El gelat

- Si no t'ho acabes tot, no hi ha gelat.

Cada vegada que sento o dic una frase com aquesta em pregunto si estic/estem fent bé, perquè, no serà, com diu el Carlos González (també penso sovint en ell) que estem condicionant la criatura quan diem això? És a dir, que estem donant el missatge de "t'has de menjar aquesta cosa horrible però com a premi tindràs un boníssim gelat". És que la cosa és horrible i el gelat realment bo? Ei, ei, que això passa a casa i també al restaurant, on se suposa que saben cuinar bé.

Avui hem dit aquesta frase. No estava menjant gaire però feia un esforç (a més pagava la penitència de menjar-se el pollastre gràcies a les patates, que com tothom sap són més bones que el pollastre). Al final, quan diem que sí, que té gelat, fa un moviment brusc -perquè s'estava movent molt, massa- i tira al terra l'ampolla de vidre de vinagre. Tot trencat, tot esquitxat. El seu pare diu que no hi ha gelat, que prendrà un suc de taronja. Jo dic "home, ha sigut un accident". Tensió. La iaia no diu res, per si de cas. El pare marxa fora a fumar (i a destensar-se). La nena i jo pensem en un gelat, però tinc mala consciència i li dic que demani perdó al seu pare. Quan torna, em diu "ja no vull gelat, vull un suc de taronja". I jo penso, que bé, vitamines! Però i aquest canvi? No serà que en el fons també li agrada el suc de taronja? Efectivament, quan li porten diu "boníssim". I afegeix "després vull anar a jugar a les boles" (boles de plàstic gegants). No ens estarà condicionant ara a nosaltres???

En fi, no sé si el Carlos González (des d'aquí, salutacions) té raó o no, crec que sí que en té, si ho penses bé, però és difícil prescindir del "si no t'ho menges, no tindràs això" o "si t'ho menges, tindràs allò altre".

Això sí, el gelat és un gran invent, com sabien els protagonistes de Down by Law, de Jim Jarmusch.



I també li agradaven molt a un amic meu que es deia Rubén i que trobem a faltar.

P.D. Ara estava pensant si no ens podria ajudar algún filòsof. I penso en Kant. Però no s'ha de menjar per deure, sinó per necessitat i plaer, així que intentarem treballar en aquesta via, en fer que el menjar sigui el propi "premi", sense premis d'un postre millor...

Nietzsche i/o democràcia

- ¿Qué hace un filósofo com tú en una manifestación como ésta?

Com que totes les manifestacions tenen vuitada, he penjat aquesta imatge on, si us hi fixeu, apareix Nietzsche sobre fons verd. I què hi fa Nietzsche en una manifestació per la democràcia autèntica?

Això és el que em vaig preguntar jo mentre feia la foto, però em va fer il·lusió trobar-me'l. Suposo que el que portava la pancarta sabia que a Nietzsche això de la democràcia i l'igualitarisme li agradava més aviat poc, més aviat gens. (O el que li agradava era atacar-ho).

Democràcia té a veure amb la moral del ramat i amb la pretensió dels grisos i mediocres d'igualar-se als forts i poderosos. Suposo que no la portava per això, la pancarta, sinó per aquest esperit revolucionari de la "tranvaloració dels valors" i la reivindicació de "l'esperit lliure".

La qüestió és si tothom pot transvalorar valors i esdevenir un esperit lliure. Per Nietzsche sembla que no, que hi ha una aristocràcia insalvable de l'esperit. Però es pot adaptar aquesta idea al context democràtic? I tant. Nietzsche ha estat interpretat i reclamat des de tantes bandes que també pot contribuir a aquesta mena de revolta-pacífica-que-no-sabem-on-ens-durà-però-esperem-que-a-algun-lloc-més-just.

De Més enllà del bé i del mal (traducció meva):

"Com? Un gran home? Jo veig sempre només un comediant del seu propi ideal." (Se m'apareix el careto de més d'un polític).

"Qui lluita contra els monstres ha de mirar de no convertir-se ell mateix en un monstre. Quan mires molt temps al fons d'un abisme, l'abisme mira al fons teu." (M'encanta aquesta cita, parla d'integritat, crec).

I aquesta, dedicada a la Sara:
"Maduresa de l'home (i de la dona, afegeixo): significa haver retrobat la serietat que tenia quan jugava de nen."

D'Humà, massa humà (traducció meva):

"Enemics de la veritat.- Les conviccions són enemigues més perilloses de la veritat que les mentides." (Contra el dogmatisme, complementa la de l'abisme, trobo).

"Incurable.- L'idealista és incorregible: tan aviat el fas caure del seu ideal que es fa de l'infern un altre ideal (...)". (Ai sí, em sembla que sí, Frederic).

Maria Teresa

- Acabo de posar una rentadora. Perdoneu, però algú ho havia de fer.

Aquest post és ludicoreivindicatiu. Consisteix a engrescar la meitat masculina de la humanitat a entrar en el món, sempre apassionant, de la rentadora.

Perquè la rentadora és un món, rodó com quasi tots els móns, encara que sigui de càrrega superior (gràcies, des d'aquí, a la inventora o inventor). I, el millor de tot, permet aclarir-te les idees (després d'ensabonar-te-les -o no, que ara hi ha aquella bola de color verd que va tan bé i que contribueix a fer un món millor, que és el que més ens agrada en aquesta casa).

I amb les idees ben netes i amb la contribució a un món millor ja pot tornar a començar el cicle de la vida, perquè tots els pensaments, tots els esforços, tots els anhels tornaran a passar per la rentadora, que és un món, per netejar-se i tornar a començar el cicle de la vida (s'entén el missatge, no?).

P.S. Francament, no sé perquè m'embolico a fer aquest post ludicoplasta si el més senzill és posar una rentadora perquè sí, perquè algú ho ha de fer. Per cert, m'ha fet il·lusió trobar aquesta imatge, d'un disc que tenia jo de petita que deia "Maria Teresa sí que besa, como se tiene que besar", que potser és una millor manera de vendre la rentadora.

P.S. 2. El trailer que ve a continuació ha estat afegit posteriorment, perquè dóna bon rotllo.

Things I Never Told You, d'Isabel Coixet, amb Lili Taylor i Andrew McCarthy.

D'animals i de colors

-Vull de color rosa escriure.

Per celebrar que la Sara s'acaba de salvar d'un càstig (anar-se'n directa al llit per no acabar-se el pollastre i fer el ronso), estem aquí al blog. I ara escriu la Sara:

L'ELEFANT ES BONIC

Anem al youtube i me'n recordo d'Hatari! (me'n recordo poc però recordo que em va agradar) i la Sara accepta:



I atenció, que això no s'acaba:

LES PAPALLONES TENEN MES DE TRES COLORS

Hem trobat aquest vídeo i la Sara m'ha convençut.



I encara:

ELS PORQUETS ES REBOLQUEN EN EL FANG PER NO CREMAR-SE LA PELL

I COM que ja s'ha fet TARD ho hem de deixar aquí. Ara a l'hora d'anar a DORMIR hi pensarem.
Bona NIT!

La revolució comença en dilluns

-Sara, podem fer un món millor?
-Sí, però s'ha de fer el dilluns.

No sé per què li faig aquestes preguntes a la pobra criatura, però resulta que normalment l'encerta. El 15-M era diumenge, però les acampades van començar dilluns. Avui és diumenge, però demà hem d'anar a treballar, els que tenim feina. I  és pot fer la revolució des de la taula del despatx? Abans i després d'anar a la concentració, a la manifestació?

Se m'acut que d'alguna manera sí. Jo per exemple estic fent un informe sobre la indústria del videojoc, que mou milions. Doncs bé, resulta que he descobert que hi ha una sèrie de videojocs, els anomenats Serious Games, que estan en creixement i que tenen molt a dir en això de fer un món millor. I que m'agradaria destacar en l'informe. Tenen a veure amb l'educació i amb la salut, sobretot, i també de tipus més social-reivindicatiu:

Against all odds (ACNUR), que permet posar-se en la pell d'un refugiat.



Traces of hope (Creu Roja) on s'ha d'intentar reunir una mare i un fill separats per la guerra a Uganda.



He trobat alguns blogs sobre el tema:
http://elianealhadeff.blogspot.com/2008/09/new-arg-traces-of-hope-serious-games.html
(el seu lema és if you want to change the future, play it first!).

http://seriousgamesmarket.blogspot.com/2011/05/serious-play-conference-announces.html
On s'anucia la Serious Game Conference per aquest agost, amb atorgament de premis.

