No sé quin és l'estàndard de càstig que s'ha d'aplicar a un nen quan s'acaba de carregar un llibre de receptes de cuina, però ja és trist que el nen et digui que t'has quedat curt, ai, ai, ai (de tota manera, després m'ha dit que havien de ser 6 minuts, que tonta no és).
Doncs bé, una bleda, que sóc jo, i una coliflor, que és la Sara, perquè alguna verdura li havíem d'adjudicar, hem proclamat la Setmana Gastronòmica Visca la Verdura. S'ha de dir que el primer plat de la Setmana ha estat mousse de xocolata, però dilluns mateix entrem en matèria i farem uns barquets de verdura fantàstics que hem trobat a Cocina Fácil (sí, perquè el Cuina no en té res, de fàcil; com diu el meu quiosquer, és "de alto standing"). La gràcia és trobar plats verdurils fàcils i apetitosos per ambdues parts (el que fa ambtrès no juga en aquesta lliga, és més de la lliga del tot per la pasta).
Ja sé que em repeteixo amb els temes, em sembla que en aquest blog he relacionat més d'un cop autoritat i verdura (i potser algun cop felicitat, ai no, que la felicitat anava relacionada amb les croquetes). Que em costa l'autoritat, la cuina i la verdura, però intento fer un just mitjà entre el que em surt de fer i el que se suposa que he de fer. I si faig el que he de fer què puc esperar? Que la coliflor surti sana, forta, bona i intel·ligent. I feliç.
Diccionari de la Llengua Catalana. DIEC 2
bleda
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, de fulles basals ovades, grosses, amb el pecíol i el nervi mitjà molt desenvolupats, flors verdoses, en inflorescència densa, i fruit embolcallat pels tèpals, cultivada com a verdura (Beta vulgaris var. vulgaris).
2 [LC] [BOS] bleda borda Bleda silvestre, d’arrel prima i fulles més petites, pròpia d’indrets ruderals i de sòls salins (Beta vulgaris ssp. maritima).
3 m. i f. [LC] Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d’ell: és un bleda.
Ep, però nosaltres les bledes també podem ser sofisticades, com en el cas de l'"arròs de nap amb escuma de mongeta i cruixent de bleda", que es va presentar al I Concurs de Cuiners Novells que es va celebrar dins del III Certamen de Varietat d'Arrossos de Cullera (juny 2010).
Crema de Coliflor
http://www.recetasdiarias.com/recetas/sopas-cremas/crema-de-coliflor/
120 g puré de patates
150 ml nata líquida
100 ml oli
pebre
sal
Posem en una olla aigua abundant amb sal i la portem a ebullició. Quan estigui bullint coem la coliflor fins que quedi ben tova.
Quan estigui cuita la traiem de l'aigua i la bolquem en una altra olla amb el puré de patates, ben espès. Hi afegim la nata líquida, l'oli, una mica de pebre i sal al gust. Ho deixem uns minuts al foc.
A continuació ho passem tot per la batedora o la liquadora, perquè quedi ben fi, i ho servim calent.
--------------------------------
Abans li he dit a la Sara si volia escriure una cosa que m'ha dit avui:
L'AMANIDA SÍ QUE ET SURT BÉ!
No he sabut si alegrar-me'n o no. Però m'ha fet riure.
P.D. El proper post no tindrà a veure amb el menjar. Com diuen els Monty Python: And Now for Something Completely Different.
No m’agrada massa la verdura, potser per això la meva època vegetariana només va durar un mes. Però continuo encoratjant fervorosament a tothom a menjar molta menys carn i molta més verdura. Fes el que jo dic, però no miris el que jo faig, estic predicador americà. De fet, jo m’alimentaria només de gelats i cervesa, però no li diguis a la Sara. M’apunto la teva recepta, segur que amb les coses verdes es poden fer més coses que les que faig sempre. Ara m’ha vingut al cap la rana Gustavo... Et recomano per la setmana de la verdura la cançó “All The World Is Green” del Tom Waits. O la pròpia “Green” interpretada per la rana Gustavo, i versionada per Van Morrison, no és broma. Per acabar una reflexió filosòfica: Es pot ser bleda, però mai assolellada, sempre m’ho dic a mi mateix al mirall. Salutacions!
ResponEliminaÒscar, estàs fet tot un dj. M'he escoltat les tres cançons i m'han agradat força tirant a molt. La de la rana Gustavo, "It's Not Easy Being Green" li ensenyaré a la Sara. Trobo genial que el Van Morrison en fes una versió, i és molt maca. De cara a aquesta Setmana, i en general, de cara a la vida, quedem-nos amb aquestes paraules sàvies de la rana Gustavo: Green can be cool and friendly like.
ResponEliminaD'acord, intentaré no assolellar-me massa, un mica de dignitat!
Bon dia i bon sol a totes dues!!!!Jo també sóc una mica bleda però que hi vols fer....per acabar la setmana gastronòmica us adjunto uns títols de llibres de cuina per la mainada:
ResponElimina* Receptes Màgiques de la Dolça Picarol. Emma Thomson. Aquest encanta a totes les nenes!!!! que els hi agraden les princeses, el color rosa...
*Jo també cuino! Receptes aptes per a tots els públics de l'Eulàlia Fargas
* Cuina per a la mainada, il·lustrat per Concha Matamoros
Uf! les amanides són un calaix de sastre!!!una estupenda barreja de vegetals, crus, cuits, amanits, fredes, calentes, de tots colors de pasta...com la vida! per això et surten tan bé! Bon cap de setmana!
aaaa! m'oblidaba, entre bledes i coliflors, jo! sóc a vegades una mica faba!
ResponEliminaEducació i verdura....no sé si sóc gaire bleda ni coliflor ....una amanida de crudité en tot cas
ResponEliminaCom a carnívora irredempt he de reconèixer que també sóc verdurívora :) Ves que el truc del seu atractiu no estigui en la paraula que tu has fet servir: cruixent. La textura és essencial i en aquesta part del món tendim a fer de la verdura una cosa aixafada i poc atractiva, fins i tot estèticament. Ara recordo com la mare ens feia muntanyes de puré de patata, amb boscos de mongeta tendra i pistes d'esquí de maionesa, trineus de mitges olives i un ninot de neu amb un ou dur, una oliva i una mica de pebrot :) Una verdura aixó no és mai un càstig, vénen ganes de jugar a dinar!
ResponEliminaMarta, com que avui tocava firar-se a la FNAC, he aprofitat per comprar-me el de l'Eulàlia Fargas que recomanaves. I que té un pastís de formatge amb molt bona pinta. Els altres dos no els he trobat, llàstima perquè el de la Picarol em feia gràcia (primer em vaig pensar que igual era l'Emma Thompson que tant li agrada a l'Òscar, però no, hi ha una "p" de separació, com a mínim).
ResponEliminaEm temo que la bleda i la fava són cosines germanes en això dels caràcters... Hem de mirar que siguin estats transitoris en la mesura del possible...
Gràcies per això que dius de l'amanida. D'això se'n diu ser positiu ;) records a Torroella!
Elfree, és fantàstic ser una amanida de crudités, ets fresca, variada, tothom vol que l'acompanyis... potser una mica contradictòria de vegades, però dins d'un marc coherent.. Molt millor sentir-se amanida que bistec de vadella, per exemple. Això em fa pensar que desaprofitem el menjar per descriure els nostres caràcters i estats d'ànim, carai carai. xau, guapa.
ResponEliminavedella, vedella, ara m'he sentit falta d'ortografia.
ResponEliminaClidice, tens raó que amb una mica d'imaginació el menjar entra millor, també ho deia la Marta l'altre dia, i m'has fet recordar el meu avi Míliu, que sempre feia muntanyes i cases amb el puré de patata. De fet li agradaven molt les construccions, sempre jugava al Tente amb nosaltres. La sopa li agradava bullint i el gelat -"mantecado", li deia- ben fred. Mira, ves per on hem acabat recordant l'avi Miliu (ara no sé si va amb accent o no). Moltes gràcies, Clidice!! (ja es ben veritat que no saps per on et pot portar un post...).
ResponEliminaEcsss...! Bé, potser m'ho menjaria però em passa com la Mafalda em la sopa, jo i la verdura...
ResponEliminaara mateix les nenes estant fent sorbet de llimona...ja us dire com ha quedat...m'agrada més la fruita
Mmmm que bo el sorbet de llimona.... I sentir-se sorbet de llimona també, com aquella simpàtica noia de Fa, los limoness del Caribe... àcid, dolç i fresquet, que vagi de gust, Aris!
ResponEliminabe,tinc que dir que em aconseguit fer un gelat de llimona boníssim, ara, sorbet no, perquè ens em passat congelant-lo...
ResponEliminaAh, doncs me n'alegro, el gelat i el sorbet són cosinets... Nosaltres també hem triomfat bastant amb els barquets de verdures (exactament ensaladilla russa amb maionesa també feta nostra uau), el que passa és que les veles de pernil dolç i oliva queien tota l'estona, però ens ho hem passat bé i la Sara s'ha menjat dos barquets, que vulguis que no, ja és molt. Oh quin gran goig quina joia.
ResponEliminaI got this web page from my buddy who told me on the topic of this web page and now this time I am visiting this web
ResponEliminapage and reading very informative articles or reviews at this time.
Feel free to visit my site quantrim guarantee
Currently it appears like Expression Engine is the best blogging platform out there right now.
ResponElimina(from what I've read) Is that what you're using on your
blog?
Stop by my website: scuttle.scorpimen.eu
You really make it seem so easy with your presentation but I find this topic to be really
ResponEliminasomething which I think I would never understand.
It seems too complicated and very broad for me. I am looking forward
for your next post, I will try to get the hang of it!
Also visit my weblog :: quantrim diet pill
I am really grateful to the owner of this site
ResponEliminawho has shared this great paragraph at at this place.
Also visit my blog www.cine-trailer.com
It is perfect time to make a few plans for the longer term and it is time to be happy.
ResponEliminaI have read this put up and if I may I want to counsel you few
attention-grabbing issues or suggestions. Perhaps you could write next articles
referring to this article. I desire to learn
even more things approximately it!
Here is my web blog :: ingredients of quantrim