dijous, 3 de setembre de 2015

Hem quedat al Zurich i...

ens ho hem passat genial!


Un dels grans moments de la vetllada: la Carme llegint "El blog de la Pia" de la Sílvia, que no havia pogut venir, tot un post sobre la felicitat possible amb comentaris del filòsof Manel Cèntric que acaben... en una quedada al Zurich, of course. Sílvia, t'hem trobat a faltar.

Un altre moment: la Maria Valldeperas dient que agraïa aquest llibre no només per ella, sinó pel seu pare, el seu avi, el seu besavi i el seu rebesavi, que el llibre li havia agradat tant, i que llocs com el Zurich fan que una ciutat sigui el que és.

Un altre moment: l'Eduard preguntant-se què aportava el llibre respecte dels blogs i l'Elfee defensant que sí, que és una altra cosa, amb el seu valor, igual que escriure a llapis no és escriure amb ploma. I l'editor afegeix que d'aquesta manera gent que no té blog el pot trobar a les llibreries.

I més, bon rotllo, dedicatòries que anaven i venien, 10 llibres venuts, el cartell que s'ha mantingut ferm... i jo contenta (amb els nervis que portava!).


I aquí vénen més fotos...

 La Maria Valldeperas (un encant de persona) donant la benvinguda i parlant de la seva família i el Zurich

Jo dient que això era un projecte on havia participat molta gent i alguna cosa més

 L'editor Albert Calls parlant de Quorum Llibres i d'aquesta aventura editorial

      El Rafael explicant la història del Zurich (des de 1862!)

 L'Eduard presentant el llibre (foto de l'Elena Giménez, com les 3 primeres)

                             La M. Roser recordant Raimon

L'Elfree i la seva cita de seguretat explicada al Jaumet (amb Eduard rient)

La surrealisticolírica cantireta, el vi i l'Otto

  La Glòria i els seus poemes d'intensa cafeïna (foto de la Carme)

La poesia de l'Helena obre el nostre llibre (foto de Sa Lluna)

Sa Lluna va tancar les lectures amb el seu text que tanca el llibre (foto de Barbollaire)

Públic (s'hi pot veure la Rits, el Joan Gasull, la Cantireta i la família de l'Eduard)


I això no és tot, es veu que durant la copa es va estar tramant un altre possible llibre... som insaciables!!

No sé si ja ho he dit... GRÀCIES A TOTHOM!

34 comentaris:

  1. Doncs sí!!! ens ho hem passat genial!!!

    M'ha encantat l'ambient que hi havia i tantes dedicatòries amunt i avall i l'alegria que es veia a la cara de tothom.

    Gràcies per fer-ho possible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un ambient molt maco, i vas tenir molt bona idea de llegir el text de la Sílvia, li vaig passar la foto :)
      Gràcies a tu també!

      Elimina
    2. Gràcies per l'homenatge, llegit per la Carme devia sonar molt bé.

      Elimina
  2. És clar, tu a banda d'anar a presentar el llibre, eres organitzadora, els nervis estaven justificats. Però amb aquesta bona gent que tenim per aquí què vols que surti malament? La vetllada agradable estava garantida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant, però mira, una que és patidora... El mestre de cerimònies et va esmentar, eh? va llegir l'11 x 3 dels autors!

      Elimina
  3. Gràcies Gemma, per la teva dedicació i el temps que hi has dedicat, que ha estat un regal per a nosaltres. Llàstima que la Sílvia no hagi pogut venir, perquè la trobada s'ho valia.
    Ha estat un plaer tornar a compartir espai de lletres i coneixença.
    Ha estat, senzillament, una presentació agradable, bonica i interessant!
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradable, bonica i interessant... m'agrada! I tornar-te a veure, fanal blau!

      Elimina
  4. Doncs pots estar ben orgullosa, que tot ha surti perfecte. Els senyor Valldeperas ens han acollit molt amablement, tot ha estat molt agradable i ho hem passat molt bé.
    Llàstima que no pugues venir la Sílvia, tu i ella sou l'anima del llibre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Maria i l'Andreu Valldeperas són uns sols, realment, ens ho han facilitat molt tot.
      L'ànima som tots, eh? Nosaltres hi hem treballat més, això sí! Petons, Glo.

      Elimina
    2. Benu, una mica animetes sí que som :)

      Elimina
  5. Sort que no vaig venir a espatllar a la vetllada amb el meu cinisme, si es que en el fons sóc bona persona. Això si, hi vaig enviar l’ahse, la veu veure?

