45 revolucions per minut

- Juguem de manera abstracta?

No se m'hagués acudit mai. Es pot jugar amb més o menys regles, amb més o menys jugadors, amb diners o amb mongetes, es pot jugar a la taula, al carrer, mentalment... però de manera abstracta? potser jugar mentalment amb mongetes és bastant abstracte... en fi, la veritat és que no sé ben bé a què vam jugar, no s'entenia gaire (de fet, ja és això).

Hi penso ara perquè diumenge és el meu aniversari i tinc ganes de fer un petit joc. A veure, aquests 45 m'estan costant una mica, com si hagués de començar la segona meitat de la meva vida o alguna cosa així (bé, si arribo a néixer a Lesotho, segons la mitjana estadística em quedaria un any i mig de vida).

D'altra banda, em fa il·lusió, perquè els aniversaris em fan il·lusió. I com que això de "gamificar" està molt de moda, se m'ha acudit gamificar la celebració, o sigui fer un joc, que m'ho vaig passar molt bé amb el del blog. I les meves neurones han fet una associació ràpida (per ser les meves neurones):

45a-45rpm. El joc dels singles (cançons)

 

     d'aquí (em fa gràcia perquè aquest single de Grease  encara el tinc i el "comediscos" vermell, crec que també)

Seran només 4+5=9 preguntes. L'estructura del joc es basa en un que fem la Sara i jo: ÉS VERITAT QUE...?

1. És veritat que el single que més còpies ha venut en la història  és "Thriller" de Michael Jackson?
- Sí, un autèntic fenomen mundial.
- No, l'èxit més èxit fins ara és "White Christmas" de Bing Crosby.

  

2. És veritat que la cançó "Sugar Man", de Sixto Rodríguez, va arribar a número 1 dels Estats Units l'any 1977?

-Sí, i ara ha tornat a l'escena musical, gràcies a la pel·lícula sobre la seva història (al·lucinant).
-No, no ha tingut èxit als Estats Units fins ara, gràcies a la pel·lícula sobre la seva història (al·lucinant).

3. La música gravada no permet gaudir del calor del directe. És veritat que Bob Dylan és especiament càlid amb l'audiència?
-Sí, explica anècdotes entre cançons, com el Guillem dels Manel.
-No, amb prou feines diu bona nit i/o gràcies en tot el concert.

4. És veritat que la versió original d'aquesta cançó és de Mishima?

 

-Sí, i són precioses, l'original i la versió, tan grans que sembla mentida.
-No.

6. És veritat que, gràcies a la venda digital, actualment es venen més singles (digitals) que els anys 70 (físics)?
- Sí, es venen moltes més cançons ara que els anys 70.
- No, no arriba a les xifres dels anys 70.
 

7. És veritat que el 1968 "Revolution" dels Beatles es va gravar en dues versions, una de més lenta i una de més rockera, i que la més lenta va sortir com a cara B del single "Hey Jude"?
-Sí, és una versió-balada i va tenir molt èxit.
-No, de fet, van fer la rockera perquè van pensar que tindria més èxit com a single.

8. És veritat que Led Zeppelin no va treure mai un single?
- Sí, no van voler, només van treure àlbums.
- No, en van treure un, però com que no va tenir èxit, no en van treure cap més.

9. És veritat que els singles de 45rpm van entrar al mercat l'any 1949 perquè sonaven millor i duraven més que el "germà gran", de 78 revolucions?
- Sí. Els va introduir la discogràfica RCA i durant gairebé dues dècades van ser monoaurals, fins que va arribar el so estèreo.
-No. Ja existien des de la dècada dels anys 20, però la indústria es trobava massa petits i fràgils per tenir èxit. No es van posar de moda fins l'arribada del rock'n'roll, ja sabeu, Elvis, Bill Haley...

ATENCIÓ ATENCIÓ, THE MISSING QUESTION, LA PREGUNTA 5, L'HEU DE FORMULAR VOSALTRES, SI VOLEU!!

Bé, modero comentaris i diumenge a la nit mirem a veure què ha passat... Gràcies per participar, si voleu, i per ser-hi, si no voleu pariticipar, i gràcies per ser uns ens una mica abstractes que em fan la vida més agradable :D

PS. Algunes preguntes (les millors) són del Joan, of course.
PS2. El premi... ostres, ja li preguntaré a la Sara, que és la intel·ligent de la família!

