divendres, 25 de desembre del 2015

El Zurich i altres llibres de l'any (first time!)

Aquest any m'he apuntat a la tradició blogaire de fer llista de llibres llegits. Crec que m'ha ajudat a acabar-ne alguns, perquè tinc tendència a deixar-ne.

Com us podreu imaginar, el que més ha significat per a mi aquest any ha estat el del Zurich, que hem fet entre tots. L'he llegit 3 vegades i m'ho he passat molt bé fent-lo amb la Sílvia. Això no passa cada dia ni cada any! (a no ser que siguis el Salvador Macip), moltes gràcies per ser-hi i per fer-lo possible :)

1. Els límits de la vida, Salvador Macip, David Bueno, Eduard Martorell.
2. La caçadora de cossos, Najat El Hachmi.
3. Tráeme tu amor y otros relatos, Charles Bukowski, Robert Crumb.
4. Pyongyang, Guy Delisle. Que rara és Corea del Nord.
5. Un hombre sin cabeza, Etgar Keret
6. 28 dies, David Safier. Aquest em va agradar molt, el recomano, dur, però molt emocionant.
7. María cumple 20 años, María Gallardo, Miguel Gallardo. Segona part de María y yo. Molt maco.
8. Mars del Carib, Sergi Pons, Molt divertit.
9. Contra la cooltura. Art i política a Catalunya. Joan M. Minguet Batllori. Contra la política del Mascarell, bàsicament.
10. Quedem al Zurich? Projecte Bloguer, nosaltres!!!
11. Vacances al Zurich, Anna Vila.
12. Una certa onada. Emilia Illamola.
13. Entendre el món amb onze pensadors contemporanis, Coordinador Carles Capdevila. Interessant.
14. Noi siamo cultura, Edoardo Boncirelli.
15. Pantera, Stefano Benni.
16. Algú com tu, Xavier Bosch.
17. El guión del siglo XXI, Daniel Tubau.
18. Un any i mig. Sílvia Soler.
19. Som una nació europea (i una carpeta incòmoda), Raül Romeva.
20. La rebel·líó catalana, Antonio Baños. El vaig votar :)
21. El canvi cultural a Catalunya. Retrat d'una generació. Coordinador Jordi Cabré.
22. Blanc bo busca negre pobre, Gustau Nerín. Ja l'he comentat...
23. La mujer loca, Juan José Millás.
24. L'últim mono, Lluís Maria Todó.
25. La filla estrangera, Najat El Hachmi. Gran final.

També m'he llegit contes de Punts de fuga, de 26 autors catalans, de Puja a casa del Jordi Nopca, articles de No ens calia estudiar tant de la Marta Rojals... I he llegit relats conjunts i relats 69 i... espero seguir fent-ho l'any vinent!

Aprofitem per desitjar-vos, la Sareta i jo, bones festes i un fantàstic però ben fantàstic 2016 amb lectures, projectes i molt amor :)))

Per petició popular, afegeixo els llibres que s'ha llegit la Sara. Com que no se'ls ha apuntat, hem de confiar en la seva memòria. Diu que s'ha llegit...

6 llibres de Geronimo Stilton dels petits.
2 llibres de Geronimo Stilton dels grans.
4 llibres de la Zoe. És un grup d'amics molt viatgers. Posem una de les portades:


1 llibre d'Ever after High, que em va deixar la Berta.
1 llibre de l'Anna Ànec (de la Care Santos).
Blancaneus
101 Dàlmates
Aladdín
I 2 o 3 més però no me'n recordo el nom.




dimarts, 3 de novembre del 2015

ONG: sí, no, sí

Avui m'han parat, bé, m'han intentat parar, dues ONG: Acción contra el hambre i Creu Roja. A la noia de la primera li he dit que ja sóc de 6 ONG. "6? Quina sort!", ha dit. Al noi de Creu Roja li he dit que ja sóc de Creu Roja i s'ha posat content.

Però resulta que jo em sentia una mica en fals, els veia la cara d'il·lusió i pensava "ja caureu del cavall, ja". I és que m'acabo de llegir un llibre que es diu Blanc bo busca negre pobre. Per si la ironia del títol no quedés clara, el subtítol ho acaba de reblar: Crítica de la cooperació i les ONG. L'autor és l'antropòleg Gustau Nerín i està clar que sap del que parla. Els exemples són nombrosos per defensar la tesi que la cooperació a l'Àfrica no només és inútil sinó que de vegades és contraproduent. A sobre. No només els meus diners serveixen de ben poc sinó que potser fan mal. Què coi estic fent. 

