El link del Zurich!

http://quorumllibres.cat/project/quedem-al-zurich

L'himne de la poesia

Dos poemes de la Sara, del seu poemari tot just inciat avui L'HIMNE DE LA POESIA (li fa molta il·lusió publicar-los al blog, ei :)

                                            d'aquí

L’última estrella   

L’última estrella de la nit

no vol anar a dormir

vol que la gent la miri

i que demani un desig

Llegir

M’agrada llegir

històries divertides

novel·les i còmics

i a vegades filosofia

Percepció de quòrum, divendres 20, Zurich on air!

Finalment, el dia que es llança el projecte Quedem al Zurich? és el...

Divendres 20 de febrer!

Som 33 autors en total i hem d'arribar a 200 prevendes, a 15,50 euros cadascuna, en 40 dies. Si hi arribem i el publiquem, a partir de l'exemplar 201 es generen drets d'autor, el 12%. Us semblaria bé donar-los a Arrels, per exemple?

Us recordo el web de l'editorial Quorum (que forma part del 9 Grup Editorial, amb Cossetània i Angle): http://quorumllibres.cat

Una cosa important: la Sílvia i jo vam parlar amb l'amo del Zurich i resulta que és besnét del fundador i el porta a la sang i... li ha agradat molt el projecte! Se'l mirarà més de prop i pensarà a veure com hi col·labora, comprant llibres i/o deixant-nos fer una presentació a l'altell, oe oe oe!

I... casualment, un dia d'aquests que estava llegint Els limits de la vida, de David Bueno, Salvador Macip (el nostre) i Eduard Martorell, em vaig trobar aquest passatge: 

"Per exemple, hi ha uns bacteris marins que poden emetre llum, però només ho fan quan se'n troben molts de cop. Llavors, quan n'hi ha suficients en un lloc concret, tots junts alhora comencen a brillar. I com ho saben que ja en són prou?

-S'han de comunicar d'alguna manera, és clar.

-Efectivament. Ho fan amb substàncies químiques que ells mateixos produeixen. D'això, tècnicament se'n diu 'percepció de quòrum', que vol dir que perceben que hi ha el nombre mínim necessari de bacteris per començar a fer alguna cosa".

Potser aquestes substàncies serien els nostres eurets, però jo ja noto la percepció de quòrum...

                 Són bacteris? són blogaires? no ho sabem, però brillen. (D'aquí)

                               No hay como el calor del amor en un bar!

Ciutat de morta a viva

Perquè s'ha de reparar al màxim possible el dany a les víctimes (totes, però sobretot a la Patrícia Heras, el dany més irreparable) i a les famílies, amics... Blog de la Patrícia Heras: http://poetadifunta.blogspot.com.es

Perquè s'ha torturat impunement: els torturadors han estat condemnats per tortures per un altre cas, però el cap del sinidcat de la Guàrdia Urbana no ho veu rellevant "la gent canvia", a més, va demanar l'indult per als torturadors. 

Perquè s'ha jutjat injustament, sense admetre les proves de la defensa. Paraules de la magistrada Carmen García Martínez: "aunque me trajera cien testimonios como el suyo, yo siempre creería antes a la policía", visca la imparcialitat.

Perquè els mitjans generalistes s'hi han afegit tard i, de vegades, malament (a què venia la portada d'ahir d'El Periódico, que fins i tot el comité de redacció del diari va haver de fer un escrit desmarcant-se?) Suposo que m'hi tornaré a subscriure, però mentrestant m'he fet d'El Crític.

Perquè s'ha de reobrir el cas i que surti l'autor material de tot plegat (qui va tirar el famós test), tot i que el més important és reparar la injustícia que s'ha fet amb els innocents (sí, és de part, però si hi ha cap dubte que es faci un judici com cal).

Perquè també han de sortir a la llum les responsabilitats polítiques. "No podem apretar més el PSC", va dir el Ricard Gomà en el seu moment, es veu, doncs potser es mereixen que se'ls apreti una mica, i que el Clos surti del seu amagatall de l'ONU, que ja té ironia la cosa.

Per agrair la creació del documental als seus autors i la seva exhibició, finalment a la TV pública (gràcies, David Fernàndez, per desencallar el tema al Parlament).

Perquè no sé en què estava pensant jo al febrer de fa 9 anys, que recordo res, i hauria de recordar-ho, intentaré que no se'm passin gaire coses més gràcies a la bombolla aquesta en què estic/estem instal·lats.

Perquè no torni a passar.

Per tot això aniré el 4 de febrer a Plaça Sant Jaume i espero que siguem molts!!!

                                 Juan Pintos, el 4F de fa 9 anys.

Felicitats, 6 anys, blog!

La Sara ha escollit el títol, la imatge i el vídeo. Això sí, a partir d'ara diu que li he de demanar permís quan vulgui parlar d'ella, i té raó, perquè ja no és aquella nena-bebè de 2 anys que volia trucar al Gegant del Pi per desitjar-li bones festes. Doncs res, suposo que seguirem per aquí. Demà actuem al Roda el món. 

Hem fet unes galetes-brownies de cola-cao bastant potables, agafeu-ne!!

Els Minions també s'uneixen a la festa mundial d'aniversari del blog.


I de regal, un acudit d'humor intel.ligent i no diré qui me l'ha explicat:

- Digues catorze
- Catorze
- Agafa un cagarro i esmorza

Liberté, égalité, fraternité

Voldria fer un post relacionat amb França, amb la manifestació de demà, d'avui, però no sé ben bé com enfocar-lo... parlar de llibertat, igualtat i fraternitat seria un bon començament, o un bon final, o un bon entremig.  Voldria dir que necessitem més igualtat perquè hi hagi més llibertat real, però això és una obvietat, i també que la fraternitat, que sempre s'oblida, s'hauria de recuperar d'alguna manera, és a dir, que som germans perquè som humans, però això sembla una ingenuïtat, i potser ho és. 

També podria recordar que vaig viure dos anys a França, que hi tinc amics i bons records. Que m'agraden el Gainsbourg i el Truffaut, que l'au fènix de la universitat de Caen és un dels meus símbols preferits, que m'encanta el camembert i la frase d'aquella pel·lícula que no recordo, "bizarre? vous avez dit bizarre? comme c'est bizarre!"

Voldria anar a la mani de demà (vaig anar a una contra el Front Nacional fa 20 anys, me'n recordo!), voldria dir que els drets humans em semblen el gran invent de la humanitat, abans que la roda i el whatsapp.

Podríem encetar un debat sobre el si el Front Nacional ha de ser a la mani o no, no hi tenien cap interès o sigui que no crec que hi siguin, no té sentit que hi siguin els extrems, els fanàtics, els que no entenen que llibertat, igualtat i fraternitat o són universals o no són.

Doncs ja està, podríem dir que he fet un post sobre França, ara hem de posar una mica de música, per què no la versió que va fer el Gainsbourg de la Marsellesa en plan reggae? En el seu moment va ser polèmica, ja veus tu!

                        La Marsellesa en reagge, doblement revolucionària.

D'acord, en poso una altra!

Amb Moustaki, que la llibertat només sigui a canvi d'una prison d'amour et sa belle geôlière.

Herois 2015!

No sé si és massa aviat per felicitar l'any nou, però és que avui una amiga m'ha enviat aquesta foto del David Fernàndez i l'Arcadi Oliveres, que sabia que em posaria de bon humor, i tinc ganes de compartir-la amb vosaltres (com diria el creador de Facebook, comparteixo, llavors existeixo).

Ep, no és cap abraçada sorpresa, però com diu ella, els abraçaries tots dos alhora, i ja posats, dóna bon rotllo per felicitar l'any. Perquè són una mica els meus superherois (és que acabem de veure Big Hero 6, de la Disney): justos, savis, forts, valents, amb cor... Perdona, he dit de la Disney? no ens contradiem, aquí, amb els anticapitalistes? ehem... potser una mica, però la revolució ja es va fent, com diu la Marina Garcés, amb els moviments d'autogestió, les cooperatives, etc., i la Disney, afegeixo jo, també té els seus valors, a més de ser inevitable si fas menys d'1,30 cm.

I per això, amb el David i l'Arcadi i amb Big Hero 6, us desitgem un fantàstic 2015!! (en algunes coses serà millor i en d'altres, pitjor, segurament, però hem de partir de la hipòtesi més optimista :)

                                                             Foto: Johnkolo

  

                                                               Foto: Disney


PS: Parlava de la Marina Garcés... podria formar part del nostre Big Hero 6 per a 2015. Aquí un article que em va agradar, diu que li van rebutjar per a l'edició estatal d'El País: La revolución de lo posible.
 

Cop de vent, ventada, vendaval, huracà, ventet, airet, brisa, aire

Potser no ho sabeu, però cada tombant de 8 a 9 de desembre hi ha un cop de vent brutal, ho diuen a les notícies i es fa pal·lès al carrer. Per què? perquè el 9 de desembre a quarts de 3 de la matinada va néixer la Sara.

Oeoeoeoeoe!!!

Ja vaig explicar en un post que mentre jo cridava a l'ambulància el Joan perdia les claus del cotxe amb un cop de vent, davant la Maternitat. Les va trobar al dia següent, no hi havia massa temps per rebuscar entre els arbusts (recordem que jo estava cridant dins l'ambulància perquè havíem d'anar a Sant Joan de Déu).

I gràcies a aquest fenomen metereològico-sentimental res és igual. Es canvien les ressaques per bolquers, els bolquers per Bob Esponja i el Bob Esponja per la Violetta. Perquè cantar i ballar és de les coses que més li agraden a la Sara. I demà, vull dir avui, ballarem i també cuinarem, bé cuinar és un dir, intentarem seguir una recepta que ja estarà mig feta i tot i així se'ns cremarà (o no!).

Això és una fotocreació de la Sara... calla... que és un missatge subliminal: vol un gosset.

Aquesta fotocreació amb la ploma... voldrà retratar el contrast entre la modernitat i l'antigor?

A les 7.00 la despertaré per felicitar-la pels seus 8 anyets i per donar-nos aire tots aquests anys.