 

Aprimar-se és difícil encara que sàpigues com

Com a lectora de Saber Vivir, la revista de referència per a intel·lectuals com jo, observo que el tema de l'aprimament és recurrent. Per exemple, en el número 149 l'article central era:

"¡Pierde una talla! Adelgaza y reduce volumen", a càrrec de Maria T. López.

Però la Maria T. López no deuria estar molt segura de l'èxit del seu article, perquè al mes següent, en el número 150, ella mateixa firma l'article (central):

"El plan quema-grasa que funciona. Activa tu metabolismo y adelgaza de verdad".

És a dir, en el número 149 es tractava d'aprimar-se una mica en broma, mentre que ara, un mes més tard, la Maria troba la fórmula, l'elixir, la clau de volta de l'aprimament. I jo me n'alegro, perquè he decidit aprimar-me.

He estat temptada de demanar les obres completes de Saber vivir, perquè, com m'havia semblat, un estudi de la universitat d'Stanford ha determinat que 8 de cada 10 portades de la revista estan dedicades a aquest tema.

Però em fa l'efecte que totes diuen el mateix, en poques paraules: "para perder peso cuando haces dieta debes gastar más de lo que comes".

I per què és tan rematadament difícil, Maria T. López? Per què revista rera revista t'has d'exprémer el cervell per explicar el mateix i que sembli diferent?

Se m'acut que és més apetitós un plat d'espaguetis a la carbonara que un plat de bledes, però hi ha altres factors que incideixen en el fracàs, per exemple, el pur cansament, com explica el Dan Ariely a Por qué mentimos... en especial a nosotros mismos.

En Dan ens diu que, en situacions d'esgotament, s'activa el mecanisme de la autoindulgència racional (més aviat irracional), menjar un dolç serveix de "compensació": estic feta caldu, i a sobre no em podré menjar un tros de xocolata??, i ho expressa així: "la idea subjacent de l'esgotament de l'ego és que per resistir les temptacions fa falta un esforç i una energia considerables (...) Això significa que després d'un llarg dia de dir "no" a vàries i diverses temptacions, disminueix la nostra capacitat d'oposar-hi resistència, fins arribar un punt en què ens rendim i acabem amb la panxa plena de danesa de formatge, galetes oreo, patates fregides o qualsevol cosa que ens faci salivar". (No ve al cas, però el llibre també esmenta un estudi que mostra com el cansament incideix de manera considerable en les decisions dels jutges...).

I ara la pregunta que ens fem la Maria, el Dan i jo és: seré capaç de fer una dieta, fer exercici i, en lògica conseqüència, aprimar-me els 10 kilos que em sobren? Ho intento. Demà començo. Demà començo.

Glòria on the rocks

Una mica tard, però encara és el 22 d'abril, felicitats, Glòria!!!!!!!

Hi ha una Glòria per aquí que et vol dir unes paraules...

I aquest gran irlandès et va compondre aquesta gran cançó, mil cops versionada...

I fins i tot, de per allà les itàlies, amb aquell deix hortera tan encantador...

(Això havia de ser un post poètic, però ha sortit així, disculpa, cantireta :DD)


No se vayan, que aún hay más! un suggeriment ben recollit del XeXu...

35marques en 35mm

ATENCIÓ, POT SER QUE AQUEST POST CONTINGUI SPOILERS CINEMATOGRÀFICS INVOLUNTARIS I INEVITABLES

 

 

- Quan vingui l'Aina a casa podrem veure juntes l'Amenaza fantasma, oi?

 

Sí, i serà la segona o la cinquena vegada que la veurà. Mentre escric això, a les fosques (m'hi estic deixant la vista), els altres dos terços de la família estan començant a veure l'Amenaza fantasma, o sigui, la quarta que van fer d'Star Wars, la primera de la saga. M'agrada perquè la Sara comença a veure-li la gràcia a això del cine, no només per les pelis en si, sinó, perquè com diria aquell, el cine és el cine i les seves circumstàncies, sobretot la circumstància "qui/amb qui".

Tot confabula perquè estigui escrivint ara mateix aquest post: ahir vaig veure una peli que el Joan feia molt temps que em recomanava, El secreto de sus ojos, i que em va agradar molt i molt, avui la Sara diu això (fa dies que va darrera l'Amenaza fantasma, des que va veure la trilogia en un cap de setmana, fa poc), i per acabar-ho d'adobar, quan torno del Dia veig a la revista Saber vivir un anunci d'un llibre de Francesc Miralles: Cineterapia: 35 películas para mejorar tu vida. Ep, Miralles, això de les 35 pel·lícules ho estava barrinant jo des que m'he llevat aquest matí!!! Per una escletxa de l'espai-temps m'has robat la idea! (bé, no és tan original, ben mirat).

 

Total, que hi ha pel.lícules que et marquen. No sé si et milloren o no, però et marquen d'una manera o altra. I ni curta ni peretzosa m'he posat a aplegar les meves 35, per la il·lusió de veure-les juntes i per compartir-les. Podrien ser 23 o 54, però que hagin de ser 35, limitades com els sonets o els haikus, té la seva gràcia...

TOT COMENÇA A LA INFANTESA (NO PER OBVI MENYS VERITAT)

Heidi (la primera primera que recordo al cine)

La dama y el vagabundo (l'escena dels espaguetis està entre les meves millors escenes de tots els temps)

Dersu Uzala (la primera pel·lícula adulta sent nena)

Programa doble famós: Quién puede matar a un niño i Niñas al salón (descobrir que ta mare també s'equivoca, sempre ha estat una mica Bambi, veuràs després). Per cert, la peli que més m'ha aterroritzat de gran ha estat Funny Games, hi veig un paral·lelisme en la violència com a joc.

Grease (a les nenes de 10 anys ens agraden els nens -i el Travolta-, els nens no s'han assabentat de res)

Atenció, la Sara veu que estic fent un post sobre cine i pregunta "podem posar colorins? "has posat Star Wars?"

 

L'APASSIONANT MÓN DE LA PARELLA

Conflictes inicials: trobar-lo

High Fidelity (veure que tenia el llibre a casa seva la primera nit va ser un gran senyal, que ens agradés tant la peli als dos va ser definitiu, no diré que dec la meva parella al Nick Hornby i al John Cusack, però...)

Atenció, moment de reflexió, sembla que l'Anakin es tornarà dolent perquè no té la confiança que tindrà el seu fill, el Luke "Skywalter".

Jules et Jim (gran escena la de la Jeanne Moreau cantant "le tourbillon de la vie", una peli tràgica, perdéu)

Blade Runner (emparellar-se amb un possible replicant, que acabarà en ex (no sé com van acabar, en Deckard i la Rachel). La inevitable gran escena, la de les llàgrimes a la pluja i jo plorant pels carrers de Londres, mentre plovia, tot recordant-la. De joves som molt pel·liculerus, no?).

 

Conflictes avançats: conservar-lo

Ficció (ets gran, Cesc Gay)

Si fuera fácil i Blue Valentine (dos films molt recents sobre un mateix tema, les gràcies i desgràcies d'una parella de llarga durada, i amb dos finals diferents, en coherència amb el gènere de cadascun, comèdia romàntica un, drama l'altre).

PROGENITORS UNA MICA CINÈFILS

La sal de la tierra (la consciència social i ma mare. Dos cops hem vist la pel·lícula juntes)
West Side Story (l'amor per la vida i ma mare. Boy, boy, get cool boy... fantàstica)
Mones com la Becky (la bipolaritat i ma mare, la nostra malaltia, portada amb dignitat)

Yo maté (hagués matat per aconseguir-li aquesta pel·lícula al meu pare, que va veure rodar de petit. No va caldre, el meu jefe va autoritzar fer-ne una còpia en VHS que li vaig portar al meu pare amb tota la il·lusió, va ser emocionant, no havien passat tants anys des que ens portàvem a matar)

JA HO DEIA ARISTÒTIL, NO HI HA RES COM L'AMISTAT

Thelma i Louise (llibertat, complicitat, autofoto, si de cas canviem el final, que no hi hagi final, la Lali)

Happiness (una peli tan poc feliç per un d'aquells feliços 1 de gener que vam passar juntes, la Carme

Down by Law, La última noche de Boris Grushenko (perquè tenir un amic mascle és possible, el David).

