Avui m'han parat, bé, m'han intentat parar, dues ONG: Acción contra el hambre i Creu Roja. A la noia de la primera li he dit que ja sóc de 6 ONG. "6? Quina sort!", ha dit. Al noi de Creu Roja li he dit que ja sóc de Creu Roja i s'ha posat content.
Però resulta que jo em sentia una mica en fals, els veia la cara d'il·lusió i pensava "ja caureu del cavall, ja". I és que m'acabo de llegir un llibre que es diu Blanc bo busca negre pobre. Per si la ironia del títol no quedés clara, el subtítol ho acaba de reblar: Crítica de la cooperació i les ONG. L'autor és l'antropòleg Gustau Nerín i està clar que sap del que parla. Els exemples són nombrosos per defensar la tesi que la cooperació a l'Àfrica no només és inútil sinó que de vegades és contraproduent. A sobre. No només els meus diners serveixen de ben poc sinó que potser fan mal. Què coi estic fent.
Eurocentrisme, corrupció per la banda occidental, corrupció per la banda africana, projectes que no s'avaluen, projectes que queden a mitges... I la conclusió: "Els desafiaments dels africans no es poden resoldre mitjançant projectes de desenvolupament: ni amb pous, ni amb escoles, ni amb latrines... Les causes dels problemes del Sud són tan profundes, que tan sols es poden atacar amb canvis estructurals. Qualsevol intent de superació dels problemes africans, si no va associat a una reforma en profunditat de les relacions Nord-Sud està condemnat al fracàs. (...) Cap sistema polític és etern. Algun dia, als humans el capitalisme els semblarà tan depassat com l'Imperi romà o el feudalisme, uns sistemes que es creien, també, eterns i immutables. Un altre món no només és possible: és inevitable."
He llegit crítiques d'aquest llibre per part de cooperants, que diuen que el llibre té raó en part, però que l'altra part, la dels projectes reeixits, no apareix. I que cada vegada la cooperació és menys eurocèntrica. També ho diu un mestre d'EGB meu que treballa a Intermón. Bé, m'interessa fer cas a aquestes veus perquè després de 20 anys col·laborant en ONG ara se'm fa una muntanya desfer-me'n. M'hi resisteixo. Però almenys tinc una visió més acurada, menys idíl·lica, menys satisfeta. I vull pensar que si continua havent-hi cooperació no és només perquè alguna gent viu molt bé d'ella, sinó perquè la balança és positiva mentre no arriben els canvis estructurals. Vull pensar.
Ni idea si realment funcionen les ONG, però m'agradaria pensar el mateix que dius en l'últim paràgraf.
ResponEliminaPons, saber-ho tot del cert és difícil, però esperem que globalment funcionin, com per exemple ara, amb la roba que s'ha de fer arribar als refugiats, fa falta infraestructura, coordinació, etc.!
EliminaTots volem pensar que serveix d'alguna cosa, però suposo que també és ben cert que caldria canviar-ne moltes perquè realment s'aprofités tot el que les ONGs fan.
ResponEliminaSí, el llibre critica que sovint no es parteix realment de les necessitats dels països africans, sinó que els projectes s'adapten al que interessa als països del nord, i això s'hauria de canviar si realment es vol parlar de cooperació, no?
EliminaÉs allò d'anar fent alguna cosa mentre no hi ha els canvis necessaris, no? El problema és que hi ha molta gent interessada en que no canviï res, i mentrestant mantenim les nostres consciències a ratlla pagant una quantitat al mes. Jo sóc d'aquests, i precisament d'Acción Contra el Hambre, perquè són els primers que van venir, senzillament. Sempre vas pensant en aportar alguna cosa, però sense fer el pas, i quan et vénen a buscar, dius que sí i llestos. Sincerament, no sé per què es fan servir els meus diners, no me n'he preocupat.
ResponEliminaSempre, sempre trobaràs gent que està en contra del que es fa, sigui de la manera que sigui. No dic que no sigui encertat el que diu el llibre, però he sentit criticar de tot, també la Marató de TV3, per exemple, a la que fa molts anys que aporto uns dinerets. Conec gent que ha estat becada per la Fundació Marató per poder fer la seva tesi, diversos casos. No tinc motius per pensar que no facin les coses bé, al contrari. Però tot i així hi ha gent que hi està en contra. Que haurien de ser els governs els que facin aquesta feina i no organitzacions? El govern que no descuidi les seves obligacions. Però qualsevol ajuda és bona, penso jo. Ara, potser hauríem de ser més crítics amb el que fan amb els nostres diners, implicar-nos-hi més i exigir que es destinin a plans i accions que realment siguin beneficiosos, de manera raonada i estudiada. Això segur.
