diumenge, 29 de gener del 2012

Douze points: un altre món és possible

Sara: Quant em poses?
Gemma: Sobre què?
Sara: Sobre la cançó.
Gemma: No, sobre què, sobre 10?
Sara: Sobre 1.009.


Això em passa per fer preguntes tontes. I és que no es fàcil puntuar en el nostre festival de la cançó (lleugera). Normalment guanya la Sara, perquè sóc incapaç d'igualar títols com ara "Suc de taronja", "La carta de los sueños" o "El ojo es para ti", la majoria en castellà, perquè diu que els que li fan les cançons parlen en castellà, és el que té la cançó lleugera.

Per compensar tanta lleugeresa, ahir vam anar a la manifestació contra la dictadura financera, que traduït a llenguatge sarià és que hi ha uns pocs rics i molts pobres i que els rics cada cop són més rics i els pobres més pobres. La Sara va calcular que érem mil mil-cents vint, però em sembla que ni que haguéssim estat 7 milions hauríem pogut canviar res.


O potser sí, hem fet una mica de brainstorming com si fóssim al Fòrum Social Català i hem arribat a la conclusió que els rics han de donar diners als pobres, i com que els agraden tant els diners, als rics, nosaltres els en donarem una mica i així ells donaran diners als pobres... em sembla que encara hem de donar un parell més de voltes al tema... (ara, la gràcia seria que ningú hagués de donar res a ningú o tots a tothom), tenim temps de presentar "propostes per fer possible un altre món" fins al 23 de març.

Em sembla que tenim més possibilitats si ens presentem a Eurovisió.


PS. El manifest que va llegir l'Arcadi Oliveres a la mani.
PS2. La versió del La la la que Eurovisió es va perdre.
PS3. En properes entregues veurem si la Sara evoluciona cap a la cançó protesta: és quan canto que hi veig clar :-).

dilluns, 16 de gener del 2012

Festa!

La Sara comença moltes frases amb "una coseta...": "una coseta... vull Nocilla", "una coseta... em poses els dibuixos?", "una coseta... et puc dir una cosa a la orella?"

Una coseta us volíem dir... Avui és el nostre aniversari! Avui fem 3 anys de blog!!


         Il·lustració de Rosa Sández Abella, de Gegants i Capgrossos, ed. Barcanova

Vam començar fortes, parlant de l'existència de Déu, però també hem parlat de gelats, de festes, de noms, del temps, de la llibertat, de somnis, d'animals... i fins i tot hem tingut una petita crisi. També hem fet experiments de patchwork, hem escrit al Gegant del Pi i a la Geganta del Temps, i hem tingut un lector fidel del qual fa temps que no en sabem res :-(. En el darrer any ens hem obert al món i hem conegut molts blogs i personetes darrera els blogs, que encara ens han enganxat més :-). I pel camí ens hem empescat unes quantes màximes (si més no, ens divertim).

Algunes frases i diàlegs estel·lars:

2 anys:

Truquem al gegant del Pí?

Joan: Què fas?
Sara: Estic pensant.
Joan: I en què penses?
Sara: En la feina.

Sara: I en castellà?
Gemma: Fuerte.

Sara: I en anglès?
Gemma: Strong.
Sara: I en groc?

Sara: Vull ganxitos.
Gemma: No, que no són bons per la salut.

Sara: Buenu, me'ls menjaré quan no tingui salut.

No t'enfadis, mama, que estem de vacances!

Tatimu, mama.

3 anys:

Tinc una idea: compartim els diners entre tots!

La meitat per a mi i la meitat per a mi.

Sara: Tinc por!
Gemma: De què?
Sara: De res!


Jo sé 22 coses, ai no, 23 coses.

Sara: Quan sigui gran et compraré un regal.
Gemma: Ah sí? Que bé!
Sara: Quin regal vols?
Gemma: No sé... m'agraden els llibres.
Sara: I quin llibre no tens?

Vull nedar fins arribar a una estrella.
Gemma: Què és la felicitat?
Sara: És tots contents en una festa!

4 anys
Joan: I tu per què ets tan guapa?
Sara: Perquè t'estimo.

No me'n recordo del gust de la Nocilla.

Mama, vull anar al futur.

Creus que estic preparada per aquest llibre?

Va, mama, anem a prendre la nit.

M'agradaria anar a un planeta que no sigui el planeta terra.

Mama, tu què fas per divertir-te a la feina?

Gemma: Sara, podem fer un món millor?
Sara: Sí, però s'ha de fer el dilluns.


Sara: Mama, l'Albert d'on ha sortit, del papa o de la mama?
Gemma: De la mama, de la tieta, tots els nens surten de les mames.
Sara: I què passa amb el papa?


Algú és el meu nòvio

Sara: Què vols, cua o trena?
Gemma: Trena.
Sara: No, trena no pot ser.


També hem tingut estrelles invitades, com la Martina (no entenc l'espanyol; el català i el castellà, sí, però l'espanyol, no).

I per celebrar-ho, estem fent una FESTA (això ho ha escrit la Sara), hi esteu convidats!! Hi ha globus (el més important segons la Sara) i garlandes, aigua, sucs, coca-cola i cerveses, patates i olives, entrepanets de formatge, de pernil i de Nocilla, i molta música, començant per...

