dimecres, 28 de gener de 2009

Els tenim o ens tenen?


Aquest nen no és la Sara, és el Martí, i un company de feina (avui va de companys de feina, són importants), me l'ha deixat per al blog. Perquè m'ha encantat la foto del nen amb la mare fent la foto. És un bucle? És la mare que té el nen o el nen que té la mare? (i el pare, sorry, que de vegades ens n'oblidem!).

Hi ha un blog d'una mare que potser "seguiré". Hi vaig anar a parar per casualitat i deia "tinc dos nens petits (o ells em tenen a mi)". Em va agradar. Després vaig veure que parlava molt de cristianisme i no em vaig acabar de decidir (maleïts prejudicis ateus, també!).

Tornem al Martí: que la mare sigui a la panxa del nen (mitjançant tortuga, cert), és encara més simbòlic, com deia una altra companya (ja quasi amiga, no? un altre dia parlem de companys i amics, que em comença P3...).

Bé, la qüestió important, sense més divagacions, és que jo li vaig escriure, al pare, a la targeta de felicitació pel naixement: "fliparàs quan et digui 'tatimu, papa'". Ei, s'ha d'induir una mica, li has de donar el peu: 't'estimo, Martí" o fins i tot: "digues 't'estimo, papa'" i ja veuràs com captarà que allà s'hi diu alguna cosa d'important. Potser pensaràs en els jocs de llenguatge de Wittgenstein, o potser no (esperem que no), però que fliparàs, ja t'ho dic ara. Paraula de mamafilòsofa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada