dimecres, 12 d’agost de 2015

Les raons dels petits

Tu creus que sempre tens raó perquè ets gran, però jo també tinc raó encara que sigui petita.





Doncs sí, fer-se gran també és apamar forces, adonar-se que hi ha forces més grans que tu i adonar-se que tu també en tens, de força. M'ha agradat que es reivindiqui, té raó, li havia d'haver dit que descansés abans de fer deures, que no és una màquina. També m'ha dit que l'estava estressant, un concepte que sembla de gran, de persona adulta, i és veritat que de vegades puc ser molt plasta. Potser perquè això de l'autoritat no ho porto gaire bé, diu ma germana que sóc tova, potser sí, però cadascú educa com sap i com pot (i el seu pare ho compensa).

Sigui com sigui, m'agrada que es faci gran, que reclami el seu espai i les seves raons, que puguem parlar i arribar a acords. Avui he vist en una llibreria tot de llibres sobre l'adolescència que feien una mica de por, esperem que sigui un camí tranquil i enraonat com ho és ara, encara que ens enfadem... Bé, encara queda, de moment, intentem aprendre'n. 

Que no sóc perfecte ja ho sabia, però que m'ho digui la Sara i no intenti negar-ho (per què negar l'evidència, seria molt burra) té alguna cosa de desarmant però també d'alliberador. De vegades tenen raó els petits.

20 comentaris:

  1. Tens raó Gemma, els petits de vegades també tenen raó i se'ls ha de reconèixer...I pe fer-se grans necessiten comprensió i també el seu espai. Val més que no et miris massa els llibres, tu guiat pel sentit comú.
    Dius que ets massa tova, però ella diu que l'estàs estressant???
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, fa molts anys ja vaig capbussar-me en el debat González-Estivill, i vaig veure que jo era més aviat González i que havia d'estivillar-me una mica, sense estressar-me (jo també faig servir molt aquesta paraula!). Suposo que tens raó i ens hem de deixar portar pel sentit comú, i anar fent sobre la marxa i segons com sigui la criatura, de moment la Sara creix bé i feliç. Sóc tova perquè no tinc un caràcter fort, però no deixo de dir-li el que ha de fer, de fet, m'assemblo bastant a la meva mare :) Petonets!

      Elimina
  2. Respostes
    1. les "r"? raons? Fa molta gràcia veure-la argumentar, sí senyora!

      Elimina
  3. Alguna companya de feina em diu "nens petits, problemes petits. Nens grans, problemes grans". No sé a quants llibres d'adolescents equival això ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiii, a 2 o 3? No sé, tinc amics que han tingut problemes seriosos amb els seus fills adolescents i altres que no, i no sé si depèn del grau d'autoritat que hagis exercit des de petits, jo he tingut els dos models a casa, tou i dur, i vaig ser una adolescent normal (bronques per arribar tard, un cop em vaig escapar de casa..), en fi, Sergi, ho farem el millor possible, segur!!

      Elimina
    2. La meva escapada va durar unes hores, eh? res de l'altre món!

      Elimina
  4. Aneu preparant frases del tipus 'tu no ho entens perquè encara no tens canalla'. És el que sempre em ve al cap quan miro d'opinar sobre temes d'aquests, per les vegades que m'hi he sentit dir, i que sovint em fan passar les ganes de tenir-ne i estalviar-me tots aquests problemes.

    Fa molt temps que dialogues amb la Sara, tu l'has fet així i està molt bé. A més, ja t'he sentit dir altres cops que ets molt plasta, cosa que va inclosa a la clàusula de mare, és un fet. Potser tu n'ets més, no ho sé, però totes les mares ho són. La teva filla sempre ens ha semblat espavilada per les seves sortides, tu l'has ensenyat a pensar. I potser hi has insistit, perquè vols fer-ho molt i molt bé, però és la teva manera. No hi ha manuals, per mi tots els llibres de puericultura són l'evolució del xarlatà del 'crecepelo'. Segur que jo me'ls acabaré mirant, però els veig com el dimoni (al nivell de facebook). Està clar que la canalla acaba aprenent i reclamant el seu espai, naturalment. A més, en el teu esforç de fer-ne una dona amb criteri, com vols que no el reclami, aquest espai? Pensa per ella mateixa i ho fa notar.

    Què pots esperar a partir d'ara? Que vagi a més, i que cada cop hi puguis i hi hagis de parlar més. A l'adolescència serà igual, una simple continuació. Farà coses que no t'agradaran, però pensa que tu les vas fer abans. La por dels pares a l'adolescència és un pèl absurda, tothom oblida que va fer el cafre de mala manera, però que ara està patint moltíssim per un fill o filla, és a dir, que els rols generacionals ja han canviat. I serà igual quan la Sara sigui gran i tingui fills.