XeXu, tens raó que així mantenim les nostres consciències a ratlla, però també és veritat que hem de ser més crítics i que quan ens arribin les revistes de les ONG mirar què s'ha fet i què no s'ha fet (esclar que només s'explicaran els projectes exitosos...).
EliminaFins que no arriben aquestes polítiques necessàries, tenim les ONG, perquè pensem que sense elles "encara seria pitjor". L'autor del llibre no ho pensa perquè creu que perpetuen la dependència i legitimen qualsevol intervenció, però el meu mestre que porta una pila d'anys a Intermón diu que les coses cada cop es fan millor, que les ONG també aprenen dels seus errors.
Ah, m'alegro que coneguis gent becada per la Marató, també hi col·laboro, només faltaria :)
En les filtracions del Vaticà es diu que diners destinats al pobres se'ls quedaven alguns cardenals per a despeses luxoses.
ResponEliminaDesviar diners de les ONG per beneficis privats és una infàmia.
En aquest llibre hi ha unes quantes infàmies i corrupteles. Hi hauria d'haver més control, en general.
EliminaPenso que ja ningú té aquesta visió idíl·lica de que em els nostres dinerets salvarem al tercer món. Els tres dinerets ajuden i mantenen les despeses de moltes ONG que d'altra manera no podrien existir, que a la vegada ajuden a gent amb moltes mancances. És evident que no podem fer gaire cosa, que això és feina dels governs, que algunes ONG són molt poc transparents, però per poc que fem segur que facilitem la vida a persones que la tenen molt complicada.
ResponEliminaBé, jo no és que tingués una visió idíl·lica, però la cruesa del llibre (que és de 2011) m'ha deixat una mica tocada. Una mica, perquè de seguida torno a la meva còmoda vida occidental, però m'ha fet plantejar si seguia donant o no, i segueixo, perquè em crec, com dius tu, que facilitem la vida a persones que la tenen molt complicada. Petonets.
EliminaAi Gemma, aquest és un dubte que també m'he plantejat moltes vegades...Va durar un temps, que no sé de quantes ONG era, però quan anava a fer la declaració de renda, el gestor, em deia si em quedava alguna cosa per a mi...
ResponEliminaCom que vaig veure que algunes no eren molt transparents, he optat per col·laborar, només amb algunes d'aquí, la Creu Roja per ajudar la gent necessitada del poble, la fundació Arrels...Com a mínim són més fàcils de controlar!
Vaig tenir una neboda a Bolívia fent de cooperant durant cinc anys i penso que ella feia una bona tasca...
Penso que els goberns haurien de solucionar els grans problemes, però nosaltres també podem ajudar a qui tenim a la vora i no cal ser de cap ONG i de manera anònima!
Quan jo era petita, ens van ajudar molt, ara m'hi sento moralment obligada!!!
Petonets.
Ai Roser, una altra addicta a les ONG :)
EliminaJo també sóc d'Arrels, em vaig fer després d'un post de l'Elfree, mira. Suposo que aquestes ONG "de proximitat" donen més confiança a l'hora de pensar que els recursos van al que han d'anar i no han de passar per dictadures corruptes i coses així. Ah i també tens raó amb això d'ajudar a la gent de la vora, no cal ser d'una ONG, la meva germana segur que fa més per millorar el món que jo :)
Petonets!
Acabo de fer una donació per l'ONG Proactiva Open Arms, la que està a Lesbos ajudant a arribar refugiats. Crec que val la pena, sí.
ResponEliminaÉs un tema complex perquè caldria saber com treballa cada ONG i quins són els resultats a curt, mig i llarg termini. De vegades, intentant ajudar, fas més mal que bé, com quan Nestlé va repartir llet en pols sense tenir en compte la falta d'aigua potable de moltes zones on la repartia.
ResponEliminaPer això estic d'acord amb el que dius: calen solucions a gran escala, amb un enfoc ampli dels problemes. I les ONG shaurien d'integrar en aquestes solucions, més que lluitar cadascú per la seva part.
