-M'he posat de nom Gemma Sara, eh?
-Ah, molt bé, la poesia és de qui la necessita!
Aquesta és de la Lali, que al seu torn cita Neruda o El cartero y Pablo Neruda. Volia parlar de noms i de cites. I de fills i de pares. I de Izquierda Unida, que ha citat el seu "pare ideològic", Marx, però malament. Bé, n'ha citat l'esperit però no la lletra, que ja sabem que no te'n pots fiar gaire, d'internet...
Posem ordre: he copiat la idea de la Lali de posar-se com a cognom el nom del seu fill, Gerard, per al facebook. Ho vaig fer una mica sense pensar, i perquè la Sara és coautora del bloc. Però ara veig que té tot el sentit del món. Perquè si el que ens dóna nom és "d'on venim" (sóc filla dels Barberan i dels Bergós), per què no també "l'on anem"? o més aviat, on estem anant, què estem fent?
Evidentment, això no es pot saber quan neixes, però a una certa edat, com el Johnnie als tres anys, pots adoptar un altre nom (o un pseudònim o un heterònim o un nom artístic, si vols). Almenys, adoptar-lo per jugar a alguna cosa durant un cert temps (la Lali al facebook, jo a blogger o blocaire).
No diré que el fills ens determinen més que els pares, l'on anem més que el d'on venim. O més aviat no puc identificar l'on anem amb els fills (i si no en tens o no n'has volgut?). Potser algú trobarà més adient, seguint el mateix raonament, dir-se Pepet Escriptor o Joaneta Bombera (de fet, això és una bona font de cognoms i, de fet, així és com apareixes si mai escrius res de seriós).
També pots adoptar el nom de la teva parella (en alguns països és obligatori). O fins i tot el de la teva marca de cotxe, si per a tu és important (que quedaria alguna cosa així com Tomàs BMW Giménez, consultor).
L'important, també, és saber relativitzar els noms, els que tens i els que et poses tu mateix (se'm comença a dibuixar un post sobre el tema, a veure si no se m'escapa).
Sigui com sigui, gràcies per la idea, Lali (així es com es paguen els amics els drets d'autor :-). A canvi, et regalo un filòsof per al Gerard que crec que t'agradarà: Marx. Un dia desenvolupem la teoria.
Posem ordre: he copiat la idea de la Lali de posar-se com a cognom el nom del seu fill, Gerard, per al facebook. Ho vaig fer una mica sense pensar, i perquè la Sara és coautora del bloc. Però ara veig que té tot el sentit del món. Perquè si el que ens dóna nom és "d'on venim" (sóc filla dels Barberan i dels Bergós), per què no també "l'on anem"? o més aviat, on estem anant, què estem fent?
Evidentment, això no es pot saber quan neixes, però a una certa edat, com el Johnnie als tres anys, pots adoptar un altre nom (o un pseudònim o un heterònim o un nom artístic, si vols). Almenys, adoptar-lo per jugar a alguna cosa durant un cert temps (la Lali al facebook, jo a blogger o blocaire).
No diré que el fills ens determinen més que els pares, l'on anem més que el d'on venim. O més aviat no puc identificar l'on anem amb els fills (i si no en tens o no n'has volgut?). Potser algú trobarà més adient, seguint el mateix raonament, dir-se Pepet Escriptor o Joaneta Bombera (de fet, això és una bona font de cognoms i, de fet, així és com apareixes si mai escrius res de seriós).
També pots adoptar el nom de la teva parella (en alguns països és obligatori). O fins i tot el de la teva marca de cotxe, si per a tu és important (que quedaria alguna cosa així com Tomàs BMW Giménez, consultor).
L'important, també, és saber relativitzar els noms, els que tens i els que et poses tu mateix (se'm comença a dibuixar un post sobre el tema, a veure si no se m'escapa).
Sigui com sigui, gràcies per la idea, Lali (així es com es paguen els amics els drets d'autor :-). A canvi, et regalo un filòsof per al Gerard que crec que t'agradarà: Marx. Un dia desenvolupem la teoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada