divendres, 26 d’abril del 2013

Aprimar-se és difícil encara que sàpigues com



Com a lectora de Saber Vivir, la revista de referència per a intel·lectuals com jo, observo que el tema de l'aprimament és recurrent. Per exemple, en el número 149 l'article central era:

"¡Pierde una talla! Adelgaza y reduce volumen", a càrrec de Maria T. López.

Però la Maria T. López no deuria estar molt segura de l'èxit del seu article, perquè al mes següent, en el número 150, ella mateixa firma l'article (central):

"El plan quema-grasa que funciona. Activa tu metabolismo y adelgaza de verdad".

És a dir, en el número 149 es tractava d'aprimar-se una mica en broma, mentre que ara, un mes més tard, la Maria troba la fórmula, l'elixir, la clau de volta de l'aprimament. I jo me n'alegro, perquè he decidit aprimar-me.

He estat temptada de demanar les obres completes de Saber vivir, perquè, com m'havia semblat, un estudi de la universitat d'Stanford ha determinat que 8 de cada 10 portades de la revista estan dedicades a aquest tema.







Però em fa l'efecte que totes diuen el mateix, en poques paraules: "para perder peso cuando haces dieta debes gastar más de lo que comes".

I per què és tan rematadament difícil, Maria T. López? Per què revista rera revista t'has d'exprémer el cervell per explicar el mateix i que sembli diferent?

Se m'acut que és més apetitós un plat d'espaguetis a la carbonara que un plat de bledes, però hi ha altres factors que incideixen en el fracàs, per exemple, el pur cansament, com explica el Dan Ariely a Por qué mentimos... en especial a nosotros mismos.

En Dan ens diu que, en situacions d'esgotament, s'activa el mecanisme de la autoindulgència racional (més aviat irracional), menjar un dolç serveix de "compensació": estic feta caldu, i a sobre no em podré menjar un tros de xocolata??, i ho expressa així: "la idea subjacent de l'esgotament de l'ego és que per resistir les temptacions fa falta un esforç i una energia considerables (...) Això significa que després d'un llarg dia de dir "no" a vàries i diverses temptacions, disminueix la nostra capacitat d'oposar-hi resistència, fins arribar un punt en què ens rendim i acabem amb la panxa plena de danesa de formatge, galetes oreo, patates fregides o qualsevol cosa que ens faci salivar". (No ve al cas, però el llibre també esmenta un estudi que mostra com el cansament incideix de manera considerable en les decisions dels jutges...).

I ara la pregunta que ens fem la Maria, el Dan i jo és: seré capaç de fer una dieta, fer exercici i, en lògica conseqüència, aprimar-me els 10 kilos que em sobren? Ho intento. Demà començo. Demà començo.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Glòria on the rocks

Una mica tard, però encara és el 22 d'abril, felicitats, Glòria!!!!!!!

Hi ha una Glòria per aquí que et vol dir unes paraules...



I aquest gran irlandès et va compondre aquesta gran cançó, mil cops versionada...



I fins i tot, de per allà les itàlies, amb aquell deix hortera tan encantador...



(Això havia de ser un post poètic, però ha sortit així, disculpa, cantireta :DD)


No se vayan, que aún hay más! un suggeriment ben recollit del XeXu...

dissabte, 6 d’abril del 2013

35marques en 35mm

ATENCIÓ, POT SER QUE AQUEST POST CONTINGUI SPOILERS CINEMATOGRÀFICS INVOLUNTARIS I INEVITABLES
 
 
- Quan vingui l'Aina a casa podrem veure juntes l'Amenaza fantasma, oi?
 
Sí, i serà la segona o la cinquena vegada que la veurà. Mentre escric això, a les fosques (m'hi estic deixant la vista), els altres dos terços de la família estan començant a veure l'Amenaza fantasma, o sigui, la quarta que van fer d'Star Wars, la primera de la saga. M'agrada perquè la Sara comença a veure-li la gràcia a això del cine, no només per les pelis en si, sinó, perquè com diria aquell, el cine és el cine i les seves circumstàncies, sobretot la circumstància "qui/amb qui".

