dilluns, 13 de juliol de 2015

Versos de tornillo

No puc dormir, tinc ganes de dir alguna cosa sobre el Krahe, que m'agrada molt, que vaig tenir un pic de Krahemania a mitjans-finals dels 90. Que fa poc em vaig comprar el seu últim disc i quasi no l'he escoltat, però una cançó sí, i és la que posaré ara. Que últimament no anava als seus concerts, perquè ja havia anat a molts (quina mena de raó és aquesta? massa tard per trobar-la absurda?). Que fins i tot vaig escriure el programa de mà d'un concert seu perquè el programador era amic meu (és qui m'ha dit que s'havia mort). Que aquest home té autèntics clàssics ("Marieta", "Un burdo rumor", "La hoguera"...), meravelles no prou conegudes ("Días de playa", "Nos ocupamos del mar", "Paréntesis"), i cançons que encara he de descobrir (com les del darrer disc). Que tinc debilitat pel disc Versos de tornillo. I que els seus concerts eren un gustasso.
Habrá que documentarse sobre los delfines :)


Javier Krahe cantant "Fuera de la grey", del disc Las diez de últimas, al Café Central de Madrid, al desembre de 2013.


                              "Nos ocupamos del mar", quina cançó més preciosa.

22 comentaris:

  1. a mi em sap greu però sóc una ignorant musical i no em consta haver escoltat la música del finat ...sorry...i que descansi entre ritmes i sons

    ResponElimina
  2. Elfree, escolta'l (i mira-te'l), a tu que t'agrada la ironia, la crítica, la irreverència, la poesia... per sort tenim les seves cançons! Amb el seu últim disc hi va un llibre del gendre de Marx (Karl): "El derecho a la pereza", la mort és una putada, però pensem que està descansant, sí... petonets molts.

    ResponElimina
  3. Jo també em declaro ignorant de la seva obra.
    Només havia escoltat alguna cançó del grup Mandràgora, més que res, per saber dels origens del Joaquín Sabina.
    Per compensar he escoltat les dues cançons que has inclòs.
    Gràcies per la llum.

    ResponElimina
  4. Espero que t'hagin agradat! La Mandràgora també és el primer que vaig escoltar, en caset. Es veu que els concerts a La Mandràgora eren antològics i es desmadraven com no es veu a la gravació (es veu que al principi, al Krahe no li ha agradava per això mateix). Allà surt "Nos ocupamos del mar", amb una sèrie d'interferències publicitàries bastant gracioses. Abraçada musical!! Ah, ara he llegit que amb el Sabina un cop es van retirar a un poble de Portugal per escriure una novel·la negra que els havia de fer famosos... no van passar de la primera línia. Abraçada musical!

    ResponElimina
  5. Estic pensant que el Raimon, el cantant preferit (però molt) de la meva mare fa temps que no el veiem perquè "l'hem vist molts cops", la propera vegada hi anem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Raimon també és un dels meus preferits. No puc dir el que més, perquè el primer lloc (on ell també hi es) l'ocupen 5 ò 6 cantants.
      Però per a la meva mare sí que ho és. La darrera vegada que va cantar al Palau de la Música hi vam anar junts.

      Elimina
    2. Quina gràcia, el primer concert que vaig anar a la meva vida va ser del Raimon, tenia uns 7 anys, i des de llavors... incomptables vegades, una mica com un ritual, segur que hem coincidit amb les nostres respectives mares!

      Elimina
    3. Que el meu pare estigui fotut pertot arreu complica una mica això d'anar a concerts, però ho intentarem.

      Elimina
    4. Ja he comprat les entrades pel concert del 3 de desembre oeoeoé.

      Elimina
  6. També sóc del club dels ignorants...Tens raó, l'última cançó és molt bonica! Més que un cantant jo diria que és un senyor que diu versos, acompanyat d'una guitarra...
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Un senyor que diu versos acompanyat d'una guitarra... crec que li hagués encantat! Que bé que t'hagi agradat la cançó, aquest post està molt content i jo també, petonets!

    ResponElimina
  8. Ja has vist al blog que jo era fan incondicional, encara més, molts versos de les seves cançons em vénen al cap en determinades circumstàncies adients, ja formen part dels meus referents, com ara allò de 'si lo llego a saber'... hem perdut la relació amb la bona literatura clàssica castellana però ell, també Sabina segons com, tenen una gran base poètica i beuen dels autors del Segle d'Or hispànic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Júlia, quina il·lusió veure't per aquí. Sí, és molt culte i molt planer a la vegada, molt divertit i molt poètic. Jo també el tinc bastant integrat, podem dir que el fem viure d'alguna manera, no? és el que passa amb els artistes, que la (im)mortalitat... quita quita!

      Elimina
  9. "Yo no entiendo por qué hay que temer a la muerte: te mueres y ya está. Me parece muy normal, en mi familia es tradición morirse."

    ResponElimina
  10. Un poeta que diu poesia acompanyat de música.
    Bona poesia.

    ResponElimina
  11. Sí, molt bo, Glòria, mai és tard per descobrir bons poetes que a més ens fan somriure o riure ;)

    ResponElimina
  12. Per mi Krahe era un autèntic desconegut, escoltar les lloances d'aquests dies, em fan veure que m'he perdut un dels grans.

    ResponElimina
  13. No, rits, mai és tard, tens les cançons i els vídeos ;)

    ResponElimina
  14. M'arribà de la mà d'un amic fa uns quants anys i des de llavors ja em va agradar.
    Bonic homenatge, nina!

    Aferradetes! ♫♫

    ResponElimina
  15. Que bé, una altra kraheniana! Aferradetes!!

    ResponElimina