ANIVERSARI I ES BUSCA NOTARI

7.44h

IEP!!!

Crec que tenim empat a 3 de 20 encerts!!

Aquesta tarda cap allà les 19h donarem els resultats del concurs i farem el desempat.. Si hi ha cap notari per aquí la globosfera, vull dir la blogosfera, que miri de venir a aquest mateix post, sisplau... si no, farem el que podrem.

I portarem pastís i fanta de taronja i coca-cola i birres, també per al notari/a (normalment són notaris, oi?).

Moltes gràcies per ser-hi, als que heu participat al joc i als que no. Bon dia i fins ara, si voleu!!!

         Ix al carrer, diu en Josep Lluís Notari, és un bon missatge per a blogaires... ;)

19h

Així doncs, amb 20 encerts, els finalistes són:

EL SERGI, LA SÍLVIA I EN PONS!!

I seguint-los de prop:

LA MARTA I L'ELFREE (19 Encerts)

EN XEXU, EL PORQUET, L'ALBA, L'EDUARD, LA CARME I LA RITS (18 encerts)

Les solucions les he marcat en el post anterior.

El XeXu no ha guanyat però em jugo el Pi que ha estat el més ràpid. Entre la publicació del post i la publicació del comentari van passar 29 minuts. Ets un crack!!

20h

I EL GUANYADOR/A DEL CONCURS ÉS...

LA SÍLVIA!!!

20.15h

La màgia virtual fa que el petit pastís es multipliqui per a tothom com els pans i els peixos (per cert, és un peix). I xerinola!

CONCURS 4t ANIVERSARI

El proper dimecres 16 de gener fem 4 anys de blog!!
 

Em sembla que per aquestes contrades qui més qui menys està enganxat a aquest invent del dimoni, jo també. I per celebrar-ho hem preparat un CONCURS (ens copiem vilment del XeXu), que està relacionat amb el blog, però no cal haver-se llegit els 167 posts per respondre les preguntes, són fàcils!

 

El dia 16 sabrem el guanyador/a, que s'emportarà un bonic regal (encara per acabar de perfilar). Les respostes haurien d'arribar com a màxim el dimarts 15 de gener, posem a les 23.00h. Intentaré fer això de la moderació de comentaris.

 

ANIMEU-VOS I PARTICIPEU!!!!! Com es veu que es diu, what if you threw a party and nobody came?

 

El CONCURS consta de 7 blocs de 3 preguntes cadascun. S'ha de triar la correcta (com és lògic).


EL CONCURS EN QÜESTIÓ. LES SOLUCIONS
 

I. PARAULES DE SARA

Aquí no hi havia pistes, era o recordar-se o capbussar-se o intuir i de fet l'heu encertat molt. Com que és el millor del blog us passo un recull de frases dels 3 primers anys. És l'únic link que poso, eh?

1. La felicitat és tots contents en un/a ....................

A. Botiga de joguines

B. Festa

C. Biblioteca

2. Tu què fas per .................. a la feina?

A. Divertir-te

B. Guanyar-te la vida de manera honrada i responsable

C. Treballar

3. Tinc una idea: compartim ................... entre tots!

A. Les idees

B. Els diners

C. Compartir? I això què és?

II. COSES DE BLOGAIRES
Aquí tots heu encertat. Es nota que coneixeu el mitjà!! tot i que a la tercera pregunta hi ha hagut algun dubte raonable.... (segur que no ens equivoquem, rits!).

1. La rits de vuit8ena va ser decisiva perquè la Gemma acabés de...

A. Obrir-se un compte a Triodos

B. Obrir-se un compte a Suïssa

C. Obrir el primer txiquiparc per a gats
(pista, per despistar: la rits té un gat)




2. Quin blog va guanyar el c@ts al blog original, categoria en què estava nominat aquest blog?

A. Un blog sensible, exquisit amb el llenguatge, que sempre va amunt, molt amunt (pista: fa potxons)

B. Un blog minimalista (i sorprenent) en la forma i ric (i exigent) en el fons (pista: li agrada a Humber Humbert)

C. Un blog delirant, friki i divertit (pista: és molt i molt modest)
D. Un blog visualment molt bonic que potser m'animi a conèixer més (pista: l'autora comença per "c")

3. Què tenen en comú l'Òscar, l'Eduard, el XeXu, la Sílvia i la Cantireta?
A. Són alienígenes
B. Han estat detinguts per comportament incívic en estat d'ebrietat sostinguda
C. Han fet algun post inspirat d'alguna manera en el nostre blog (i la il·lusió que ens ha fet!)