Tot confabula perquè estigui escrivint ara mateix aquest post: ahir vaig veure una peli que el Joan feia molt temps que em recomanava, El secreto de sus ojos, i que em va agradar molt i molt, avui la Sara diu això (fa dies que va darrera l'Amenaza fantasma, des que va veure la trilogia en un cap de setmana, fa poc), i per acabar-ho d'adobar, quan torno del Dia veig a la revista Saber vivir un anunci d'un llibre de Francesc Miralles: Cineterapia: 35 películas para mejorar tu vida. Ep, Miralles, això de les 35 pel·lícules ho estava barrinant jo des que m'he llevat aquest matí!!! Per una escletxa de l'espai-temps m'has robat la idea! (bé, no és tan original, ben mirat).
 
Total, que hi ha pel.lícules que et marquen. No sé si et milloren o no, però et marquen d'una manera o altra. I ni curta ni peretzosa m'he posat a aplegar les meves 35, per la il·lusió de veure-les juntes i per compartir-les. Podrien ser 23 o 54, però que hagin de ser 35, limitades com els sonets o els haikus, té la seva gràcia...

TOT COMENÇA A LA INFANTESA (NO PER OBVI MENYS VERITAT)

Heidi (la primera primera que recordo al cine)

La dama y el vagabundo (l'escena dels espaguetis està entre les meves millors escenes de tots els temps)

Dersu Uzala (la primera pel·lícula adulta sent nena)

Programa doble famós: Quién puede matar a un niño i Niñas al salón (descobrir que ta mare també s'equivoca, sempre ha estat una mica Bambi, veuràs després). Per cert, la peli que més m'ha aterroritzat de gran ha estat Funny Games, hi veig un paral·lelisme en la violència com a joc.

Grease (a les nenes de 10 anys ens agraden els nens -i el Travolta-, els nens no s'han assabentat de res)

Atenció, la Sara veu que estic fent un post sobre cine i pregunta "podem posar colorins? "has posat Star Wars?"
 
L'APASSIONANT MÓN DE LA PARELLA

Conflictes inicials: trobar-lo

High Fidelity (veure que tenia el llibre a casa seva la primera nit va ser un gran senyal, que ens agradés tant la peli als dos va ser definitiu, no diré que dec la meva parella al Nick Hornby i al John Cusack, però...)

Atenció, moment de reflexió, sembla que l'Anakin es tornarà dolent perquè no té la confiança que tindrà el seu fill, el Luke "Skywalter".

Jules et Jim (gran escena la de la Jeanne Moreau cantant "le tourbillon de la vie", una peli tràgica, perdéu)

Blade Runner (emparellar-se amb un possible replicant, que acabarà en ex (no sé com van acabar, en Deckard i la Rachel). La inevitable gran escena, la de les llàgrimes a la pluja i jo plorant pels carrers de Londres, mentre plovia, tot recordant-la. De joves som molt pel·liculerus, no?).
 
Conflictes avançats: conservar-lo

Ficció (ets gran, Cesc Gay)

Si fuera fácil i Blue Valentine (dos films molt recents sobre un mateix tema, les gràcies i desgràcies d'una parella de llarga durada, i amb dos finals diferents, en coherència amb el gènere de cadascun, comèdia romàntica un, drama l'altre).

PROGENITORS UNA MICA CINÈFILS

La sal de la tierra (la consciència social i ma mare. Dos cops hem vist la pel·lícula juntes)
West Side Story (l'amor per la vida i ma mare. Boy, boy, get cool boy... fantàstica)
Mones com la Becky (la bipolaritat i ma mare, la nostra malaltia, portada amb dignitat)

Yo maté (hagués matat per aconseguir-li aquesta pel·lícula al meu pare, que va veure rodar de petit. No va caldre, el meu jefe va autoritzar fer-ne una còpia en VHS que li vaig portar al meu pare amb tota la il·lusió, va ser emocionant, no havien passat tants anys des que ens portàvem a matar)

JA HO DEIA ARISTÒTIL, NO HI HA RES COM L'AMISTAT

Thelma i Louise (llibertat, complicitat, autofoto, si de cas canviem el final, que no hi hagi final, la Lali)

Happiness (una peli tan poc feliç per un d'aquells feliços 1 de gener que vam passar juntes, la Carme

Down by Law, La última noche de Boris Grushenko (perquè tenir un amic mascle és possible, el David).
 