Bé en aquesta casa es juga sobretot a la NBA per PS3, i també de quan en quan a la Wii, però potser anirem introduint algun joc seriós d'aquests...

Una altra manera d'aconseguir un món millor des de la feina seria no ser tan dòcils amb els nostres caps quan, com els nens, es porten malament. Però això sí que és un Serious Game!


P.S. He tobat videojocs sobre negocis però no n'he trobat cap sobre "com carregar-se el món i sortir amb el trajo indemne". Es podria fer un inspirat en Inside Job (que encara no he vist, però tinc moltes ganes de veure). Ens veiem a l'Àgora!!

"Moments"

-Mama, l'Albert d'on ha sortit, del papa o de la mama?
-De la mama, de la tieta, tots els nens surten de les mames.
-I què passa amb el papa?

Ens hem afanyat a dir que el papa també hi contribueix i que hi posa la llavor. Sempre havia pensat que no recorreria a això de la llavor quan arribés el moment, però de tota manera tampoc no sé si sap que és una llavor, i tampoc sembla que aquest sigui "el moment". Ja vaig veient que el moment són diferents moments, amb les seves explicacions més o menys matusseres.

imatge manllevada de: http://ca.xuxulanstrum.com

M'ha fet molta gràcia la seva lògica: els nens, com el seu cosí Albert de 6 anys, vénen dels pares, i les nenes, de les mares. Curiosament, aquesta lògica s'acostaria a la idea de reproducció per clonació, que també pot arribar en un futur més o menys llunyà. 

Aquest possible futur fa una mica de por, i també el de l'úter artificial (em ve al cap Un món feliç...), però per què no? La Sara tampoc ha estat concebuda pel mètode tradicional. Els seus tres primers dies de vida els va passar en un tub d'assaig... i molts nens passen els darrers mesos de gestació en incubadores i no té res a veure amb Huxley; potser a la Sara li haurem d'explicar primer aquest mètode i després el tradicional... bé m'estic embolicant i no n'hi ha per tant.

Més difícil va ser quan em va preguntar "què vol dir morir-se?" I sé que aquest moment també tornarà a aparèixer, segur!

Coses importants

Gemma: Sara, fa dies que no escrivim res al blog. Què podem posar-hi?
Sara: La caca és pipi.
Gemma: Home, Sara, això no ho podem posar, que és lleig (potser se li pot trobar algun significat profund però jo ara no li veig).
Sara: 5 i 7 fan... quan fan 5 i 7?
Gemma: 12.
Sara: Fiquem això.
Gemma: Home, Sara, això no té gaire gràcia... i si agafem algun conte teu a veure si trobem un tros filosòfic?
Sara: Què és "filosòfic"? (y tú me lo preguntas...).
Gemma: Uffffff mmmm, que diu coses importants.
Sara: Fiuuu, xiular és imporant.
Gemma: ??? (si em necessites, xiula, té raó). Va, a veure què trobem.
(Mentre intento trobar alguna cosa important per escriure al blog, la Sara comença a jugar amb una Barbie i un cavallet blanc i m'ignora completament. M'està bé, per plasta).
Sara: Podem posar una cançó d'amor! (la canta, llàstima que ens perdem la posada en escena): Otinl cans tornis vans lai tornonas tistal oris pans elei dowas tostal ugur tans nauando oliooooon.

Està clar que aquí s'estan dient coses importants.

Algú

- Algú és el meu nòvio

Que algú en aquest món tingui la particularitat de ser nòvio de la meva filla de 4 anys no deixa de ser una mica inquietant. Com serà? Quines pretensions tindrà? A què dedica el seu temps lliure? I això no és tot. Ja anem pel segon. El primer, el Leo, era una mica bruto, sempre jugant als Gormiti. El d'ara, el Dídac, és una altra cosa. És del tipus simpàtic i divertit, de fet, l'únic que sabem d'ell és que va cantant pel carrer "xim pa xam pa xum pa xim pa xam..." i a la Sara li fa molta gràcia.

Bé, ara quan l'he posat a dormir li he dit, com sempre, que pensi en coses boniques, i avui he afegit, "pensa en el Dídac" (una mica agosarat, potser?), i m'ha dit "tinc por que ja no siguem nòvios". Però segur que segueixen sent nòvios. Com es pot deixar de ser nòvio d'algú que va cantant pel carrer com el Patufet. Molt millor que els Gormiti, on vas a parar!