dissabte, 18 de juny del 2011

Maria Teresa

- Acabo de posar una rentadora. Perdoneu, però algú ho havia de fer.

Aquest post és ludicoreivindicatiu. Consisteix a engrescar la meitat masculina de la humanitat a entrar en el món, sempre apassionant, de la rentadora.

Perquè la rentadora és un món, rodó com quasi tots els móns, encara que sigui de càrrega superior (gràcies, des d'aquí, a la inventora o inventor). I, el millor de tot, permet aclarir-te les idees (després d'ensabonar-te-les -o no, que ara hi ha aquella bola de color verd que va tan bé i que contribueix a fer un món millor, que és el que més ens agrada en aquesta casa).

I amb les idees ben netes i amb la contribució a un món millor ja pot tornar a començar el cicle de la vida, perquè tots els pensaments, tots els esforços, tots els anhels tornaran a passar per la rentadora, que és un món, per netejar-se i tornar a començar el cicle de la vida (s'entén el missatge, no?).



P.S. Francament, no sé perquè m'embolico a fer aquest post ludicoplasta si el més senzill és posar una rentadora perquè sí, perquè algú ho ha de fer. Per cert, m'ha fet il·lusió trobar aquesta imatge, d'un disc que tenia jo de petita que deia "Maria Teresa sí que besa, como se tiene que besar", que potser és una millor manera de vendre la rentadora.

P.S. 2. El trailer que ve a continuació ha estat afegit posteriorment, perquè dóna bon rotllo.

Things I Never Told You, d'Isabel Coixet, amb Lili Taylor i Andrew McCarthy.

13 comentaris:

  1. A mi de petita m'agrada veure rentadores en funcionament, suposo perquè al principi eren incapaces de centrifugar i s'havia d'abocar l'aigua, increïble però cert, per això quan més tard van venir les que ho feien tot o quasi ...veure com girava la roba a través del forat rodó era una petita aventura!

    ResponElimina
  2. Sí, és veritat, veure com girava la roba era bastant hipnòtic. Ara m'he recordat de la pel·li "Tu vida en 65 minutos", en què els protes es quedaven fascinats davant de la rentadora. Crec que no em va agradar el final. Potser es pot trobar una manera perquè la rentadora de càrrega superior tingui aquesta gràcia afegida? I de pas, no es podria inventar per al rentaplats? Come on, si les feines de casa són la mar de divertides!

    ResponElimina
  3. La pel·li:

    http://tuvidaen65minutos.altafilms.com/

    http://www.youtube.com/watch?v=dAFIZSmUcaM

    No, no em va agradar el final.

    ResponElimina
  4. m'agrada la rentadora fins aquell dia que s'atura i no saps perquè i tens que treure l'aigua i la roba...un drama...però pel demes es fàcil: posses la roba (separada per colors, els texans desteneixen) busques un programa, poses el sabo i el suavitzant, tanques i li dons a l'intro, i ala!
    a penjar la roba, que això si que ho odio.

    ResponElimina
  5. Aris, sí que és fàcil fer rentadores, per això m'agrada compartir-ho... (ei, doncs estendre la roba no em fa res, el que sí que odio és planxar-la!)

    ResponElimina
  6. Aris, gràcies per la lliçó, però sembla realment molt complicat.

    ResponElimina
  7. Tu acosta't-hi, Òscar, sense por, amb il·lusió, veuràs que un altre món és possible ;)

    ResponElimina
  8. Ara volia posar el link de l'escena de "Things I Never Told You" de la Coixet, amb la Lili Taylor y l'Andrew McCarthy a la bugaderia. No l'he trobada però sí el trailer:
    http://www.youtube.com/watch?v=biHijns8X1I&feature=related
    Com m'agrada aquesta pel·lícula!

    ResponElimina
  9. Ves per on, em fa il·lusió dir que vaig conèixer l'Andrew McCarthy a Berlín, per la presentació de la pel·lícula. Em va semblar un paio encantador, llàstima que no ha tingut molta sort com a actor, em sembla ("Este muerto está muy vivo"...)

    ResponElimina
  10. Difícil per a un home...
    Quanta roba s'ha de ficar? Pq destenyeix de vegades? Quin programa s'ha de triar cada vegada? la roba blanca i la de color no es parlen entre elles? carga frontal o superior? és millor el Kalia vania action oxi action o l'oxi action plus? No em sento perparat, però ofereixo lliçons per programar el DVD, que a casa sembla una feina només masculina. O m'equivoco?

    ResponElimina
  11. Glups, no, però aquest blog té solucions per a tot. S'imposa, atenció, un repte: tecnologia versus action oxiaction superaction plus. Ampliem horitzons i que guanyi el millor!

    ResponElimina
  12. les coses que a vegades no diem acostumen a ser les més importants, a vegades se'ns fa un nus a la gola quan intentem expresar-les. Cosas que nunca te dije, una de les meves pelis "prefes": "Cuando somos felices no nos damos cuenta, eso también es injusto. Deberíamos vivir la felicidad intensamente y tendríamos que poderla guardar para que en los momentos en que nos haga falta pudieramos coger un poco, del mismo modo que guardamos cereales en la despensa o recambios de papel higiénico por si se acaba, ¿entiende?". Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Ostres, que bé que t'agradi la pel·li. Té escenes memorables com la del gelat de l'Ann al supermercat, les converses mentre netegen l'aparador, l'escena del final... i una atmosfera especial. Això de poder guardar la felicitat en un pot no ho recordava, però em sembla una molt bona idea (suposo que la memòria hauria de fer aquesta funció...).

    Lo de la rentadora i el DVD em sembla que no té solució, però almenys hem recuperat un bona pel·li!

    Una abraçada, vull dir, a hug ;)

    ResponElimina