Treballar és comprar dinerets

-El papa ha anat a treballar
-A comprar dinerets?

Suposo que li deuríem dir en algun moment que el papa o la mama se'n van a treballar per guanyar dinerets per comprar coses (petit suisse, per exemple).

El concepte "guanyar" diners és una mica estrany, no? En realitat el que fem és comprar-los, com qui es compra una samarreta o una moto, però els dinerets són la nostra feina... de fet ens estan comprant a nosaltres (ai no, es diu contractant). És com el món al revés, o el món com un cercle, que és el que és.

Ara, si la feina dels papes és fer samarretes o motos o petit suisse suposo que és més fàcil d'explicar als nens. Però com ens ho farem per explicar que jo treballo a l'administració, per exemple i que contribueixo al desenvolupament de les indústries culturals? buscarem una manera més fàcil de dir-ho, esclar, i segurament més real.

La qüestió és que ens adaptem a tot i ara la Sara ja diu "guanyar diners". El que encara no s'ha plantejat ella és que el fotut no és que el papa vagi a treballar a guanyar diners sinó que perdi diners o perdi la feina. Això encara seria molt més difícil d'explicar, perquè si entendre la crisi és difícil per a unes ments més o menys formades com les nostres, per a una criatura deu ser ciència ficció.

Bé, per a mi ja és ciència ficció. I el llibre del George Soros que em vaig llegir no em va ajudar gaire: hi ha incertesa. El món humà (i l'econòmic s'hi inclou) és imprevisible. I per això no se sap que pot passar amb el mercat, que no s'autorregula. Ara, ell amb la seva teoria, el nom de la qual ara no recordo però té a veure amb la falsabilitat, ha guanyat un munt de diners.

La gràcia, se m'acut ara, és que el Soros ha guanyat diners comprant diners amb diners! Això és el que deia la Sara, no? Quins cracks, aquests nens, són els inventors de la borsa!