Bailando d'Alaska y los Pegamoides, actuació al mític programa Aplauso, dóna bon rotllo, no?

Rehab de l'Amy Winehouse, una de les cançons preferides de la Sara.

Al Mar! dels Manel, una cançó en estat de gràcia, que ja és com de la família.

Come On Eileen de Dexy's Midnight Runner, molt bona elecció del Joan.

C'est comme ça de Les Rita Mitsouko, un toc francès sempre va bé, i fa ballaaaaar.

Una coseta, el Gegant del Pi no s'hi posa mai, però ens és igual, perquè mentre no s'hi posi, nosaltres podrem seguir trucant-li... Gràcies a vosaltres per ser-hi!!

PS. Li he preguntat a la Sara si estàvem fent una festa de veritat i m'ha dit "crec que sí!", i ha afegit "aquesta festa és súper xuli!".

divendres, 6 de gener del 2012

Els 40 Reis

- No em diguis que hi ha 40 Reis!
- No, no, n'hi ha tres, que van a tot arreu.



I és que tres Reis semblen poc si han de fer el recorregut que diu la Sara: Premià de Mar - França - Japó - Àfrica - Barcelona.

Si tens un nen a prop aquests dies, segur que pots tenir molts moments com aquest. Moments en què la lògica infantil es barreja amb una imaginació sense límits. Per exemple, la Sara troba del tot normal que la bicicleta que surt al conte dels Tres Reis Mags sigui la seva (fins i tot si està pintada d'un altre color, de vegades passa això, en els contes). I també està convençuda que el Rei blanc va obrir la porta de la seva habitació per veure si estava dormida, mentre ella es feia l'adormida.

Altres bocins, que diria la rits, d'aquests Reis:

- La frase de la meva germana quan portàvem una hora esperant els Reis: "I si passem dels Reis, o què?" Més aviat va ser "o què".
- La frase del meu nebot de sis anys quan portàvem una hora esperant els Reis: "De què està feta la lluna?" Després d'uns segons de perplexitat, ma germana va respondre un "de matèria lunar" que va fer el fet.
- La frase de la Sara quan portàvem una hora esperant els Reis: "Em deixes el mòbil"?

- La cara del Joan en adonar-se que havia parlat de "comprar la bicicleta" davant la Sara, que per sort no va captar una frase que trencava tota la màgia.

- La cara de la Sara obrint regals.
- La cara de la Sara obrint el regal de les ulleres de sol de la Hello Kitty.
- La cara de la Sara veient que la guitarra de la Dora no porta cordes. Per què?

Al final, una constatació de la criatura, just abans d'anar a dormir: "M'ho he passat bomba!".

P.S. Jo avui he tingut una crisi blogaire. Últimament no em sento gaire inspirada i a la vegada em noto massa enganxada als blogs. Fins i tot li he dit a la Sara que què li semblaria que tanquéssim el blog. Primer m'ha dit "i quan el tornarem a obrir?" però després m'ha dit que quan estic al blog no jugo amb ella. Intento que no passi això, però de vegades passa. I de veritat que aquest any vull cuinar i jugar. Així que potser no tanquem però sí ho espaiem tot, no ho sé.

diumenge, 1 de gener del 2012

L'increïble propòsit minvant (o no)

Avui que és 1 de gener em sembla un bon moment per recordar l'únic objectiu que em vaig plantejar de cara al 2011: aprendre a cuinar. Com que em conec una mica, l'objectiu ja me'l vaig fer minvant i, esclar, encara es deu estar diluint enmig de l'univers.




Però aquest any és diferent (sempre ho és), faré objectius sòlids i versemblants:

1.  Aprendre a cuinar. Tornem-hi. S'ha acabat la cuina de subsistència. A partir d'ara farem croquetes casolanes i verdura amb imaginació. Ja friso amb el nou llibre de cuina que ens portaran (bé, que em portaran) els Reis. (I, sobretot, tinc fe en el taller de cuina que farà la Sara a l'escola...).

2.  Jugar més amb la Sara. Voldria que veiés menys dibuixos, sobretot menys dibuixos de la Barbie (!). De fet, depèn més de mi que d'ella, així que no hi ha excuses. Ep, els Reis ens portaran un Bingo (la mar d'educatiu, podrem practicar els números :-).

3. Sobreviure el millor possible a la crisi i a les retallades, especialment les de la feina, que ja comencen a treure la poteta. Aquest és més abstracte, però no per això el traurem de la llista.

També hi ha que tots estiguem bé i que siguem feliços, el mateix que us desitjo a tots els blogaires (l'any passat per aquestes dates encara estàvem una mica soles, la Sara i jo). Així doncs:

Bon 2012, amb bons propòsits o sense!!

Com a il·lustració del que no ha de passar aquest any, aquí va la boníssima escena final de El increíble hombre menguante (The Incredible Shrinking Man) (no puc insertar el vídeo): http://youtu.be/l1b69tfOfAs.
 
P.S. Bertrand Russell deia algo així com que no tenir tot el que desitgem és condició de la felicitat, però també podria estar equivocat.