 

CINE I FEINA, CURIOSA COMBINACIÓ

Things I Never Told You (estava treballant per promocionar la peli a la Berlinale, el 1996. Mai oblidaré quan, en el passi del mercat, el distribuïdor de Wanda em va dir que li digués a la Coixet que volia distribuir-la. Tampoc oblidaré aquella estona caminant amb l'Andrew McCarthy, un encant. La pel·lícula també ho és).

 

PASSEM EL RELLEU ALS QUE VÉNEN

Star Wars. El imperio contraataca: des que la Sara era ben petita, però ben petita, que el seu pare li feia la broma... "Yo soy tu padre". Crec que això l'ha començat a marcar, espero que per bé.

Rio. Un dels millors films d'animació que hem vist amb la Sara. Lluminosa, la Sara i la pel·lícula.

Toy Story 3: L'escena del gaaaaancho ens fa molta gràcia a les dues, crec que, posats a posar-li una mica de xitxa emocional, per mi simbolitza l'amor, allò que et salva, i que et salva amb alegria, el ganxo sempre estarà aquí, que lo sepas.

 

Crec que en porto 25, ara ve un BONUS FILM, que ja no puc més, vaig a sac:

 

Manhattan

Another Woman

The Wall

El Show de Truman

El apartamento

Le rayon vert

Un tranvía llamado deseo

I em queden 3 per dir 3 cinemes, en això no has pensat, Miralles!: RIO, VERDI I ICÀRIA.

 

 

PS. Si algú s'ha llegit tot el post que sàpiga que em fa molta il·lusió, que té molt mèrit. Però alguna escena hauríem de posar, no? ja sé quina.
 

 

 

GRANS ESCENES

My Beautiful Laundrette, Stephen Frears, 1985 (Allau)

Love and Death, Woody Allen, 1975 (XeXu)

First Blood, Ted Kotcheff, 1982 (Joan Gasull)

 

Pride and Prejudice, Joe Wright, 2005 (rits)

Poltergeist, Tobe Hooper, 1982 (Aris)

 

Easy Rider, Dennis Hopper, 1969 (Alba)

The Philadelphia Story, George Cukor, 1940 (Pombolita)

Los Bingueros, Mariano Ozores, 1979 (Pombolita 2)

Bigas Luna

Le goût des autres, Agnès Jaoui, 2000 (Carme)

 
Jules et Jim, François Truffaut, 1962 (Elfree)

Mars Attacks!, Tim Burton, 1996 (Pons)

 

Remando al viento, Gonzalo Suárez, 1987 (Helena)

También la lluvia, Icíar Bollaín, 2010 (Mercè)

Two For The Road, Stanley Donen, 1967 (Glòria)

Before Midnight, Richard Linklater, 2013 (Sergi)

Life of Brian, Terry Jones, 1979 (Josep)

Höstsonaten, Ingmar Bergman, 1978 (Eduard)

 

 

 

West Side Story, Robert Wise & Jerome Robbins, 1961 (M. Roser)

 

 

 

Grease, Randal Kleiser, 1978 (Glò)

 

 

 

Ruby Sparks, Jonathan Dayton & Valerie Faris, 2012 (Sílvia)

 



 

 

Novecento, Bernardo Bertolucci, 1971 (Clidi)

 



 

 

Exotica, Atom Egoyan, 1994 (Enric)

 



 

 

La vita è bella, Roberto Benigni, 1997 (Lali)

 





 

 

Il Gattopardo, Luchino Visconti, 1963 (Carme)

 



 

 

My Life Without Me, Isabel Coixet, 2003 (Cantireta)

 



 

 

Inside Job, Charles Ferguson, 2010 (Marta)

 

 

 

Chariots of Fire, Hugh Hudson, 1981 (porquet)

 

 

 

A Night At The Opera, Sam Wood, 1935 (Jp)

 

 

 

Un homme et un femme, Claude Lelouch, 1966 (Ona)

 



 

 

Le voyage dans la lune, Georges Méliès, 1902 (sa lluna)

 











Never Marry a Journalist Man (or Woman)

Vinyeta de David Horsey, d'aquí

- Començo a pensar que és molt avorrit que el papa treballi tant

La Sara té tota la raó. Com diu el gran Oliveres, s'ha de repartir la feina, i més si és una feina com la dels periodistes, amb estrès, horaris intempestius, incertesa pel futur de la professíó, i una alta taxa d'atur.