    PD: Què en faràs del cartell? Proposo obrir una subasta a ebay i treure’n una pasta. Segur que algun dels fanàtics del projecte pica i així tenim pasta per publicar la segona part, Quedem a... Canaletes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons... hagués molat veure't ahir, suposo que abans t'hauries d'haver fet corpori, no? L'ahse... i tant, vam xerrar estona, pregunta-li!
      El cartell del Zurich se l'ha quedat... el Zurich! :)

      Elimina
  6. Un ambient difícil de superar de tan bo que va ser i unes intervencions, entre les quals, la teva Gemma molt mesurades i encertades.
    Permet-me tornar a felicitar-vos a tu i a la Sílvia Teulats pel projecte que vàreu engegar i que, ara ja ho podem dir, ha tingut aquest èxit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, aviat farà un any que vam començar, a l'octubre, i mira com ha crescut la criatura! Em va agradar coneixe't ahir al Zurich, entre tots vam crear molt bon ambient, sí!

      Elimina
  7. Que bé que va anar tot !!
    Felicitats a tots !!
    Llàstima no haver pogut acompanyar-vos !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que no poguessis venit, Artur, mira que ens hem vist vegades al Facebook darrerament, entre like i like! A la propera!

      Elimina
  8. Molts moments i molt bona companyia. Increïble la resposta de la gent del Zurich i de l'FNAC, i em deso ben desada la gran sort de poder compartir un projecte col·lectiu com aquest amb tants protagonistes, incloent els de Quòrum.
    Gemma i Sílvia, això es deu en bona part a vosaltres. Moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu també i no només per ahir, que vas estar fantàstic. Sí, la gent del Zurich, Quorum i la FNAC van formar un triangle virtuós que ho va facilitar tot. Un projecte col·lectiu molt xulo, m'hagués agradat abraçar la Sílvia allà a l'altell :)

      Elimina
    2. Estic molt contenta de llegir i sentir que va anar tan bé. Si vols quedem un dia al Zurich per abraçar-nos ;)
      Felicitats, guapa!!!

      Elimina
    3. Quedem, i tant, ens ho mereixem! Felicitats a tu també, reguapa!

      Elimina
    4. Sílvia, faré els kms que faci falta per abraçar-te, que en tinc ganes. M'hagués agradat veure't.

      Sí, quan vulguis al Zurich.

      :-)***

      Elimina
  9. Gemma, t'he enviat un correu, perquè a l'hora de marxar no et vaig veure...Em va agradar molt poder-te conèixer (en vivo i en directo) i us felicito a tu i a la Sílvia, per una molt bona feina.
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, M. Roser, com t'he dit al mail, hagués flipat si hagués vist entrar el Raimon i l'Annalisa, m'agrada molt aquesta història real, per mi és especial (ja t'he dit que la meva mare és una autèntica fan del Raimon). Petonets! Gràcies!

      Elimina
  10. Ma germana encantada amb l'ambient que va veure... dels somriures, de l'alegria... de poder tastar una mica dels "meus blogaires" :-)

    Gràcies a tots per les dedicatòries!!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que s'ho passés bé ta germana, Assumpta! Molt divertit això de les dedicatòries, ja han viatjat per l'espai sideral fins a Reus? :)

      Elimina
  11. Si va sortir així estan nerviosa....no et calmis mai. Va ser perfecte i em va agradar molt posar cara a gent que feia tants anys que coneixia.
    Hau d'estar molt orgulloses del vostre projecte, felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha, no... segur que es pot fer igual però amb més tranquil·litat... Em va agradar veure't en directe, Joan!
      Gràcies i ho comparteixo amb tothom, que tots hi hem participat en menor o major mesura.

      Elimina
  12. Em va obrir la porta, el Gegant. A les mans duia una Barbie que havia caigut però sortosament conservava la rialla i el glamour. De bon matí em va preguntar si necessitava res més. "No, gràcies, només vull saber si teniu una entrada de metro per tornar a la realitat". Des de llavors que el Gegant pensa com fer càntirs que no s'esberlin. I en això estem.

    Moltes gràcies, Gemma, per tantes coses. Ets fabulosa. Properament, el deute.

    Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els gegants i els càntirs sempre s'han entès, oi? Em sembla que hi ha una llegenda que diu que a Ponent hi havia un càntir fantabulós que...
      Quin deute? apa, apa, let it go! Petons surrealisticolírics!

      Elimina
  13. Va ser tot un èxit!!!! una agradable tarda compartint el treball fet i l'esforç que heu fet sobretot la Sílvia i tu!
    enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha valgut la pena la currada, rita!
      Petonets i gràcies per ser-hi.

      Elimina
  14. Per molts anys!
    Jo encara sóc al Zurich.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment! S'hi està bé, oi? llàstima que no poguessis venir. Però no et despistis que hi ha una altra iniciativa a la blogosfera, relacionada amb un número molt famós...

      Elimina