diumenge, 28 de desembre del 2014

Herois 2015!


No sé si és massa aviat per felicitar l'any nou, però és que avui una amiga m'ha enviat aquesta foto del David Fernàndez i l'Arcadi Oliveres, que sabia que em posaria de bon humor, i tinc ganes de compartir-la amb vosaltres (com diria el creador de Facebook, comparteixo, llavors existeixo).

Ep, no és cap abraçada sorpresa, però com diu ella, els abraçaries tots dos alhora, i ja posats, dóna bon rotllo per felicitar l'any. Perquè són una mica els meus superherois (és que acabem de veure Big Hero 6, de la Disney): justos, savis, forts, valents, amb cor... Perdona, he dit de la Disney? no ens contradiem, aquí, amb els anticapitalistes? ehem... potser una mica, però la revolució ja es va fent, com diu la Marina Garcés, amb els moviments d'autogestió, les cooperatives, etc., i la Disney, afegeixo jo, també té els seus valors, a més de ser inevitable si fas menys d'1,30 cm.

I per això, amb el David i l'Arcadi i amb Big Hero 6, us desitgem un fantàstic 2015!! (en algunes coses serà millor i en d'altres, pitjor, segurament, però hem de partir de la hipòtesi més optimista :)

                                                             Foto: Johnkolo



  
                                                               Foto: Disney


PS: Parlava de la Marina Garcés... podria formar part del nostre Big Hero 6 per a 2015. Aquí un article que em va agradar, diu que li van rebutjar per a l'edició estatal d'El País: La revolución de lo posible.
 

dimarts, 9 de desembre del 2014

Cop de vent, ventada, vendaval, huracà, ventet, airet, brisa, aire

Potser no ho sabeu, però cada tombant de 8 a 9 de desembre hi ha un cop de vent brutal, ho diuen a les notícies i es fa pal·lès al carrer. Per què? perquè el 9 de desembre a quarts de 3 de la matinada va néixer la Sara.

Oeoeoeoeoe!!!

Ja vaig explicar en un post que mentre jo cridava a l'ambulància el Joan perdia les claus del cotxe amb un cop de vent, davant la Maternitat. Les va trobar al dia següent, no hi havia massa temps per rebuscar entre els arbusts (recordem que jo estava cridant dins l'ambulància perquè havíem d'anar a Sant Joan de Déu).

I gràcies a aquest fenomen metereològico-sentimental res és igual. Es canvien les ressaques per bolquers, els bolquers per Bob Esponja i el Bob Esponja per la Violetta. Perquè cantar i ballar és de les coses que més li agraden a la Sara. I demà, vull dir avui, ballarem i també cuinarem, bé cuinar és un dir, intentarem seguir una recepta que ja estarà mig feta i tot i així se'ns cremarà (o no!).


Això és una fotocreació de la Sara... calla... que és un missatge subliminal: vol un gosset.


Aquesta fotocreació amb la ploma... voldrà retratar el contrast entre la modernitat i l'antigor?

A les 7.00 la despertaré per felicitar-la pels seus 8 anyets i per donar-nos aire tots aquests anys.