dissabte, 28 de febrer de 2009

Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis

-I això com es diu?

Crec que la Sara està avançant molt de pressa. Abans em preguntava "això què és?" i ara pregunta "com es diu?". Està clar que ha intuït que no podem arribar a la cosa en si (an sich) i, no satisfeta amb aquesta intuïció, avança en els misteris de la filosofia del llenguatge. A més, alguna cosa deu quedar del nominalisme escolàstic en els seus gens, vull dir mems. I com qui no vol la cosa ens plantem al bell mig de la filosofia contemporània, amb fort ascendent de Nietzsche i Wittgenstein.

L'òliba de Minerva m'està mirant fixament: estàs segura del que dius? vols dir que no hauries de repassar una mica la Copleston o la Vikipèdia, encara que sigui? Doncs sí, té raó. Després, si tinc temps (!), miraré les fonts, perquè els anys no passen en va.

El meu psicòleg deia "Gemma, has de trobar la teva pròpia filosofia". I tenia raó. Crec que ja puc apuntar les cinc primeres màximes:

1. El món és tot allò que et cau.
2. Val la pena canviar ressaca per bolquers.
3. No intentis viure "l'ara" perquè és impossible.
4. Com més amor, millor.
5. Has de trobar la teva pròpia filosofia.


Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada