dijous, 23 d’agost del 2018

Nota postllibre

Fer un llibre (llibret) m'ha agradat. I molt. Escriure, remenar el blog per reescriure, corregir, recorregir, pensar l'ordre, trobar les imatges, descartar, recuperar... 

El resultat és que tinc un objecte artesanal prou decent que no serà a les llibreries ni a les biblioteques, però sí a casa de gent estimada. I veig que, de moment, és força llegit (ep, que és curtet) i apreciat. Caldria veure si també seria apreciat per gent que no m'aprecia. És un dels avantatges de l'edició tradicional, de l'objecte industrial, amb el seu ISBN reglamentari. Sembla que vaig estar a prop, vaig ser semifinalista, però no em van fitxar.

No importa. Amb les vibracions que m'arriben ("és agut", "m'ha encantat", "es llegeix ràpid", "millor els narratius que els dialogats", "els que tenen molts noms no s'entenen", "aquest final no m'ha agradat", "molt xulo"...), m'han entrat ganes de potser, qui sap, fer-ne un altre, a tres o quatre anys vista. També soc conscient de les meves limitacions literàries. M'hi he d'esforçar. 

Sense estressar-nos, sense donar la murga i sense flipar-nos massa ;)

19 comentaris:

  1. Felicitats per l'iniciativa. I per l'èxit, si se'n pot dir així. Potser és el primer llibre d'una narradora.
    Endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! No sé si èxit, però sí fita (!). De producte de proximitat, que ara està tan de moda, he he... Ja veurem si té continuïtat.

      Elimina
  2. Es nota la il·lusió que hi has posat i aquesta bona rebuda que ha tingut segur que és ben merescuda. Tinc moltes ganes de llegir-lo. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi he posat il.lusió, durant quasi un any! A veure què et sembla, Mac, gràcies!

      Elimina
  3. Doncs les ganes, la motivació és el que fa tirar endavant propostes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síí, bé, la paga doble també hi ajuda, ha, ha. Ptons!

      Elimina
  4. ja et vaig dir que en quan pugui tindràs la meva modesta i personal critica literària....a més no recordes la dita? de mica en mica s'omple la pica .... ja que tinc el privilegi de tenir el teu llibre ...per gentilesa teva ....doncs serà una crítica de la gent que t'aprecia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Si us ho passeu bé i m'ajudeu a millorar, bingo. Això de fer llibres té un algo d'addictiu :) Ptons!

      Elimina
  5. Felicitats per la iniciativa !
    Et veurem per St. Jordi firmant ??
    Salutacions !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur!
      Ha ha, per Sant Jordi a comprar llibres sense pietat, com tot déu!
      Salut!

      Elimina
  6. Escriure és una necessitat vital. Tant si ho fas per tu com si ho fas pels altres, no paris mai. Jo l'he acabat avui, hehehe. Que no tingui ISBN només em sap greu perquè no puc introduir-lo a la meva base de dades aNobii...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ole, ole, que bé que ja te l'hagis llegit. Que consti que em vaig plantejar comprar un ISBN, però era bastant absurd si no el venia. Si em vols fer una crítica, jo encantada, eh?!

      Elimina
    2. I sí, escriure va molt bé per la salut mental. I també fas una mica d'exercici físic!

      Elimina
  7. M'alegro que hagi estat una bona experiència! Escriure sempre ho és, oi?

    Jo no tinc la sort de tenir-lo, encara te'n queden? Dels meus i dels del Jordi sí que en tinc. Si et fa ilu, te'n regalo un. Ens parlem per mail.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que és una bona experiència, és un esforç molt agraït. M'encantaria tenir el teu i el meu te'l puc enviar en versió digital. Parlem per mail!

      Elimina
  8. Ei!
    M'agrada i el llegeixo poc a poc. He marcat alguns contes com a possibles teatres i de matèria docent. Ho remiraré perquè de vegades les 2nes lectures no s'avenen amb les primeres.
    Compta amb mi per al que et faci falta.

    I endavant, que escriure (poc, bé i amb constància) sempre té premi.

    Petons mils.

    Cantireta :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, possibles teatres i matèria docent, això sí que no m'ho esperava! torna't-ho a mirar, Cantireta... :) M'encanta que t'agradi i gràcies pels ànims, bonica!

      Elimina
  9. Jo també l'estic llegint a poc a poc i mira he començat pel final perquè tenia molta curiositat per veure aquests nuvolets, tota una joia. Quan l'acabi t'escriuré un correu.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet, M. Roser, les frases de la Sara (i de les dues convidades) són fantàstiques. Ara la meva cap-companya-amiga, a qui li vaig passar el llibre, em diu "I tu què fas per divertir-te a la feina?"
      Sí, escriu-me! Petonets

      Elimina