En el despatx del conseller de Cultura:
Conseller: I aquest ha de ser el nou equipament cultural de la ciutat, el definitiu, l’equipament pel qual se’m recordarà d’aquí a 300 anys?
Cap de Gabinet: Sí, conseller, no ho dubti, aquest equipament reuneix les característiques de tot equipament cridat a passar a la posteritat: té personalitat (el conseller té personalitat, sap què vol), és sòlid (el conseller és una persona sòlida, de qui te’n pots refiar), és històric (el conseller passarà a la història).
Conseller: I la gent haurà de pujar tots aquests esglaons per veure els espectacles?
Cap de Gabinet: Sí, però ja sap vostè que el que costa es valora més. Només els més forts arriben al final (missatge neoliberal subliminal, que sempre va bé).
Conseller: Però no havíem bastit el nostre discurs sobre l’accessibilitat a la cultura? “Cultura de tots per a tothom” era l’eslògan que tu mateix em vas aconsellar!
Cap de Gabinet: Però, conseller, no s’ha de prendre els seus propis eslògans al peu de la lletra. Com ha de ser una “cultura per a tothom”? on s’és vist? Faci’m cas i compri l’edifici.
Conseller: Perdona, però em sembla que vas una mica a la contra dels temps que corren, dels vents que bufen, m’assegures que si el fem construir, no se’m tiraran a la jugular?
Cap de Gabinet: Li asseguro, li asseguro, confiï en mi, l’eslògan va funcionar, oi??
Passa 1 any...
Conseller: Has vist aquest article? “Cultura de ningú per a ningú”? Què n’has de dir?!!!
Cap de Gabinet: Que ell no hi serà d’aquí a 300 anys, però vostè, sí.
Caram tu amb caps de gabinet així, qui necessita l'oposició? Quins consells que dóna. Segur que a més no va tenir en compte l'impacte paisatgístic. I tant que se'n recordaran d'aquí tres-cents anys. I de la seva família també!
ResponEliminahahaha, l'impacte paisagístic, potser passarà a la posteritat per ser l'assassí del cap de gabinet...
EliminaNo accessible? Jo pensava que a dins de la piràmide hi havia un ascensor :S
ResponEliminaUn ascenquèèè? Por ascensor no me viene nada, oiga!
Eliminaha, ha, ha... Jo estic amb en pons... si encara no hi ha ascensor que li posin, home!!!!
ResponEliminaI allò del missatge neoliberal subliminal? Ahhhh!
EliminaAmb caps de gabinet així, no cal cap conseller.
ResponEliminaUn sou menys! ;)
Boníiiiissim, nina!
Aferradetes.
Això! grasssis! Aferradetes d'ultramar!
EliminaCompte amb els caps, que a vegades acaben rodant.
ResponEliminaEn aquest cas escales avall.
Aquest cap ho té cru, ha patit d'un exceso de celo, que es diu, no s'ha de prendre tan a pit els desitjos del jefe :)
EliminaCaram , algun polític durarà 300 anys...El què s que hi serà és la piràmide...
ResponEliminaPetonets.
És veritat, M. Roser, m'he passat tres pobles, i ni tan sols és Presi, que és Conse... hehehe
EliminaPtons!
potser varen inventar les catapultes aquí per poder pujar rapidament
ResponEliminaEm sembla que el teu conte de l'amant mandrós m'ha inspirat, fem catapultes democràtiques per a tothom?
Eliminaoriginal i inspirat.....caram amb el cap de gabinet
ResponEliminaMerci, Elfree, petonets.
EliminaPerdona però no m'han arribat els 3 llibres del Zurich que vaig encarregar, ni se'ls han cobrat tampoc. Teniu algun telèfon de Quorum on puga preguntar què ha passat?
ResponEliminaCaram què estrany... no tinc cap telèfon, tinc un mail: Albert Calls: albertcalls@gmx.es, espero que s'arregli!
EliminaGràcies. Si demà no m'arriba res, li escriuré.
ResponEliminaCaram amb el cap de gabinet i aquest conseller que es deixa entabanar... quina patuleia!
ResponEliminaMolt divertit, Gemma.
:-)
Gràcies, Glorieta!
EliminaT'has oblidat allò de "història basada en fets i personatges reals"... ;-) Molt agut tot plegat!
ResponEliminaNoo, qualsevol semblança és pura coincidència! :)
ResponEliminaJa ho he solucionat. Ja tinc els llibres. Gràcies.
ResponElimina