat al fracàs. (...) Cap sistema polític és etern. Algun dia, als humans el capitalisme els semblarà tan depassat com l'Imperi romà o el feudalisme, uns sistemes que es creien, també, eterns i immutables. Un altre món no només és possible: és inevitable." 

He llegit crítiques d'aquest llibre per part de cooperants, que diuen que el llibre té raó en part, però que l'altra part, la dels projectes reeixits, no apareix. I que cada vegada la cooperació és menys eurocèntrica. També ho diu un mestre d'EGB meu que treballa a Intermón. Bé, m'interessa fer cas a aquestes veus perquè després de 20 anys col·laborant en ONG ara se'm fa una muntanya desfer-me'n. M'hi resisteixo. Però almenys tinc una visió més acurada, menys idíl·lica, menys satisfeta. I vull pensar que si continua havent-hi cooperació no és només perquè alguna gent viu molt bé d'ella, sinó perquè la balança és positiva mentre no arriben els canvis estructurals. Vull pensar.

Amb humor

- Puc agafar uns sucs?
- Sara, no ha servit de res tot el que hem parlat?!
- Digue'm sí o no.
- No!
- Vale

I és que no són els sucs, és la llibreta i ahir els zomlins i abans d'ahir els fils per fer polseres... coi, que és una addicta a comprar, no pot ser, i a mi em costa dir que no, però bé, crec que progresso adequadament. 

- Sara (ja s'ha enganxat al Clash of Clans), vaig una estona a l'ordinador, cadascú amb la seva pantalla, eh? 

- Mama... :)

I és que més val que ens ho prenguem amb humor, i més després d'haver vist aquesta conferència del Carles Capdevila. Val la pena, encara que no tinguis fills! (almenys des del minut 17:40).

Portes

Diu Ramón Cotarelo (que un dia d'aquests s'aixecarà català):

"En España nunca se ha vivido nada así, Arranca un tiempo nuevo. Todo va a cambiar y el viento de la historia barrerá la podredumbre de siglos, la inercia, la resignación, el fatalismo. Gracias a la puerta que han abierto los catalanes."

Que algunes (poques) veus des d'Espanya vegin la independència de Catalunya com una porta a la regeneració d'Espanya em motiva encara més a votar independència, potser s'encomani això de voler fundar una república ;)

Feliç dia d'eleccions (ja falta poc, aixx)!!

                           Comptem amb els Txarango, també.

What's Up, Doc?

A LA CONSULTA

- Què em passa, doctor?

- És una reacció al·lèrgica a cert tipus de fluït. Ha estat exposada a cert tipus de fluït, últimament?

- Bé, sí, abans d'ahir...

- Era un fluït de classe C.

- Classe C?

- Corrosiu.

- M’està espantant. Hi ha remei, doctor?

- Sí, exposar-la immediatament a un fluït de classe A = Agradós.

- Però vol dir que...?

- En sóc especialista.

       

D'acord... m'ha sortit una mica molt Benny Hill!

Segona i segurament última participació meva en aquest concurs tan maco que s'ha empescat el Joan.

Un lustre il·lusionat, esperem que no il·lús

Fa 5 anys no hagués anat a una manifestació independentista (si no fos per acompanyar a la meva amiga Lali, com vaig fer als 20 anys, a València!).

Fa 5 anys no hagués fet manualitats per anar a una manifestació (si no fos contra la guerra, com vaig fer contra la guerra d'Irak).

Fa 5 anys no hagués votat la CUP (si no fos... és que no sabia ni que existia! però igualment hagués votat Iniciativa, un CSQEP llavors inexistent).

El 10 de juliol de 2010 era a Calella de Palafrugell, discutint amb el Joan si baixàvem o no a la manifestació. Allà va començar el click mental que m'ha fet baixar a l'Ebre, pintar una fletxa de vermell i votar la CUP. En el camí, he vist amics que han fet el mateix o molt semblant. Altres, no. Em parlen de germanor, de convivència i de solidaritat. I jo responc que sí, que com diu el Baños ens volem separar de l'Estat espanyol, no del poble o pobles d'Espanya. I que jo vull ser solidària amb Extremadura, però potser també amb Burkina Fasso. En fi, deu ser que porto poc en això de la independència, però trobo que és difícil convèncer, i ja no ho intento. Igualment, aquest camí, vagi on vagi, el farem junts.