    En definitiva, crec que només importa generar una llar on l'amor i el respecte imperin, on el fill o filla sàpiguen que poden comptar amb els pares com un pilar fonameental. La resta bé sola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esclar que pots opinar, XeXu, tens ulls, orelles... Tens raó, l'amor i el respecte són la base. I el que la meva germana em diu és que si ara no em respecta, als 15 anys no ho vulguis saber. Però no és veritat que no em respecti, el que passa és que l'escolto i de vegades, sí, cedeixo, pacto, arribem a un punt mig (anant als manuals crecepelo, el González diu que això està bé i l'Estivill, no). Crec que també et pots passar per l'altra banda, el meu pare no es parla amb la meva germana des de l'any passat perquè diu que li va faltar al respecte, uf. En fi, que també s'han de respectar els nens, no volem que siguin uns tirans, no, però no per això ens hem convertir nosaltres en tirans. De tota manera, sense canviar de "model", he de vigilar per la banda del respecte, ho reconec. Gràcies, XeXu!

      Elimina
  5. Collons, 'la resta bé sola'? Sí que estic fi... Volia dir 've sola', és clar. A saber quantes animalades més he posat, escric des del mòbil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La resta bé sola, sobretot que mira Disney Channel ;))

      Elimina
  6. Amb tres adolescents a l'esquena....et puc assegurar que de feina en tindràs. Ara bé jo sóc de l'opinió de que es guanya més sent-hi amic que mandant i prohibint. Sempre que entrem en disputa per alguna cosa, penso o intento recordar que pensava o feia jo a la meva adolescència. Llavors jano em sembla tant disbarat el que em demanen.
    Bàsicament equilibri, estira i arronsa de perdre de vegades una disputa per guanyar després una guerra.
    Quan comencen a raonar, vol dir que van per el bon camí, que si ens ho posessin tot ben pla també ens sabria greu que els nostres descendents no tinguessin caràcter, a la fi i el cap adn nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'imagino, Joan, que tindrem feina, que l'adolescència és una poca difícil en si, que ja ve de sèrie.
      Crec que l'equilibri deu ser la clau, sí, i posar-se en el seu lloc sense deixar el nostre...
      Sí, ja m'agrada que la Sara tingui el seu petit caràcter i defensi el que creu, i nosaltres l'hem d'anar modulant, tota una aventura ;)
      (tres adolescents... pas mal!!)

      Elimina
  7. trobo que has educat, heu educat molt bé a la Sara , pel que expliques és una noia amb idees pròpies, i això vol dir que heu tingut èxit en fer d'ella una persona autònoma i amés que raona de forma coherent, aplaudiments per vosaltres i segur que adolescència la portareu bé , no cal patir abans d'hora

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci, sí, estem contents, perquè creix bé i és una nena molt happy. Tot i que de vegades es passa d'autònoma (vol anar a l'escola sola, noooo, encara nooo, que ha d'atravessar la Meridiana i tot). El que dèiem, raonar, equil.libri, reforçar això del respecte per part meva, i anar fent, petonets, Elfree!

      Elimina
  8. Penso, pel que expliques d'ella, que la teva filla és molt intel·ligent i encara que l'adolescència no és un camí de roses, ni pels pares ni per l'adolescent, el fet de que hi pugis raonar és la base per que aquest camí sigui el menys costerut possible.
    Un cap ben moblat sempre és garantia de seny i enteniment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo, de moment aquests punts rebels que té els reconduïm amb el raonament, i crec que és la manera, la base, com tu dius, i també té el model patern que és una mica més estricte que el meu, que també va bé, sense arribar al del meu propi pare, que és tirania, potser per això me n'allunyo tant... merci! (tu tens experiència amb adolescents, eh? :))

      Elimina
  9. El conflicte generacional sempre hi és. I serà. Però no et vulguis avançar. Ja arribarà l'adolescència. Gaudeix de les seves sortides i raonaments.

    Crec que està bé que et sentis interpel·lada, si això et fa millorar, però no que et sentis malament, eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no em vull avançar, però la meva germana em posa la por al cos... però vull pensar que ella ho fa bé a la seva manera i jo a la meva, encara que cap de les dues es perfecta, ni els nostres fills ho són, ni ningú ho és, ja ho sabem, per això podem millorar (home, en el cas del meu pare és més complicat!), de fet, no em puc convertir en una tirana encara que ho vulgui, si de cas he de reforçar l'autoritat amb la paraula, en la paraula hi ha el respecte, em sembla. Petons, rits!

      Elimina
  10. Com diu la Sara, m'he de refiar més de mi i de la meva manera d'educar, té gràcia que ho digui ella, no?!

    ResponElimina