Eurocentrisme, corrupció per la banda occidental, corrupció per la banda africana, projectes que no s'avaluen, projectes que queden a mitges... I la conclusió: "Els desafiaments dels africans no es poden resoldre mitjançant projectes de desenvolupament: ni amb pous, ni amb escoles, ni amb latrines... Les causes dels problemes del Sud són tan profundes, que tan sols es poden atacar amb canvis estructurals. Qualsevol intent de superació dels problemes africans, si no va associat a una reforma en profunditat de les relacions Nord-Sud està condemnat al fracàs. (...) Cap sistema polític és etern. Algun dia, als humans el capitalisme els semblarà tan depassat com l'Imperi romà o el feudalisme, uns sistemes que es creien, també, eterns i immutables. Un altre món no només és possible: és inevitable." 

He llegit crítiques d'aquest llibre per part de cooperants, que diuen que el llibre té raó en part, però que l'altra part, la dels projectes reeixits, no apareix. I que cada vegada la cooperació és menys eurocèntrica. També ho diu un mestre d'EGB meu que treballa a Intermón. Bé, m'interessa fer cas a aquestes veus perquè després de 20 anys col·laborant en ONG ara se'm fa una muntanya desfer-me'n. M'hi resisteixo. Però almenys tinc una visió més acurada, menys idíl·lica, menys satisfeta. I vull pensar que si continua havent-hi cooperació no és només perquè alguna gent viu molt bé d'ella, sinó perquè la balança és positiva mentre no arriben els canvis estructurals. Vull pensar.

dijous, 1 d’octubre del 2015

Amb humor

- Puc agafar uns sucs?
- Sara, no ha servit de res tot el que hem parlat?!
- Digue'm sí o no.
- No!
- Vale

I és que no són els sucs, és la llibreta i ahir els zomlins i abans d'ahir els fils per fer polseres... coi, que és una addicta a comprar, no pot ser, i a mi em costa dir que no, però bé, crec que progresso adequadament. 

- Sara (ja s'ha enganxat al Clash of Clans), vaig una estona a l'ordinador, cadascú amb la seva pantalla, eh? 
- Mama... :)
I és que més val que ens ho prenguem amb humor, i més després d'haver vist aquesta conferència del Carles Capdevila. Val la pena, encara que no tinguis fills! (almenys des del minut 17:40).



dissabte, 26 de setembre del 2015

Portes


Diu Ramón Cotarelo (que un dia d'aquests s'aixecarà català):

"En España nunca se ha vivido nada así, Arranca un tiempo nuevo. Todo va a cambiar y el viento de la historia barrerá la podredumbre de siglos, la inercia, la resignación, el fatalismo. Gracias a la puerta que han abierto los catalanes."

Que algunes (poques) veus des d'Espanya vegin la independència de Catalunya com una porta a la regeneració d'Espanya em motiva encara més a votar independència, potser s'encomani això de voler fundar una república ;)

Feliç dia d'eleccions (ja falta poc, aixx)!!



                           Comptem amb els Txarango, també.

dimarts, 15 de setembre del 2015

What's Up, Doc?


A LA CONSULTA

- Què em passa, doctor?
- És una reacció al·lèrgica a cert tipus de fluït. Ha estat exposada a cert tipus de fluït, últimament?
- Bé, sí, abans d'ahir...
- Era un fluït de classe C.
- Classe C?
- Corrosiu.
- M’està espantant. Hi ha remei, doctor?
- Sí, exposar-la immediatament a un fluït de classe A = Agradós.
- Però vol dir que...?
- En sóc especialista.
       
D'acord... m'ha sortit una mica molt Benny Hill!




Segona i segurament última participació meva en aquest concurs tan maco que s'ha empescat el Joan.

dijous, 10 de setembre del 2015

Un lustre il·lusionat, esperem que no il·lús

Fa 5 anys no hagués anat a una manifestació independentista (si no fos per acompanyar a la meva amiga Lali, com vaig fer als 20 anys, a València!).

Fa 5 anys no hagués fet manualitats per anar a una manifestació (si no fos contra la guerra, com vaig fer contra la guerra d'Irak).

Fa 5 anys no hagués votat la CUP (si no fos... és que no sabia ni que existia! però igualment hagués votat Iniciativa, un CSQEP llavors inexistent).

