dimarts, 25 de setembre del 2012

Introducing Monster High

 
- Fem el post de les Monster High?
 
 
Li devia a la Sara un post sobre les Monster High. I aquí estem, a quatre mans, fent no sabem ben bé què...
 
Sí, d'acord amb la nostra vocació d'investigació i divulgació, la Sara ens diu el què s'ha de saber sobre les Monster High:
 
- La Draculaura és la més famosa (habilitat especial: fa moda rosa, però es desmaia amb la sang)
- La Frankie és molt bonica (habilitat especial: fa electricitat amb el dit, crea vida)
- La Cleo és d'Egipte (habilitat especial: "mandona" = manaire)
- La Lagoona és d'aigua salada (habilitat especial: nedar)
- La Clawdeen Wolf té la pell de color fosc (habilitat especial: olorar)
 
Ara estem intentant penjar un vídeo però no podem, l'Explorer no va bé i el Chrome tampoc no gaire. La Sara, que es pensa que ja estem a la web semàntica 3.0, que es veu que ho entén tot, em diu que posi al cercador "un vídeo de les Monster High que es carregui ja mateix". La màquina, que és 2.0 i encara gràcies, es rebota i no dóna cap resultat de les Monster High, sinó de la Lady Gaga, que, té raó, també és una mica monster.
 
La tensió creix i jo recordo que pel Nadal de l'any passat vaig veure que hi havia aquesta febre i que els sofridors pares/tiets/avis etc. havien de fer autèntiques curses de resistència per botigues i grans magatzems a la caça d'algun producte Monster High, que s'anaven exhaurint inexorablement, com el temps. No recordo en qui moment d'aquest any van entrar les Monster a les nostres vides, i alhora a les vides de la seva cosina, les seves amigues... de sobte tot era passió per aquestes noies monstruoses i divines, una curiosa combinació. Es veu que ja no són petites per a les Monster, com jo em pensava. O sí? Estan creixent massa de pressa? Perquè representa que aquestes Monster ja van a l'insti... És un tema que va sortint de tant en tant entre mames i papes, i sembla que sí, que creixen ràpid, però no podem fer gaire per aturar-ho. Potser hauria de fer una anàlisi comparativa entre les Monster High i la Heidi que tant m'agradava a mi... Ep, hora d'anar a fer nones!!
 
 
 
 

41 comentaris:

  1. Creus que es pot fer una análisi comparativa?
    Jo crec que seria molt interessant si la fes la Sara, així sabriem que pensen de la "nostra" Heidi...a tu que et sembla?

    És veritat, creixen massa ràpid...
    al menys jo he après coses de les Monster High ;)

    Una aferradeta i dolços somnis!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs pot ser un bon experiment posar-li la Heidi, segurament li agradarà però no l'enganxarà (també li agraden els clàssics de Disney), però potser el que hi ha de característic en les sèries d'avui són tots els canals (tv, ordinador, mòbil) i marxandatge que tenen associats (de les Monster he vist samarretes, pijames, bosses, llibretes, motxilles, vambes, llibres, jocs, etc. etc). És a dir, no és només una sèrie de televisió. Això estimula el consumisme fins al punt que et poden demanar un producte perquè hi ha un gadget d'alguna sèrie, però bé, no estic descobrint res de nou, és qüestió de no tornar-se bojos, suposo, de limitar una mica aquestes tendències panconsumistes... vaja m'he enrotllat com una persiana!

      Una aferradeta i dolços somnis (aviat despertars :-)

      Elimina
  2. no és gens dolent que creixin ràpid, el que no és tant bo és que sempre ens portem la mateixa diferència d'edat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, mentre ells van creixent nosaltres ens anem fent vells, vull dir grans, amb aquella saviesa de la maduresa(!!)... No tinc molt clar si és bo que creixin ràpid, no sé si les sèries que veuen s'adapten al seu creixement o el seu creixement a les sèries... en tot cas, és generacional, ja em veig d'aquí quatre dies fent un post sobre comprar-li mòbil sí/comprar-li mòbil no...

      Elimina
  3. Creixen ràpid, i els gustos canvien. Realment, no estic gens al dia, desconeixia totalment aquesta trepa. Fins que no tingui fills, se m'acaben les excuses per conèixer les noves tendències en dibuixos animats.

    La Lady Gaga et deu sortir pel disc 'Fame Monster', no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, quan tinguis fills m'agradarà veure les teves reflexions sobre el tema al Bona nit (no et posis nerviós amb els Teletubbies, aquesta etapa també passarà :D)

      Sí, suposo que la Lady Gaga ha sortit per aquest disc que dius, i en primer lloc (no sé com coi he fet la cerca...)

