Perquè s'ha de reparar al màxim possible el dany a les víctimes (totes, però sobretot a la Patrícia Heras, el dany més irreparable) i a les famílies, amics... Blog de la Patrícia Heras: http://poetadifunta.blogspot.com.es
Perquè s'ha torturat impunement: els torturadors han estat condemnats per tortures per un altre cas, però el cap del sinidcat de la Guàrdia Urbana no ho veu rellevant "la gent canvia", a més, va demanar l'indult per als torturadors.
Perquè s'ha jutjat injustament, sense admetre les proves de la defensa. Paraules de la magistrada Carmen García Martínez: "aunque me trajera cien testimonios como el suyo, yo siempre creería antes a la policía", visca la imparcialitat.
Perquè els mitjans generalistes s'hi han afegit tard i, de vegades, malament (a què venia la portada d'ahir d'El Periódico, que fins i tot el comité de redacció del diari va haver de fer un escrit desmarcant-se?) Suposo que m'hi tornaré a subscriure, però mentrestant m'he fet d'El Crític.
Perquè s'ha de reobrir el cas i que surti l'autor material de tot plegat (qui va tirar el famós test), tot i que el més important és reparar la injustícia que s'ha fet amb els innocents (sí, és de part, però si hi ha cap dubte que es faci un judici com cal).
Perquè també han de sortir a la llum les responsabilitats polítiques. "No podem apretar més el PSC", va dir el Ricard Gomà en el seu moment, es veu, doncs potser es mereixen que se'ls apreti una mica, i que el Clos surti del seu amagatall de l'ONU, que ja té ironia la cosa.
Per agrair la creació del documental als seus autors i la seva exhibició, finalment a la TV pública (gràcies, David Fernàndez, per desencallar el tema al Parlament).
Perquè no sé en què estava pensant jo al febrer de fa 9 anys, que recordo res, i hauria de recordar-ho, intentaré que no se'm passin gaire coses més gràcies a la bombolla aquesta en què estic/estem instal·lats.
Perquè no torni a passar.
Perquè no torni a passar.
Per tot això aniré el 4 de febrer a Plaça Sant Jaume i espero que siguem molts!!!
Juan Pintos, el 4F de fa 9 anys.
Tot plegat està ben embolicat, però veure un representant de la guàrdia urbana demanant l'indult per un torturador condemnat, va ser excessiu.
ResponEliminaSí, va ser molt fort, no m'estranya que es guanyés l'apel·latiu de "Torrente", aquest home. Haurien d'haver portat aquell sergent retirat o algú que donés confiança en el cos en general, tot reconeixent que hi ha pomes podrides.
EliminaCom repares tots els anys que aquest noi ha passat a la presó, sense cap motiu, només per venjança policial? Només podem fer que paguin els culpables de tot això, arribi on arribi la investigació, i si cauen partits sencers, i cossos policials sencers, que caiguin. Però a aquesta gent ja ningú els torna la seva vida. A la Patricia Heras segur que no. Tot plegat fa fàstic. I no et culpis per no recordar-ho, ja s'han preocupat molt de que no te'n recordis, o que no te n'assabentis. Un cop més, Matrix.
ResponEliminaSí, és demencial tot plegat, més els valdria fer neteja a fons perquè era estan tan en entredit que és contraproduent per a ells, per al cos policial i per als polítics que hi estan emmerdats. Suposo que no voldran fer-ho i que esperaran que les aigües es calmin, però les aigües em sembla a mi que ja no es poden calmar, vull pensar que, com deia Saül Gordillo en un article, la Patricia ens ha despertat, i ja no ens poden cantar una cançó perquè dormim tranquils. Matrix, sí.