El 10 de juliol de 2010 era a Calella de Palafrugell, discutint amb el Joan si baixàvem o no a la manifestació. Allà va començar el click mental que m'ha fet baixar a l'Ebre, pintar una fletxa de vermell i votar la CUP. En el camí, he vist amics que han fet el mateix o molt semblant. Altres, no. Em parlen de germanor, de convivència i de solidaritat. I jo responc que sí, que com diu el Baños ens volem separar de l'Estat espanyol, no del poble o pobles d'Espanya. I que jo vull ser solidària amb Extremadura, però potser també amb Burkina Fasso. En fi, deu ser que porto poc en això de la independència, però trobo que és difícil convèncer, i ja no ho intento. Igualment, aquest camí, vagi on vagi, el farem junts.





                                    Ets una crack, Patti Smith!

dilluns, 7 de setembre del 2015

5 de diferència




EL 74

- Fem un 74?
- Què dius??
- És que sempre fem el mateix numeret.
- Numeret? Te'n fots o què?
- Que no. Només dic que fem un 74. Per variar, un número quadrat.
- Tu sí que ets quadrada!
- El quadrat ets tu, jo només li he sumat 5 al numeret, els anys de parella!
- Quadrat jo? Vols un número rodó? Què tal un 00?


Aquesta és la meva participació al Concurs de 69 del Joan Gasull (il·lustració de la Carme). Hotel a la vista!!

dijous, 3 de setembre del 2015

Hem quedat al Zurich i...

ens ho hem passat genial!


Un dels grans moments de la vetllada: la Carme llegint "El blog de la Pia" de la Sílvia, que no havia pogut venir, tot un post sobre la felicitat possible amb comentaris del filòsof Manel Cèntric que acaben... en una quedada al Zurich, of course. Sílvia, t'hem trobat a faltar.

Un altre moment: la Maria Valldeperas dient que agraïa aquest llibre no només per ella, sinó pel seu pare, el seu avi, el seu besavi i el seu rebesavi, que el llibre li havia agradat tant, i que llocs com el Zurich fan que una ciutat sigui el que és.

Un altre moment: l'Eduard preguntant-se què aportava el llibre respecte dels blogs i l'Elfee defensant que sí, que és una altra cosa, amb el seu valor, igual que escriure a llapis no és escriure amb ploma. I l'editor afegeix que d'aquesta manera gent que no té blog el pot trobar a les llibreries.

I més, bon rotllo, dedicatòries que anaven i venien, 10 llibres venuts, el cartell que s'ha mantingut ferm... i jo contenta (amb els nervis que portava!).


I aquí vénen més fotos...

 La Maria Valldeperas (un encant de persona) donant la benvinguda i parlant de la seva família i el Zurich

Jo dient que això era un projecte on havia participat molta gent i alguna cosa més

 L'editor Albert Calls parlant de Quorum Llibres i d'aquesta aventura editorial

      El Rafael explicant la història del Zurich (des de 1862!)

 L'Eduard presentant el llibre (foto de l'Elena Giménez, com les 3 primeres)

                             La M. Roser recordant Raimon

L'Elfree i la seva cita de seguretat explicada al Jaumet (amb Eduard rient)

La surrealisticolírica cantireta, el vi i l'Otto

  La Glòria i els seus poemes d'intensa cafeïna (foto de la Carme)

La poesia de l'Helena obre el nostre llibre (foto de Sa Lluna)

Sa Lluna va tancar les lectures amb el seu text que tanca el llibre (foto de Barbollaire)

Públic (s'hi pot veure la Rits, el Joan Gasull, la Cantireta i la família de l'Eduard)


I això no és tot, es veu que durant la copa es va estar tramant un altre possible llibre... som insaciables!!

No sé si ja ho he dit... GRÀCIES A TOTHOM!

dimecres, 26 d’agost del 2015

3 de setembre? De què em sona a mi aquesta data?


D'acord, no tenim molt a veure amb el Research Maniacs, o sí! Però és que no trobava una altra imatge que m'anés bé per fer-me pesada un cop més (ja s'acaba, amics). Només recordar-vos que dijous 3 de setembre, a les 19h, tenim una cita a l'altell del Cafè Zurich (hi haurà prou lloc? sobrarà espai? quants dubtes). 

Allà ens trobarem els papes i les mames de "Quedem al Zurich?" i presentarem el llibre en societat. La Fnac hi posarà una taula per vendre llibres, potser hi ha algú que encara no el té!