                                    Ets una crack, Patti Smith!

5 de diferència

EL 74

- Fem un 74?
- Què dius??
- És que sempre fem el mateix numeret.
- Numeret? Te'n fots o què?
- Que no. Només dic que fem un 74. Per variar, un número quadrat.
- Tu sí que ets quadrada!
- El quadrat ets tu, jo només li he sumat 5 al numeret, els anys de parella!
- Quadrat jo? Vols un número rodó? Què tal un 00?


Aquesta és la meva participació al Concurs de 69 del Joan Gasull (il·lustració de la Carme). Hotel a la vista!!

Hem quedat al Zurich i...

ens ho hem passat genial!

Un dels grans moments de la vetllada: la Carme llegint "El blog de la Pia" de la Sílvia, que no havia pogut venir, tot un post sobre la felicitat possible amb comentaris del filòsof Manel Cèntric que acaben... en una quedada al Zurich, of course. Sílvia, t'hem trobat a faltar.

Un altre moment: la Maria Valldeperas dient que agraïa aquest llibre no només per ella, sinó pel seu pare, el seu avi, el seu besavi i el seu rebesavi, que el llibre li havia agradat tant, i que llocs com el Zurich fan que una ciutat sigui el que és.

Un altre moment: l'Eduard preguntant-se què aportava el llibre respecte dels blogs i l'Elfee defensant que sí, que és una altra cosa, amb el seu valor, igual que escriure a llapis no és escriure amb ploma. I l'editor afegeix que d'aquesta manera gent que no té blog el pot trobar a les llibreries.

I més, bon rotllo, dedicatòries que anaven i venien, 10 llibres venuts, el cartell que s'ha mantingut ferm... i jo contenta (amb els nervis que portava!).


I aquí vénen més fotos...

 La Maria Valldeperas (un encant de persona) donant la benvinguda i parlant de la seva família i el Zurich

Jo dient que això era un projecte on havia participat molta gent i alguna cosa més

 L'editor Albert Calls parlant de Quorum Llibres i d'aquesta aventura editorial

      El Rafael explicant la història del Zurich (des de 1862!)

 L'Eduard presentant el llibre (foto de l'Elena Giménez, com les 3 primeres)

                             La M. Roser recordant Raimon

L'Elfree i la seva cita de seguretat explicada al Jaumet (amb Eduard rient)

La surrealisticolírica cantireta, el vi i l'Otto

  La Glòria i els seus poemes d'intensa cafeïna (foto de la Carme)

La poesia de l'Helena obre el nostre llibre (foto de Sa Lluna)

Sa Lluna va tancar les lectures amb el seu text que tanca el llibre (foto de Barbollaire)

Públic (s'hi pot veure la Rits, el Joan Gasull, la Cantireta i la família de l'Eduard)

I això no és tot, es veu que durant la copa es va estar tramant un altre possible llibre... som insaciables!!

No sé si ja ho he dit... GRÀCIES A TOTHOM!

3 de setembre? De què em sona a mi aquesta data?

D'acord, no tenim molt a veure amb el Research Maniacs, o sí! Però és que no trobava una altra imatge que m'anés bé per fer-me pesada un cop més (ja s'acaba, amics). Només recordar-vos que dijous 3 de setembre, a les 19h, tenim una cita a l'altell del Cafè Zurich (hi haurà prou lloc? sobrarà espai? quants dubtes). 

Allà ens trobarem els papes i les mames de "Quedem al Zurich?" i presentarem el llibre en societat. La Fnac hi posarà una taula per vendre llibres, potser hi ha algú que encara no el té!

A veure si podem fer tot el que tenim previst, no descartem haver de fer bivac al Zurich (bivac és a l'aire lliure o pot ser a cobert?).

He aconseguit copiar la invitació. Igualment, si algú la vol en pdf, li envio per mail. 

Ah, els Valldeperas conviden a cava. No cal fer un altre crowdfunding, visca!

Ens veiem!!

                                            La invitació

                                               Ells ja ho sabien!