III. FICCIONS I PUNT!
Molts heu endevinat la triple A. Encara que sembli mentida, el programa doble peli de terror i peli classificada S va ser veritat, és que no és fàcil ser programador cultural dels teus fills!

1. A quin llibre pertany aquest fragment? "Hay otros universos. No podemos darnos por vencidos porque nuestro universo claudica."

A. Los propios dioses de l'Asimov

B. 2001: una odisea del espacio d'Arthur C. Clarke

C. Ubik de Philip K. Dick

(pista: li agrada molt a la Gemma)

2. Amb quines dues pel·licules es va relacionar el tema de la perfecció el 4 de març del 2011?

A. Black Swan / Some Like It Hot

B. Manhattan / Blade Runner (no és la resposta correcta però podria ser-ho)

C. Los Bingueros / Los Energético

3. L'any 1977, la mare de la Gemma va portar-la a ella (9 anys) i les seves cosines a un programa doble de cinema que li va semblar que era per a nens. Quin era?

A. Quién puede matar a un niño / Niñas al salón
B. Blancanieves / La Bella Durmiente
C. Dersu Uzala / El séptimo sello

(pista: ma mare té altres virtuts)

IV. SI ESCOLTEM MÚSICA ÉS QUE SOM

Molts encerts, també. Dyango hagués pogut ser, però no... l'excel·lent de la Sara l'heu encertat tots

1. A la Sara li agrada molt cantar. De fet, a les notes de l'escola, en el concepte "interpreta de memòria les cançons treballades" ha tret un:

A. Bé
B. Notable
C. Excel·lent
(pista: home, quina ha de ser?!!

2. Quines són les cantants favorites de la Sara i la Gemma, respectivament?

A. Teresa Rabal / Rocío Jurado

B. Amy Whinehouse / Janis Joplin

C. Parchís (hi havia dues noies) / Azúcar Moreno (també)

3. En l'arbre genealògico-musical de la Sara, quin era el cantant preferit del pare del Joan?

A. Dyango

B. Lluís Llach

C. Bonet de San Pedro

(pista: Raskayú, cuando mueras qué harás tú?)

V. APUNTS DE FILOSOFIA QUOTIDIANA
Veig que ningú ha escollit la Sanchéz-Camacho com a autora de la frase... El sentiment-actitud filosòfica es podria dir que té les tres coses (crec que el XeXu ha interpretat "a mi plim" en plan estoic, i té raó... però és més l'astorament i la interrogació, bé, és una mica subjectiu, ho reconec! bé, aquí està l'origen de la pregunta, no posaré cap més link!

1. Amb quin tema es va relacionar el Gegant del Pi en el primer post de la saga?

A. Amb les tradicions catalanes

B. Amb Déu

C. Amb la deforestació de l'Amazones

(pista: m'atreveixo a afirmar que no existeix)

2. Quin és el sentitment/actitud més genuinament filosòfic davant el món?
A. Ohhh! Per què?
B. A mi plim
C. How much?

3. De qui és l'aforisme: "l'idealista és incorregible, ja el pots fer caure del seu ideal que farà tot el possible per fer de la derrota un altre ideal".

A. Alicia Sánchez-Camacho
B. Eduard Punset
C. Nietzsche

VI. FENT LO MÓN MILLOR

Aquí volia fer un aclariment una mica més seriós: A la pregunta sobre els diners donats als bancs, tothom ha marcat A, 92 vegades, i el Pons la B, amb el comentari "("només" son 54 vegades... o durant 92 anys)". La correcta és l'A però la confusió és que els 2,7 bilions són els que es va emportar Lehman Brothers: "Aquest va ser el cas ocorregut el 2008 quan els països desenvolupats van argumentar que no podien fer front als 50.000 milions de dòlars en inversions que calen perquè els països pobres siguin autosuficients en recursos agrícoles i, en canvi, pocs mesos després, els EUA va destinar fins a 2'7 bilions de dòlars per rescatar el banc Lehman Brothers, “això és 54 vegades la xifra que proposava l'ONU pels països pobres”.
http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=11079. De fet, en Pons l'encerta quan parla de 92 anys, però no amb la xifra, bé sigui com sigui, un escàndol.