A veure si podem fer tot el que tenim previst, no descartem haver de fer bivac al Zurich (bivac és a l'aire lliure o pot ser a cobert?).

He aconseguit copiar la invitació. Igualment, si algú la vol en pdf, li envio per mail. 

Ah, els Valldeperas conviden a cava. No cal fer un altre crowdfunding, visca!

Ens veiem!!


                                            La invitació


                                               Ells ja ho sabien!

diumenge, 16 d’agost del 2015

Spoiler total


Estàs tu tan tranquil·lament veient la pel·lícula, al cine, amb la teva filla de 8 anys i mig al costat (t'ha costat una mica convèncer-la, que la pel·li és de grans, però aquí està) quan de sobte sents "y me dijo que los Reyes Magos eran la abuela", ehhh? Mires la teva filla, la teva filla et mira, múrria, tu fas un moviment de cap com dient "ehem, ja en parlarem després..." i en parleu després, oitant. Jo que em pensava que arribaria pel seu cosí (el que va destapar l'assumpte del tió), o per alguna amigueta del col·le... per una pel·li!

Però vaja, en el nostre cas tot ha estat molt natural, m'ha dit que ho sospitava de feia temps (el tema tió ja va aixecar la llebre), hem aclarit qui són els màxims responsables encara que la iaia també i, el més important, que si els regals continuaven fluint... per ella cap problema, tu! 

Fins i tot hem fet una mica de disquisició sobre el pensament màgic infantil, assumint que hi ha una mica de racionalitat en la màgia (els Reis es dividien la feina amb el Papa Noël, ben pensat) i una mica de màgia en la racionalitat (hem dit que continuaran els regals, oi?).

A la nit, amb el seu pare (ja avisat per Whatsapp) hem fet broma sobre si existeixen o no els altres reis, els Borbons, però això és otro cantar.

En fi, crec que avui hem creat un d'aquells records que es recorden :)

PS. La pel·li és l'argentina Sin hijos, comèdia agradable per a majors de 7 anys... Potser haurien de posar un avís d'spoiler... o no!


dimecres, 12 d’agost del 2015

Les raons dels petits

Tu creus que sempre tens raó perquè ets gran, però jo també tinc raó encara que sigui petita.





Doncs sí, fer-se gran també és apamar forces, adonar-se que hi ha forces més grans que tu i adonar-se que tu també en tens, de força. M'ha agradat que es reivindiqui, té raó, li havia d'haver dit que descansés abans de fer deures, que no és una màquina. També m'ha dit que l'estava estressant, un concepte que sembla de gran, de persona adulta, i és veritat que de vegades puc ser molt plasta. Potser perquè això de l'autoritat no ho porto gaire bé, diu ma germana que sóc tova, potser sí, però cadascú educa com sap i com pot (i el seu pare ho compensa).

Sigui com sigui, m'agrada que es faci gran, que reclami el seu espai i les seves raons, que puguem parlar i arribar a acords. Avui he vist en una llibreria tot de llibres sobre l'adolescència que feien una mica de por, esperem que sigui un camí tranquil i enraonat com ho és ara, encara que ens enfadem... Bé, encara queda, de moment, intentem aprendre'n. 

Que no sóc perfecte ja ho sabia, però que m'ho digui la Sara i no intenti negar-ho (per què negar l'evidència, seria molt burra) té alguna cosa de desarmant però també d'alliberador. De vegades tenen raó els petits.

dijous, 23 de juliol del 2015

Tot Preparant l'Acte

Aquí estem, amb novetats sobre l'Acte zurichero del dia 3 de setembre.

Primer de tot, esperem que tothom tingui el llibre i li agradi. En el meu entorn ha agradat força, des de no gaire (pare, grrrr!) a molt (amigues, iupi!), o sigui, que estic contenta.

Anem al dia 3:

Pel que fa a la venda de llibres, la noia que porta premsa a Quorum-Cossetània està parlant amb la FNAC. Intentarem que la FNAC també ens deixi un micro, perquè si no, haurem de cridar.

L'acte es desenvoluparà, en principi, així:

-Intervenció del Rafael sobre la història del Zurich (10 min.)
-Intervenció de l'Eduard sobre el llibre (10-15 min.)
-Lectures de textos a càrrec de:
 Helena
 Sílvia
 Cantireta
 Glòria
 Sa Lluna
(Si a algú més li fa il·lusió llegir, que ho digui, sisplau).
(20 min.)
-Tertúlia (15 min.)