 

Si no, et pots trobar amb un periodista apassionat de la seva feina, però esgotat, i una dona i una filla que han de demanar l'ingrés al Club de mares desesperades amb fills únics. (Creiem que ens acceptaran, perquè la Sara és molt simpàtica i alegre i això sempre ajuda).

 

Ara que està de moda això del Win-Win, guanyem tots, estem pensant la manera de guanyar tots, amb un repartiment més equitatiu del temps: el cap del diari se sentirà més satistet amb si mateix (a ningú li agrada explotar, en el fons), el periodista més tranquil, la dona i la filla més contentes, i la societat, amb una informació encara millor, Win-Win.

 

Els Shocking Blue ja ho advertien el 1970: mai et casis amb un ferroviari ni amb un periodista

 

- Juguem a córrer i jo guanyo?

 

Aquesta és de la Duna, la filla preciosa de la meva amiga Lali, de 3 anys (la Duna, no la Lali). Hi vaig pensar ahir perquè reflecteix una mica la mentalitat empresarial habitual (inconscient, segurament). El que passa és que l'organització jeràrquica habitual es veu desfassada i s'intenta que sigui més horitzontal, com passa a la meva feina. Ara mateix hi ha una situació força estranya, amb caps que ara són menys caps i altres que ho són més, i tenim una graella que em sembla que torna a ser jeràrquica però d'una altra manera.

 

La part còmica és que ahir havia d'enviar un e-mail col·lectiu que envio periòdicament amb una informació i em vaig col·lapsar: a qui li he d'enviar com a destinatari principal i a qui amb còpia? per ordre alfabètic? de jerarquia? però no havíem quedat que corríem en horitzontal? Total, que he proposat (a un cap) de penjar la informació a la intranet i que la consulti qui vulgui (la poesia és de qui la necessita, deien a El cartero y Pablo Neruda; la informació, també).

 

Si tinc èxit, tothom tindrà accés a la informació i jo tindré la satisfacció d'haver fet un passet (minúscul, s'ha de dir), en l'horizontalització de la meva feina (calla, que d'aquesta igual m'ascendeixen). Win-Win.

 

       El Quino ja ho deia, també, estem o no estem tots a la mateixa barca? (que s'enfonsa).

 



Límit: 2 hores! (21 de març a les 24h)



 

 

Atenció, atenció, a les 24.00h d'avui s'acaba el límit per votar en el concurs "Idees obertes" per millorar l'app del Parlament.

 



El nostre amic ROBIN HOOD ha fet una proposta que ens sembla molt bona:

Permetre que els ciutadants participin votant sobre temes d'interès general.

- Els ciutadants poden proposar temes per ser votats.
- Cada ciutadà (numero de mòbil) pot votar una sola vegada.
- En cas de que una proposta rebi més de 100.000 vots haurà de ser portada al Parlament

Com diu ell, la idea és semblant al portal change.org però d'àmbit més local i amb la garantia que les propostes més votades serien portades al Parlament, això pot fer entrar temes que normalment no es tracten, ampliar la participació, fer-la més directa.

Així que si us agrada la idea i teniu temps (3 min), aquí teniu l'enllaç per votar:

http://ideesobertes.gencat.cat/parlament2012/loadHomeAction.action?request_locale=cat

Moltes gràcies!!!

PS. Acabo de mirar les votacions i la cosa està difícil.

PS de les 0.43h. Doncs ha guanyat millorar la informació més que participar activament.... de moment ;)

Cuina Dimensió Infantil

                                                      En Puckie

Aquests darrers dies s'ha donat una confluència astral de factors relacionats amb la cuina, que es poden resumir en tres:

1. Constatació que la Sara ha de menjar més verdura. Com a conseqüència lògica, la Sara i la Gemma diuen que volen fer un llibre de cuina. Amb receptes de verdura i més. Es dirà Cuina Dimensió Infantil (títol de la Sara).

2. La Sara comença el Taller de Cuina a l'escola (dura un mes). Li agrada molt. Dimecres ja tenim sopar. A la Gemma li agrada molt.

3. Ens toca el davantal màgic al post aniversari de la rits. Ens agrada molt.

Total, que hem començat a inventar receptes i a menjar-nos-les (la majoria). Les primeres receptes del llibre són:

1. Barquets d'espinacs

Amb Pringles! és una idea boníssima (de la Sara, esclar).