 

1. Segons l'Arcadi Oliveres, amb els diners que s'ha donat als bancs des del principi de la crisi s'hagués pogut eradicar 92 vegades la fam al món.

A. Cert

B. Fals

2. Un altre cop segons l'Arcadi Oliveres, una de les solucions a la crisi és repartir el treball.
A. Cert. Hem de seguir l'exemple de França, que va passar de 40 a 35 hores i va reduir significativament l'atur
B. Fals. El que cal és fer jornades laborals de 12 hores, com les que fa el Joan

3. Sembla que a la Gemma li agrada anar a manifestacions (a la Sara no tant). Quina és la darrera manifestació a què han anat físicament?

A. Contra la pujada de l'IVA a la cultura
B. Contra els desnonaments
C. Contra la "Llei Wert"
(pista: foto a la barra lateral)

VII. RESPON, SI POTS!

Força bé! el Sergi diu que el T-Rex, en veritat un carronyer, ha agafat més fama per ser americà... ja pot ser!

1. La Draculaura es desmaia quan veu:

A. Peix podrit

B. Un ou de Dràcula

C. Sang
(pista: és una dràcula atípica)

2. Quin dinosaure s'assembla més al T-Rex?
A. Argentinosaure (herbívor, una de les víctimes del Giganotosaure)
B. Triceratop (una mena de rinoceront)
C. Giganotosaure (carnívor, tenia un cap d'1,80 metres i el cervell de la mida d'un plàtan)
(pista: Google Imatges, són una monada)

3. Una olivera pot viure més de 1.000 anys.
A. Cert, no has sentit mai parlar de les oliveres mil·lenàries?
B. Fals, no sabies que això de les oliveres mil·lenàries és un mite?
(pista: també Google Imatges, val la pena, qui diu que no som sensibles a la natura en aquest blog??



O SIGUI, QUE MOLT BÉ, ENS SENTIM MOLT BEN CONEGUDES (quina expressió més rara).

TOTAL  PUNTS: 7 x 3 = 21

El notari ja el tenim, m'estic fent un lio entre el post del passat  i el del present.

Està bé 21 preguntes, Sara?
Mmm són moltes, 20 està bé, però 21....

Un plaer,

Sara & Gemma

Ep, el REGAL consistirà en:
- un conte escollit per la Sara
- un llibre (o pel·lícula) escollit per la Gemma
- un disc escollit pel Joan
Y hasta aquí puedo leer. El que hi haurà segur serà una postal de les Monster High (no ho he pogut evitar...)

Regals i dilemes reials

 

Ens pensàvem que ens portaria hores i trajectes i suades i no, amb dues hores ens hem polit l'encàrrec dels Reis Mags d'Orient (s'han despertat tard, trobo!) d'ajudar-los amb això dels regals, que van curts de màgia. Bé, la Frankie de les Monster High ja fa dies que dorm en un racó d'un armari, hi ha joguines que no es poden deixar a la improvisació, l'atzar o el destí. I també ens hem enfrontat amb alguns dilemes, com per exemple:

 

Dilema 1: Davant de la safata de xocolatines, la dependenta pregunta: amb carbó o sense?

- Pensament incorrecte: si li agafem amb carbó potser pensarà que els Reis la renyen i potser té un disgust i fins i tot un trauma...

- Pensament correcte: escolta tu, que a mi també em portaven carbó i no tinc cap trauma (crec).

 

Dilema 2. Trobes el regal d'un concepte demanat, però no de la subespècie desitjada, per exemple ni rastre del Maquillatge de la Nancy, però trobem el de les Monster:

- Pensament incorrecte: peregrinarem per a totes les botigues i centres comercials de la ciutat fins que el trobem.

- Pensament correcte: però si les Monster li encanten! encara li agradarà més i tot! és que els Reis saben més que la pròpia criatura!

 

En fi, Sara, si llegeixes això algun dia, quan siguis més gran, quan ja sàpigues la GRAN VERITAT, pensa que tot ho hem fet amb il·lusió, amb la il·lusió que sabem que et farà a tu. Que tot és un joc, una festa. I ara anem a veure els Reis de Veritat a Premià de Mar, que com tothom sap és on comencen la seva gira mundial.

 

 

PS. Al final, "per casualitat" hem trobat el Maquillatge de la Nancy.