En total, una horeta i després ... copa de cava, esclar!
Sobre això del cava, us volíem comentar que el Zurich ja s'ha gastat més de 700 eurets amb el llibre i no li podem demanar que ens el pagui. Us sembla bé pagar-ho entre tots els que hi anem?
A més, ens han dit que ens ho deixen a preu de cost (tot i que si els fem guanyar algún caleró també estarà bé, no?).

Us deixo amb l'enllaç d'una revista que ens ha fet un article molt maco, gràcies al contacte de l'Artur.
Revista d'estil (pàg. 78).

Això és tot, amics! Per ara!


    Una amiga em va enviar aquesta foto subterrània tan xula...


    "Summer in the City" by Joe Cocker

dilluns, 13 de juliol del 2015

Versos de tornillo

No puc dormir, tinc ganes de dir alguna cosa sobre el Krahe, que m'agrada molt, que vaig tenir un pic de Krahemania a mitjans-finals dels 90. Que fa poc em vaig comprar el seu últim disc i quasi no l'he escoltat, però una cançó sí, i és la que posaré ara. Que últimament no anava als seus concerts, perquè ja havia anat a molts (quina mena de raó és aquesta? massa tard per trobar-la absurda?). Que fins i tot vaig escriure el programa de mà d'un concert seu perquè el programador era amic meu (és qui m'ha dit que s'havia mort). Que aquest home té autèntics clàssics ("Marieta", "Un burdo rumor", "La hoguera"...), meravelles no prou conegudes ("Días de playa", "Nos ocupamos del mar", "Paréntesis"), i cançons que encara he de descobrir (com les del darrer disc). Que tinc debilitat pel disc Versos de tornillo. I que els seus concerts eren un gustasso.
Habrá que documentarse sobre los delfines :)


Javier Krahe cantant "Fuera de la grey", del disc Las diez de últimas, al Café Central de Madrid, al desembre de 2013.


                              "Nos ocupamos del mar", quina cançó més preciosa.

dimecres, 1 de juliol del 2015

Dijous 3 de setembre al Zurich!

Hola!

Acabem de tenir una reunió amb la família Valldeperas, pare i filla, els amos del Zurich. Què us sembla fer la presentació del llibre el

DIJOUS 3 DE SETEMBRE DE 2015 A LES 19H

Hem intentat que fos dissabte, però no els va bé. Esperem que pugui venir al màxim de gent possible!!


dimecres, 24 de juny del 2015

L'equipament

          Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII a  RELATS CONJUNTS

En el despatx del conseller de Cultura:

Conseller: I aquest ha de ser el nou equipament cultural de la ciutat, el definitiu, l’equipament pel qual se’m recordarà d’aquí a 300 anys?

Cap de Gabinet: Sí, conseller, no ho dubti, aquest equipament reuneix les característiques de tot equipament cridat a passar a la posteritat: té personalitat (el conseller té personalitat, sap què vol), és sòlid (el conseller és una persona sòlida, de qui te’n pots refiar), és històric (el conseller passarà a la història).

Conseller: I la gent haurà de pujar tots aquests esglaons per veure els espectacles?

Cap de Gabinet: Sí, però ja sap vostè que el que costa es valora més. Només els més forts arriben al final (missatge neoliberal subliminal, que sempre va bé).

Conseller: Però no havíem bastit el nostre discurs sobre l’accessibilitat a la cultura? “Cultura de tots per a tothom” era l’eslògan que tu mateix em vas aconsellar!

Cap de Gabinet: Però, conseller, no s’ha de prendre els seus propis eslògans al peu de la lletra. Com ha de ser una “cultura per a tothom”? on s’és vist? Faci’m cas i compri l’edifici.

Conseller: Perdona, però em sembla que vas una mica a la contra dels temps que corren, dels vents que bufen, m’assegures que si el fem construir, no se’m tiraran a la jugular?

Cap de Gabinet: Li asseguro, li asseguro, confiï en mi, l’eslògan va funcionar, oi?? 

Passa 1 any...

Conseller: Has vist aquest article? “Cultura de ningú per a ningú”? Què n’has de dir?!!!

Cap de Gabinet: Que ell no hi serà d’aquí a 300 anys, però vostè, sí.

divendres, 19 de juny del 2015

Ja el tenim aquí!!