CINE I FEINA, CURIOSA COMBINACIÓ

Things I Never Told You (estava treballant per promocionar la peli a la Berlinale, el 1996. Mai oblidaré quan, en el passi del mercat, el distribuïdor de Wanda em va dir que li digués a la Coixet que volia distribuir-la. Tampoc oblidaré aquella estona caminant amb l'Andrew McCarthy, un encant. La pel·lícula també ho és).
 
PASSEM EL RELLEU ALS QUE VÉNEN

Star Wars. El imperio contraataca: des que la Sara era ben petita, però ben petita, que el seu pare li feia la broma... "Yo soy tu padre". Crec que això l'ha començat a marcar, espero que per bé.

Rio. Un dels millors films d'animació que hem vist amb la Sara. Lluminosa, la Sara i la pel·lícula.

Toy Story 3: L'escena del gaaaaancho ens fa molta gràcia a les dues, crec que, posats a posar-li una mica de xitxa emocional, per mi simbolitza l'amor, allò que et salva, i que et salva amb alegria, el ganxo sempre estarà aquí, que lo sepas.
 
Crec que en porto 25, ara ve un BONUS FILM, que ja no puc més, vaig a sac:
 
Manhattan
Another Woman
The Wall
El Show de Truman
El apartamento
Le rayon vert
Un tranvía llamado deseo
I em queden 3 per dir 3 cinemes, en això no has pensat, Miralles!: RIO, VERDI I ICÀRIA.
 
 
PS. Si algú s'ha llegit tot el post que sàpiga que em fa molta il·lusió, que té molt mèrit. Però alguna escena hauríem de posar, no? ja sé quina.
 
 
 


GRANS ESCENES

My Beautiful Laundrette, Stephen Frears, 1985 (Allau)



Love and Death, Woody Allen, 1975 (XeXu)



First Blood, Ted Kotcheff, 1982 (Joan Gasull)

 

Pride and Prejudice, Joe Wright, 2005 (rits)



Poltergeist, Tobe Hooper, 1982 (Aris)

 

Easy Rider, Dennis Hopper, 1969 (Alba)



The Philadelphia Story, George Cukor, 1940 (Pombolita)



Los Bingueros, Mariano Ozores, 1979 (Pombolita 2)



Bigas Luna



Le goût des autres, Agnès Jaoui, 2000 (Carme)


 
Jules et Jim, François Truffaut, 1962 (Elfree)



Mars Attacks!, Tim Burton, 1996 (Pons)

 

Remando al viento, Gonzalo Suárez, 1987 (Helena)



También la lluvia, Icíar Bollaín, 2010 (Mercè)



Two For The Road, Stanley Donen, 1967 (Glòria)



Before Midnight, Richard Linklater, 2013 (Sergi)



Life of Brian, Terry Jones, 1979 (Josep)



Höstsonaten, Ingmar Bergman, 1978 (Eduard)

 
 
 
West Side Story, Robert Wise & Jerome Robbins, 1961 (M. Roser)
 
 
 
Grease, Randal Kleiser, 1978 (Glò)
 
 
 
Ruby Sparks, Jonathan Dayton & Valerie Faris, 2012 (Sílvia)
 

 
 
Novecento, Bernardo Bertolucci, 1971 (Clidi)
 

 
 
Exotica, Atom Egoyan, 1994 (Enric)
 

 
 
La vita è bella, Roberto Benigni, 1997 (Lali)
 


 
 
Il Gattopardo, Luchino Visconti, 1963 (Carme)
 

 
 
My Life Without Me, Isabel Coixet, 2003 (Cantireta)
 

 
 
Inside Job, Charles Ferguson, 2010 (Marta)
 
 
 
Chariots of Fire, Hugh Hudson, 1981 (porquet)
 
 
 
A Night At The Opera, Sam Wood, 1935 (Jp)
 
 
 
Un homme et un femme, Claude Lelouch, 1966 (Ona)
 

 
 
Le voyage dans la lune, Georges Méliès, 1902 (sa lluna)