2. Amanida Sòcrates

Consisteix a preguntar a la nevera què té. L'amanida es fa amb la seva resposta. La fem sovint.

3. La sortida del rat-penat

Consisteix a fer rat-penats amb mongeta tendra i salsitxó.

4. Crema de verdures taronja claret, amb tocs de vermell

Crema amb carbassa, porros i espàrrecs, amb ceba, patata, crema de llet i iogurt, i trossets de pernil salat per damunt, boníssima!! Inspirada en Cocina para torpes, amb dibuixos de Forges.

5. Família infeliç de truita a la francesa

Aquesta no l'hem fet perquè és una mica depriment.

6. Patata de truita

Rotllo deconstrucció bulli del barri.

7. Composició de figuretes de peix

Figuretes de peix congelades, ehem, i disposades en un bonic dibuix figuratiu o abstracte, al gust.

8. Pastissets de fruita a la kantiana

Fes-los de manera que puguis voler que es converteixin en pastissets de fruita universals

9. Consciència de l'Obama

Pastís de xocolata (no excessivament negra), en equilibri.

Us convidem a enviar-nos més receptes, si voleu: fàcils, nutritives i amb orientació infantil, i amb verdura, si pot ser... les tastarem i les incorporarem al llibre!

De tota manera, avui ha sigut un dia verduraless i hem fet una pizza...

                           La Sara amb el davantal màgic de la rits i la massa de la pizza.

I per acabar, entre el Gegant del Pi i l'Elisenda, un nou gegantó per al nostre Olimp: el gegantó Plat(ó)

Fem Xui contra l'Entropia Mental

- Si recolleixes també pot ser divertit, a que sí?

             escultura dedicada a l'entropia (jo la veig bastant ordenada, per cert)

                             

 la cosa aquesta del Feng Shui (bàsicament, només em crec la idea general, que s'ha de cuidar l'espai)

No sé per què coi em falten alguns xips al cervell. Per exemple, el xip de l'ordre. A casa meva tot tendeix al desordre, començant pel meu cap i acabant pels mitjons (per cert, on van els mitjons desaparellats? al famós forat negre dels mitjons desaparellats?). El pitjor és que el meu desordre també afecta la feina. Divendres passat em van picar la cresta per alguns despistes que havia tingut i que potser no hagués tingut si posés més atenció i control. Per acabar-ho d'adobar, la Sara també ha sortit desordenada. La "nota" més alta va ser la de música però la més baixa va ser la de l'ordre (a primer de primària no només compten els "continguts", esclar, també compten els "procediments"). En fi, que el cap de setmana passat ens vam dedicar a recollir i a ordenar com unes possesses (la Sara anava fent descansos de la possessió, però jo no vaig parar, pràcticament). Algunes de les coses que vam trobar:

 

- Un parxís que no recordàvem que teníem.

- Un diari d'embaràs (a mà) que li donaré un dia a la Sara (amb el risc que em digui que sóc una pesada, que també és veritat).

- Un tros de mur de Berlín de quan vam fer l'Interail l'any 1990 amb el meu ex. Uns minuts més tard vam perdre les monedes del mateix viatge.

- Tot de medicaments caducats que van ser eliminats amb ganes.

- Gel de bany infantil que encara podem utilitzar.

- Tornar a escoltar LPs!! (o vinils, com se'ls diu ara), (perquè el plat estava enterrat sota un munt de CDs). La Sara els va trobar molt curiosos. Jo vaig descobrir un LP de Manhattan que era del Joan (ja sabia jo que havia escollit bé...).

 

Va ser tant divertit descobrir coses que no sé si tornar a deixar que l'entropia faci la seva feina (si és que entenc que vol dir "entropia") o dedicar-nos al Fem Xui (sense entrar en detalls) de manera estable i constant. Però si l'ordre mental reflecteix l'espacial i a l'inrevés, crec que em convé una mica d'ordre, ens convé, vaja. Si es van descuidar de posar-me/posar-nos aquest xip, ens l'haurem de fabricar.

 

 

 

PS. Acabo de trobar un proverbi xinès que té la seva gràcia: "abans de començar a canviar el món, fes tres voltes per casa teva".