EliminaHe estat capbussant-me en el blog poeta muerta, gràcies a la cita avui a l'Ara de l'Eva Piquer. Un blog que realment crema. Va quedar lògicament aturat a l'abril de fa quatre anys, quan Patricia Heras va acabar amb la seva vida. des d'aleshores hi ha unes poques entrades de les seves amigues, incloent el modèlic i esfereïdor comunicat que van inserir als pocs dies de la mort: http://poetadifunta.blogspot.com.es/2011/05/comunicado-desde-cerca-de-patricia.html
ResponEliminaRebutjant que la seva mort fos un"crim d'estat", en canvi, no deixen de denunciar amb valor la injustícia comesa amb ella o amb Rodrigo Lanza, que inclou el sistema judicial podrit i el sistema de merda en general, però reclamant alhora que no s'apropiï ningú de la decisió final de Patricia, "una amiga de la muerte".
Jo també vaig estar mirant el blog... escrivia molt bé aquesta noia, fa cosa llegir-la sabent tot el que ha passat. La seva companya ja deia que el suïcidi és multifactorial, però el fet de no aguantar el pes d'una condemna injusta va ser determinant. Sap molt de greu.
EliminaFragment del blog de la Patricia Heras, del 4 de febrer de 2011:
ResponEliminaTotal que, uno, yo no he elegido dar este giro brutal a mi existencia y de verdad que hago lo que puedo la mar de contrariada, atacada y sonriente…
y dos, no lo puedo ni parar ni cambiar…NO PUEDO…
…mi día empieza a las 7 y media de la mañana,
- cada mañana me escucho a mi misma mientras abro el ojo decir en voz alta ante la atónita y sonriente, por lo gracioso de la situación, mirada de mis compis de celda las palabras: socorro!!, socorro!!, a la par que se me cae el lagrimón de puritito sueño, horror o vaya usted a saber…en cuanto tenga un rato me paro a intentar descifrar el misterio…-
y acaba a las 20.30 de la tarde…a las 20.30, joder, para nosotras, que necesitamos y nos gusta vivir días de mínimo 36 horas…
Estoy colapsada, agobiada, cansada, estresada, atacada, puteada, asustada,...
me siento extraña coño!!!,
y más que incomprensión, regañinas, enfados o despiste general con el tema lo que necesito es ayudita para no asfixiarme y petar, PETAR
Esta situación es una puta locura joder, ni retomo mi vida ni vuelvo a mi realidad porque justo cuando estoy a punto de...me tengo que volver a marchar…
Así que eso,
paciencia coño,
mimitos joder,
recomendación de vitaminas ostia,
y un poco de empatía general
que estoy hecha un puto trapo
y muy pero que muy estresaaaaaaaaaaaaaaa....
Dius que tens remordiments x no recordar-te. Jo més. A mesura que passen els dies, em dic,... si, cert, recordo les imatges de la tele, que van desocupar i va caure un test (o que això van dir), recordo que quan es va ocupar el cinema de Via Laietana, se li va posar el nom de Patrícia Heras en memòria seva,... i alhora, tot passava diluit. Vivim en tants ulls clucs, acostumats a que les coses es facin com es fan, resignats durant molt de temps, massa. Però les coses estan canviant. I tant que estan canviant. Tb per a ella, per honrar-la i tenir-la en la memòria de les injustícies.
ResponEliminaVull creure que sí, rits, que amb les xarxes i els mitjans alternatius, i els mitjans tradicionals, que s'han de posar les piles, les coses estan canviant, però encara estem limitats, les coses han de canviar molt encara, el que espanta és que en aquesta societat democràtica nostra passin coses pròpies de dictadures. Com deia la mare de Rodrigo Lanza "nosotros venimos de Chile, donde había tortura, no podía imaginar que en Barcelona también".
Eliminacada dia veig més clar que només som uns titelles dels que ens manen i ens fan ballar a la seva manera, podem protestar tot el que volem i hi hem de fer però si ells volen segur que ho tornaran a tapar
ResponEliminaLa veritat és que en el programa .cat, els dos representants de l'ajuntament, el d'abans i el d'ara, van fer un paper bastant penós, és que se'ls veia representant un paper, precisament, i com a actors són bastant dolents. Hem de protestar encara que ells vulguin tapar, em sembla que no hi ha més opció...