      Elimina
    2. Saps que ho he pensat molts cops? Ara mateix estic una mica rebotat amb aquest tema, però sempre havia volgut tenir fills. Cas de tenir-ne, al Bona Nit segur que hi abocaria molts pensaments relacionats amb el tema de la paternitat, a mi també m'agradaria llegir-los! Vull dir que m'agradaria saber què em surt d'escriure en un cas així, trobo que d'un temps ençà he despersonalitzat el blog i no m'agrada. De totes maneres, em temo que no vaig pel camí, així que de moment ens haurem de seguir quedant amb les bajanades que escric ara.

      Elimina
    3. Vaja, em sap greu que ara estiguis rebotat per aquest tema, espero que se't passi i que no triguem gaire temps a veure un papa XeXu en acció.

      A mi no em sembla que hagis despersonalitzat el blog, segueixes fent-nos pensar arran de les coses que et passen... Ànims!

      Elimina
  4. hehehe, diga-li a la Sara que jo sóc fan de la Draculaura, sobretot pel seu perfum, que ens va empastifar tota l'habitació de colònies quan se li va trencar a una de les nenes del grup de petits. A colònies em van explicar vida i miracles de totes!!

    Canvien molt els gustos, fa ja temps que vaig deixar d'intentar entendre'ls, ni amb el Bob esponja puc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. rits, la colònia encara no l'hem descobert, però m'acabes de donar una fantàstica idea de regal! I tant que li diré que ets fan de la Draculaura, aquest post li fa molta il·lusió (no sap que hi he volgut posar un punt de debat intel·lectual per captar audiència hahaha). Home, s'ha de reconèixer que les Monster tenen el seu encant, a més, van a l'insti però és un insti molt civilitzat. I el Bob... és bastant bo (però cansa un poc).

      Elimina
  5. M'estic fent gran, les Monster High no sé qui són i de la Heidi, gairebé no me'n recorde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch, és curiós que tu i jo visquem en el mateix món.... perquè vivim en el mateix món, no?? (en això de fer-se gran m'hi reconec...).

      Elimina
    2. Jo també. El meu microconte te'l dec a tu. Gràcies...

      Petons.

      PD. Et vam enyorar, a Corró!

      Elimina
    3. Moltes gràcies a tu, Cantireta, m'encanta!! Segur que ens desvirtualitzarem (curiosa paraula)un dia d'aquests! Petons!!

      Elimina
  6. Estic com en Jpmerch i, si m'ho permet la Sara, ja m'està bé. (amb la boca petita) és que no sé si m'agraden massa aquests dibus. :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidi, a mi tampoc em feien gaire gràcia, però "el roce hace el cariño...", i quan els Reis (d'Orient, no els de la quimera) ens portin les nines ja serà el deliri! Ostres, que ens quedarem sense!

      Elimina
  7. je je...jo em dedico a vendre coses de decoració, i a la fira del setembre em va vindra una Monster High disfraçada i volia que li compres un bolso. Ja em veus corrent pels stands i la monster high darrera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, ostres, Aris, imaginar-te (com que no sé com ets és imaginació total) corrent pels estands perseguit per una Monster High és boníssim, espero que li compressis el bolso!

      Elimina
  8. Moltes gràcies per aquesta introducció, sabia que les Monster High eren tot un fenònen entre la canalla d'aquests temps, però no sabia què tenien d'especial!!!! Gràcies Sara!!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba!! La Sara diu que de res!! i que la Draculaura és molt bonica, bé totes ho són (insisteix en el missatge, podríem dir que el tema de la bellesa és important... Home, la Heidi també era bonica, però esclar, glamurosa glamurosa tampoc se la veia, francament...).

      Elimina
  9. amb aquestes botes amb talons tan alts i aquestes cames d'escuradents no cauen cada dos per tres?

    ResponElimina
  10. No, Pons, perquè són divines de la muerte (no m'agrada aquesta expressió, em fa iuiu, deixem-ho amb divines ;)

    ResponElimina
  11. Feia dies que tenia ganes d'entrar al vostre bloc i veient aquest post no me'n puc estar de comentar-lo! (Em sembla que tinc el dia... ja ho has vist a la tarda. La dansa bé?)
    Jo no crec que el problema siguin les Monster High en concret, sinó la sexualització prematura que es fa de les nenes. En aquest cas en concret perquè, per molt que les vesteixin amb estètica gòtica, no deixen de ser uns personatges que encaixen en els estereotips de bellesa actual (extremadament primes) i que, a més, van molt maquillades, porten talons, etc. I les nenes no només volen la motxilla o la samarreta d'aquestes Monster, sinó que també les prenen com a model i tard o d'hora s'hi volen assemblar. I així, acabem amb botigues de roba que venen biquinis amb “relleno” o sabates de taló per a nenes de 7 anys, per no parlar de transtorns alimentaris...
    Amb això no pretenc jutjar els pares/mares a qui les filles us demanen les Monster High o similars. Tots tenim contradiccions amb l'educació dels fills, però crec que si més no hi hauríem de reflexionar perquè les “fonts de sexualització” estan a tot arreu: joguines, tele, cançons, pel·lícules, roba...

    Ens veiem pel cole ;)

    Mercè

    PD: La Heidi tampoc m'agrada, eh!

    ResponElimina
  12. Hola Mercè, quina il·lusió veure't per aquí!

    Gràcies per la reflexió, tens raó que hi ha una sexualització prematura, de fet també a nivell físic, perquè en general les nenes tenen la regla abans, la qual cosa encara accelera l'acceleració.

    És difícil contrarestar aquest fenomen, perquè és omnipresent. Per sort, no són els únics estímuls que reben, els segueixen agradant les Hello Kitty i els productes més d'acord amb la seva edat (va preferir una motxilla de la Kitty abans de la de les Monster perquè portava rotuladors, bieeeen).

    Ara em ve al cap aquella peli, "Little Miss Sunshine", amb aquells concursos horrorosos de nenes-adultes, crec que estem lluny d'això, però com a contramodel potser està bé tenir-ho present...

    Llavors, què fem? Potser només cal no potenciar-ho, oferir altres estímuls, altres "models". Com deia en un altre comentari, mig en broma, m'he anat acostumant a la presència de les Monster i fins i tot els hi veig la gràcia, potser és pura mandra per part meva per no haver de buscar alternatives.

    En fi, tampoc vull ser catastrofista, però tens raó que s'ha de vigilar, perquè com em digui un dia d'aquests que vol un biquini amb "relleno" m'agafa algo.

    Petonets i fins demà!

    PS. I què me'n dius de la señorita Rottenmeyer, això sí que és un bon contramodel!

    ResponElimina
  13. Ep, he fet un error de "raccord" (i de record), tu no vas viure la Heidi ni la Rottenmeyer, que ets molt jove, sinó Bola de drac, no? Aquí també hi ha una mutació de gustos...

    ResponElimina
  14. No crec que creixin massa de pressa, potser ens duen avantatge però jo recordo que des de molt petita ja jugava amb les barbies, que serien una mica similars a les monsters, més "pijes" i potser físicament més afavorides però eren unes dones que tenien un cos espectacular i uns pits enormes. Hi jugava com si fossin "barriguitas", això sí, quan vaig creuar la frontera ja se'm va descol·locar tot i entre els kens i tota la pesca al final vaig deixar de jugar amb nines per jugar amb nins, hehe.

    La preocupació de pares i mares és normal, sobretot actualment. Ma mare no en feia cap cas dels jocs que jugàvem ni l'ús que en fèiem. Segur que la Sara n'és molt més conscient tenint una mare jove i moderna al seu costat.

    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  15. No creixen massa depressa, jo que vols que et digui, a mi no em desagraden gens les Monste, si sóc sincera m'agraden força. Potser tinc el gust... (de vacances), però prefereixo les estupendes Monster, dones amb poders, que la fava de la Barbie, o de la Nancy i els seus "estupendus" novios. Suposo que ja coneixes la novel·la juvenil Monster High de Lisi Harrison, la demanen força a la biblio, i quan les nenes venen amb els pares al costat, enfadats....és que la meva filla que no llegeix gaire.....ara vol llegir això! Jo en sóc una defensora, si aquest llibre serveix per aficionar-se a la lectura per iniciar-se a la lectura, per començar a degustar l'hàbit de llegir, endavant!
    Em poso a on no em demanen... però pel que fa a la sexualització prematura, no és dolent sempre que vagi pel bon camí, la sexualitat és el millor antiarrugues!...Petons!! A mi també m'agraden les monster!

    ResponElimina
  16. Ep, tens raó, jo no sóc de l'època Heidi, però encara la repetien a la TV i no m'agradava! Sóc de la generació Bola de Drac, les Tortugues Ninja i l'Arale... aquesta sí que és un contramodel!

    Jo no dic que ens convertim amb les mares avorrides que són les úniques que prohibeixen allò que els nostres fills o filles consideren el “més guai” i que tota la resta tenen. Segurament això tindria un efecte contraproduent. Més aviat diria que els hem d'ensenyar a mirar-s'ho amb ull crític. Com diria el Monegal amb la TV, no s'ha de deixar de mirar-la, sinó aprendre a mirar-la. D'acord que tinguin Monster High, barbies o el que faci falta, però intentem compensar-ho amb altres models i poc a poc fent-los veure que no són models de noia reals, empoderar-les perquè s'agradin tal com són, etc. Perquè el problema no són les Monster en concret, sinó la suma d'aquestes amb el waka-waka o el ai se eu te pego, la Hannah Montana, publicitat, algunes joguines...

    Amb això no vull ser catastrofista ni aixafaguitarres, eh! Que cadascú jugui amb el que vulgui... Jo no tenia Monsters, però jugava amb barbies (i el Nil també, shhht!) ^.^

    ...

    Sílvia, Marta, jo crec que l'enganyifa de les Monster High és precisament aquesta, ens agraden més perquè no semblen tant faves. Però no deixa de ser una aparença, una moda, una determinada estètica. Continuen sent unes noies que segueixen els estereotips i els cànons de bellesa establerts (com les barbies). Ah, i pel que dieu que creixen massa depressa, no ho sé. Jo al que em refereixo quan parlo de sexualització prematura és al fet que se les vesteixi de determinada manera, que es pintin no per jugar, sinó per sortir al carrer, etc. No parlo de relacions sexuals, això ja vindrà després i evidentment si són lliures i sanes no tenen res de dolent, al contrari, que en gaudeixin tant com vulguin!

    Us enllaço un article relacionat que ho explica molt millor que jo: http://www.uoc.edu/portal/ca/campus_pau/articles/opinio/opinio/joves_sexualitzades.html

    Mercè

    ResponElimina
  17. Sílvia, Marta, Mercè, moltes gràcies pels vostres comentaris, intento fer una resposta-comentari conjunt.

    El que em queda clar, després de la reflexió conjunta, és que el consum d'una sèrie com Monster High per part d'una nena de 5-6 anys no és positiu ni negatiu en si, sinó segons com es faci.

    El fet que siguin gòtiques-monstruoses i a la vegada primes, guapes i divines de la muerte és negatiu? Mercè, tu dius que és enganyós, que responen al cànon de bellesa oficial, però estaràs d'acord amb mi que molt convencionals no són... (això sí, estan dins la moda del moment, inspiració "Crepuscle", qüestió d'explotar el filó). Aquí entraria el tema de la sexualització. Hi estic d'acord, però em costa una mica veure-ho en una nena de 5 anys, vull dir que ella es vol maquillar com la Draculaura però no veig que per això hagi de basar la seva identitat en l'aparença física (ni en la part sexual d'aquesta), de fet, es vol maquillar per jugar, no per baixar al carrer. És veritat que hi ha les Shakires i les Hanna Montana, però també tenen altres models (Bob esponja, gràcies per existir) i els papes també transmetem algun valor de tant en tant... Però entenc el perill, el perill que això sigui molt acusat (em ve Little Miss Sunshine com a contramodel).

    També hi ha el tema del marxandatge, realment, des de la Nancy (te'n recordes, Marta? es veu que encara gaudeix de bona salut!) a les Monster, passant per la Barbie (Sílvia, Mercè, que sou de la mateixa generació) hi ha hagut una progressió geomètrica de productes i gadgets relacionats amb les nines i les sèries de moda. Això afavoreix l'obsessió i el consumisme desaforat. I s'ha de vigilar.

    O sigui, em/ens toca atenuar l'obsessió amb varietat i esperit crític sense matar la il·lusió, algo així...

    PS. Sílvia, gràcies per lo de mare jove i moderna. És sense ironia, no? :D

    PS2. Marta, sí, vam anar a la Setmana del Llibre en Català i la Sara es va llançar a aquests llibres (que em sembla que són l'origen de tot). La vam convéncer que es quedés una agenda de les Monster, perquè prou feina tenim amb la lletra lligada... Però ho entenc perfectament, que serveixi d'estímul per llegir, i tens raó, d'aquí poden passar a un altre llibre i a un altre.

    PS3. Mercè, vols dir que el Nil no es farà un ideal de dona que no existeix? :P I gràcies per l'article!

    Petonets a les tres!!!

    ResponElimina
  18. He vingut a visitar aquest bloc inspiració de la Cantireta...I m'he trobat amb la meva joguina preferida de nena: les nines, i tan era com es diguessin i quina fos la moda...en recordo de cartó de ( ai si es mullaven), de cel·luloide, de pedra ( si queien es trencaven), les pepones. M'agradaven molt les "barriguitas", perquè eren petits nadons...

    De gran m'he comprat "Mariquitas Pérez", que era la nina de les nenes riques i com que jo era més pobre que una rata...
    I sóc de l'època de la Heidi, tan tendra amb els seus "mofletes)...

    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda M. Roser! Carai, sí que t'agradaven i t'agraden les nines. M'ha estranyat això de les nines de cel·luloide... no sé quines són. Jo era de Nancy però recordo un nino que es deia Cristòfol que podies fer-lo parlar i que era el meu preferit. No sé si ens agraden tant les nines perquè juguem a ser mares, perquè juguem a ser grans, perquè juguem a ser altres (per la Mariquita Pérez)..., en fi, juguem, que és el que importa.
      Ai, la Heidi, aquella santa innocència...
      Et vinc a veure a casa teva!

      Elimina
  19. Doncs jo també sóc de l'Heidi i al tenir un nen doncs de l'era dels Pokemon, One Piece, etc, i penso que l'abans i l'ara potser és el mateix però abans ho vivíem des de la perspectiva de filles i ara som mares.
    Jo gaudia amb la Nancy, li tallava el pèl, la pintava com una porta, de vegades era la meva millor amiga, unes altres la professora mes odiada del cole, anava a ratxes, però en qualsevol cas sempre era una porta oberta i sense fons a la meva realitat.
    Es immens reviure amb els nostres fills les seves vivències i les nostres per trobar-nos a la meitat de les dues i compartir-les.

    Jo també m'alegro d'haver-te descobert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta! Heidi, la Nancy... et feia molt més jove! amb quin diable has pactat? M'agrada molt aquesta idea que revivim les vivències dels fills i les nostres per trobar-nos a la meitat i compartir-les, no sempre passa però quan passa és fantàstic. I, com dius, les nines/joguines són portes a nosaltres mateixos i també assagem el que podem ser...

      Elimina
  20. A diferència dels móns virtuals (tele i tot l'entorn digital que encara eleva la virtualitat doversos graus), les antigues nines deien en mans del seu amo la seva manipulació, l'aportació de vida, l'aprenentatge de les conseqúències materials en el maltracte i en el simple desgast del temps. L'objecte sempre ens fa responsables, l'espectacle del món virtual ens fa pensar en la instranscendència de les nostres vides, fins i tot si és un mitjà interactiu, o potser paradoxalment més intensament encara.
    Que els Reis es portin bé i portin unes Monster High de carn i ossos -bé de plàsctic, és clar- que no calgui carregar a cap pantalla! Ja ens explicaràs...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, és curiós que la Sara té les Monster virtuals de la tele i també sabatilles, samarreta, agenda, revista.... I encara no té cap nina! Potser que li comprem aviat "l''objecte real", del que serà responsable, com tu dius, i que porta el camí de convertir-se en mític. Potser no esperarem a Reis, perquè l'aniversari és abans. To be continued.

      Elimina
  21. vaig i vinc amb pressa i no sé pas si m'he fet un bon embolic entre la realitat i la virtualitat i els monsters high.....almenys saludo i dic hola a totes dues i ànims! encara estic en el 2.0 fins que arribi al 3.....

    ResponElimina
  22. Elfree, ens encanta que vinguis a saludar, embolicada o per embolicar! I gràcies pels ànims 2.0, igualment!

    Per cert, no ve a cuentu però déu n'hi do la moguda d'aquesta tarda a Madrid, eppur si muove...!

    ResponElimina
  23. Fa dos anys que les nenes de les escoles catalanes (ho dic així perquè no en conec d'altres, no pas per patriotisme) no fan altra cosa que canviar-se cartes (ara no es diuen cromos) de les Monster High, de manera que podria explicar força bé el tema. La despesa familiar en cartes i merchandising deu ser elevada, i tot un miracle en temps de crisi. Des d'escoles de poble a suburbis de grans ciutats, un percentatge superior al 50% de nenes i un no gens menyspreble 10% de nens. Un fenomen.

    ResponElimina
  24. Doncs sí, Lluís, tot un fenomen, a la llibreria infantil de la Fnac hi ha un apartat per a les Monsters amb bastant merchandising (no tot), així que pots anar a comprar un llibre i sortir amb una motxilla... De tota manera les Monster no tenen el monopoli del merchandising, hi ha el Bob esponja, la Dora exploradora, la Hello Kitty... i com tu dius són força resistents a la crisi... això que mirem de practicar el "quan dic que no és que no"...

    ResponElimina
  25. No les havia sentit mai a la vida! Serà que ja he perdut aquella innocència... o que no tinc criatures!

    ResponElimina
  26. O totes dues coses! Porquet, ja és ben cert allò que hi ha altres móns, però estan en aquest...

    ResponElimina