És fascinant la facilitat que tenen els nens per jugar amb qualsevol cosa. És un clàssic dir que estan envoltats de jocs i més jocs i són capaços de jugar amb un paper arrugat. La Sara porta una hora jugant amb pedres: classificant-les, agafant-les amb una pala, movent-les de lloc, donant-me-les, posant-les en una tassa, a la pala un altre cop...
Potser els nens més grans s'avorreixen, però els de 3 anys em sembla que no, que és impossible.
A més, utilitza les pedres a fi de bé, cosa que s'agraeix:
-Esto es para sentirte mejor (no sé per què ho diu en castellà, deu haver caçat que la majoria de manuals d'autoajuda són en castellà, com vam veure ahir).
Ara li canta una cançó a les pedres. Increïble. I són tot un univers. Són espaguetis i són pedres. Atenció, ara diu "todos a cenar", toca sopa de pedres, voy volando, nyam!!
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada