Nietzsche sí, Nietzsche no

-Què farem avui per sopar...
-Titelles!

Potser m'estic preocupant massa de la seva vida cultural i massa poc de la culinària... (totes culpables). Bé, tampoc cuino tan malament (millorable, molt) i segur que menjarà més i millor amb el temps...

Què té a veure això amb Nietzsche? M'hi ha fet pensar pel tema de la creativitat (una mica pillat, sí, però és el que té aquest blog).

Que et parlin de menjar i tu pensis en titelles em sembla que és molt de nens. Quan et fas gran, a la casella "menjar" hi tens "espaguetis, bistec, mariscada, etc." i, com a molt, ho acompanyes de "bona companyia", "cine"... ("titelles no, i estaria bé).

La gràcia, em sembla, és que els nens encara no tenen ben etiquetat tot el seu món (ara és moda etiquetar la gent al facebook, els posts... tot perquè després ho puguis trobar i reconèixer). Però l'etiquetatge és una manera de funcionar molt humana i molt adulta, per aclarir-nos. I això també ho explica Nietzsche.

Perdem riquesa i vitalitat de la vida? No ho sé, però no podem funcionar d'una altra manera, almenys podem ser-ne conscients i ja és molt.

Per què "Nietzsche no"? Perquè el seu pensament també té una deriva perillosa. L'home ha donat tants seguidors entusiastes d'esquerres i anarcos com feixistes i nazis (només de posar la paraula se'm remou l'estómac).

Però les interpretacions que se n'han fet no són ell. Em sembla que el tema superhome (ultrahome o com es vulgui dir) anava una mica pel que deia abans: el superhome, que és el nen després d'haver passat pel camell i el lleó, és el que crea. Crea valors, no està subjecte a cap moral preestablerta ni a cap etiquetatge muntat. Tot això és molt exagerat esclar, com el mateix Nietzsche, però no deixa de ser fascinant.

De tota manera, com en el llibre de contraris de la Maisy, els contraris ajuden a pensar. I el filòsof en qüestió era i segueix sent una contradicció en ell mateix (alguns diuen que això va contribuir a la seva bogeria i debacle final). I jo segueixo tenint aquesta ambivalència, tot i que em quedo amb el sí.

Per cert, Lou Salomé li va dir que no. Això també el deuria deixar tocat, encara que els llibres no en parlen gaire (potser ho etiqueten com a "vida privada que no contamina el pensament pur").

Ostres, tot aquest rotllo i la pobra Sara potser només volia dir-me que cuino malament...