PS 2. També hem trobat un Maquillatge de la Nancy per a un altre nen/a:  www.capnensensejoguina.com

PS3. Hi ha un cert risc que la Sara acabi jugant amb el tamagotxi virtual al mòbil del seu pare. És un risc que assumim

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Resultat de la jornada (frases per recordar)
"M'encanta aquest dia!"
"Si veiés un Rei li diria gràcies"

Recomanacions per als futurs Reis (especialment per als de 2014)
1. Evitar els errors de coherència. No es pot regalar la mateixa llibreta de les Monster que ja té.
2. Millorar la coordinació entre els diferents Reis. Realment li calen 5 jocs de maquillatge i/o perruqueria?
3. Anar a comprar abans, per minimitzar riscos.
4. Trobar d'una punyetera vegada una explicació convincent a la pregunta "i per què no els puc veure"?
 

 

El Millor 2013 de la Nostra Vida

- Ens està quedant xuli, eh?

Amb aquesta apreciació optimista de la Sara cap a la nostra exposició (és la segona que fem, la primera va ser de post-its, però va ser retirada a temps), us volem desitjar un 2013 molt xuli.

Que es compleixin tots els vostres desitjos personals i col·lectius i de la humanitat (per no dir de l'univers, que algun ésser pot haver en algun univers paral·lel que també vulgui millorar-se ell i les seves circumstàncies...).

El canvi d'any potser només és una il·lusió momentània, però no podem deixar de rendir-nos als seus encants. Així, per si el missatge no havia quedat clar...

FELIÇ ANY 2013!!

Petonets!!!

 

I què seria un canvi d'any sense MÚSICA????

Només es viu una vegada diuen les Azúcar Moreno....

També ens agrada la versió de Joan Colomo per a la Marató....

Els Gabinete també van tenir la mateixa idea.....

I els Strokes....

... Potser tenen raó... serà qüestió de cuidar-se i aprofitar-ho al màxim!!!

I a quina hora dius que és??

Ostres ostres ostres, se m'acumula la feina, queden tres hores per a la fi del món (però a quina hora era, exactament?) i he de preparar l'últim sopar (podria marcar-me un detall i fer espaguetis, que sempre està bé retirar-se amb un èxit),  he d'incrustar una foto del nostre tió infrautilitzat, que no infravalorat, he d'explicar l'anècdota de la Sara amb el tió: "li donem una mandarina al tió?" i el moment de suspens que tot pare/mare tem "però menja de veritat?" i en veu baixeta baixeta la seva pròpia resposta "no m'ho crec", i tot seguit, la seva pròpia resposta a la resposta, en contraatac: "però li pelem la mandarina i la posem en un plat, eh?" Sí senyora, de moment no deixarem de creure en la màgia, però li facilitarem les coses, perquè que un tió mengi mandarina, vale, però que a sobre se l'hagi de pelar, això ja no cola!!

 

Un moment, vaig a penjar la foto del tió en qüestió.

 

(...)

 

Doncs no, el tió en qüestió no vol ésser penjat. I és que jo ho entenc, és el tió de reserva, el titular és el de la meva germana, i a aquest no el podem engreixar massa, si volem ser coherents. Total, trista vida la d'aquest tió, qüestionat i menystingut, després de passar-se tot l'any al balcó, amb l'arbre de Nadal. Mengen espaguetis els tions?

 

I és que tot té la seva lògica, si li saps trobar, una mare m'explicava avui que per fer creure al seu fill allò del Ratoncito Pérez (el nen li va dir que un ratolinet sol no podia portar tants regals a tants nens) li va dir que el ratolinet té un munt de follets que l'ajuden, ah, llavors sí. El mateix nen, aquest any, després que els Reis no li portessin un regal que esperava l'any passat, ha acceptat fer la carta als Reis, val, però de donar-li al patge ni parlar-ne, aquest any farà servir el correu ordinari (i quan faran servir l'e-mail, els nens? no pot tardar....).

 

I a mi que aquesta fi del món em dóna BONES VIBRACIONS...

 

 

 

(O col·lapsem o evolucionem com a espècie, diu en Jordi Pigem, moment de consciència social-còsmica).

 

Fins després!! (o no!!). Ja bullen els espaguetis!!!!!!!!!!!!


Després del després:

 

 

6 aaaanys!!

