dijous, 19 de febrer de 2015

L'himne de la poesia

Dos poemes de la Sara, del seu poemari tot just inciat avui L'HIMNE DE LA POESIA (li fa molta il·lusió publicar-los al blog, ei :)

                                            d'aquí

L’última estrella   

L’última estrella de la nit
no vol anar a dormir
vol que la gent la miri
i que demani un desig


Llegir

M’agrada llegir
històries divertides
novel·les i còmics
i a vegades filosofia

32 comentaris:

  1. M'agraden molt els poemes de la Sara. Tots dos. El primer em sembla molt i molt bonic i suggeridor.

    Sara! No paris d'escriure que jo fas molt bé!

    ResponElimina
  2. Carme, gràcies! Demà li ensenyo el teu missatge que li farà il·lusió, a mi m'agrada especialment el primer i el segon em fa gràcia perquè això de la filosofia s'ho ha tret de la màniga ;) Petonets!

    ResponElimina
  3. Poèticament, millor la primera, no ens enganyem. Però les declaracions de principis tenen molt de futur en un món més prosaic. O sigui que caldrà que la Sara decideixi.

    ResponElimina
  4. Ben vist, caldrà seguir la seva evolució de prop, bona nit, Allau!

    ResponElimina
  5. Sara, ets una estrella!!!

    El primer poema m'ha agradat molt, em sembla que me l'aprendré de memòria :)

    El segon em sembla que l'últim vers l'ha escrit la Gemma, hehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Sara diu que l'últim vers no l'ha escrit la Gemma, però que és mentida que llegeixi filosofia (és la grandesa de la ficció, hhahaha, això ho diu la Gemma).
      El primer poema és molt bonic, em fa pensar en la Joana Raspall!

      Elimina
    2. Digue-li a la poeta que m'agrada tant que el posaré a la barra lateral del blog (amb el seu permís)!

      Elimina
    3. Ostres, quina il.lu, segur que sí, però primer li demanem permís, oitant!

      Elimina
  6. Tan petita i llegeix filosofia? Tan petita i ja fa poesia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poesia, sí, de moment sembla que li fa gràcia, a veure!

      Elimina
  7. Molt bé, Sara! A mi també m'agraden molt els còmics, especialment els d'Astèrix i els de Tintín!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ignasi! a la Sara li encanta llegir però és més de la Tea Stilton, de moment...

      Elimina
    2. A casa també ens agraden molt la Tea i el tiet Gerònimo... ara hem passat als "clàssics"!

      Elimina
    3. Els clàssics! Això són paraules majors, fa impressió i tot!

      Elimina
  8. Et començarà a demanar drets d'autor, com ja te'ls demana d'imatge... Doncs mira, a mi que no m'agrada la poesia, he de dir que la primera em sembla molt i molt bonica, i que es foti qui ho pugui llegir, considerablement millor que alguna que he llegit d'altres blogaires.

    La segona més aviat es pot traduir com a 'mama, deixa de tocar-me les pilotes amb aquests paios barbuts i acosta'm el llibre de Crepuscle'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe, ja li he donat algo en concepte de drets d'autor (idea meva) però es confidencial entre autora i editora...

      És molt bonica, la primera, sí. Ai, Crepuscle, no em facis por que ja va massa de pressa amb la Violetta i la Katy Perry!

      Elimina
  9. que mona la Sara, m'encanta!
    no sé qui no vol anar a dormir,si l'estrella o ella..:)
    felicita-la de part meva, el primer m'ha encantat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que totes dues :D
      La felicito, sí, el primer poema s'ho mereix! Gràcies, Lolita!

      Elimina
  10. Quins poemes tan bonics que fa la teva Sara i caram, fins i tot a l'hora de llegir, s'atreveix amb la filosofia...
    Podia tenir el seu propi bloc!
    Un petonet a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, això de la filosofia... la tenim però de llegir-la, poc!
      No sabem si tindrà blog independent, fins ara ha crescut amb aquest ben a prop!
      Petonets, M. Roser

      Elimina
  11. Aplaudiments i encoratjament a aquesta noia tan prometedora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, xavier, si aconseguim que miri menys la tele i escrigui (o pinti) més, serà un gran què!!

      Elimina
    2. Moltes gràcies, xavier, si aconseguim que miri menys la tele i escrigui (o pinti) més, serà un gran què!!

      Elimina
  12. La Sara apunta maneres!
    M'han encantat els dos poemes. Entenc que això de la filosofia és una llicencia poètica,he,he. Aquesta noia té recursos literaris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí sí, digues-li llicència poètica o broma a sa mare... Gràcies! Petonets!

      Elimina
  13. Oooh!, artistassa! Molt tendre el primer, i tant!

    ResponElimina
  14. Sí que és maco, a veure si en fa més! gràcies!

    ResponElimina
  15. Em fa una il·lusió mol especial llegir aquests poemes tan macos, tan plens de sensibilitat... És absolutament cert que hi ha estrelles allí dalt que ens esperen, estan allí, pendents que nosaltres els hi demanem alguna cosa i, llavors, ja estan contentes i ja poden anar a dormir (elles i nosaltres)

    ResponElimina
    Respostes
    1. (Perdona!!! Sóc l'Assumpta, del Blog de l'Assumpta... que estic fent una altre feina i he volgut descansar un momentet i no m'he canviat de vestit) :-)

      Elimina