diumenge, 31 de juliol del 2011

Postal des de Saturn

L'altre dia la Sara em va dir:

- MAMA, M'AGRADARIA ANAR A UN PLANETA QUE NO SIGUI EL PLANETA TERRA

I jo li vaig preguntar on volia anar i ella em va dir al planeta que té l'anell. A Saturn? Sí, a Saturn. I esclar, qualsevol li nega res a un fill i menys en època de vacances.


Total, que aquí estem, al sisè planeta més proper al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Efectivament, és immens, unes deu vegades més gran que la Terra, i la sensació és molt però que molt gasosa. Des d'on som ara podem albirar els famosos anells i també un munt de satèl·lits i llunetes. Demà hi ha programada una excursió a Tità, que és la lluna més gran de Saturn i també més gran que Mercuri i Plutó. Diuen que té una atmosfera semblant a la de la Terra, la qual cosa ens anirà molt bé per relaxar els pulmons, i que hi ha un gran parc infantil dedicat a les Winx (això és el que fa més il·lusió a la Sara).


Només amb una setmana que portem aquí (bé, això de la setmana és relatiu, perquè aquí el temps va d'una altra manera, no em feu dir quina), la Sara ha fet amistat amb tres germanes saturnianes, la Juno, la Ceres i la Vesta. Però nosaltres no ens acabem de fer amb els pares, sobretot amb ell, no sé què té als ulls que no ens acabem de refiar.



Dissabte, que és el dia de Saturn, tornem a la Terra. Ha valgut la pena, hi tornarem. Bé, ens han dit que hi ha una bona oferta per anar a Júpiter...

Bones vacances a tothom!!!

P.S. Xafardejant xafardejant, he trobat aquest conte tan tendre de l'Elfree sobre Saturn. Espero que em deixis enllaçar-lo, Elfree, si passes per aquí...

13 comentaris:

  1. Molt bona aquesta! o sigui que esteu a saturn! no m'hi acostaria gaire que es veu que es menja les criatures....un honor que hagis enllaçat el meu conte-relat! fins dintre de poc si no és que després aneu a la lluna o a Jupiter! i bona estada a Saturn!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Elfree, una abraçada interplanetària!!

    ResponElimina
  3. I els seus nadius que són de l'estil ET o més aviat de l'estil Diana de V?

    Quin bon viatge i quina manera de fer volar la imaginació! Molt bo!

    ResponElimina
  4. En temps de crisi, ja se sap, es viatja d'una altra manera. Bona tornada!

    ResponElimina
  5. Porquet, els nadius són estranyament semblants a nosaltres, però tirant a verd oliva. També els trobem un punt melancòlics, encara que a la guia diu que pels volts del desembre saturnià fan unes festasses impressionants...

    ResponElimina
  6. Hola Joan, ja veus, els coets low cost estan a l'abast de tothom. L'espai és relatiu!

    ResponElimina
  7. A mi m'agradaria anar to Venus and back, com la Tori Amos.. Clar que Saturn té un nom i un anyell molt suggerent. Recordo aquell programa de tele de la infantesa que es deia "Destí Plutó". Avui he vit un "Star Trek, new generation" casualment, cosa que feia molt temps que no feia... Sóc terrícola i dispers.

    ResponElimina
  8. Terrícola dispers, et notem una mica melancòlic. No tindràs algun avantpassat saturnià?
    La veritat és que molaria anar de vacances a un altre planeta! Però anar-hi sense coet, volant directament (posats a demanar...)

    ResponElimina
  9. En Marc i jo viatgem molt amb trenc, amb el trenc pinxo de Banyoles, que com diu la cançó és el més bonic que hi ha. Potser un dia us vindrem a visitar a Saturn, jo crec que el nostre trenc arriba a tot arreu. Records de la Vall d'Aro!

    ResponElimina
  10. Holaaaaaaaa!!!! Avui ja he començat a treballar i la veritat és que estic a la llunaaaaa!!! De tan en tan hi vaig a fer una volteta i s'hi està la mar de bé!!!! Us ho recomano! a vegades hi aterrisso sense voler... però a vegades hi vaig expressament amb un coet exprés!!! i així desconnecto una miqueta de la vida terrenal!!!. El preu és força econòmic i segons la temporada hi pots trobar molta gent....Dos petons!

    ResponElimina
  11. Veniu a Saturn, sí, que la Sara segur que jugarà molt bé amb el Marc, que li fan molta gràcia els nens petitons...
    Això del trenc m'ha recordat a la meva iaia Mercè, que ara no sé si deia " mira el marc" o "mira el mart", però el que no deia segur era "mar". Records des del metro pinxo de la línia vermella!

    ResponElimina
  12. Martaaaaaaa llunàticaaaaa, quina ilu veure't per l'espai interestel.lar! Ei, ara que penso això dels blogs són com planetes o estrelles, que fins i tot formen una mena de constel.lacions... Petons tons i bona tornada a la feina, que entre llibres no s'hi està malament, no? :-)

    ResponElimina
  13. Ah, esclar, per això se li diu la blogosfera, no? sembla que baixi d'Arbeca jo ara.

    ResponElimina