- Puc posar colors? M'agrada el color rosa
- Que puc estar dintre la teva panxa ara? :) 
- Demà serà un dia tremendament monstruós!

                               La Draculaura, en el seu 1.600 aniversari

La Sara el dia que va néixer, tunejada per ella mateixa

 

 

Petit relat de com va néixer la Sara el 9 de desembre de 2006

 

Va ser allò que se'n diu una odissea (em sembla que tots els parts ho són). El primer viatge a la Maternitat va ser fallit, fallit per poca dilatació "uiiiii, encara en teniu per mooooolt, marxeu marxeu tranquils, canalla" (això de canalla és una llicència poètica, perquè ja anàvem pels quaranta). El Joan va marxar tranquil cap a treballar i jo cap a Premià, a ca ma germana Esther. I jo anava renegant de tant en tant, fins que cap a quarts de 12 de la nit vaig començar a renegar però de veritat, senyal inequívoca que anava de part "que vas de paaaart" i cap a Barcelona. A les 12 o quarts d'una ens vam trobar amb el Joan i corrents a la Maternitat (per no dir cagant llets). I ja dilatada de 5 centímetres, sospiro per una epidural (havia decidit que arribat el moment, epidural), sí? doncs no, no hi ha llits. Quèèèèè??? Què no hi ha llits.

 

"A quin hospital voleu anar?" "Al que estigui més a prop, noooo???" Doncs cap a Sant Joan de Déu, en ambulància, però espera, abans de marxar, el Joan perd les claus del cotxe, que feia un vent brutal (per no dir de la hòstia), i va trigar uns segons a decidir que s'havia de decidir: o les claus o la seva dona i filla, mentre jo cridava dins l'ambulància. Arribem a Sant Joan de Déu en expulsiu. Jo col·locada, la Sara a la rampa de sortida, el Joan donant-me la mà, patint també, i tot de dones al voltant cridant "EMPENY!!". I jo vinga a cridar "baixa, baixa, baixa". I... al final... a les 3.20h.... va baixar la Sara. Va sortir una mica lila, però el moment va ser brutal, per intens, per animal, per desitjat, per tot plegat.

 

Ara ha crescut, i molt, i ja era ella quan va néixer, però cada cop és més ella, i sí, això està resultant una mica bavós, però és que aquest blog ja és una mica així, i el dia s'ho mereix, carai.

    

PS. La criatura dorm, somiant amb una Draculaura, potser, que arribarà demà, i també pastís i cosinets a Premià. Si algú vol relatar el seu part/adopció (el propi o el dels seus fills) serà estupendu!!

 

 



Jorge Boix

Som uns cracks!

 

Això ens hem dit a nosaltres mateixos els papes i mames de primer de l'Escola Mestre Gibert, que vam organitzar una festassa dissabte, la tradicional Festa de la Solidaritat de l'escola que organitzen cada any les mames i papes de primer. Hi ha hagut tallers, jocs de pista, botiga gastronòmica (amb pastissos nostres, bé, per sort el meu brownie no va arribar a veure la llum), mercat solidari, bricolatge, paella, extraescolars solidàries, dansa solidària (els nens de primer amb una mare ballarina, un clàssic), xocolatada, rifes, animació...

 

Jo em vaig apuntar al mercat de segona mà, és el que vaig pensar de seguida: pulsió consumista + pulsió solidària = mercat solidari. I allí que em vaig passar gran part de la jornada, a la nostra paradeta de tot a 0'50, 1 euro, 2 euros i 3 euros (bé, hi havia 3 bicis a 5 euros, que una bici és una bici). I no va ser fàcil posar preus, eh? teníem les variables: envergadura, bon estat i interès. En llibres vam acabar per posar un euro a pràcticament tots, perquè prioritzes un Vargas Llosa voluminós en bon estat sobre la Metamorfosi de Kafka una mica vellet?, un llibre de l'Asimov sobre els egipcis per sobre de La cuina de l'amor? I les joguines, després de comptar els puzzles que tenien un nombre de peces raonable (pels que passaven d'aquest nombre confiàvem en la bona fe del proveïdor), havíem de decidir si un o dos euros, sabent que probablement faríem alguna injustícia irreparable. I els de tres euros? els de tres eren joies excepcionals, joguines pràcticament noves d'aquelles que quan les compres et mires el full d'instruccions amb cara incrèdula, coooom, que diu que hem de fer quèèè? Nosaltres ens vam autocomprar una casa per jugar la Sara (un trastot), dues boles de colors, dos llibres (Filosofia dels drets humans i La natura no té drets, ara me n'adono que va de drets, la cosa), un Tatano, un joc de mates, un tupper del Barça (que van tenir molt èxit, eren de primera mà, no sé d'on van sortir), uns llapissos i tres contes. És el que té treballar en una botiga, que tens la temptació a prop, com deia una mama, no sé que passaria si treballés al Maxipan.