EliminaJo tampoc recordo massa del que va passar el 4F de fa 9 anys però he flipat en colors amb tot el rebombori que s'ha aixecat a partir del reportatge "Ciutat morta". Em fa mal al cor la impotència que es fa palesa davant de l'encotillament de la justícia, de l'encobriment i manipulació d'evidències per tapar què? o a qui? I tot a costa d'uns pobres joves "antisistema" que han patit injustament empresonament, tortures i pressions de tota mena que han acabat inclús amb un suicidi... Patètic tot plegat. Jo també sóc antisistema, sobretot anti qualsevol sistema que permeti que passin aquestes coses. Ajudaré a fer el soroll que calgui per poder arreglar alguna cosa en aquest cas o com a mínim en evitar que tornin a passar coses d'aquestes.
ResponEliminaLaura, s'ha dit que tenia relació amb l'especulació urbanística per part de l'ajuntament, no ho sé, però fa mala espina que canviessin la versió oficial al cap d'unes hores. Algú va dir al programa .cat que la investigació a l'ajuntament l'hauria de fer una instància independent i té tot el sentit del món, quina credibilitat té una investigació feta pel propi ajuntament? cap. No sé si es resoldrà, però almenys que sentin tocada la seva impunitat i tant de bo es faci justícia.
EliminaFa feredat com és manipula la informació i com la justícia, que hauria de ser lliure, decanta la balança cap al costat del poder.
ResponEliminaAixò, que ara sabem deu ser la punta de l'iceberg de multitud de casos semblant.
Sento vergonya, impotència i molta, molta ràbia. Tenim una cita al 4 de febrer.
Sí, ara estan sortint més casos, els nois de Gràcia, un noi de Lleida... però és difícil que es reobrin quan hi ha sentència ferma, es veu que és molt excepcional (haurien de reconèixer massa irregularitats...). Fa feredat veure que estem en un país on encara es tortura i on la justícia és un pur simulacre (només en els casos dels joves amb "estètica okupa"?). Això ha de tenir conseqüències a la força, aquest iceberg està pujant i no ens agrada gens el que veiem, però ho hem de mirar i, com sigui, lluitar-hi, protestar el dia 4 ja és una manera. Ens veiem, petons, Glo.
Eliminael que trobo indignant és que actuacions policials desmesurades e injustes quedin fora de control....encara recordo el que va haver de suportar l'antic conseller quan va voler instaurar càmeres dins els calabossos .....la policia ha d'estar al servei dels ciutadans
ResponEliminaSí, i si queden impunes és més difícil d'eradicar-les, aquestes actuacions :(
EliminaSí, i si queden impunes és més difícil d'eradicar-les, aquestes actuacions :(
Eliminahi estic d'acord però sóc pessimista ....no sé pas si faran gaire cas .....el 4 en que cau? no puc anar-hi perquè encara estic treballant a aquella hora hi seré en esperit em temo
ResponEliminaHe llegit que ara recorreran aquesta decisió de no reobrir el cas, però em temo que es trobaran amb una altra paret, tant de bo hi hagués una escletxa... Cau en dimecres vinent, segur que notem el teu esperit, Elvira!
EliminaJa faig tard per anar-hi... No vaig voler veure el documental perquè aquestes coses em provoquen un estrés emoional que no sé com gestionar... Més quan tinc la certesa que no poden ser d'una altra manera. Només desapareixent la policia. I de moment no sembla que haja de passar.
ResponEliminaferran, la policia no desapareixerà, el que cal és que no hi hagi cap poma podrida dins, i si és tot el cistell, com es deia a la manifestació, fa por (realment, sentir parlar el representant del sindicat de la guardia urbana fa pensar el pitjor). Salut!
ResponElimina