Conciliació!

-Tatimu, mama.

És la primera vegada que m'ho diu sense que li digui jo primer. He flipat.

Ha estat després de donar-li el Dalsy (gràcies, senyors inventors/es, per fer-lo amb gust de taronja), a les 6 de la matinada.

No, no estic treballant, hi he trucat i m'he demanat un dia d'assumptes propis per quedar-me amb la nena. "Jo avui no em puc quedar", ha dit ell. "Jo tampoc m'hauria de quedar", he pensat jo, "però m'hi quedo". Potser haurem d'anar pensant en el tema cangurs, perquè no sempre podem comptar amb les iaies. Però no fa tanta gràcia.

Potser la Geganta del Temps ens ha castigat, però la del temps atmosfèric, perquè diumenge a la Plaça Sant Jaume feia fred (tot i el gorro i la bufanda). A més, a coll dels papes segur que la temperatura és més baixa de l'habitual, ara que hi penso. Bé, sigui com sigui hem agafat un bonic encostipat i em sento culpable (totes culpables).

Després, si tinc temps (del de cronos), a veure si puc anar a la història de la filosofia (l'occidental és la que més conec, però potser m'aniré passant a l'oriental, que em sembla que hi entén més de les coses de la vida), a veure si ens ajuda una mica. Si ens ajuda a comprendre el temps (les dues varietats) i a viure'l amb seny (i una mica de rauxa, però poca, que som papes i mames).