 

Hem descobert que entre nosaltres, papes i mames, hi ha, per exemple, un dibuixant de còmics professional, una crack en la captació de patrocinadors (caldo Aneto mmm), un parell de mames "born to coordinate", un papa (el nostre) que ha aconseguit el regal més preuat, un llibre sobre el Guardiola, i sobretot la revelació de la jornada, el Jorge, un showman i ballarí cubà que va fer ballar a tope les mestres i el director de l'escola, entre expressions de joia i admiració, un bon rotllo total. 

 

I hem recaptat més de 2.000 euros, es veu que el president de Bankia ens vol demanar una festa solidària, que passen un mal moment i els ajuts públics no els arriben. S'haurien d'adaptar els tallers, però, "Taller de blanqueig de diners", "Joc de bitlles: a veure qui es carrega més gent", en comptes de "Xocolatada", "Caviarada".... Però hem dit que no, que només treballem per bones causes. En aquest cas, els diners són per al departament d'oncologia infantil de la Vall d'Hebron, a través de l'Associació Espanyola Contra el Càncer i per als 25 anys de l'escola. Potser és un pèl estrany que ajudem la sanitat pública des de l'escola, o potser no. El que està clar és que com La Sopa de pedres en versió de Xesco Boix, que van representar els de l'extraescolar de Teatre, ho hem aconseguit perquè hi hem participat tots, o una gran gran majoria, i a més amb ganes.

 

Bé, tampoc no hem inventat la sopa d'all, el Joan diu que a la seva escola no feien festes, a la meva sí, i ma mare feia pastissos (bons!) i venia el Xesco Boix i tot. La veritat és que el Gripau blau s'ha convertit una mica en els grans èxits ballables de la temporada, però és impagable veure la mestra de la teva filla i el director de l'escola ballant com locus, i les mames i papes, i els nens, i la teva filla amb cara de felicitat, apa som-hi tots!!!

 

 

 

Feina lliure (i altres contradiccions austeres)

- Tu a la teva classe, fa molts anys, feies feina lliure? Si és típic de primer...

 

 

Obviarem això de "fa molts anys"... No ho sé, si és feina no és lliure i si és lliure no és feina, em sembla d'entrada, però més que res això em serveix d'introducció al tema de la vaga de demà, d'avui. Hi ha gent de la meva feina que no fa vaga perquè no s'ho pot permetre. I gent que no pot fer-la perquè no té feina. Bé, doncs jo faré vaga també per ells. Faré vaga perquè és la manera de queixar-me com a personeta i com a col·lectiu.

 

Aquests dies li dono voltes al tema de l'austeritat: d'un banda està clar que les polítiques d'austeritat no funcionen, només creen més misèria, i per això ens queixem. De l'altra, sembla que s'hauria de tendir a l'austeritat en el sentit del decreixement, almenys en les economies avançades. Suposo que la gràcia en la combinació dels dos elements està en la redistribució de la riquesa i la redistribució del treball, que si cal un decreixement perquè la Terra no pot més, que sigui equilibrat i "volgut" i no la conseqüència de l'avarícia financera que cau sobre les espatlles de la majoria de la població (això no vol dir que siguem uns sants, tampoc). Hi ha una dada que trobo molt bèstia i és que amb els diners que s'han donat als bancs des del principi de la crisi, 4,6 bilions de dòlars, s'hauria pogut eradicar la fam al món 92 vegades. Això ja depassa la vaga europea, això és per posar-se en vaga la humanitat sencera.

 

Suposo que com a cosa humana el capitalisme també pot mutar i canviar i fins i tot desaparèixer. Van sortint llibres i veus que parlen d'una superació del capitalisme (que tampoc pot ser el "socialisme real" o també anomenat "capitalisme d'estat"). No ho sé, sembla clar que si és capitalisme no és just i si és just no és capitalisme... De moment, fem passets com el de demà, vull dir avui.