Des del Zurich, us presentem la criatura: té totes les pàgines, alguna errada (la perfecció no té personalitat) i és molt bonic!!! Quedem al Zurich?

divendres, 15 de maig del 2015

15-J

D'acord, d'acord, tots tenim al cap el 24-M i fins i tot el 27-S, però ara podeu afegir una altra data en la vostra agenda mental, el 15-J, és a dir, el 15 de juny. Per què? Doncs perquè és la data que Quorum Llibres ens ha donat per a la publicació del nostre llibre zurichero.

Aiiii, quins nerviiiis :)))


Imatge elaborada per la Sara amb un programa d'aquests de tractament d'imatges.

PS. He aconseguit fer els deures de la Carme per demà!




dissabte, 11 d’abril del 2015

Microrelat australià (sort of)


La Carla és una nena que viu a Austràlia i el seu llibre preferit és Les set cabretes. Però a Austràlia les cabretes són cangurets, les potetes són roses i, al final, el llop és enviat al centre de rehabilitació de Melbourne, on segueix el programa "eat eggs, not kangaroos".


Aquest microrelat l'hem fet entre la Sara i jo per al joc literari de la Jomateixa.

dilluns, 6 d’abril del 2015

El dilema de les tres ciutats

En aquesta família tenim un dilema, un gran dilema: som tres i tenim tres ciutats per anar de vacances. Com que som una democràcia (normalment), hem decidit decidir per votació. I atenció, les ciutats són ni més ni menys que Roma, Venècia i Florència. Ai!

I què se'ns ha acudit? que aquell programa normalment odiós anomenat Power Point ens doni un cop de mà. Hem de fer tres presentacions i defensar-les en una setmana. La Sara fa Roma, perquè diu que és més fàcil, però vol anar a Venècia, jo faig Venècia però potser tornaria a Florència, on no hi he estat des dels 16 anys, i el Joan fa Florència i no ha estat mai a Florència, però potser tornaria a Roma, o sigui, que ni amb el Power Point ens aclarim.

Però vull introduir una petita reflexió aquí: el domini del Power Point per part de la Sara ha estat espectacular, per l'habilitat i la rapidesa. És ben bé que la motivació és fonamental en això de l'aprenentatge. I jo crec que també he après més aquí que en el curs de Power Point avançat que he fet tres vegades. 

Molt bé, tant de bo tots els dilemes mundials fossin d'aquesta mena, som conscients que tenim sort, almenys en això. I si ens voleu ajudar a decidir, també us ho agrairem. Grazie!





divendres, 20 de març del 2015

HO HEM ACONSEGUIT!!

Molts de vosaltres ja ho sabeu, publicarem el llibre del Zurich!

El Zurich ha comprat 50 llibres i hem arribat als 216! Ara l'hem superat i tot!

Fa molta il.lusió, gràcies a tothom!!!!

http://quorumllibres.cat/project/quedem-al-zurich


Aquest és el cartell que ens ha fet la meva amiga Mercè amb la tassa del Joan d'Ambbonsulls. Pensem que pot ser una bona contraportada (en comptes de la frase sobre el micromecenatge es pot parlar de la Fundació Arrels).

dimarts, 10 de març del 2015

La competència és ferotge...

Amigues i amics, ho tenim difícil, amb aquest curset accelerat i interioritzat que estic fent de community manager, he pensat que havia de mirar l'oferta de la competència, és a dir, coses que valguin 15,50 euros, com el nostre llibre del Zurich. I això és el que Sant Google m'ha dit:

1. Pinso Alta Energia Premium, amb un 32% de proteina i un 16% de greix.

2. Menú al Restaurante Chino y Thailandés Asia, Menú 2 "Ideal para parejas", que consta de, atenció:
    2 rollos primavera
    1 ensalada china
    1 arroz frito tres delicias
    1 ternera con salsa de ostras
    1 pollo con almendras

3. Una ampolla de vi negre DO Catalunya Égom 2006. "Entrada en boca de potent record".

4. Glicina 500 mg, marca Solgar. Què coi és: "Aminoàcid amb característiques d'antiàcid i edulcorant natural, que a més actua en la síntesi de l'ADN, els fosfolípids i el colàgen. La glicina també ajuda a guardar glucosa per a la producció d'energia augmentant la quantitat emmagatzemada de glucògen."

5. Abonament de 10 banys a la Piscina Climatizada Almansa. Per a menors de 16 anys, majors de 65 anys, pensionistes i voluntaris municipals. (Voluntaris de què, em pregunto).

I la joia de la corona:

6. Tassa termo "Deja de pensar y vive" d'Unnido. Especialment indicada per a l'amic invisible i Nadal.


El que jo deia, la competència és ferotge!!

PS. I avui la monitora de patinatge de la Sara m'ha dit quant val la faldilla per al festival: 15 euros, quasi!

Missatge subliminal del post:

COMPREM MÉS LLIBRES QUE NO ARRIBEM... O SÍ!

dilluns, 2 de març del 2015

Tenim pàgina de Facebook! (la cosa de màrqueting!)

Ep, atenció, que el projecte del Zurich ja té pàgina Facebook, codi QR i book trailer, que ha fet l'Artur.

La pàgina de Facebook és Quedem al Zurich? Projecte bloguer.

El codi QR, per si volem fer un cartell, és aquest:



Ara mateix tenim 94 llibres reservats de 200 que necessitem per publicar el llibre. Ho tenim difícil, tot i que som 33 autors. La major part de la gent que havia de comprar ja ha comprat (els autors i els amics). Ara s'ha d'anar a buscar gent menys propera, però que li pot interessar per la temàtica. La idea és que quan tinguem una xifra respectable d'exemplars (120? 150? 170?), demanarem al Zurich que faci una compra. És molt difícil, però no impossible. La gent no posa fàcilment 15,50 euros per una cosa que no coneix. Potser amb la pàgina Facebook podrem explicar millor de què es tracta. Amb 33 que som, ho podríem aconseguir. Tenim un mes, tic tac tic tac (és broma, XeXu).




No és el Zurich però hi surt un bar, i la cançó és preciosa...

dijous, 19 de febrer del 2015

L'himne de la poesia

Dos poemes de la Sara, del seu poemari tot just inciat avui L'HIMNE DE LA POESIA (li fa molta il·lusió publicar-los al blog, ei :)

                                            d'aquí

L’última estrella   

L’última estrella de la nit
no vol anar a dormir
vol que la gent la miri
i que demani un desig


Llegir

M’agrada llegir
històries divertides
novel·les i còmics
i a vegades filosofia

dilluns, 16 de febrer del 2015

Percepció de quòrum, divendres 20, Zurich on air!

Finalment, el dia que es llança el projecte Quedem al Zurich? és el...

Divendres 20 de febrer!

Som 33 autors en total i hem d'arribar a 200 prevendes, a 15,50 euros cadascuna, en 40 dies. Si hi arribem i el publiquem, a partir de l'exemplar 201 es generen drets d'autor, el 12%. Us semblaria bé donar-los a Arrels, per exemple?

Us recordo el web de l'editorial Quorum (que forma part del 9 Grup Editorial, amb Cossetània i Angle): http://quorumllibres.cat

Una cosa important: la Sílvia i jo vam parlar amb l'amo del Zurich i resulta que és besnét del fundador i el porta a la sang i... li ha agradat molt el projecte! Se'l mirarà més de prop i pensarà a veure com hi col·labora, comprant llibres i/o deixant-nos fer una presentació a l'altell, oe oe oe!

I... casualment, un dia d'aquests que estava llegint Els limits de la vida, de David Bueno, Salvador Macip (el nostre) i Eduard Martorell, em vaig trobar aquest passatge: 

"Per exemple, hi ha uns bacteris marins que poden emetre llum, però només ho fan quan se'n troben molts de cop. Llavors, quan n'hi ha suficients en un lloc concret, tots junts alhora comencen a brillar. I com ho saben que ja en són prou?
-S'han de comunicar d'alguna manera, és clar.
-Efectivament. Ho fan amb substàncies químiques que ells mateixos produeixen. D'això, tècnicament se'n diu 'percepció de quòrum', que vol dir que perceben que hi ha el nombre mínim necessari de bacteris per començar a fer alguna cosa".

Potser aquestes substàncies serien els nostres eurets, però jo ja noto la percepció de quòrum...


                 Són bacteris? són blogaires? no ho sabem, però brillen. (D'aquí)


                               No hay como el calor del amor en un bar!

dissabte, 24 de gener del 2015

Ciutat de morta a viva



Perquè s'ha de reparar al màxim possible el dany a les víctimes (totes, però sobretot a la Patrícia Heras, el dany més irreparable) i a les famílies, amics... Blog de la Patrícia Heras: http://poetadifunta.blogspot.com.es

Perquè s'ha torturat impunement: els torturadors han estat condemnats per tortures per un altre cas, però el cap del sinidcat de la Guàrdia Urbana no ho veu rellevant "la gent canvia", a més, va demanar l'indult per als torturadors. 

Perquè s'ha jutjat injustament, sense admetre les proves de la defensa. Paraules de la magistrada Carmen García Martínez: "aunque me trajera cien testimonios como el suyo, yo siempre creería antes a la policía", visca la imparcialitat.

Perquè els mitjans generalistes s'hi han afegit tard i, de vegades, malament (a què venia la portada d'ahir d'El Periódico, que fins i tot el comité de redacció del diari va haver de fer un escrit desmarcant-se?) Suposo que m'hi tornaré a subscriure, però mentrestant m'he fet d'El Crític.

Perquè s'ha de reobrir el cas i que surti l'autor material de tot plegat (qui va tirar el famós test), tot i que el més important és reparar la injustícia que s'ha fet amb els innocents (sí, és de part, però si hi ha cap dubte que es faci un judici com cal).

Perquè també han de sortir a la llum les responsabilitats polítiques. "No podem apretar més el PSC", va dir el Ricard Gomà en el seu moment, es veu, doncs potser es mereixen que se'ls apreti una mica, i que el Clos surti del seu amagatall de l'ONU, que ja té ironia la cosa.

Per agrair la creació del documental als seus autors i la seva exhibició, finalment a la TV pública (gràcies, David Fernàndez, per desencallar el tema al Parlament).

Perquè no sé en què estava pensant jo al febrer de fa 9 anys, que recordo res, i hauria de recordar-ho, intentaré que no se'm passin gaire coses més gràcies a la bombolla aquesta en què estic/estem instal·lats.

Perquè no torni a passar.

Per tot això aniré el 4 de febrer a Plaça Sant Jaume i espero que siguem molts!!!


                                 Juan Pintos, el 4F de fa 9 anys.

divendres, 16 de gener del 2015

Felicitats, 6 anys, blog!





La Sara ha escollit el títol, la imatge i el vídeo. Això sí, a partir d'ara diu que li he de demanar permís quan vulgui parlar d'ella, i té raó, perquè ja no és aquella nena-bebè de 2 anys que volia trucar al Gegant del Pi per desitjar-li bones festes. Doncs res, suposo que seguirem per aquí. Demà actuem al Roda el món. 

Hem fet unes galetes-brownies de cola-cao bastant potables, agafeu-ne!!


Els Minions també s'uneixen a la festa mundial d'aniversari del blog.


I de regal, un acudit d'humor intel.ligent i no diré qui me l'ha explicat:

- Digues catorze
- Catorze
- Agafa un cagarro i esmorza

diumenge, 11 de gener del 2015

Liberté, égalité, fraternité

Voldria fer un post relacionat amb França, amb la manifestació de demà, d'avui, però no sé ben bé com enfocar-lo... parlar de llibertat, igualtat i fraternitat seria un bon començament, o un bon final, o un bon entremig.  Voldria dir que necessitem més igualtat perquè hi hagi més llibertat real, però això és una obvietat, i també que la fraternitat, que sempre s'oblida, s'hauria de recuperar d'alguna manera, és a dir, que som germans perquè som humans, però això sembla una ingenuïtat, i potser ho és. 

També podria recordar que vaig viure dos anys a França, que hi tinc amics i bons records. Que m'agraden el Gainsbourg i el Truffaut, que l'au fènix de la universitat de Caen és un dels meus símbols preferits, que m'encanta el camembert i la frase d'aquella pel·lícula que no recordo, "bizarre? vous avez dit bizarre? comme c'est bizarre!"

Voldria anar a la mani de demà (vaig anar a una contra el Front Nacional fa 20 anys, me'n recordo!), voldria dir que els drets humans em semblen el gran invent de la humanitat, abans que la roda i el whatsapp.

Podríem encetar un debat sobre el si el Front Nacional ha de ser a la mani o no, no hi tenien cap interès o sigui que no crec que hi siguin, no té sentit que hi siguin els extrems, els fanàtics, els que no entenen que llibertat, igualtat i fraternitat o són universals o no són.

Doncs ja està, podríem dir que he fet un post sobre França, ara hem de posar una mica de música, per què no la versió que va fer el Gainsbourg de la Marsellesa en plan reggae? En el seu moment va ser polèmica, ja veus tu!

                        La Marsellesa en reagge, doblement revolucionària.

D'acord, en poso una altra!


Amb Moustaki, que la llibertat només sigui a canvi d'una prison d'amour et sa belle geôlière.