Sergi, aquest exemple de la Nestlé és el que diu el llibre: que s'ha de partir del que realment es necessita, perquè si no, l'ajuda no serveix per a res, complicat, sí.
ResponEliminaCalen solucions a gran escala on s'haurien d'integrar les ONG, voluntat política i coordinació, però mentrestant més val col·laborar-hi, no?
quan els projectes es fan bé i des de la col·laboració in situ d'agents socials del propi país i tracten de donar resposta a necessitats reals aleshores crec que sí que són positius .....cert que tot neix o quasi tot del gran desequilibri econòmic provocat pels mateixos països, més aviat pels estats ....les anomenades ONG són una denominació massa ampla tant que aixopluguen tota mena de cooperatives, organitzacions i altres algunes que funcionen molt bé, altres benintencionades que ho fan regular i altres que fan el contrari al que volen aconseguir .....jo sóc d'ACNUR que no sé si dir-la ONG .....però ves ara amb la crisi humanitària dels refugiats van be´ni que sigui per atendre'ls a campaments mentre els estats s'ho miren de lluny o els reprimeixen o se'ls treuen del damunt .....
ResponEliminaEstic d'acord amb el que dius. Jo també sóc d'ACNUR i suposo que fem bé col.laborant amb agències de l'ONU, com UNICEF, perquè de tota manera la majoria d'ONG depenen de les subvencions dels governs, curiosament.
ResponEliminaEl llibre aquest lliga la desaparició de les ONG a la superació del capitalisme. Potser d'aquí a 300 anys...
Arribo tan tard que l'única cosa que puc dir és que tots, d'una manera o altra teniu raó. Jo ara us explico el cas el revés perquè és una cosa que la gent tampoc es creu. Conec personalment dues doctores que per Setmana Santa, les seves Vacances i Nadal ho dediquen a anar al Senegal. Molta gent diu d'ells que cobren per fer-ho, i puc assegurar que no és cert. En quant els diners, o la roba, penso que no són les ONG les que hi guanyen. No res. Més aviat són els governs corruptes que es queden amb el que poden. I si les ONG són petites més que més. Jo col·laboro amb un parell, i si dono 10 i només n'arriba un, ja em dono per satisfet.
ResponEliminaJosep, sí, el llibre diu que sovint les ONG s'han d'ajustar als requeriments dels governs per rebre subvencions, per no parlar dels directament corruptes... els governs podrien fer molt més i no ho fan (com s'ha vist avui mateix).
ResponEliminaMolt bé per les doctores!
Ahir van fer un programa sobre cooperació a l'Economia en Colors (TV3) i vag pensar en tu.
ResponEliminaSé que molta gent d'esquerres li té molta mania al Sala i Martin però si mires el programa sense prejudicis, fa pensar sobre el tema.
La idea del llibre que comentes al post suposo que va en la mateixa línia: europeus que van a ajudar als africans com si aquests últims fossin imbècils. Sense escoltar-los ni analitzar detingudament les seves necessitats.
Vaig veure el programa, Sergi, i de fet et vaig retuitejar un tuit sobre el tema.
ResponEliminaÉs ben bé el que diu el llibre (encara que el llibre, al final, fa un al·legat anticapitalista que no sé si seria del gust del Sala Martín). És això que dius, que per ajudar cal conèixer molt bé el terreny i atendre a les necessitats reals dels ajudats (que pot ser, per exemple, que puguin vendre el que fabriquen) perquè, si no, pot ser inútil o contraproduent. I deu ser ben bé així, quan dues veus en principi allunyades diuen el mateix.
Tinc una certa esperança perquè el meu exmestre que treballa a Intermón em va dir que cada vegada es té més en compte això. L'autocrítica ha de servir per avançar.
Gràcies per pensar-hi!
O sigui, que els que millor saben què necessiten són els africans (com l'exemple que va explicar dels lavabos per davant d'una virgueria tecnològica).
ResponEliminaEtern dilema. Què fer, doncs? Com fer rendir l'energia positiva? Facis com facis, faràs mal fet. I corrupció per totes bandes. Això assegurat.
ResponEliminaNo et veig gaire optimista...! Potser ens autoenganyem però encara se'm fa més difícil no fer...
ResponEliminaNo et veig gaire optimista...! Potser ens autoenganyem però encara se'm fa més difícil no fer...
ResponElimina