Estàs tu tan tranquil·lament veient la pel·lícula, al cine, amb la teva filla de 8 anys i mig al costat (t'ha costat una mica convèncer-la, que la pel·li és de grans, però aquí està) quan de sobte sents "y me dijo que los Reyes Magos eran la abuela", ehhh? Mires la teva filla, la teva filla et mira, múrria, tu fas un moviment de cap com dient "ehem, ja en parlarem després..." i en parleu després, oitant. Jo que em pensava que arribaria pel seu cosí (el que va destapar l'assumpte del tió), o per alguna amigueta del col·le... per una pel·li!
Però vaja, en el nostre cas tot ha estat molt natural, m'ha dit que ho sospitava de feia temps (el tema tió ja va aixecar la llebre), hem aclarit qui són els màxims responsables encara que la iaia també i, el més important, que si els regals continuaven fluint... per ella cap problema, tu!
Fins i tot hem fet una mica de disquisició sobre el pensament màgic infantil, assumint que hi ha una mica de racionalitat en la màgia (els Reis es dividien la feina amb el Papa Noël, ben pensat) i una mica de màgia en la racionalitat (hem dit que continuaran els regals, oi?).
A la nit, amb el seu pare (ja avisat per Whatsapp) hem fet broma sobre si existeixen o no els altres reis, els Borbons, però això és otro cantar.
En fi, crec que avui hem creat un d'aquells records que es recorden :)
PS. La pel·li és l'argentina Sin hijos, comèdia agradable per a majors de 7 anys... Potser haurien de posar un avís d'spoiler... o no!
Una peli per recordar.....Reals potser si, però tenen més servei els màgics que els borbons
ResponEliminaÉs veritat, Joan, els humans que es fan grans (següent etapa evolutiva) deixen de creure en els borbons...
ResponEliminatambé és mala sort per una peli ... pels veïns de seient ....veus com la teva filla és molt raonable ?
ResponEliminaEn realitat, ja m'agrada que aprengui coses al cine... i ja té 8 anys i mig... Sí que és molt raonable, really!
EliminaOstres, quina mala passada! el cas, xò és que 8 anys i encara creia en la màgia i no s'ho havien dit a l'escola!!!! això és ben maco!!!
ResponEliminaEra maco abans quan hi creia del tot, durant el dubte, i és maco ara, tot és créixer, merci!!
EliminaUi, Gemma, penso que els vuit anys ja és una edat que gairebé tots ho saben, però dissimulen...
ResponEliminaPetonets.
Ja em va dir que ho sospitava, ja... de vegades els aduls fem una mica el préssec, oi?? Petonets!
ResponEliminaAquest és un dels moments més durs que m'imagino en la vida dels pares. Perquè mira, la mítica pregunta 'd'on vénen els nens' em veig més capaç de contestar-la, li foto el rotllo biològic i llestos. Però el dia que descobreixen això dels Reis... tinc un trauma des que vaig sentir l'Àngels Gonyalons dir-ho per la tele en un horari que jo considerava no prou tardà. Jo ja ho sabia, eh, però em va fotre que ho digués en 'prime time' i que molts nens i nenes se'n poguessin assabentar per ella. Des de llavors no la trago, no li he perdonat mai. I fins i tot jo evito dir-ho en públic, sempre parlo d'això dels Reis, i que si tal i pasqual. Perdre la màgia és una merda, ves.
ResponEliminaVaja amb la Gonyalons, que simpàtica...
EliminaBé, jo crec que saber-ho tampoc és perdre la màgia de cop en plan caiguda del cavall, és més gradual i tampoc s'acaba de perdre del tot, per la part de l'art, l'amor, els estels... no sé si estic dient bajanades, però és una mica allò que deia que hi ha racionalitat en la màgia i màgia en la racionalitat... I també esta bé que al nen no li quadrin certes coses a una certa edat, fer-se gran també mola!
Ara, no m'imaginava que "el moment" seria al cine, només hi faltava la Gonyalons :)
D'això n'hauria de fer un post, oi? És una anècdota curiosa. Jo crec que ho he explicat alguna altra vegada en un comentari, però al blog no. I és que al blog, en primera línia, no vull dir... això dels Reis...
EliminaHome... vols dir que tens lectors menors de 8 anys? Si de cas, posa un avís d'spoiler ;)
EliminaJo havia pensat de dir-li la veritat des del principi.
ResponEliminaUi, tu ets un avançat al teu temps :)
ResponEliminaPotser si trobéssim una altra tradició divertida i laica del pas del mite al logos...
Salut, Ferran
ferran
ResponEliminaPenso que als vuit anys és una edat en la que tots els menuts ho saben o ho sospiten. Jo ho vaig descobrir als vuit anys i era ben talòs en aquests temes.
ResponEliminaÉs una pena que es perdi la màgia, però molt pitjor fora que es perdessin els regals!
;-)
Glo, deu ser que als 8 anys els seus caparrons passen, passem una pantalla. Però un poc de màgia sempre queda, dona, i els regals!
ResponEliminaA mi m'ho va explicar un company a l'escola. Llavors aquell nano va patir un accident, però això es un tema totalment diferent. Fotre'm la màgia enlaire, quins collons... A partir d'aquell dia em vaig convertir en ésser malvat, esperem que a al Sara no li passi el mateix.
ResponEliminaPerò com algú gosa jugar amb el Pons! fins i tot abans de ser Pons!
ResponEliminaMoment mític aquest, i en el vostre cas no es pot negar que la situació ha estat "original" a més no poder! Crec que tots ho hem fet, això de fer-nos l'orni si els regalets continuaven fluïnt... Però ja veig que en el vostre cas, com no podia ser d'altra manera, la conversa ha pres un aire filosòfic digne de l'equip del Gegant del Pi.
ResponEliminaHa ha, sí, filosòfic-casolà. Jo recordo que vaig passar per una etapa intermèdia, quan m'ho van dir em vaig imaginar uns pares que es disfressaven de reis i que anaven per totes les cases (ja em diràs, cosa absurda...).
ResponEliminaNanit, Laia, que la màgia t'acompanyi!
I la raó!
ResponElimina